ALL
· Estar content com un all
Molt alegre.
- La Núria i l’Antònia vénen més contentes que un all perquè han aprovat les proves d’accés al mòdul de formació.
- La Núria i l’Antònia vénen més contentes que un all perquè han aprovat les proves d’accés al mòdul de formació.
· Estar com un all
Sa, fresc, espavilat, viu, despert.
- Està com un all. Que bona és la joventut!
- Està com un all. Que bona és la joventut!
· Estar sa com un gra d'all o més sa que un gra d'all
Estar molt sa, que té o manifesta tenir bona salut.
- Mai no ha estat malalt, sempre ha estat més sa que un gra d’all.
- Està totalment recuperat de la grip: està sa com un all.
· Et repeteixes més que l'all
Sempre esta dient el mateix.
- Això ja m’ho has contat mil vegades. Et repeteixes més que l'all.
· Fer tornar coa d'all [qualcú]
Molestar molt, fer passar molta pena d'esperit. Portar algú pel camí de l'amargura. Matar a disgustos, fer posar de punta, tocar els nassos.
- Amb ses teves cabòries, al final el faràs tornar cua d’all.
· Fort com un all bruixat
Irònicament, dèbil.
- Vol fer creure que és resistent, però en realitat és fort com un all bruixat: no té gens de força
All bruixat o all bord (Allium roseum): És una planta perenne bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És oriünda de la regió Mediterrània. Prolifera en cunetes, vores de camins i terres de cultiu, però generalment en llocs amb sol i baixa altitud.
· Quedar-se més tendre que un all
Quedar-se com si no hagués passat res
· Qui no té un all, té una ceba
És una parèmia que vol demostrar que a qui no li passa una cosa n'hi passa una altra, que qui més qui menys té problemes, que qui no té un mal en té un altre; en definitiva, que si investiguem trobarem en totes les persones experiències doloroses. De fet, aquesta frase és una expressió de resignació i de generalització davant de les dificultats que se'ns presenten. Tots passem inevitablement experiències doloroses, no desitjades, de frustració. Què determina la nostra capacitat d'acceptar-ho.
- Tots anem molt atabalats i qui no té un all, té una ceba. Ja entenc que te n’hagis oblidat.
Tindre mal gust, ridícula, cursi, extravagant, excèntrica.
- Llevat eixe vestit, que vas més coenta que un all.
· Tenir dents d'all
Tenir les dents massa grosses.
- Li diuen que s’assembla a un conill perquè té les dents d’all
· Tindre un all al cul
Anar apressat. Es diu d'aquell a qui li costa molt mantindre's assegut.
- Trasteja d’un cap de dia a l’altre; té un all al cul per a seure, aquesta bona dona.
· Descobrir la sopa d'alls
Dir com a novetat allò que ja és sabut de gairebé tothom.
Retret en sentit indeterminat però sempre poc respectuós, aplicat als fanfarrons i pretensiosos que es creuen posseïts de suficiència. Segons la tradició l'inventor de la sopa d'all fou el gran rei en Jaume I. (AMADES 1951a).
- Aquest es creu que acaba de descobrir la sopa d’all i això ja existia fa segles.
Enganar-lo.
· Ser més cabut que un forc d'alls
Molt tossut.
· Si sembres alls, no colliràs pebre
Segons actues, recolliràs.
Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa.
AMETLLA
· Ser més dur que les ametlles de la pestanyeta
En sentit real: molt dur.
En sentit figurat i referit a un ser humà té dos significats:
1. Insensible, despietat, cruel, inhumà, inclement.
2. De poca intel·ligència, obtús.
L’ametlla de pestanya és una classe d’ametla menuda, rodoneta i bona. Aquesta varietat d’ametller, molt resistent al fred , es cultiva, fonamentalment, en la zona Xixona Alcoi. Ve pel gener.
Totes les expressions referides a les nou tenen que veure amb el soroll que es fa en xerrar.
· Quan mes menuda [o roin] és la nou, mes roïdo, remor o soroll mou
Es diu referint-se a aquelles persones que xerren i criden més que les altres sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar
· Fer més soroll que un sac de nous dolentes
Parlar molt i seguit, sobretot quan s'està indignat.
· Xerrar més que un sac de nous
Xerrar molt, parlar amb massa insistència.
· Ser més el soroll [o la renou] que les nous
Haver-hi més remor o xerradissa que causa real de soroll.
· Fer més soroll que una arrova de nous en un cabàs
Fer molt de soroll.
· Molt soroll i poques nous
S’aplica al qui parla molt i obra poc.
· Trencar nous
Murmurar
· Ser pa i nous
Resultar fàcil.
- Aquesta feina, per a mi, és pa i nous; ja estic acostumat a fer-la; no em representa cap dificultat.
BACORA
· Llàgrimes de bacora
Es diu dels plors fingits, falsos.
· Bona vista vejam, bacores per Sant Joan
És una expressió humorística d’alegria que s'usa per a emfatitzar quan un troba inesperadament algun conegut a qui s'aprecia, com quan trobem una figa a la mà i que fa temps que no ha vist.
· Ser un bajoca
Persona de poc seny, beneitot, bonàs, catxotes. Mancat de vivor.
· Anar fet un campanar de bajoques
Anar massa adornat, carregat de flocs.
Persona de moltes pretensions, que es pensa ser més que no és, o que va vestida amb luxe i adorns exagerats per a aparentar importància.
- En vindre una festa grossa es posava fet un campanar de bajoques.
BLEDA
· Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col
Anar d'ací i d'allà sense treballar.
· Ser un bleda
Persona gens espavilada, sense vigor.
- No en farem res, de tu: eres un bleda acabat.
· No valer una bleda
No valer res, ser molt xerec.
· Ser una bleda assolellada
Si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una bleda assolellada.
