dimecres, 27 d’abril de 2022

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES

ALL
· Estar content com un all 
Molt alegre.

- La Núria i l’Antònia vénen més contentes que un all perquè han aprovat les proves d’accés al mòdul de formació.


· Estar com un all 
Sa, fresc, espavilat, viu, despert.

- Està com un all. Que bona és la joventut!


· Estar sa com un gra d'all o més sa que un gra d'all

Estar molt sa, que té o manifesta tenir bona salut.

- Mai no ha estat malalt, sempre ha estat més sa que un gra d’all.

- Està totalment recuperat de la grip: està sa com un all.


· Et repeteixes més que l'all
Sempre esta dient el mateix.

- Això ja m’ho has contat mil vegades. Et repeteixes més que l'all.


· Fer tornar coa d'all [qualcú]

Molestar molt, fer passar molta pena d'esperit. Portar algú pel camí de l'amargura. Matar a disgustos, fer posar de punta, tocar els nassos.

- Amb ses teves cabòries, al final el faràs tornar cua d’all.



· Fort com un all bruixat

Irònicament, dèbil.

- Vol fer creure que és resistent, però en realitat és fort com un all bruixat: no té gens de força

All bruixat o all bord (Allium roseum): És una planta perenne bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És oriünda de la regió Mediterrània. Prolifera en cunetes, vores de camins i terres de cultiu, però generalment en llocs amb sol i baixa altitud.


· Quedar-se més tendre que un all


Quedar-se com si no hagués passat res


· Qui no té un all, té una ceba

És una parèmia que vol demostrar que a qui no li passa una cosa n'hi passa una altra, que qui més qui menys té problemes, que qui no té un mal en té un altre; en definitiva, que si investiguem trobarem en totes les persones experiències doloroses. De fet, aquesta frase és una expressió de resignació i de generalització davant de les dificultats que se'ns presenten. Tots passem inevitablement experiències doloroses, no desitjades, de frustració. Què determina la nostra capacitat d'acceptar-ho.

- Tots anem molt atabalats i qui no té un all, té una ceba. Ja entenc que te n’hagis oblidat.


· Ser coent com un all [o més coent que un all]

Tindre mal gust, ridícula, cursi, extravagant, excèntrica.

- Llevat eixe vestit, que vas més coenta que un all.



· Tenir dents d'all

Tenir les dents massa grosses.

- Li diuen que s’assembla a un conill perquè té les dents d’all



· Tindre un all al cul


Anar apressat. Es diu d'aquell a qui li costa molt mantindre's assegut.

- Trasteja d’un cap de dia a l’altre; té un all al cul per a seure, aquesta bona dona.



· Descobrir la sopa d'alls

Dir com a novetat allò que ja és sabut de gairebé tothom.

Retret en sentit indeterminat però sempre poc respectuós, aplicat als fanfarrons i pretensiosos que es creuen posseïts de suficiència. Segons la tradició l'inventor de la sopa d'all fou el gran rei en Jaume I. (AMADES 1951a).

- Aquest es creu que acaba de descobrir la sopa d’all i això ja existia fa segles.


· Encamar els alls [a qualcú]

Enganar-lo.


· Ser més cabut que un forc d'alls

Molt tossut.


· Si sembres alls, no colliràs pebre


Segons actues, recolliràs.


· Sucar els alls

Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa.



AMETLLA

· Ser més dur que les ametlles de la pestanyeta

En sentit real: molt dur.

En sentit figurat i referit a un ser humà té dos significats:

1. Insensible, despietat, cruel, inhumà, inclement.

2. De poca intel·ligència, obtús.

L’ametlla de pestanya és una classe d’ametla menuda, rodoneta i bona. Aquesta varietat d’ametller, molt resistent al fred , es cultiva, fonamentalment, en la zona Xixona Alcoi. Ve pel gener.


NOUS

Totes les expressions referides a les nou tenen que veure amb el soroll que es fa en xerrar.

· Quan mes menuda [o roin] és la nou, mes roïdo, remor o soroll mou

Es diu referint-se a aquelles persones que xerren i criden més que les altres sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar

· Fer més soroll que un sac de nous dolentes


Parlar molt i seguit, sobretot quan s'està indignat.

