dilluns, 30 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

GALL.- És de la manera en que nosaltres diem a cada una de les parts separades per membranes de què consten certs fruits, com la taronja, en compte de galló, que és la forma normativa valenciana.
També solem usar el diminutiu gallet.
- Dóna’m un gall (o gallet) de taronja
Ja que hem tret la paraula gallet i sense res a veure amb aquest significat vull recordar l’expressió molt nostra de:
Beure a gallet.- Beure engolint un raig prim de líquid sense tocar amb els llavis el recipient que el conté, generalment una botija o un porró.
Aquesta expressió bé perquè el gallet és el broc xicotet d'una botija o d'un porró per on ix el líquid formant un raig prim.
Beure al gall, en botija o barral és cosa que hui poc se dona, encara que els joves beuen a bondó, es dir, més que el guaret.
I a més a més també coneixem per gallet l’úvula, gargamelló (campaneta) de la gola i que casualment passa l’aigua en beure a gallet, el mateix que vibra si cridem molt fins llençar un gall en l’opera a l’intentar canviar de registre.
Així diem expressions com:
Saltar el gallet [a algú] (Esforçar-se molt cridant)
Aixecar el gallet (Cridar massa en una discussió)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GANXET
1.- Agulla arquejada formant dues puntes, que les dones empren per subjectar-se els cabells.
- Arrima’m eixe ganxet per subjectar-me la grenya que em cau a la car.
2. Tija de metall, d'os, de fusta, etc., amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i de malla.
- He anat a la merceria a comprar-me uns ganxets per iniciar la lavor del punt de ganxo.
3.- Labor de punt i malla feta amb el ganxet.
- Mireu quin mantell de ganxet he acabat.
I per tant tenim l’acció de fer ganxet quan amb l’ajut dels ganxet i un cabdell de fil elaborem diferents teixits per a casa.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
Acabat el setembre, les perdius són fetes.
Ha finalitzat el cicle reproductiu i les cries han arribat a l’edat adulta.
El cicle reproductiu de la perdiu (roja) s’inicia a l’hivern amb l’aparellament. Les parelles de perdius solen formar-se durant el mes de febrer i així es mantenen durant tota l'època de reproducció.
Durant els mesos d'abril i maig tindrà lloc la posada que pot constar de vuit a setze ous. Abans s'hauran construït un o diversos nius a l'abric de qualsevol matoll o petit abric del terreny, sempre a terra. La incubació, que dura 23 dies, la realitzen tant la femella com el mascle.
Els perdigons, només néixer, ja segueixen a la mare que els portarà a la recerca de llagosta xinxes i petits insectes, mes tard podran consumir grans, especialment de blat i brots d'herba tendres.
La llocada romandrà junta fins a la tardor en què pot disgregar i agrupar-se en bàndols en què sovint poden comptabilitzar diverses dotzenes d'individus.

diumenge, 29 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

FRONTERA
En llegir aquesta paraula de seguida ja se n’aneu a passar a França; però no, no vull que se n’aneu tan lluny.
Si vos pregunte:
Vosaltres pinteu la façana, la fatxada, el frontis o la frontera de la casa?
De segur que ja ho caigut.
Doncs els vallers i valleres teníem i alguns continuem tenint el costum de dir:
FRONTERA.- A la paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general.
- Hem pintat la frontera de la casa.
En la meua família no s’ha dit mai d’altra manera.
A més a més les recordareu majoritàriament pintades de blanc, a l’igual que els corrals. 
Adés, quan s'acostaven les festes patronals, hi havia una caterva de pintors/es que pintaven o repintaven parets i fronteres des de terra fins a la canal que rasava la teulada. Per dalt només estava la terrassa i teulada, per a on veies passejar-se algún que altre gat, una rata o uns xaraus buscant avespes per a poder menjar.
Molta calç s'emprava per a lluir-la neta al pas de la processó. Se tenien les portes obertes de par en par a fi de que la Verge i els sants veren cóm de bonica estava la frontera, la casa i el corral.