Dit per a referir-se a algú molt pàmfil. No tenir energia ni caràcter.
- No gosa mai en queixar-se de res; tot ho admet; és una bleda assolellada; per això tothom n’abusa
· Plantar a algú la bleda al clatell
Enganar-lo fàcilment abusant de la seva credulitat.
- No badis, que aquest et plantarà la bleda al clatell qualsevol dia; no és cap persona recomanable
· Entendre cols per bledes
Entendre una cosa per una altra.
· Mastegar bledes
Parlar entre dents, confusament.
· Mesclar cols i bledes
Es diu quan una cosa no lliga gens amb una altra.
BOLET
· A cada bolet, una lliçó
Dependre dels errors comesos. Cada situació sorprenent, equivocació, etc. ens ensenya.
· A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord
[trompeta de la mort = bolet del gènere Craterellus].
Indica advertència fent un joc de paraules amb la mort i la morfologia d'aquest fong que s'assembla a una trompeta de les antany usades pels sords.
· Clavar un bolet [o donar una mà de bolets]
Vol dir pegar a algú.
- La mare li va clavar un bolet al seu fill perquè es va portar malament.
Ésser molt menut.
· Estar tocat del bolet
Anar mig boig. No tenir el cap sa, haver perdut l’enteniment, que té incompletes les facultats mentals.
- El teu cosí fa unes coses tan fora de raó, que sembla tocat del bolet.
El seu origen és molt remot, atès que ja és recollida en escrits de l’època romana, en els quals s’explicava que els antics pobladors de les nostres contrades, probablement els cossetans, eren gent que en determinats moments adoptaven postures molt estranyes i extravagants, a conseqüència de la ingestió d’un bolet.
El fet es devia, evidentment, a la menja d’alguns bolets que contenen substàncies al·lucinògenes. La seva ingestió, normalment crus, determina un efecte narcòtic, amb embriaguesa i perplexitat, acompanyades de visions irreals, somnis il·luminats i modificacions psíquiques transitòries.
· Gent de poblet, gent de bolet (bolet = destrellat).
Ací, més que el sentit recte, indicatiu de la gran quantitat de boletaires existent als poblets de muntanya, té un sentit figurat. Un bolet és una enganyifa, una mala passada.
La gent del camp i de pobles menuts sol ser interessada i desconfiada i tenir molt art per a no donar-se per entesa d’obligacions i eixir sempre guanyant en qualsevol tracte fent-se l’ignorant.
· Fer-s'hi bolets [a un lloc]
Ser molt brut
Ser molt brut
· Fer el préssec
Pel color rosat amb taques vermelles de la fruita, com la cara d’algú quan s’enrogeix.
Vol dir fer el ridícul, deixar-se enredar o quedar en evidència. La persona que sempre fa el préssec sol ser molt innocent, molt naïf…
- De tant que volia sobresortir va dir coses sense solta i va fer el préssec; tothom se'n reia.
Expressió que s'adreça a algú que rep paraules que cal empassar-se, que no pot respondre.
Es diu com a resposta a qui presumeix de saber només ell una cosa que tothom sap per manifestar a qualcú la satisfacció amb què se sap que li han donat una sorpresa, un perboc. (En castellà: “chúpate esa!”.
Generalment es diu jocosament per emplaçar a algú a resoldre un problema d'extrema dificultat expressant la complaença, de que succeeixi a algú un lleu dany.
- Ahir t'he sentit tornar a casa molt tard. No estaries pendonejant una altra vegada?
- Doncs no, venia d'estudiar a la biblioteca. Pela aquest préssec!
· S'ha acabat el bròquil
Aquesta expressió, que normalment es diu de forma concloent, vol significar que d’una certa cosa, sigui objecte, diners o vida, ja no en queda més.
L’origen de l’expressió “s’ha acabat el bròquil” el trobem en una fonda barcelonina del segle XIX, que s’ubicava al mercat de la Boqueria. Allà hi preparaven plats i, entre aquests, un de molt preuat: el bròquil. Quan un comensal en demanava i ja no en quedava, es proferia el crit “S’ha acabat el bròquil!”. Després sembla que l’expressió es va fer extensiva a altres plats i es va continuar usant quan van enderrocar l’edifici on era la Fonda Nacional, es va popularitzar la frase: “S’ha acabat el bròquil” perquè tothom notava a faltar el bròquil d’aquella fonda i fins als nostres dies per a referir-se que quelcom —generalment bo— s’ha acabat.
També ho diuen autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, discussió, etc.
- S’ha acabat el bròquil! A partir d’ara, abans de canviar de canal m’haureu de demanar permís, que el televisor és meu!
CARABASSA
· Besar la carabassa
Beure vi
- Deixa de basar la carabassa que t'emborratxaràs.
Ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra.
Bordó = gaiata, bàcul, pal. Significa que qui es dedica a activitats d'esplai, com els pelegrins, és perquè no té obligacions ni preocupacions.
Expressió per a designar una persona amb cap clos, l’enteniment molt curt, que té poca intel·ligència.
- Amb aquest cap de carabassa no fareu res de bo.
Negar-li alguna cosa. Suspendre en un examen. Refusar una noia, un pretendent.
- No ha dubtat gens a l'hora de donar carabassa al club madrileny.
- Al darrer examen li han donat carabassa; haurà de repetir-lo.
- L’Ester em va donar carabassa quan li vaig demanar per sortir.
Tenim la cançoneta tradicional valenciana:
Ja ve Sento de ca la núvia,
ja ve Sento malhumorat.
Ja ve Sento comptant els passos,
carabassa li han donat.
La idea de la carabassa unida al desdeny amorós, així com el desengany en els estudis, té un reculat origen, ja que els egipcis, amb el seu llenguatge simbòlic i jeroglífic, ja donaven a la carabassa el sentit del desig no assolit i de l'esperança fallida.