· Xerrar més que un sac de nous


Xerrar molt, parlar amb massa insistència.

· Ser més el soroll [o la renou] que les nous


Haver-hi més remor o xerradissa que causa real de soroll.

· Fer més soroll que una arrova de nous en un cabàs


Fer molt de soroll.

· Molt soroll i poques nous

S’aplica al qui parla molt i obra poc.

· Trencar nous


Murmurar



· Ser pa i nous


Resultar fàcil.

- Aquesta feina, per a mi, és pa i nous; ja estic acostumat a fer-la; no em representa cap dificultat.


BACORA

· Llàgrimes de bacora

Es diu dels plors fingits, falsos.

· Bona vista vejam, bacores per Sant Joan

És una expressió humorística d’alegria que s'usa per a emfatitzar quan un troba inesperadament algun conegut a qui s'aprecia, com quan trobem una figa a la mà i que fa temps que no ha vist.

BAJOCA

· Ser un bajoca

Persona de poc seny, beneitot, bonàs, catxotes. Mancat de vivor.

· Anar fet un campanar de bajoques

Anar massa adornat, carregat de flocs.

Persona de moltes pretensions, que es pensa ser més que no és, o que va vestida amb luxe i adorns exagerats per a aparentar importància.

- En vindre una festa grossa es posava fet un campanar de bajoques.

BLEDA

· Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col

Anar d'ací i d'allà sense treballar.


· Ser un bleda


Persona gens espavilada, sense vigor.

- No en farem res, de tu: eres un bleda acabat.


· No valer una bleda

No valer res, ser molt xerec.


· Ser una bleda assolellada

Si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una bleda assolellada.

Dit per a referir-se a algú molt pàmfil. No tenir energia ni caràcter.

- No gosa mai en queixar-se de res; tot ho admet; és una bleda assolellada; per això tothom n’abusa



· Plantar a algú la bleda al clatell

Enganar-lo fàcilment abusant de la seva credulitat.

- No badis, que aquest et plantarà la bleda al clatell qualsevol dia; no és cap persona recomanable



· Entendre cols per bledes

Entendre una cosa per una altra.


· Mastegar bledes

Parlar entre dents, confusament.


· Mesclar cols i bledes


Es diu quan una cosa no lliga gens amb una altra.

BOLET

· A cada bolet, una lliçó

Dependre dels errors comesos. Cada situació sorprenent, equivocació, etc. ens ensenya.



· A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord

[trompeta de la mort = bolet del gènere Craterellus].

Indica advertència fent un joc de paraules amb la mort i la morfologia d'aquest fong que s'assembla a una trompeta de les antany usades pels sords.

· Clavar un bolet [o donar una mà de bolets]

Vol dir pegar a algú.

- La mare li va clavar un bolet al seu fill perquè es va portar malament.

· Ésser un bolet

Ésser molt menut.



· Estar tocat del bolet


Anar mig boig. No tenir el cap sa, haver perdut l’enteniment, que té incompletes les facultats mentals.

- El teu cosí fa unes coses tan fora de raó, que sembla tocat del bolet.

El seu origen és molt remot, atès que ja és recollida en escrits de l’època romana, en els quals s’explicava que els antics pobladors de les nostres contrades, probablement els cossetans, eren gent que en determinats moments adoptaven postures molt estranyes i extravagants, a conseqüència de la ingestió d’un bolet.

El fet es devia, evidentment, a la menja d’alguns bolets que contenen substàncies al·lucinògenes. La seva ingestió, normalment crus, determina un efecte narcòtic, amb embriaguesa i perplexitat, acompanyades de visions irreals, somnis il·luminats i modificacions psíquiques transitòries.


· Gent de poblet, gent de bolet (bolet = destrellat).


Ací, més que el sentit recte, indicatiu de la gran quantitat de boletaires existent als poblets de muntanya, té un sentit figurat. Un bolet és una enganyifa, una mala passada.

La gent del camp i de pobles menuts sol ser interessada i desconfiada i tenir molt art per a no donar-se per entesa d’obligacions i eixir sempre guanyant en qualsevol tracte fent-se l’ignorant.


