dimarts, 30 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

ABELLIR
Es la manera que tenim per manifestar el nostre desig que se’ns desperta davant allò que ens agrada.
     - Li abellix anar al teatre. 
     - M'abellix una taronja.
Quan el desig ens ve del cor solem fer us de l’expressió:
     • Abellir-se-li el cor
     • A la fi el cor se li abellí a fer-ho.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TORN
1. Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals, que, col•locat en l'obertura d'una paret, serveix de vehicle per a passar objectes d'un costat a l'altre de paret sense que la persona que hi ha a un costat vegi la que està a l'altre costat. Sol usar-se en els monestirs de clausura i en les cases d'expòsits.
2. Tanda. 
a) Moment o període d'una activitat que s'assigna ordenadament als diversos participants per a exercir-la un darrere de l'altre. 
- Demanar torn en la cua de la carnisseria. 
- Prendre torn per a la consulta del metge.
b) Període de treball en què es divideix la jornada laboral d'una empresa.
- És el meu torn. 
- Treballa en el torn de nit.



dilluns, 29 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

ABLAIR
Moltes són les paraules del nostre vocabulari valler per definir apallissar. Poques vegades ho fem emprant ablair. En aquest cas la fem servir quan la pallissa ha segut molt forta i l’ha deixat baldat del mal que li ha produït.
- L'han ablaït a colps
És molt usual dir-ho específicament quan algú sofreix un atac de les abelles i el mamprenen a picotades.
- Les abelles el van ablair a picotades
En ocasions la força que tanca aquesta paraula la utilitzem en l’acció de recremar o calfar excessivament, amb ardor de foc. 
- Aquell sol ablaïa les pedres.
Tot i que en aques sentit solem dir l'expressió:
- Fa un sol que bada pedres


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TORCEDOR-A
1. Fus o instrument amb què es torç alguna cosa.
2. Bastó amb forats per on passa un cordell que serveix per a estrènyer els morros d'una cavalleria quan la ferren.



diumenge, 28 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XORRERA
Em sembla que pocs utilitzareu aquesta paraula per indicar que vos cau un raig d’aigua per un canal, per un forat de la teulada o per un conducte semblant. Si, esteu pensant en la gotera, que és com ho definireu la majoria.
Però si la gotera deixa un rodal o una senyal d'aigua per on ha corregut, a que si dieu_
     - Mira quina xorrera ha deixat la gotera.
Per tant sembla més apropiat dir xorrera com a derivada de la paraula XORRAR, que si l’utilitzem moltes vegades per referir-nos a que eix, un líquid, d'un orifici o d'un tub. 
     - Li xorrava sang de la ferida.
O per a traure aigua, un recipient o un canó, de manera que forme un raig. 
     - La font ja no xorra.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TOCA
Mocador de punt adornat que les dones porten per a cobrir-se els pits i l'esquena.





divendres, 26 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XIU-XIU
Molts matins ho hareu despertat escoltant el xiu-xiu dels pardalets. 
I és que l’onomatopeia dels crits d'au ha servit per estendre el seu us en altres contexts. 
Així diem que les persones fan xiu-xiu quan les paraules dites en veu molt baixa no les puguen entendre.
O fins i tot el remor confús d'una conversació tinguda en veu molt baixa. 
     - Només se sentia el xiu-xiu del grupet de l'última fila.
De fet diem l’expressió:
     • Estar de xiu-xiu (Quan dos o més persones parlen en veu baixa o en secret).
Per tant tenim l’acció de XIUXIUEJAR
Quan parlem en veu molt baixa o a l'orella d'algú.
     - El company li xiuxiuejà la resposta.
O una cosa, fa una remor sorda i tenuíssima. 
     - El vent xiuxiuejava entre els arbres.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TINYA
1. Malaltia. Afecció contagiosa de la pell, produïda per un paràsit vegetal que viu a l'arrel del pèl i provoca una inflamació al voltant d'aquest i la caiguda de tots els pèls atacats.
Dolent [o roí] com la tinya, [o Més dolent que la tinya] (Es diu de persona o cosa molt dolenta)
Ser més viu que la tinya! (Quan un xiquet és molt mogut i no para quiet)
Qui té tinya, el cap se grata (Significa que el qui té necessitats o problemes a resoldre, posa els mitjans adequats per a sortir-ne)
2. Herba de l'espècie Cyperus difformis, de fulles linears i espiguetes multíflores, que es cria dins els arrossars i els perjudica molt.
3. Acumulació de brutícia en un lloc, esp. quan fa temps que no es neteja o que es fa malament.

dijous, 25 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XITXO
És la paraula popular que utilitzem per a referir-nos als gossos, especialment si són xicotets i no són, en aparença, de cap raça en concret. És també molt comú utilitzar-ne el diminutiu, «XITXET»
Els caçadors de La Vall, En sentir lladrar el gos, solen llançar-los un crit dient-los:
     - Xitxoo! Calla, o aniré amb la vara.
Quasi sempre, si empren aquesta paraula és per cridar-los l’atenció i va seguida d’alguna que altra blasfèmia.
     - Xitxo! Vine cap ací me cague`n ...! 
Però xitxo, és també senyal de peresa. Tindre xitxo, és el mateix que tindre gossera.
     - Quina son i quin desfici. Tinc un xitxo! Aneu, no tinc ganes d’anar al ball.