Existeix una altra explicació sobre el significat de refusar un pretendent:
El significat d'aquesta frase feta és la conseqüència d'un costum antic. Quan l'home anava a ca la dona per a demanar als seus pares permís per a poder festejar, si la mare servia per a dinar un plat de carabassa, sense que ningú digués res ja sabia el pretendent a nuvi que no l'acceptaven, en cas que se servís una altra cosa es concedia el permís.
No ser, algú, com s'esperava, no respondre a les esperances que havia fet concebre.
- Aquest meló ens ha eixit carabassa.
- De promesa semblava molt bona noia, però pobre noi, un cop casada, li ha sortit ben bé carabassa.
No estar bé del cap, estar boig.
- No trauràs trellat d’ella; està com una carabassa!
Ser dues persones inseparables o perfectament compatibles, ser com la corda i el poal o ser carn i ungla.
- Són amics de debò; no es deixen mai: són tap i carabassa.
Expressió usada per indicar que allò que parlem considerem que, o bé és excessiu per a nosaltres tan física com intel·lectualment, o bé és inacceptable per a la nostra manera de pensar, o simplement ens sembla inadmissible.
- Les desigualtats socials en el món són tan grans que ja són massa per a la carabassa.
· Ser més delicat que la flor de la carabassa
Per a expressar que una persona té o està amb les defenses baixes, amb facilitat per emmalaltir i agafar-ho tot.
- Què blanqueta està! Està delicada com la flor de la carabassa.
Perdre el seny, quedar pertorbat.
- Aquella xica el va tornar carabassa.
Es diu quan algú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s'han dit abans.
També se sol utilitzar l’expressió:
· A propòsit carabasses
Quan algú diu alguna cosa que no lliga amb el que s’està raonant.
El que hem sentit ens sembla impossible o que no tindrà lloc.
Quan s’amolla una mentida.
- Em vaig empatollar una història tan certa com ara plouen carabasses. Però s'ho van creure!
Tindre una situació d'abundància, habitualment econòmica.
- Ha estat obrir la tenda d’esports i nadar amb carabasses.
Tots sabem la relació que existeix entre les carabasses vinateres, emprades antigament com a flotadors, i la natació.
Ser molt deixondit, no necessitar ajuda ni consell d'altri.
- No cal que et preocupis tant per ell; sap nedar sense carabasses.
Ser excel·lent una cosa, ser rara.
- De còpies d'aquest exemplar, no se'n poden beure en carabassa.
CARLOTA (pastanaga, safanòria)
· Si tens gana menja’t una pastanaga
Resposta humorística a qui manifesta tindre fam.
- Tinc gana!
- Si tens gana menja’t una pastanaga
Ser un beneitot, persona de poc seny.
· Al cul safanòries en vinagre
Un bon remei casolà per als cucs.
Les safanòries són un excel·lent aliat per a la digestió, ja que són riques en fibra. Però també les propietats antioxidants ajuden a depurar l'organisme. Per la seva banda, el vinagre atorga beneficis antifúngics que ajuden a eliminar substàncies estranyes a l'organisme.
Humorísticament, es diu a una persona de sexe masculí si menja safanòries.
Observacions: Sembla que aquesta parèmia té el seu origen en el fet que Ferran V d'Aragó era un assidu consumidor de “criadillas de toro”, perquè creia que era una manera d'enfortir-se i augmentar-ne la virilitat.
CARXOFA
· Anar de carxofa a carxofa
Confessar-se una sola vegada en l'any: per la Quaresma, que és el temps de les carxofes.
Dur molta roba damunt.
· Amb diners, carxofes; quant més, més grosses
· Amb diners, carxofes; si en vols més, para el cabàs
Aquestes dites venen a indicar que qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden.
· A tota castanya
Anar molt de pressa.
- No es volia perdre el concert i va anar corrent fins a l’estadi a tota castanya.
Dit de qui s'alça de dormir de mal humor i ja afronta tot el dia des d'aquesta perspectiva.
No semblar-se en res. Ser completament diferent [dues coses o persones].
Significa que hi ha coses que són semblants al seu aspecte exterior, però al seu interior són molt diferents. Un ou i una castanya són de la mateixa mida i forma, però no s'assemblen en res més.
- Qualsevol diria que són pare i fill: s'assemblen com un ou a una castanya.
· Donar castanya
Negar una cosa al qui la demanava.
Semblant a la de donar carabassa.
- Quan Pere li va demanar a Maria que fora la seva núvia, aquesta li va donar castanya.
Tindre un canvi d’humor molt ràpid, enfadar-se sobtadament.
- De sobte se li ha girat la castanya i ha començat a insultar-nos.
Que no val res.
- Quina castanya de coca que t'ha eixit!
Es diu a propòsit d’algun fet sorprenent o desgraciat.
Quan hi ha una qüestió de mal resoldre.
· Traure les castanyes del foc amb les mans dels altres
Es fa servir en dues situacions:
1. Responsabilitzar-se. Facilitar a algú la superació de les dificultats que troba, fer-se’n responsable.
- Tots protesten, però ningú no gosa treure les castanyes del foc; tothom dona excuses.
2. Salvar algú d’una situació compromesa. Resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc.
- Sempre ha de treure les castanyes del foc al seu fill.
· Al vell, ceba a ell
Els vells solen estar desdentats i no poden rosegar.
No fa molts anys, quasi tots arribaven a la vellesa desdentats i no podien rosegar.
Quan es vol a una persona s'està més disposat a afrontar penalitats conjuntament.
Sabeu d’on ve el refrany d'“amb tu pa i ceba”? Doncs dels pobres. Sí, dels pobres. A un vilà se l’identificava en segles passats per l’olor d’all i ceba.
I és que sempre hi ha hagut i segur que sempre continuarà havent-hi classes en la societat. Fins per l’olor ens distingim. No els sembla bé?