· Fer-s'hi bolets [a un lloc]

Ser molt brut

PRESSÈC (o BRESQUILLA)

· Fer el préssec

Pel color rosat amb taques vermelles de la fruita, com la cara d’algú quan s’enrogeix.

Vol dir fer el ridícul, deixar-se enredar o quedar en evidència. La persona que sempre fa el préssec sol ser molt innocent, molt naïf…

- De tant que volia sobresortir va dir coses sense solta i va fer el préssec; tothom se'n reia.

· Pela aquest préssec!

Expressió que s'adreça a algú que rep paraules que cal empassar-se, que no pot respondre.

Es diu com a resposta a qui presumeix de saber només ell una cosa que tothom sap per manifestar a qualcú la satisfacció amb què se sap que li han donat una sorpresa, un perboc. (En castellà: “chúpate esa!”.

Generalment es diu jocosament per emplaçar a algú a resoldre un problema d'extrema dificultat expressant la complaença, de que succeeixi a algú un lleu dany.

- Ahir t'he sentit tornar a casa molt tard. No estaries pendonejant una altra vegada?

- Doncs no, venia d'estudiar a la biblioteca. Pela aquest préssec!

EL REFRANYER DE LA INDUMENTÀRIA

LLENÇOL

· A cada bugada perdem [o es perd] un llençol

També es diu:

A cada ruscada perdem un llençol.

En un sentit bastant literal, la frase ensenya que les coses es gasten en l’ús diari que se’ls dóna, i que a força de mudar i fer anar els objectes aquests van desapareixent.

De la mateixa manera, i en sentit figurat, es diu al·ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits. 

S’utilitza per significar que, en un negoci o circumstància similar, es van perdent diners a cada idea o situació nova que s’afronta, ja sigui per culpa de discussions o desacords.


· Allargar més els peus que els llençols

Excedir-se, extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment o gastar més d’allò que es pot gastar.

Ara es troben que no poden acabar de pagar el cotxe que van comprar. Han volgut allargar més els peus que els llençols i així es troben amb dificultats.

SABATA

· A cal sabater, sabates de paper

Expressa que en aquells llocs a on hi ha facilitat per a fer o per a aconseguir una cosa determinada és a on, precisament, eixa cosa acostuma a faltar.

També es fa servir quan els fills no segueixen la mateixa via professional dels seus progenitors.

· Anar a pic de sabates [o de guants, de barret, etc.]


Portar magnífiques sabates, guants, barret, etc.

· Anar amb sabates de feltre

Obrar amb molt de secret i cautela. Reflexionant el que hom fa. Prevenir-se. Amb molta prudència, extremant les precaucions.

- Val més que vagis amb sabates de feltre; no et convé confiar-te.


· Trobar sabata de son peu

Trobar allò que es desitjava o la conseqüència dels seus actes. Rebre la rèplica adequada.

- Té un geni insuportable, però ara ha descobert sabata de son peu perquè s’ha casat amb una dona més geniüda que ell.


BARRET

· A cap sense barret, tothom té dret; a cap desbarretat [o pelat], tothom té part

Anar amb el cap descobert era antigament signe d'esclavatge, al punt que quan entre romans un d'aquests servidors era alliberat, se l'autoritzava a portar pili, cosa que sols portaven els homes lliures.

Aquest refrany significa que cada persona és lliure de vestir com vulgui, però si algú no pot fer-ho és per alguna circumstància.

També es refereix al costum de donar un cop al clatell de la persona que s'ha tallat els cabells, sobretot entre infants. Cop qualificat d'«estrena».


·A on Deu [o Jesucrist, o Sant Pere] pergué el barret [o les espardenyes]

Molt lluny.

- No crec que hi anem pas al seu casament, perquè el celebren allà on sant Pere va perdre l'espardenya i no ens podem gastar tants diners en el viatge.

També es diu per anomenar un paratge isolat, despoblat o desconegut.

- Ni a poble no arriba. Quatre cases perdudes on Jesucrist va perdre l'espardenya.