LA PARLA DE LA VALL

FOTRE
Avui una paraula amb molts significats i que els vallers i valleres la fem servir per indicar moltes situacions, accions i estat d’Ànim. Em refereix a la paraula FOTRE.
Així fotem o ens foten quan:
1.- Peguem, o rebem un colp, una espenta, etc.
- Li han fotut una punyada. 
- S'ha fotut un colp en el genoll.
Està l’expressió:
Fotre una hòstia (Donar una galtada, un cop)
2.- Prendre, furtar, estafar. 
- Quan m'han donat el canvi, m'han fotut quatre euros.
I si furtar és fàcil diem l’expressió:
Ser (tan fàcil) com fotre un caramel a un xiquet 
3.- Fartar-se de menjar o beure en quantitat. 
- S'ha fotut un quilo de xulles. 
- S'han fotut tot el vi.
4.- Causar molèsties, importunar. 
- Els xiquets estos sempre estan fotent amb la piloteta.
I si es tracta de fotre bé, tenim aquestes expressions sinònimes:
Fer la ma 
Donar pel sac
Donar per dalt i per baix
5.- Causar (a algú) un greu dany, deixar-lo en una mala situació, fer malbé. 
- Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fotut.
Estar fotut i arrimat [o cara] al marge (Ho diuen del qui ha estat totalment derrotat o ha tingut un fracàs complet)
Fotre's del mort i de qui el vetlla (No tenir escrúpols)
6.- No fer res. Malfeiner
- No has fotut res del que havies de fer.
7.- Aguantar-se, suportar un fet o una situació que molesta o desagrada. 
- Si no t'agrada el dinar, et fots i te'l menges.
Haver-n'hi per fotre (o llençar, o tirar) el barret al foc (Dit per a expressar que se sent una forta contrarietat)
Fer-se fotre (Suportar una contrarietat, una experiència desagradable, dolenta, etc.)
Ara si que m'has fotut (Expressió d'enuig amb alguna cosa inesperada)
No et fot! (Expressió usada per a manifestar contrarietat, desacord, etc.)
8.- Riure's, burlar-se. 
- Se'n fot fins i tot de sa mare.
9.- Mostrar desinterés, desinteressar-se d'alguna cosa. 
- Se'n fot de la faena i dels amics.
10.- Copular, fer l'acte sexual (amb algú).
- Li va fotre una bona pardalà.
Tenim algunes expressions que diuen:
Fotre mà (Tocar-lo amb desig carnal)
Fotre un coet (Tindre relacions sexuals)
Fotre-li un clau (Tindre relacions sexuals, un home amb una dona)
11.- Caure algú.
- Ha ensopegat i s’ha fotut una bona tonya.
I d’expressions diem:
Fotre una aterrissada (Fer una caiguda quedant estirat de cara a terra)
Fotre's de lloros (Caure o topar de cara, de morros).
Fotre's un pinyo (Caure d'una manera violenta topant-se)
12.- Partir, anar-se'n, fugir.
- Fotre [o fúmer] el camp (Partir, anar-se'n, fugir)
13.- Posar, col•locar, aplicar, ficar.
- Fotre's fins al cul (Haver pres drogues o haver begut en excés)
14.- Iniciar una acció.
- Fotre foc (Incendiar)
15.- Llançar, tirar bruscament.
- Fotre la pilota a la teulada.
- Fotre a mar [o a la bassa] (Llançar)
16.- Malalt o cansat.
- Estic fotut, des de l’operació que no trobe hora bona.
Solem l’expressió:
Estar fotut (Estar malalt, no trobar-se bé, estar fet malbé)
17.- Callar.
Fot-te’t la llengua al cul! (Calla!)
Ho vist com si que dona la parauleta!

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GALLEDA
Recipient de forma troncocònica invertida i a vegades cilíndrica, de metall, de fusta ferrada o de test, amb una ansa, que serveix per a poar, transportar o guardar aigua. 
A La Vall d’Uixó el coneguem més com a poal.
Diem les expressions:
Ficar el peu a la galleda (T'han descobert alguna que has fet malament)
Ficar-se de peus a la galleda [o poal] (Dir un gros disbarat, fer quelcom del tot inoportú)
No adormir-se el guix a la galleda, [a algú] (Esser aquest molt deixondit, no passar-li per alt les coses que li cal atendre)
Tirar-li una galleda d'aigua freda (Deixar algú amb les il·lusions frustrades)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

