Qui canta en divendres, treballa en diumenge

REFRANYS DELS DIES DE LA SETMANA
El dilluns va dir al dimarts
Que passés per cal dimecres! 
preguntés al dijous
Si era veritat que el divendres
Havia dit al dissabte
Que era festa el diumenge.

SIGNIFICAT DELS DIES DE LA SETMANA

Els set dies de la setmana tenen el seu origen en el descobriment i observació dels cicles lunars per part de la humanitat (lluna plena, minvant, nova i creixent), arribant a la conclusió que entre aquestes fases hi havia aproximadament uns set dies. Però la influència celestial en la nostra ordenació setmanal no va acabar aquí, sino que els nostres avantpassats decidiren anomenar els dies segons els astres mòbils dels firmament, així com relacionar-los amb la seva deïtat corresponent: la Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus, Saturn i el Sol.

Febus - Sol - Dia del Senyor - diumenge
Diana - Lluna - Dia de la lluna - dilluns
Mart - Dia de Mart - dimarts
Mercuri - Dia de Mercuri - dimecres
Júpiter - Dia de Júpiter - dijous
Venus - Dia de Venus - divendres
Saturn - Dia del Sàbat - dissabte

Però per què el dissabte i el diumenge s’allunyen d’aquesta norma? La raó segurament la trobem en el fet de les influències religioses cristianes i jueves, assimilant el dissabte al sabbath i el diumenge al dia del Senyor. No oblidem que els cristians intentaren imposar la seva nova filosofia en detriment del món pagà i que en la majoria de casos triumfaren, però en el cas del nom dels dies de la setmana no ho van aconseguir segurament per la influència de les deïtats en el món agrícola (a excepció de la zona de la Gallecia romana, motiu pel qual la nomenclatura portuguesa actual no té res a veure amb la norma).

Dilluns, lunae dies, era el dia de la lluna. Durant molt de temps es va contar pels mesos lunars. Encara avui hi han països i cultures que ho fan, com a Israel o països africans. 

Dimarts, martis dies, era el dia de Mart. Mart va ser el déu de la guerra, també anomenat Ares pel grecs. De Mart en deriven paraules com "marcial". Hi ha un planeta dedicat a aquest déu. 

Dimecres, mercuri dies, era el dia de Mercuri, déu del comerç i dels viatgers. Per aquest motiu els seus temples s'edificaven a l'entrada dels pobles. 

Dijous, Iovis dies, dedicat a Júpiter. En la mitologia romana era el déu assimilat a Zeus. Déu del cel i del temps atmosfèric. 

Divendres, veneris dies, dia de Venus. A partir del s.II aC, va ser assimilada a la deessa Afrodita, deessa de l'amor, ja que abans de la fundació de Roma, Venus era la protectora dels horts. 

Dissabte, del hebreu "sabbath", que significa dia de descans. Pels hebreus i la gent que viu a Israel era l'ultim dia de la setmana i el seu dia de descans. 

Diumenge, del llatí dominicus dies, dia del senyor. Pels cristians és tradicionalment l'ultim dia de la setmana, encara que en realitat és el primer ja que es consagra una nova setmana a Jesucrist. Dia de descans.

REFRANYS DEL DILLUNS 

A dilluns som; peresa ves-te'n.

Beneit sigui sant dilluns, que la feina ens duus

Boda de dilluns, boda de punts (no s'avindran)

Bon dilluns, bona setmana.

Casament en dilluns, al cap de l'any, o tres o un.

Casament en dilluns, molta roba i pocs punts.

Casament en dilluns, aviat no viuen junts.

Coneixença feta en dilluns, profit i ventura a munts.

Darrera del dilluns vindrà el dimarts, i feina fuig que fàstic em fas.

De dilluns a dimarts, no hi va sinó un pas.

De dilluns a diumenge, qui no fa feina no menja.

De la ventura del dilluns, ningú no se n'ha fet cap casa.