Des de temps immemorials s'ha tingut el convenciment de què no totes les relacions de parella són prou estables per superar un moment de carestia i necessitat i que tan sols perduraran aquelles en els que ambdós membres estan disposats a sacrificar-se a l'uníson, a pesar que tots estén passant per dificultats econòmiques.
Això és el que diu origen a l'expressió “Amb tu pa i ceba”, la qual definia aquesta situació a la perfecció, a causa que el pa i la ceba han estat, al llarg dels segles, clars exemples d'aliments bàsics de qualsevol persona, concretament de les més pobres.
L'expressió “Amb tu pa i ceba” es va convertir en un exemple clar de declaració d'amor incondicional cap a algú, vinent a indicar que, per mals que fossin els temps que els toqués viure, es mantindrien junts.
Es diu quan vols a algú fora de la teva vista.
Es diu d'algú que és molt vell i que, doncs, viurà poc.
Estar molt enfadat.
Està empipat com una ceba perquè l’Ajuntament no li dona permís per obrir el bar.
Revelar-se l'engany.
- Es fa passar per innocent; però ensenya la ceba quan es tracta de jugar als escacs.
Coent.
· Estàs més verd que una ceba
Quan es tracta de la fruita: Que no està gens madur, que li falta molt per a estar madur.
- Aquest préssec és verd com una ceba
Quan es tracta d'una situació; Faltar-hi molt encara per a dur a terme quelcom.
- Vam anar a l’entrevista a les onze, però allò encara estava verd com una ceba; allí no hi havia ningú.
Pel que fa a les persones: Lluny de la maduresa. Ser un inepte.
- El Joan està més verd que una ceba, trobo difícil que aprovi.
Fer creure coses absurdes
Fer perdre la contenció. Excitar molt algú. Fer perdre la serenitat i la paciència.
- Aquestes criatures no paren de fer menjar ceba a la seva mainadera i els seus pares se’n desentenen completament.
- De menut, feia rosegar ceba a la seva àvia: era molt entremaliat.
Obsessionar-se. Tenir una idea fixa. Entossudir-se a fer alguna cosa.
- Vol anar a Port Aventura tant sí com no. Mira, se li ha ficat una ceba al cap.
Molt ufanós, mostrant gran orgull o satisfacció.
Aquesta comparança es deu al fet que un lleu aguiat amb ceba ha de ser ben estufat, inflat o sobreeixit. Vaja, que la comparació del fet que algú vulgui sobresortir o destacar dels altres està molt ben triada i és ben gràfica.
Innocent. No tenir cap culpa ni responsabilitat en un afer.
- No li tiris les culpes al Joan perquè ell no té cap ceba que li cogui els ulls.
Anar ben borratxa.
- Va eixir de la taverna portant una bona ceba.
Portar molts vestits.
Corfoll:
1. Corfa, fulla o capa de les que componen la ceba.
2. Peça de roba que porta una persona.
· Ser prim com un tel de ceba
Ser molt prim.
- Aqueix full era més fi que un telet de ceba.
Tel: Membrana molt prima, com la que cobreix una ceba.
Destorbar, molestar.
- Eres una ceba, deixa de tocar la guitarra, no pares mai.
Patir una mania. Sospitar que alguna cosa ha de succeir.
Proposició de cita amorosa.
- Maria, a boqueta de nit, allà a les cebes, t'aguarde
- Del cigró
Dit de manera col·loquial i despectiva del militar [oficial, sotsoficial], que ha aconseguit el seu rang militar ascendint des de soldat ras sense passar per una acadèmia militar.
- Un sergent del cigró.
Ser algú xicotet.
- Ja no creix més, és un cigró.
Tindre la boca xicoteta i de proporcions harmonioses.
- Quina boqueta de cigró més bonica que té la meva xica!
També es diu: boqueta de pinyol.
· Durar un rot de cirera
Durar poc.
Les cireres… Ai les cireres! Tan saboroses, dolces i fresques, però tan fugaces… El curt temps de les cireres…
· Sortir com un pinyol de cirera
Contestar resoltament amb to d'irritació o d'agressivitat.
· Vermell com una cirera, [o més vermell que una cirera]
Molt vermell
Anar-se'n per malalt un de la colla de segadors.
Recomana humorísticament no precipitar-se, tenir paciència en l’espera, ja que tot el que puguem imaginar es produeix en el seu moment històric, i no per més desitjar-ho es produirà abans.
També, significa que les coses han de seguir necessàriament un ordre.
Per a indicar que, al mentider les mentides s'arrastren –s'enganxen les unes a les altres– i ho fa de forma convulsiva.
Embullar-se en la baralla, especialment les dones, i complicar cada cop més la renyina.
Ser una qüestió molt complicada, que una dificultat en porta una altra i com més va més s'embulla.
També es fa servir en la relació paraules - cireres:
· Les paraules són com les cireres, en vols treure una i n'ix un bolic [o que una en porta d'altres] o
· Les raons són com les cireres
Significa que quan es comença a discutir o parlar no se sap fins a on arribarà la conversa, perquè un assumpte en suscita un altre.
Es tracta òbviament, d’unitats fraseològiques equivalents, que comparteixen una mateixa significació. És a saber: que en una conversa o en una discussió, les paraules —o les raons— s’enganxen les unes a les altres i no se sap mai on poden menar, ni tampoc quan poden acabar. És a dir: que converses i discussions poden començar amb una sola paraula, i que sempre resulta impredictible la durada o el final que tindran. En aquest últim sentit, l’expressió de les cireres que «porten les unes a les altres» resulta equivalent a aquella altra segons la qual «una llarga caminada comença amb un sol pas», etc.
Dirigir un assumpte, ser el qui mana.
- El candidat és Feijóo, però qui remena les cireres al PP continua sent Aznar.