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TINTER
Recipient menut en forma de vas on es posa la tinta per a sucar-hi la ploma en haver d'escriure.
     • Deixar en el tinter (Deixar de dir)
     • Estic tip com un tinter (Estar molt ple)
     • Ser un pixatinters (Ser un presumit)

dimecres, 24 de juny del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TINELL
1. Tina xicoteta.
2. Recipient on s'arreplega el most o l'oli de la premsa.
3. Lleixa, estant, per a tindre-hi els plats, olles i altres atifells, escudeller. Escorreplats.
4. Moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors.




dimarts, 23 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XERRIC
Aquesta paraula expressa un soroll estrident en refregar un objecte, especialment metàl·lic. 
     - Em va despertar el xerric del forrellat a l'obrir la porta
D’aquí que també ho diem del soroll que, en beure a galet, es produeix fent passar l’aire aspirat entre el paladar i la punta de la llengua posats en contacte.
     - Li agradava fer xerrics quan bevia amb el porró
     • Beure al xerric = Beure a gallet.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TINA
Recipient amb la boca més ampla que el sòl, que servix per a tindre vi, fer la bugada, assaonar pells, preparar el bany per a tenyir teixits, etc.
Al·ludint a la seva capacitat, es fa servir en sentit figurat. per dir d’alguna persona que beu molt, en l’expressió:
     • Beure més que una tina


dilluns, 22 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

Ja que m’he posat en paraules que deriven de xarrar, seguiré amb dues més:
XARROTEJAR.
Que la fem servir tant per indicar que estan xarrant amb insistència.
- Es passen tot el dia xarrotejant per telèfon.
Com quan comença a voler parlar, una criatura.
- Té poc més d’un any i ja xerroteja.
L’altra paraula és:
XARRUCAR, tot i que continuem dient xarrutegar, que és el que fa una parella que es posa a festejar.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TIMÓ
1. Llança d’un carro.
2. Espigó d'arada. Peça de l'aladre que serveix per a unir la cameta al tir.



diumenge, 21 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XARRETA/XARRAMENTA
Els vallers i valleres tenim fama de molt xarradors i a més a més cridaners. Però no sempre és així. De les diferents maneres que tenim alhora de xarrar, hi ha una molt esplaiada que és la XARRADETA o XARRAMENTA, en que la conversa que es manté no té cap transcendència.
Així la XARRADETA és la que es fa per simple passatemps.
     - Han passat tota la vesprada de xarreta.
Mentre que la XARRAMENTA és l’acció de xarrar insistentment i sense substància.
     - Hi havia tanta xerramenta al bar que no podíem sentir la tele.




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TELLA
1. Tros redó de teula, test o altra matèria semblant amb què juguen els xiquets.
     • Joc de tella  Joc en què es va a peu coix i es procura a colps de punta de peu fer anar una tella de dins d'una casella a les altres d'un dibuix fet a terra.
2. Qualsevol fragment de matèria sòlida caigut de dalt, d'una teulada, etc., o llançat violentament contra algú.



divendres, 19 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XAP
Amb anterioritat hem parlat de la galtada, guantada com la bufetada donada a la cara amb la mà oberta. Avui trec una altra molt vallera en el mateix sentit; però en aquest cas la bufetada sembla ser més sua i la majoria de les vegades dirigida als xiquets i xiquetes amb to d’avis per concloure una acció molesta i pertinent.

 Té el seu origen en l’onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra o en un líquid, i del que es fa quan es camina o es trepitja a la manera d’un ànec.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TELERA
1. Capçalet del carro. Travesser de fusta que va davant i darrere del carro, perpendicularment a les contrapernes, amb les quals forma el bastiment de la caixa.
2. Barana llevadissa del carro.

dijous, 18 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XANO-XANO/XINO-XANO
Es diu d’una acció feta lentament, amb calma; però sense parar. 
     - Vaig fent el treball xino-xano.
Però ho fem servir sobretot aplicat sobretot al caminar:
     - Vols que t'hi acosti amb el cotxe? 
     - No, hi aniré xino-xano.
A pesar de l'extensió que té actualment, l'origen d'esta expressió és prou recent. Es documenta per primera vegada a començaments del segle XX. Prové de l'expressió «ciano-ciano» (pronunciada igual que en valencià), variant genovesa de l'expressió italiana «piano piano», usada per a demanar tranquil•litat davant d'una situació estressant. «Piano piano si ottiene tutto», diuen els italians, en una fórmula lexicalitzada de ressonàncies vaticanes.
Dues expressions:
     • Anar marxant tot xino-xano (Això es deia quan una o més persones caminaven i tant se'ls en donava arribar una hora com una altra)
     • El mateix té xino-xano que ringo-rango  (Tots dos indiquen caminar lentament)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TEC
1. Menjada abundant i bona.
2. Cop sec. Soroll d'un cos sòlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra.
3. En pilota valenciana, qualitat de la pilota que depèn en gran manera del seu farciment.
4. Joc infantil que es juga amb unes boles d'argila cuita, vidre, pedra o altres materials durs.