· A tal cap, tal barret

Els fills solen assemblar-se als pares


·Allà on no hi ha cap no hi ha barret

Cap = crani, intel·ligència / barret = capell. Juga amb el doble sentit de la paraula cap i significa que quan no es pensen les coses no s’obté el profit que caldria.


· Anar barret alt


Anar molt excitat



· Anar fora barret


Anar molt excitat

· No em cabrà mai davall el meu barret

No ser comprensible o no agradar alguna cosa.



FIL

· A l'abril, no et lleves ni un fil o

· Fins a setanta d'abril no et lleves un fil


Els bruscs canvis de temperatura són temibles en aquest mes.

Fins ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern o eixir de casa en mànega curta per si de cas, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos.



· Estar ben filat

Estar de bon humor o tindre un dia bo.

Per contra, es diu:

· Estar mal filat


quan s’està de mal humor o es té un mal dia.


· Enviar a filar

Enviar a mal viatge, allà on no plou; deixar de tractar-se amb algú.


· No filar (un amb un altre)

No lligar bé, no avenir-se.


· Posar fil a l'agulla

Començar una obra, fer-ne els treballs o gestions preliminars. Posar-se mans a la feina.

- No cal pensar-hi més; posem fil a l’agulla i tirem endavant.

· Donar fil

Fomentar la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú.

- Si no donés fil no abusarien tant de la seva confiança.


MOCADOR

· A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador

Un bon consell, ja siga per a mocar-se, ja per a cobrir-se el cap o torcar-se la suor.


·Tirar mocadors

Llançar indirectes, sol·licitacions dissimulades.



BUTXACA

· Riure per les butxaques

Riure molt.

- Era tan graciós explicant els acudits que ens feia riure per les butxaques.


· Tenir les butxaques plenes

Estar molt cansat.

· Dur [alguna cosa] a la butxaca

Tenir-la feta, aconseguir-la, estar segur d’aconseguir-ho.

- Ja duc el projecte a la butxaca, em pensava que mai no l'acabaria.


ROBA

· A la millor roba es fan [o s'hi veuen] les taques

Indica que sovint les persones de més posició o jerarquia tenen més defectes que les de posició més modesta.

Les millors persones estan en perill de caure en pecat o desgràcia. Com més grossa és la diferència entre dues persones o coses, més es nota.

Ningú està lliure d'injúries, maledicències o enveges, per just, honest o bo que siga.


· Amb la roba de l'esquena


Sense cap element de previsió o de recanvi; sense res més que el vestit que es duu posat. Sense diners.

Anava de ciutat en ciutat amb la roba de l’esquena; sense els mitjans necessaris per a viure.


· Amb la roba que porta

Sense posseir res. Sense res més que el vestit que es duu posat.



· Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent

No hi ha res com estar ben abrigat i un bon plat calent per combatre el fred.



· Anar amb la pluja a l'esquena i la roba mullada


Sofrir totes les penalitats o molèsties.

- Fa una temporada que vaig amb la pluja a l’esquena i la roba mullada: no surto d’aquesta mala ratxa.



ESPARFENYA

· A toc d'espardenya

Ho diem quan una cosa la tenim molt prop.



·Al mateix preu, donen les espardenyes més llargues

Expressió usada per a indicar preferències entre dos o més possibilitats roïnes, desagradables, etc., una de les quals ha d'ocórrer forçosament.


· Més cremat que una espardenya

Molt irritat, encès d'ira.

- No li diguis res que avui està més cremat que una espardenya perquè la grua se li ha endut el cotxe.

· Companyia d'espardenya

Companyia que es dissol per qualsevol motiu d'egoisme.

- Val més que renunciïs a aquesta companyia d'espardenya. Ja veus que no te'n pots refiar.

CAPA

· Abrigar-se amb capa d'altri


Dissimular els propis defalliments alliberant-se de la responsabilitat d'un acte carregant-la a un altre.

- Ella mai no s’equivoca, s’abriga amb capa d’altri


·Aguantar la capa

Acompanyar una parella d’enamorats quan festegen.

- La meva germana i el promès em van demanar que els aguantés la capa.

També es fa servir en haver d'escoltar una conversa desagradable sense poder-ne defugir.