FLABIOL/TAMBORÍ
Flabiol.- Instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de llargada entre 12 i 35 cm., tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol esser emprat principalment pels pastors i per acompanyar certes festes de poble.
El flabiol normalment es toca junt al:
Tamborí.- Instrument d'entre 10 i 12 centímetres de diàmetre. Normalment és de fusta, però també n'hi ha de metàl•lics. Mitjançant unes brides se subjecta la pell i es tiba fins a donar-li el so que desitgem. S'utilitza amb una petita baqueta d'uns 25 centímetres de llargada.
El flabiolaire és l'encarregat de tocar també el tamborí, agafant la baqueta amb la mà dreta i el flabiol amb la mà esquerra.
El flabiol i el tamborí són el duet instrumental per excel·lència de la música tradicional valenciana: un sol instrumentista tocant la melodia amb una mà i portant el ritme amb l’altra ha estat essencial per a acompanyar els elements festius i fer ballar des del segle XIII fins al segle XXI, i malgrat tot ha sabut mantenir-se en actiu en gran quantitat de camps ( música popular, cobla, música antiga, clàssica, rock, experimentant amb jazz, latin.. ) sense perdre la seva essència d’instrument de carrer.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

29 setembre: SANT MIQUEL
Del setembre a la tardor torna el calor 
Aquesta dita anuncia l’anomenat estiuet de Sant Miquel, conegut també com l'estiuet del codony, perquè és cap a finals de setembre quan madura aquest fruit. Durant uns pocs dies la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre, coincidint amb la celebració de Sant Miquel. 
Avui tenim uns dels sants amb més refranys. Doncs bé, el dia gran del príncep dels arcàngels és molt important a nivell meteorològic. D'entrada trobem un refrany que ens diu que en aquestes dates es produeixen precipitacions 
Pluja per Sant Miquel, tres dies endavant, tres dies endarrere, mai no es queda al cel. 
A més se'ns presenta el dia com una mena de salvació en cas de sequera:
Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda.

La tardor és una estació normalment plujosa. Aquest normalment significa que ara toca que plogui, que la pluja és imprescindible per al desenvolupament dels cicles naturals. En format adagi tenim: 
Els camps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel. 
Finalment, si la solució als problemes d'aigua no arriba a finals de setembre passa que:
Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra el dol.
L'altre fenomen destacat és el vent. El del nord és un clàssic per a aquest dia: 
Quan hi ha Tramuntana per Sant Miquel, s'emporta l'aigua del cel. 
Això té efectes desastrosos per a l'agricultura i ocasiona patiments a més d'un: Tramuntana per Sant Miquel, pagesos, guaiteu al cel. 
Per acabar-ho d'adobar hi ha una dita que pronostica més sequedat en cas de vent: 
Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè.

Ho deixo en aquesta ressenya meteorològica. 
Podeu llegir-ne la resta en aquest enllaç:
http://elrefranyer.com/cerca?text=%2029%20SETEMBRE de la meva web: elrefranyer.com

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
Setembre assaonat, bolet al prat; setembre de secada, bolet a l'ombrada 
Comença la temporada de bolets. Els fongs en general solen brotar al setembre, i els rovellons i molts altres fongs comestibles, a l’octubre.
La climatologia influirà molt. De moment, el més important, s’ha donat, la pluja. Ara les condicions de l’oratge ha de fer la resta. De moment en rodals molts concrets s’estan fent.
EIXIU AL BOSC I QUE TINGUEU SORT!

divendres, 27 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

FLOREJAR
Em referiré a l’acció de triar la flor, la part millor d'alguna cosa. 
Però al nostre poble, per extensió s´aplica a collir triant la fruita més vistosa i/o primerenca, especialment en la collita de melons. En la primera collida d´esta fruita es floreja, és a dir es cullen els primers i més bons.
I hi ha la figura del:
FLOREJADOR-ORA
Com la persona que avalua i tria els melons que estan bons per a collir.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