COCO
· Inflar el coco
Fatigar el cervell amb crits, xerrameca.
- Para d'inflar el coco al teu germà amb la teva xerrameca.
Convèncer o intentar convèncer algú d'alguna cosa aprofitant-se de la seva ingenuïtat o bona fe.
- En Lluc li va menjar el coco a en David perquè anés a Londres i al final ho va aconseguir.
Capficar-se, preocupar-se molt per alguna cosa.
- Com que havia tingut una enganxada a la feina, es va passar el dia menjant-se el coco, pensant que potser l'acomiadarien.
Ser dur d'enteniment. Persona molt cabuda.
CODONY
· Aspre com un codony [o més aspre que un codony]
Es diu de la persona que és esquerpa, bròfega, que té mal geni, que té mal caràcter.
- El meu veí és un insociable, és aspre com un codony.
Ser molt beneitot.
· Qui faci el cogombre, que se’l tregui a l’ombra
Es diu per ressaltar o recordar les obligacions que cadascú ha adquirit a la vida. Per tant qui és causa d'una cosa n'ha de sofrir el perjuí o s'ha de preocupar de resoldre'n les dificultats.
– Mare, volem anar a Londres aquest cap de setmana, et quedaràs la xiqueta?
– No, dona, qui ha fet el cogombre, que se’l tregui a l’ombra.
COL
· Entre col i col, lletuga
Originàriament, al·ludeix que els hortolans alternen diferents productes als terrenys de la seva horta. Aquesta idea d'alternança ha fet que també s'apliqui aquest refrany quan es produeix una alternança de les coses bones amb altres de menys bones. De la mateixa manera, s'utilitza en les ocasions en què convé variar de tant en tant per no arribar a cansar-se alguna cosa. Es diu, a més, si ens sentim enganyats en una compra, quan ens han barrejat productes de qualitat diferent.
Perjudicar, obstaculitzar. Fer la guitza, sorprendre amb un resultat contrari al que s'esperava o es desitjava.
- Tenia un veí que sempre li feia la guitza demanant-li coses.
· Mira la col de grum!
Ho diuen per assenyalar a una dona que va molt estarrufada o perquè es creu massa important.
· Trobar sota una col [un infant]
Manera antiga d’explicar a un infant d’on venen els nens per evitar parlar clarament de la gestació i el naixement.
· Bullir cols
Fer la ranera de l'agonia.
Ranera: Respiració molt fatigosa i sorollosa que solen tenir els moribunds durant l'agonia.
Es diu de tot allò que és confós i mal ordenat i, sobretot, d'una reunió de gent en què tothom crida i ningú s'entén.
- Me'n vaig anar d'avorrit; allò era una olla de cols; no era possible entendre'ns.
· Mesclar cols amb caragols o
· Mesclar cols i bledes
Es diu quan una cosa no lliga gens amb una altra. Fer confusió, barrejar coses que haurien d'anar separades.
Intervenir poderosament en un assumpte o negoci, tenir-hi domini.
NAP
· Pelat com un nap
Sense pèls a cap, completament calb.
NAPS I COLS
· Ara per naps, ara per cols
Adés per un motiu, adés per un altre.
- Ara per naps, ara per cols, mai no treballa.
Adés per un motiu, adés per un altre.
- Ara per naps, ara per cols, mai no treballa.
· Digues-li naps, digues-li cols
Locució per referir-se a dues coses que tenen molt poca diferència entre elles.
- Titelles o marionetes, digues-li naps, digues-li cols, són ninots igualment
Locució per referir-se a dues coses que tenen molt poca diferència entre elles.
- Titelles o marionetes, digues-li naps, digues-li cols, són ninots igualment
Entre una cosa i una altra; entre això i allò altre; per un motiu o per un altre. És expressar la causa que alguna cosa hagi passat com pot ser que s'ha dedicat molt de temps a alguna cosa que no valia la pena. Com així també pot tenir el sentit de molts objectes petits i banals que han costat massa diners pel que són. O moltes qüestions insignificants que fan perdre molt de temps.
- Entre naps i cols aquest cap de setmana se'ns han anat més de cent euros en despeses innecessàries.
· Ni naps ni cols
Res de res, no hi ha res. D'una persona o cosa, no haver-n'hi o no trobar-ne senyal, semblar que no existeix.
- Ja pots anar dient, no em convenceràs ni que em diguis naps, ni col
Res de res, no hi ha res. D'una persona o cosa, no haver-n'hi o no trobar-ne senyal, semblar que no existeix.
- Ja pots anar dient, no em convenceràs ni que em diguis naps, ni col
· Que si naps, que si cols
Frase que al·ludeix despectivament a coses dites per algú, que es consideren xafarderies o enraonies. Es diu per a referir-se a una forma de discussió llarga, feixuga i sense resultats.
- Van discutir molta estona, que si naps, que si cols, fins que ell es va fartar i se'n va anar.
· Tant fer naps com cols o
· Tant se li'n dona naps com cols
Expressió que s’utilitza quan tot és indiferent. Tant li és una cosa com una altra.
- A ell tant li fa naps com cols; sempre que no l’amoïnin, tot ho troba bé.
- Tan combatiu que era, i, ara, tant se li’n dona naps com cols.
COLIFLOR
· Presumia de coliflor... i era un rave
Es diu burlescament d'una dona que vol donar-se massa importància.
Expressió que s’empra per referir-se a una dona amb poc sentit. Que es dona massa importància.
DÀTIL
· Estar fet [algú] un bon dàtil
Ser una persona picardiosa.
· Com una lletuga
Molt tendre, tant en sentit real com en sentit figurat.
Referit a una persona: que té molt bon aspecte.
· Estar una cosa més verda que una lletuga
Faltar-li molt encara per a arribar al fi proposat, per a dur a terme qualsevol cosa.