- La Clara va haver d'aguantar una capa perquè el seu marit i en Pep discutien.


CAMISA

· Acabar amb la camisa a l'esquena

Quedar desposseït de tot, molt empobrit.

- La crisi va deixar molts empresaris amb la camisa a l'esquena.


· Aixecar la camisa [algú]

Enganyar abusant de la seva credulitat

Té origen a l’edat mitjana, quan es marcava amb ferro calent a la gent que cometia delictes. El significat d’aquesta frase va anar derivant fins a dia d’avui.

- Que no ho veus que pretenen aixecar-te la camisa! Sigues més espavilat.

- Es pensen que som de poble i que ens poden aixecar la camisa així com així.



· Amb la camisa al revés, ningú hi pot res

Retreu una de les moltes pràctiques conjuratives usades per a preservar-se de mals donats, amb les mirades i del poder malèfic de les bruixes.

Antigament es creia que per dur una peça de vestir al revés hom esdevenia invulnerable a tot atac malèfic de bruixeria.

Qui es vesteix al revés, les bruixes no el toquen, com a creença que ni bruixes ni bruixots poden influir en qui porta alguna peça de roba al revés.

Altres creien que es cridava la pluja o el mal temps.



· Anar en cos de camisa


Anar sense portar de cintura per amunt cap peça de vestir que cobreixi la camisa.

- Fa tanta calor, que a l’oficina tothom va en cos de camisa.

També es diu:

· Anar en mànigues de camisa

Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa.

- En aquesta oficina no deixen anar en mànigues de camisa; obliguen a dur americana.


PANTALÓ

· Agarrat al camal!

Indica que cadascú s'ha de valer per si mateixa.

CALCES

· Això són altres calces

Això és una altra cosa, és quelcom completament diferent d’allò que s’havia dit abans o d’allò que es creia, se suposava, s’imaginava, etc.

- Està bé que reclamen més sou, però voler que es canvie l’horari, això són altres calces; no ho aconseguiran fàcilment.



·Amb les calces ben cordades

Saber-se governar sense ajut d'altri.

- No cal que el renyis, que ja va amb les calces ben cordades.



· Tindre les calces plenes

Estar-ne fart, estar-ne tip, molt molestat, estar cansat de suportar quelcom.

- Tinc les calces plenes d’haver d’aguantar les seves impertinències.


VESTIT

· Amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem


Vol dir que fent les coses de la manera que es fan, no es pot anar bé.

- Així no farem res de bo, poc anem bé. Em penso que amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem.

· A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques

Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altre vida.

MITJA

· Anar amb mitja de seda i lligacama de jonc


Portar el vestit compost de peces desiguals, unes bones i les altres dolentes.

També es fa servir amb al·lusió a una bona casa mal moblada.

GEC

· Agafar el gec

Disposar-se a anar-se’n.

- Si agafo el gec, no em veuràs més.

Gec: Peça de vestir d’abric que cobreix el tronc, amb mànigues i sense faldons.

GUANT

· Posar algú com un guant

Ablanir algú, fer-li perdre la irritació o la rebel·lia

- Li va tirar amoretes una bona estona fins que va aconseguir posar-la com un guant.

· Anar com un guant

De manera perfecta i adequada.

- Es va provar els pantalons i hi anaven com un guant; ni fet a mida.
- Em va com un guant que hagis vingut; necessito un expert en llengua italiana.

BOTÓ

· Ser trau i botó

Ser molt amics, estar molt units.

- S'estimen més que germanes, són trau i botó.

TELA

· Tenir [una cosa] al teler

Tindre-la a mig fer

- Encara tinc els teus exercicis al teler, no els he acabat de corregir.

MÀNIGA

· Donar-li llargues mànigues [a algú]

Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.

- Tu ves donant llargues mànigues a aquest treballador, que ja veuràs com t’enreda.

- Li van donar llargues mans a partir de la majoria d’edat.

FAIXA

· Guardar la mà a la faixa

Reservar-se; obrar amb gran precaució, procedir cautament.

- Quan no saps amb qui tractes, faràs bé de guardar la mà a la faixa i no dir tot el que penses.