FITA
1.- Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.
- Senyal situat als límits d'una finca per deslindar amb el veí.
- Senyal situat a la vora d'una carretera o d'una línia fèrria indicador de la distància des de l'origen.
- Senyal consistent en un munt de pedres amb què de tant en tant s'indica la direcció d'un camí.
2.- Moment o fet important. 
- Aquell descobriment constitueix una fita en la nostra història.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
Pel setembre el dia duu espardenyes
O la variant que diu:
A la Tardor, el dia porta espardenyes
Tots dos venen a significar el mateix, ja que la tardor entra en setembre i ve a dir-nos una vegada més que, a la tardor, els dies s’acurten molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí.
També diuen que és l’època dels treballs al camp, ja que encara fa bon estar de dia i és el moment idoni per a plantar a l’hort. Tot i això recordant que es tracta d’un mes de clima suau, en què es pot anar vestit frescament durant el dia.
L'espardenya és una peça de calçat, amb sola de fibra d'espart, cànem o jute, amb la puntera i taló de roba gruixuda, amb l'empenya feta o bé amb vetes o bé també amb roba gruixuda i quasi sempre amb dues vetes que la subjecten al turmell. Tradicionalment ha estat el calçat de la gent del camp. Així es sol dir allò de:
Gent d'espardenya i camalet (Llauradors)
No és l’única expressió, l’espardenya forma part de moltes expressions i dites que repassarem:
A toc d'espardenya (Ho diem quan una cosa la tenim molt prop)
Allà on Jesucrist va perdre l'espardenya [o Allà on Sant Pere va perdre l'espardenya] [ o A on Deu pergué el barret o les espardenyes] (Molt lluny) 
Al mateix preu, donen les espardenyes més llargues (Expressió usada per a indicar preferències entre dos o més possibilitats roïnes, desagradables, etc., una de les quals ha d'ocórrer forçosament)
Amagar les espardenyes
Anar amb una sabata i una espardenya ( Anar de qualsevol manera, descuidat)
Anar en el tren de cànem (Anar calçat amb espardenyes)
Com més espardenyes, més n'espenyes (Es diu quan un vol tapar una malifeta i quant més s'esforça per tapar-la més culpable apareix)
Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata (Es diu per al•lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis)
Fer còrrer l'espardenya (Pegar)
Lligar-se bé les espardenyes (Agarrar coratge)
Més beneit que una espardenya (Molt curt d'enteniment)
Més cremat que una espardenya (Molt irritat, encès d'ira)
No tocar les espardenyes en terra [o a terra] (Ballar amb molta agilitat)
Portar les espardenyes ben cordades (Fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin)
Portar un esclop i una espardenya (Anar amb peces de vestit molt bones i altres de molt dolentes)
Portar [o dur] merda a la sabata [o l'espardenya] (Tindre mala sort)
Quan vegis trencada una espardenya, no estarà millor la parella

dijous, 26 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL

FLIT/FLITAR/FLITADOR

Que, mateu els mosquits, mosques i altres insectes amb l’insecticida. Es clar si aneu a comprar, això és el que trobareu.
Però abans els vallers i valleres no usàvem l’insecticida tal com l’anomenen ara; teníem el:
FLIT.- Insecticida que s'aplica per polvorització constituït per oli de crisantem diluït en petroli. I per extensió es diu de qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.
Realment, FLIT és el nom d'una marca d'insecticida inventat pel químic Dr. Franklin C. Nelson i llançat en 1923 i principalment usat per matar mosques i mosquits, va ser un oli mineral basat i fabricat per la Standard Oil Company de New Jersey.
Però es va acabar dient flit, per a designar qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.
El seu efecte era potent i la seua olor aromàtica era coneguda i no era desagradable. El coneixíem del petroli de cremar que tants anys vam usar en els nostres quinqués per a enllumenar-nos, i per això, ningú el temia. El principi actiu contra els insectes s'anomenava "piretrina", i no era una altra cosa que un oli de crisantem, font natural de potents insecticides. Per això, era un insecticida molt poderós i poc perjudicial per a les persones i animals domèstics, i el seu ús es va estendre ràpidament.
Per tal de llençar el flit, calia fer l’acció de:
FLITAR.- Tirar o escampar flit.
- Vam flitar el dormitori perquè hi havíem vist mosquits.
I per a fer aquesta acció calia fer us d’un:
FLITADOR.- Aparell per escampar el flit.
Estic pensat com li aniria al mosquit tigre si tornara el flit. Pots ser acabaríem amb ell.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


FINESTRÓ
Batent, generalment de fusta, que serveix per a tapar la part vidrada de la porta d'un balcó, d'una finestra, etc., i privar, així, el pas de la llum.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER


26 de setembre: SANT CEBRIÀ I SANTA JUSTINA (màrtirs).

