EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (ALL)

ALL

· Estar content com un all 

Molt alegre.

- La Núria i l’Antònia vénen més contentes que un all perquè han aprovat les proves d’accés al mòdul de formació.

· Estar com un all 

Sa, fresc, espavilat, viu, despert.

- Està com un all. Que bona és la joventut!

· Estar sa com un gra d'all o més sa que un gra d'all

Estar molt sa, que té o manifesta tenir bona salut.

- Mai no ha estat malalt, sempre ha estat més sa que un gra d’all.

- Està totalment recuperat de la grip: està sa com un all.

· Et repeteixes més que l'all
Sempre esta dient el mateix.

- Això ja m’ho has contat mil vegades. Et repeteixes més que l'all.

· Fer tornar coa d'all [qualcú]

Molestar molt, fer passar molta pena d'esperit. Portar algú pel camí de l'amargura. Matar a disgustos, fer posar de punta, tocar els nassos.

- Amb ses teves cabòries, al final el faràs tornar cua d’all.

· Fort com un all bruixat

Irònicament, dèbil.

- Vol fer creure que és resistent, però en realitat és fort com un all bruixat: no té gens de força

All bruixat o all bord (Allium roseum): És una planta perenne bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És oriünda de la regió Mediterrània. Prolifera en cunetes, vores de camins i terres de cultiu, però generalment en llocs amb sol i baixa altitud.

· Quedar-se més tendre que un all

Quedar-se com si no hagués passat res

· Qui no té un all, té una ceba

És una parèmia que vol demostrar que a qui no li passa una cosa n'hi passa una altra, que qui més qui menys té problemes, que qui no té un mal en té un altre; en definitiva, que si investiguem trobarem en totes les persones experiències doloroses. De fet, aquesta frase és una expressió de resignació i de generalització davant de les dificultats que se'ns presenten. Tots passem inevitablement experiències doloroses, no desitjades, de frustració. Què determina la nostra capacitat d'acceptar-ho.

- Tots anem molt atabalats i qui no té un all, té una ceba. Ja entenc que te n’hagis oblidat.

· Ser coent com un all [o més coent que un all]

Tindre mal gust, ridícula, cursi, extravagant, excèntrica.

- Llevat eixe vestit, que vas més coenta que un all.

· Tenir dents d'all

Tenir les dents massa grosses.

- Li diuen que s’assembla a un conill perquè té les dents d’all

· Tindre un all al cul

Anar apressat. Es diu d'aquell a qui li costa molt mantindre's assegut.

- Trasteja d’un cap de dia a l’altre; té un all al cul per a seure, aquesta bona dona.

· Descobrir la sopa d'alls

Dir com a novetat allò que ja és sabut de gairebé tothom.

Retret en sentit indeterminat però sempre poc respectuós, aplicat als fanfarrons i pretensiosos que es creuen posseïts de suficiència. Segons la tradició l'inventor de la sopa d'all fou el gran rei en Jaume I. (AMADES 1951a).

- Aquest es creu que acaba de descobrir la sopa d’all i això ja existia fa segles.

· Encamar els alls [a qualcú]

Enganar-lo.

· Ser més cabut que un forc d'alls

Molt tossut.

· Si sembres alls, no colliràs pebre

Segons actues, recolliràs.

· Sucar els alls

Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa.

REFRANYER DE LA INDUMENTÀRIA (LLENÇOL)

LLENÇOL

· A cada bugada perdem [o es perd] un llençol

També es diu:

· A cada ruscada perdem un llençol.

· A cada casa es perd un llençol.

· A cada volada perdre'm un llençol

En un sentit bastant literal, la frase ensenya que les coses es gasten en l’ús diari que se’ls dóna, i que a força de mudar i fer anar els objectes aquests van desapareixent.

De la mateixa manera, i en sentit figurat, es diu al·ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits. 

S’utilitza per significar que, en un negoci o circumstància similar, es van perdent diners a cada idea o situació nova que s’afronta, ja sigui per culpa de discussions o desacords.

· Allargar més els peus que els llençols

· Qui allarga més els peus que el llençol, es queda amb els peus a l'aire

Excedir-se, extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment o gastar més d’allò que es pot gastar.

Ara es troben que no poden acabar de pagar el cotxe que van comprar. Han volgut allargar més els peus que els llençols i així es troben amb dificultats.

·Agradar-li el suc de llençol

Ser molt dormilega.

- Al teu germà sembla que li agrada el suc de llençol; es passa cada matí dormint fins a les tantes.

· Enganxar-se-li el llençol a les anques

No despertar-se d’hora, llevar-se tard per excés de son o per peresa i, per tant, no fer gens de feina. Per extensió ser un gandul.

- Va arribar tard perquè se li va enganxar el llençol a les anques.

· Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou

Les coses s’han de ponderar per la seva efectivitat i no per la seva aparença.

· Saber més que el llençol de baix

Ser algú molt viu, molt espavilat. Saber moltes coses, sobretot coses que no són conegudes per la major part de la gent.

· Ser més gos que el llençol de baix

Tindre peresa extrema.

· Apegar-se els llençols [a algú]

Quedar-se al llit més del compte.

- No hi ha manera que matini; cada dia se li apeguen els llençols a l’hora de llevar-se.

· Fer-li la petaca

Combinació dels llençols en un llit, feta de tal manera que un dels llençols es posa doblegat pel mig, en lloc de posar-se estès, perquè el qui hi ha de jeure no s'hi pugui ficar.

Es fa per broma, sobretot entre soldats i col·legials.

- Als reclutes, els van fer la petaca i van tenir feina per poder-se ficar al llit.

· Llençols calents fan menjar les sopes fredes

Qui es demora en el descans (està calfant els llençols) arriba tard a l’hora de menjar.

· Val més espatllar sabates que llençols

És preferible passar el temps traginant, feinejant o caminant a desaprofitar-lo dormint o descansant o, encara pitjor, estant malalt.

· A pols de llençol, casaca de metge

Es recomana higiene.

Àcars de la pols: Aquests insectes microscòpics poden aparèixer en els llençols bruts. Aquests microorganismes devoren les cèl·lules mortes de la nostra pell i són capaços de reproduir-se i morir entre els teixits dels llençols, implicant al·lèrgies o problemes immunològics en les persones amb les defenses baixes i haver de recórrer al metge.

· Parar el llit

Posar-li el tapament i altres peces necessàries per a dormir-hi còmodament.