ESPÀRREC
· Fresc com un espàrrec
Molt fresc, que està sa, gens marcit, molt ben conservat.
- Tot i tenir vuitanta anys està fresc com un espàrrec: es conserva molt bé.
També es diu de qui és eixerit, espavilat, llest.
- Encara està fresc com un espàrrec, treu els comptes en un moment.
Molt prim.
- Fes el favor de menjar més, que estàs sec com un espàrrec.
· Engegar a fregir espàrrecs
Despatxar algú de mala manera. Desfer-se’n.
Qui mai no ha enviat algú a fregir espàrrecs? Es tracta d'una de les expressions més popularment usades per fer fora una persona d'un lloc o apartar-la del tracte amb desaire, cansats de les seves inconclusions, comentaris o impertinències.
La frase ves a fregir espàrrecs data del segle XIX, i s'utilitzava amb la mateixa intenció que actualment. Sabent que l'espàrrec es cou en el primer bull, l'expressió fa referència a la intenció de voler tenir algú ocupat el temps més gran possible, i per això i evitar la seva molesta companyia, se'l feia fregir espàrrecs.
Hi ha també la teoria que per aquella època els espàrrecs fregits no tenien cap consideració culinària, i, per tant, fer aquesta tasca no tenia cap sentit més que perdre el temps. Manar a fregir espàrrecs amb la intenció de perdre, al manat, de vista.
- Ara sembla que no ho entén, o no ho vol entendre. Ves-te'n a fregir espàrrecs!
· Estar més prim que un espinac
Estar molt prim.
- Aquest xicot està més prim que un espinac: no deu pesar ni cinquanta quilos.
· Cap de fava
Si et diuen cap de fava, no vol dir que tinguis el cap de fava. Simplement, t'estan dient ximple, babau, tonto.
Es diu quan una cosa és òbvia.
- El canvi polític a casa nostra és clot i fava, clot i fava. Segur!
Frase que els infants fan dir a altres mentre els tenen agafats en cert jocs o renyes.
Expressió de disgust o d’indignació.
· Ser un fava
Persona aturada, que sembla com encantada. Que no té gens de malícia, innocent. De poca intel·ligència.
- No sigues fava.
- El teu amic és una miqueta fava. No hi ha manera d’espavilar-lo.
Exagerar molt, fer una cosa massa grossa.
Participar en tot encara que no sia cosa seva.
- Eixe en tot vol ficar fava.
· Quedar-se com fava o
· Estar com fava
Quedar-se algú, després d’intentar aclarir alguna cosa o resoldre algun problema, exactament igual com estava abans, és a dir, sense aclarir res, resoldre res ni avançar en cap sentit. No traure trellat d'un fet.
Sovint es completa la frase dient:
“M’he quedat com Fava, igual estic que estava”.
· Tenir dents de fava
Tenir les dents massa grosses
· A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades
Les flaqueses humanes no són exclusives de cap lloc. Es diu quan algú critica una persona i el que hauria de fer és mirar-se primer ella.
L'origen de l'expressió no és gaire clar. Sí que se sap, que està inclosa al Quixot, concretament al capítol II, i apareix en boca de Sancho Panza, quan diu el següent:
«No hi ha camí tan pla —va replicar Sancho—, que no tingui cap ensopegada o barranc; en altres cases couen faves, i a la meva, a calderades».
Així, Sancho sembla expressar, mitjançant dues frases diferents, la idea que els problemes, els disgustos o els defectes es pateixen i es donen a tot arreu i en les circumstàncies. I aquest és, precisament, el sentit de l'expressió «A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades», que avui dia tant fem servir.
· A poc hi van les faves!
Ho diuen per indicar que ja falta molt poc per a alguna cosa.
· Adéu, camp de faves!
Expressió que s'usa quan alguna cosa es torna irrecuperable.
· Això són faves comptades
Dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte.
- Si només té aquest sou tan escarransit, això són faves comptades; no pot fer gaires despeses extraordinàries.
· Déu dona faves a qui no té barram
[barram = barres, mandíbules, maixelles, queixals]
Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix, no els usarà; però que faria profit a algú altre.
- Ha rebut tres propostes de feina en una setmana, però les ha rebutjades totes perquè es vol retirar. Déu dona faves a qui no té queixals.
· Entendre faves per llentilles
Entendre una cosa per l'altra.
· És més innocent que una garba de faves
Que està mancat de malícia.
· Ser [o Estar] més brut que una garba de faves
Es diu d'una persona o cosa molt bruta.
· No eixir-se'n en palla de faves
No escapar-se sense pagar les conseqüències.
Es diu d'una persona de qui no es poden fiar gaire.
· No poder menjar faves torrades
Pobre. Estar molt mancat de recursos.
- No li demanis diners. Que no veus que no pot menjar faves torrades? És més pobre que tots nosaltres.
· Plantar faves
Coixejar.
Molt seriós.
· Traure faves de l'olla
Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.
- Va estar molt malalt amb aquella pneumònia, però ara sembla que ja treu faves d’olla i torna a ser el de sempre.
FESOL
· Estar més entonat que un fesol
Haver sortit d'un estat de peresa; estar en forma, animat, físicament fort.
· Venir cullera amb fesol
Venir molt bé, escaure-hi molt.
· Acabar com una picà de fesols
Acabar malament. Frustrar-se l'expectativa que algú s'havia fet sobre alguna cosa.
- La pel·lícula, després de tantes hores de patir, s'ha acabat com una "picà" de fesols.
· Batre fesols
Ballar apressadament.
· Mirar-se com els fesols de careta (o com fesols de careta)
Mirar-se (dues o més persones) amb recel.
L’origen del modisme comparatiu es troba en la disposició que presenten les bajoques de la planta. Les flors apareixen agrupades en raïms en els quals, al final, només queden, generalment, dues bajoques que, a més, una s’inclina cap a un costat i a l’altre cap a l’oposat. És a dir, les bajoques dels fesols de careta no es miren a la cara, com tampoc ho fan les persones que es miren amb recel, que desconfien l’una de l’altra.