dimecres, 17 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XANGLOT
Posem barrera al “hipo”, que es xupla els nostres xanglots quan fem referència a la contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l'abdomen, la qual es va repetint a intervals regulars, i que va acompanyada d'un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals.
És habitual que als nadons els agafi xanglot després de prendre’s el biberó.
     - Pega-li dos palmadetes a l'esquena, a vore si se li'n va el xanglot a la xica
Però un xanglot també és un sospir en què la inspiració i l'espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens.
Tots dos motius, per unes causes o altres que no venen al cas, són involuntaris, apareix quan vol i no se’n va fins que no vol. En teoria contenir la respiració perllongadament (sense morir asfixiat si és possible), beure aigua o ser objecte d’un espant són alguns dels mètodes tradicionals per intentar aturar el singlot, però està clar que no sempre funcionen.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TEBEO/CÒMIC
Revista infantil d'historietes il·lustrades. (Del nom de la revista infantil TBO, publicada a Barcelona del 1917 al 1998).

dimarts, 16 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XALAR
Una paraula amb diferents usos en el nostre vocabulari.
Començaré per la que més he escoltat. Qui no ha escoltat la frase:
     - Mira que “XALAO”! (probablement del castellà, Chalado)
Ho diem quan una persona va molt ben vestit i al mateix temps s’ho creu. El que coneixem com un presumit.
Però com acció, xalar ho diem quan la gent s'ho passa molt bé, amb plaer i alegria.
     - Els xiquets van xalar molt en la piscina del jardí.
Tornant al “XALAO”, dir que correctament es deu dir XALAT-ADA. El xalat a més a més del divertit i el graciós, te un altre significat menys agradables i és que un xalat també és aquella persona tocat del cap, que està una mica boig.
     - No li feu cas que és un xalat!

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TAVELLA
1. Baina d’un llegum
2. Fesol tendre
3. Bajoca
4. Doblec fet per adornament en la roba o en qualsevol altra cosa flexible.
     - Brusa amb tavelles
     - Cortina amb tavelles
5. Penis.
6. Plec, arruga.
     • Fer la tavella (a algú) (Molestar-lo o sorprendre'l amb un resultat contrari al que esperava o desitjava).
       • De la tavella Eufemisme per punyeta 
     - Ja ha tornat a vindre esta dona de la tavella; veges si pots despatxar-la prompte.

dilluns, 15 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XAFARDEJAR
La paraula autòctona emprada pels vallers i valleres per a conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc. és BODINEJAR; però això no lleva que fem servir d’altres com ara, XAFARDEJAR.
     - Sempre xafardeja en coses que no li importen.
I per suposat a la persona que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat el coneixem com el XAFARDER-ERA
     - És un xafarder compulsiu, vol saber-ho tot de tots els veïns.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TASCÓ/FALCA
Objecte de fusta o de metall, de secció triangular, que serveix per a obrir cossos sòlids o per a mantenir estrets dos cossos entre els quals es col·loca.

diumenge, 14 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

VINGA!
Aquesta interjecció la fem servir en diferents usos ben definits:
Així, s'usa per a reclamar alguna cosa que es desitja tenir tot seguit 
     - Vinga, dona'm això! 
Com incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.. 
     - Vinga, afanya't!
     - Vinga, que ja hi arribem!
En aquest sentit és molt popular aquesta paraula en una expressió del famós valler, FERROT:
     • Vinga va!, vinga va! Dona’m 20 duros (o 1 € ara)
També s'usa per a indicar repetició, insistència. 
     - Hem tingut uns dies ben tristos, ploure i vinga ploure!
I per últim unes expressions:
     • Que vinga Deu i ho veja! (Davant d'un fet extraordinari)
     • Vinga el que vinga! (En qualsevol circumstància)
     • Vinga ja! (Quan no es creu alguna cosa)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

TARTANA
La tartana és un menut carro o carruatge de dues vares i dues rodes, amb coberta de lona i tir de sang. Va muntat sobre una suspensió de ballesta. Per davant es tanca amb tauler de dos vidres i per darrere, amb portella i vidre. La tartana està dissenyada per a transportar diverses persones a l'interior assegudes en dos seients col·locats en cada un dels seus laterals. A la vara dreta té un estrep que utilitza el conductor i un altre a la part posterior. Per la seva banda, el seient del conductor és una taula reduïda folrada de cuir unida a la trobada de la vara dreta i la caixa. També hi ha la tartana quadrada que només es diferencia de l'anterior en què els taulers i la coberta formen un paral·lelogram.