El Cafè de Pipa
14-11-2016
14-11-2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
He començat el programa rememorant una tradició vallera, que té lloc amb la celebració de les Festes Patronals de la població veïna de Fondeguilla:
1.- La romeria.
He començat el programa rememorant una tradició vallera, que té lloc amb la celebració de les Festes Patronals de la població veïna de Fondeguilla:
1.- La romeria.
Hem seguit parlant d'una altra tradició que forma part de les festes dels pobles:
2.- La fira
3.- Expressions de la fira
4.-Ofici ambulant típic de la fira: El neuler (barquillero)
Per finalitzar hem continuat anomenant:
2.- La fira
3.- Expressions de la fira
4.-Ofici ambulant típic de la fira: El neuler (barquillero)
Per finalitzar hem continuat anomenant:
5.- Els malnoms professionals (continuació)
Podeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 9:30):
Podeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 9:30):
LES NOSTRES
TRADICIONS
ROMERIA DE FONDEGUILLA.
Aquesta
romeria forma part d’una sèrie de costums en que el poble de La Vall participa
en les celebracions de les festes dels pobles veïns. En el mes de setembre ja vàrem parlar de la
romeria de a la Cova Santa. Les altres romeries són la de La Vilavella, que serà
la propera en vindre, al mes de gener en honor a Sant Sebastià i al mes
següent, febrer, a la de Sant Blai de Boriana. Hi havia una altra desapareguda,
com la de la Cova Santa, que era a la del Salvador d’Onda.
Encara que avui la gent de La Vall continua
participant en aquests desplaçaments a les veïnes poblacions, res a veure en
com es feia abans i cal recordar-ho.
La romeria a
Fondeguilla, al principi, es feia cada segon dilluns del novembre i actualment
en diumenge. I
nfinitat de
persones es desplaçaven, sense distinció de classes, sexe, ni edat. Uns en
carros, altres en cotxes i la major part a peu, transitaven durant tot el dia
la carretera que uneix les dues poblacions, alegres i contents, per assaborir
tan típica i reanomenada festa.
La primera
vegada que vaig anar, recorde que era menut, ho vaig fer en el carro tirat per
una burreta dels meus avis. Ja després en colla i l’última vegada amb els meus
fills.
Recorde
que poc abans d’arribar a Fondeguilla, a
mà esquerra ens trobàvem amb “La Penya
la Novia”. Sempre s’obria la típica conversa del perquè d’aquest nom.
A mi per
explicar el seu origen, sempre m’ha arribat d’una manera o altra la versió que
responia a una manera tràgica d’acabar en la seva vida una parella de nuvis.
Quan m’he
posat fer investigacions m’he trobat en tres versions:
Dues ens ha
arribat de boca de Manolo “Rodri” que li la va comptar el seu avi Salvadoret de
Callau (el tio Callau), ambdues sense tragèdia.
1- Els “quintos” d'Alfondeguilla, quan s'anaven a la
mili, els acompanyaven els familiars i la núvia fins a la penya que hi ha a la
dreta de la carretera que baixa d'Alfondeguilla a la Vall d'Uixó, que
transcorria arrimada al riu més estret que el hi ha actualment, i la carretera
(en aquell temps pista de terra). Doncs bé, era el lloc ideal perquè els
familiars s'acomiadessin del “quinto” i allà deixaven sols a la núvia i el nuvi
per fer un comiat com bé es mereixien. No cal explicar que la parella
treballaria bé el seu amor, ja que seria molt llarg el temps sense veure. Com
veureu no hi ha tragèdia sinó afecte i amor. I per tant felicitat.
2- Quan a
Alfondeguilla es casaven, la "Penya de la Novia", era el lloc on
després del casament i el convit s'anaven de viatge de nuvis a Castelló o
València, el més normal. Era el punt d'on tots els convidats acompanyaven a la
núvia i el nuvi i allà feien el comiat deixant-los marxar sols o acompanyats
per l'amic o familiar més proper.
3.- La
tercera versió ja és la tràgica i que correspon a la que jo he citat al
principi i que amb detall ens diu que és la història d'amor entre un musulmà, Nager
i una cristiana, Agna. El destí els va fer coincidir en una època convulsa,
plena d'odis i ressentiments després de la revolta de Germanies, encara recent.
Un amor impossible els portarà finalment a llançar-se del penyal conegut com la
Penya de la Novia.
Ja en passar
aquesta Penya, el poble quedava en no res, diguem que en salvar aquest lloc la caminada
estava a la seva fi.
En arribar
al poble es feia la visita a la tradicional fira i després repartits pels
voltants del poble dinàvem. Més voltes i voltes per la fira fins que era l’hora
de tornar carretera per avall.