El modisme comparatiu mirar-se com els fesos de careta és propi de terres valencianes, sobretot de la Safor. A Oliva, actualment, encara és ben viu.
Vol dir que generalment els homes necessiten algú que els ajudi per a prosperar i fer-se amunt.
No vocalitzar bé en parlar. Parlar entre dents, confusament.
FIGA
· Agafar la figa pel capoll
Malinterpretar el sentit d'una afirmació o d'una idea. Exagerar la importància de les coses. Prendre una cosa per una altra, o en un sentit diferent del que té.
- No cal agafar la figa pel capoll, tampoc! Bé deu haver-hi alguna solució!
· Amb una figa a l'ull
Fer molt bé una activitat sense massa esforç.
- Això? Això ho faig jo *en una figa a l'ull!
Tractar-se d'una altra qüestió.
- Està bé que reclamin més sou, però voler que es canviï l’horari, no és figa per aquest paner; no ho aconseguiran fàcilment.
Ser un home fluix o excessivament delicat
- Aquest home és un figa blana: a la més mínima es posa a plorar, no sap defensar-se.
Trobar-se molt cansat.
· Estàs més penjat que una figa a l'estiu
Posat en mala situació. Sense diners.
· Fer coll de figa [algú]
Morir-se
- Al teu veí li veig un aspecte molt lleig que no m’agrada gens. Si el pobre home continua així, qualsevol dia fa coll de figa.
· Fer el figa
Fer l'estúpid.
· Fer figa
Fallar, sortir malament, deixar de funcionar, no donar el resultat que calia esperar, fer fallida.
- El negoci ha fet figa i han hagut de traspassar el local.
Perdre les energies, Flaquejar, defallir.
- Continueu vosaltres fins al cim, que jo us espero aquí: les cames em fan figa.
· Fer la figa
Fer un gest d'escarni o menyspreu [a algú] consistent a mostrar el puny tancat amb la punta del dit gros sortint entre el dit índex i el del mig.
- De sobte, va aixecar-se, es va dirigir a la porta de la sala i abans de sortir va fer figa a tots els que estaven reunits.
· Figa a l'aire
Vol dir que sense cap problema, que hi han diners, referit a una despesa que s'ha de fer, o que una persona s'ha quedat sense res, és a dir, tot el contrari.
· Més blan [o més moll] que una figaflor
Molt fluix, o delicat, o mancat d'energia.
- És un figaflor: no sap fer front a les adversitats
- Des que va estar malalt tant de temps s'ha tornat més blan que una figaflor.
També es diu d'una bona persona, que es deixa convèncer per tothom.
- Aquest home és més blan que una figaflor: a la més mínima accepta tot el que li manes.
· No digues figa que a la mà no estiga
No convé avançar-se als esdeveniments ni parlar abans d’hora si no volem quedar malament.
· No ser figa ni moixó
Estar en posició molt ambigua. Dit d'algú que no és ni una cosa ni l'altra, de personalitat o caràcter indeterminats.
També se sol dir:
· No ser figa ni raïm.
· Passar amb una figa i una nou
Gastar molt poc, passar amb poca despesa.
· Semblar una figa esclafada
No tindre ganes de fer res.
· Ser figa de mal oratge
Tindre mal caràcter.
· Ser la figa mandanga
Situació poc seriosa o inconsistent.
Mandanga (castellanisme): Cosa de poca importància o que molesta, punyeta, gresca, conjunt de coses confuses o sorolloses; calma excessiva; ximpleria, conte.
- Ja no hi torne més. L’acte era la figa mandanga.
· Ser més mal de pelar que una figa de pala
Ser difícil de convèncer.
· Ser una figa amb dents
Ser d'ànim feble i tímid.
· Ser una tia figa
Ser dona de poc d'esperit.
· Si aplega a ser figa ens toca partir-se-la
Es diu quan dues persones diuen la mateixa cosa al mateix temps.
· Trobar-se com la figa al paner
Trobar-se molt bé en un bon lloc o en bona companyia.
· Una figa no fa estiu
Expressió que ens indica que d’un fet aïllat no se’n pot fer una norma. Un sol cas no pot ser pres per la totalitat d'un conjunt ni tampoc, és clar, com a norma general.
· A agafar figues amb tu, no seria jo qui anés
Expressió utilitzada amb una altra persona de més baixa alçada.
· A qui pesa figues, que deu tindre son no li digues
No convé donar pressa a determinats professionals la labor dels quals és necessàriament lenta. Les figues s’agafen amb delicadesa.
Pesar figues: es diu de qui s'emmodorreix estant assegut i caboteja (cabotejar=fer cabotades: moviment del cap endavant, endarrere, de costat) o capcineja (capcinejar=fer capcinades: moviments amb el cap, fer becaines.
—En Becaina era un bandoler a qui van capturar mentre dormia; s'hi inspira la dita «fer la fi d'en becaina».
· Acabar en aigua de figues
Acabar una cosa malament, fracassar, en no res o en un resultat insignificant.
- L'obra de teatre va acabar en aigua de figues, no va agradar al públic.
· Bona vista vejam, figues en agost!
S’utilitza per a «saludar» una persona que fa temps que no vèiem i teníem ganes de veure-la. El significat es mou entre l’alegria per retrobar-nos amb aqueixa persona i una xicoteta recriminació pel temps que no l’havíem vista. Habitualment, la resposta que se sol dir és figues en agost per tal com la majoria de les varietats de figa arriben en aquest mes, amb la qual cosa es dona a entendre que s’ha arribat quan tocava. És una mena d’excusa per justificar aquest temps sense veure’s.
· Cada cosa pel seu temps i les figues al mes d'agost
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca.
Al mes d’agost les figues estan perfectes per ser collides i quin millor plaer que assaborir una figa fresca acabada de collir junt la soca de l’arbre.
Actuar una persona de manera diferent de com és habitual o com s'espera d'ella.
· En collir les figues ens veurem
Ja ens ho trobarem més tard. Es diu quan s'ajorna d'aclarir una qüestió per a expressar que el resultat de les empreses no se sap fins a la fi d’aquestes.
- No et puc garantir el resultat d’aquest acord, només et puc dir que en collir les figues ens veurem.
· Estar com figues en cofí
Referit a un conjunt d’éssers humans: Estar, algunes persones, molt ajustades, molt estrets, molt junts, en un espai molt reduït.
- Al metro estàvem com figues en cofí.
Cofí: Cabàs pla, d’espart, on es col·locaven les figues seques per vendre-les.
· Més segur que figues seques
Es diu per a ratificar una afirmació donant-la com a molt certa.
- Si ha dit que sí, que vindrà, és més segur que figues seques.
· No estar per figues
No estar de bon humor.
- No es troba gaire bé i no està per figues.
· Pesar figues
Endormiscar-se (fer becaines).
Diuen que pesar figues més aviat s’utilitza per indicar que algú s’ha adormit durant una estona curta i no és al llit. És a dir, algú que s’adorm i en principi no ho tenia previst.
- Quan vaig entrar a la sala de la residència, gairebé tothom pesava figues.
Fer becaines (becaina: moviment de caiguda del cap que fa qui s’adorm no estant ben ajagut o bé adormida curta).
Pesar figues (fer becaines) – per les davallades brusques de la barbeta del qui s’està adormint bo i assegut, com un plat de balança sota la feixuga impulsió del compacte fruit.
· Quan no són figues són raïms
Per un motiu o un altre. Es diu davant d’una successió de desgràcies, inconvenients o excuses.
- El fuster sempre em diu que vindrà a muntar-nos l'armari, però, quan no són figues són raïms, ja fa un mes que el tenim igual.
· Ser figues d'altre paner
Aquesta expressió s’empra quan volem fer entendre que s’ha tret un element o un tema de conversa molt diferent del que es deia o del que es pensava.
- Està bé que reclamin més sou, però voler que es canviï l’horari, són figues d’un altre paner; no ho aconseguiran fàcilment
També existeix l’equivalent:
· Ser figues d’altre sostre.
- Això que em dius són figues d’altre sostre.
· Tan cert com ara plouen figues
Quan s'amolla una mentida.
Expressió que significa que una cosa no és certa o per a denotar que una cosa que s’assegura no és o bé és del tot impossible. Es diu per a indicar que es considera impossible o improbable allò que un altre diu.
- Això que dius és tan cert com ara plouen figues.
· Tirar figues [a algú]
Tirar indirectes en sentit ofensiu. Donar-li una resposta desagradable. Reprendre algú, adreçar-li paraules aspres.
- No m’atreveixo a dir-ho: no tinc ganes que em tirin figues per indiscret.
· Tirar-se terra a les figues
Perjudicar-se a si mateix fent coses il·lícites o inconvenients.
- Això que fa és com tirar-se terra a les figues: s’està perjudicant a si mateix.
· Baixar de la figuera
Estar als llimbs, no assabentar-se d’una cosa que coneix tothom.
- La Sílvia sempre diu que en Xavier baixa de la figuera, perquè mai no s’assabenta que passa.
· Ballar a la punta d'una figuera
Ser molt ballador.
• Caure de la figuera
Adonar-se d'alguna cosa després d'una bona estona.
· És més fals que la llenya de figuera
Ser molt hipòcrita i malvolent.
· Fer morir una figuera
Ser cruel.
- La seva maldat arribaria a fer morir una figuera; hi ha poques persones tan perverses com ell.
· Ser més fals que la canya de figuera
Es diu d'una persona falsa, hipòcrita.
GÍNJOL
· Córrer [o anar lleuger] com un gínjol
Córrer molt de pressa.
· Eixerit com un gínjol
Molt eixerit, llest, espavilat.
- L’Anna és eixerida com un gínjol, es nota que és una nena feliç i il·lusionada.
· Més rodó que un gínjol
Molt rodó, molt gras.
JULIVERT
· Ja et conec herbeta, que et dius julivert
Es diu d'algú que vol dissimular. Que li hem descobert les intencions. Que el coneixem sobradament, que el veiem venir de tres hores lluny.
- Aquesta sí que és bona! No em facis riure, Arturo. Et conec, herbeta.
· Julivert, julivert, qui tot ho vol, tot ho perd
Aplicat als qui no en tenen mai prou. No es pot ser massa avariciós. L'excessiva ambició pot fer que perdi el que ja té aconseguit.
· La sang del nas, amb julivert l'aturaràs [o t'untaràs]
El suc de julivert enforteix les parets dels petits capil·lars del nas i ajuda a prevenir la seva ruptura. Mullar un cotó amb el suc de julivert i introduir al nas.
· El que es dona ja no es torna; i el que es perd, és julivert
Es diu a qui reclama alguna cosa que abans havia regalat. Vol dir que allò que s'ha perdut no sol trobar-se.
· Parlem del que parlem, i al julivert no hi toquem
Significa que cal concretar la conversa a allò que interessa, i no desviar-la a coses accidentals.
· Posar mostalla per julivert [a algú]
Fer prendre una cosa per una altra. Enganyar.
· Ser com el julivert que amb tots els guisats cap
Ser una persona molt ficadissa i visible, que es troba en totes les funcions, festes, actes importants.
· Estar groc com un llimó [o com una llimona]
Molt groc.
· Suc de llimona, medecina bona
· No hi ha medicina més bona, que ceba, all i llimona
Aquests vegetals prevenen les infeccions.