      • Per sant Cebrià i santa Justina, penja el gresol a la cuina.
      • Sant Cebrià el gresol encén, i pateix el fadrí i l'aprenent.
      • Per sant Cebrià, un pas de marra.
Són tres refranys que indiquen l’escurçada del dia. Durant el més de setembre i amb l’arribada de la tardor es fa més prompte de nit. Per tant els treballs dels tallers devien encendre els llums per acabar la jornada de treball.

dimecres, 25 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL


FLUIX-A
Aquesta paraula té molts significats com veurem a continuació; però vull començar amb el que es referia la meva avia quan ens dirigia a mi, generalment després d’una malifeta o de no fer-li cas al que em deia. Aquest significat no es troba en cap diccionari català.
      - Mira que eres fluix. Vine cap ací enseguida!
Els altres significats els podeu mirar en aquest enllaç:
http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=fluix

Vegem unes expressions que solem emprar amb la paraula fluix:
      • Anar fluix d'armilla (No tindre prou diners)
      • Anar fluix de bieles (No trobar-se gaire bé)
      • Anar fluix de molles (Es diu de qui no controla prou bé els esfínters)
      • Anar fluix de molls (Que deixa escapar sovint ventositats o que xerra massa.
     • Anar fluix de ventre [o Tindre el ventre fluix] (Evacuar amb molta freqüència. Tenir diarrea)
      • Cap fluix (Persona sense seny)
    • Caure de fluix (Cedir o declarar per distracció una cosa que un altre demana amb astúcia)
      • Creure de fluix (Creure fàcilment, sense fonament)
      • De fluix (Sense reflexió, amb lleugeresa)
      • Estar més fluix que una canya (Estar molt fluix)
      • Fluix com una estopa (Fluixot, mancat de vigor)
      • Ser fluix de baldelló (Tenir incontinència urinària. Parlar fora mesura)
      • Ser fluix de boca (Bocamoll. Que tot ho xerra)
      • Ser fluix de llengua (Bocamoll. Indiscret)
      • Ser fluix de molles (Dit d'algú que contesta descaradament)
      • Ser fluix de morro (Ser massa xerraire, indiscret)
      • Ser fluix de pestell (Tenir propensió a orinar)
      • Ser fluix de rem (Tindre poca força o energia)
      • Ser més fluix que un tocacampanes (Molt fluix)
      • Tindre un caragol fluix (No tindre enteniment complit)
      • Anar per la corda fluixa (Estar trist)
   • Ballar [o trobar-se] en la corda fluixa (Trobar-se en una situació vacil•lant, compromesa, etc.)
      • Fluixet fluixet (En veu fluixa, baixa)

LA PARLA DE LA VALL


FINESTRER-ERA
Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra.
Diguem que és un sinònim de la nostra paraula autòctona, BODINEJAR; però fent-ho de darrere de la finestra.
Hi ha unes dites amb les seues variants que relacionen a la finestrera (sol ser més dona que home) amb la pèrdua de temps, ja que el temps que es perd distraient-se és temps que no es dedica al treball :
      • Dona correntera i finestrera, poc filanera.
      • Dona finestrera, malfaenera.
      • Dona finestrera, o puta o xafardera.
     • De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal.
      • Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles
I aquesta més contundent:
      • Vinya a vora de camí i dona finestrera tenen mala fi [finestrera = xarraire] (La fruita ben visible i a l’abast de la mà va desapareixent, i la dona poc recatada o desocupada pot despertat l’amor o el desig dels qui la veuen més que el marit).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

FILABERQUÍ.
Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


FÈNYER
1. Acabar de treballar la pasta damunt una post, donant-li la forma de pa o de coca.
En aquest sentit tenim algunes expressions:
      • Aplegar i fènyer (Expressa que quan arribem a un lloc determinat. immediatament aconseguim de manera satisfactòria tot allò que ens havíem proposat).
        • Pastar i fènyer [algú] (Dominar-lo completament).
      • Qui pasta i feny, tot li aconteny (Significa que el qui maneja una cosa és el qui està exposat a tots els accidents que puguin ocórrer envers d'aquella cosa ).
2. Fingir, simular. Figurar una cosa així com no és en realitat.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
      • Pel setembre collir ametlles.
      • A Sant Mateu, verema arreu (21 setembre)
Setembre: toca veremar i collir les ametlles

A finals de setembre,
donant un tomb per les eres,…
Veuràs tornar cistelles i cubells de la verema,
amb la il.lusió dels amics i la família sencera.
Collir ametlles llarguetes i marcones,
encara que no n’hi hagi moltes.
I on hagi una mica d’aigua o una bassa,
força melons i carabasses.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER


24 de setembre: LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
      • Per la Mare de Déu de la Mercè, convé que plogui bé.
És una dita pròpia del mes de les pluges i un desig que com no, depèn de l’oratge, que no sempre és fidel a les prediccions. En el dia d’avui no plou. Caldrà esperar a una altra data.
En tot cas hi ha una llegenda que diu:
   - Que quan plou per la Mercè és Santa Eulàlia que plora per haver estat destituïda.
Ve del fet que Barcelona té dues patrones, a més de la Mercè a Santa Eulalia (12 febrer). Aquesta era primer; però la Mare de Déu de la Mercè va desbancar Santa Eulàlia, la qual fins llavors havia ostentat el títol en solitari.
Segons consta, l’any 1687 la ciutat de Barcelona va patir els efectes d’una greu plaga de llagostes, que havia arribat a Catalunya feia uns anys, i que perjudicava de forma greu les collites. El dia 25 de setembre d’aquell any es va incendiar el convent de la Mercè i els barcelonins van creure que allò era un presagi.
Fou llavors quan el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de Barcelona si els alliberava de la plaga de llagostes. El desig es va acomplir el març del 1688, les llagostes van desaparèixer i la Mercè fou commemorada. El patronatge no va rebre l’aprovació del papa Pius IX fins l’any 1868, moment en què es va traslladar la festa de Barcelona el dia 24 de setembre.
Els barcelonins no oblidaven la gran devoció que durant tants segles havien dirigit a la jove màrtir, i un grup de devots de santa Eulàlia van anar a l'església de la Mercè i van apedregar les autoritats durant la celebració.
Davant aquesta acció popular, es va decidir que ambdues patrones compartissin el títol i Santa Eulàlia fou anomenada copatrona de la ciutat. Més endavant, durant l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, també es va declarar la Mare de Déu de la Mercè patrona de la Diòcesi de Barcelona.
Com no hi ha més refranys de la Mare de Déu de la Mercè, aprofitaré per a recordar que és la redemptora de captius, venerada des del segle XIII, quan un grapat de catalans va entregar la seva vida per la salvació dels cristians empresonats a Berberia.
FELICITAR A LES MERCÈS I MERCEDES.


A La Vall d'Uixó es celebra la festa al carrer Joaquín Costa on es troba una font encapçalada per un taulellet en la imatge de la Verge i en la façana de la casa, en una fornícula, l'estatueta de la Mare de Déu de la Mercè.


 Hi ha una salve que diu:
Ave María Purísima,Bajo tus pies el agua cristalina canta,
y en el abrevadero tus ojos verdes se reflejan.
Las puertas de las casas se abren,
y hacia ti todos van,
hombres y animales,
a saciarse la sed y el amor,
Ave María Purísima,
el agua pura canta bajo tu pies.
Amen, amen, amen.

dilluns, 23 de setembre de 2019

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

FEIX
1.- Conjunt de tiges, branquillons o bastons disposats paral•lelament i lligats conjuntament. 
      - Un feix de canyes. 
2.- Conjunt de coses que es porten damunt.
      - L’ase portava un feix de llenya.
3.- Conjunt de coses unides o lligades conjuntament. 
      - M'oferiren un feix de bitllets a canvi del meu silenci.
4.- Gran quantitat. 
      - He hagut de suportar un feix de menyspreus.
5.- Càrrega difícil de portar. 
      - Suportar el feix dels anys.
 Està també la:
FEIXINA.- Feix de llenya, i especialment de llenya prima.

LA PARLA DE LA VALL

FILLOL-A
Persona considerada en relació als seus padrins, especialment de baptisme.
D’uns anys ençà, l’Església ha perdut l’omnipresència social de què va gaudir durant segles. Com afecta això tradicions ancestrals com és el cas del bateig dels infants poc després de néixer? S’ha perdut el costum de triar un padrí i una padrina? Els nous temps posen aquesta figura en perill d’extinció?
A grans trets, la dels padrins és una figura que, evidentment, ha evolucionat amb el temps pel que fa a responsabilitats, i ha passat de tenir un significat merament religiós, com a guia espiritual del fillol o la fillola, a un significat d’acollida en cas que els progenitors emmalaltissin o morissin.
S'està perden el costum de felicitar els aniversaris i els sants, de comprar la palma i la mona de Pasqua o les estrenes per Nadal.
Els padrins solien ser sempre membres de la família, excepte algunes vegades que els pares triaven padrins rics, amb una bona situació econòmica i social, a fi que aquests poguessin ajudar als fillols a obrir-se un bon camí a la vida.
Hi ha expressions com: 
Tenir bons padrins (tenir influències), 
Dites com:
Qui te padrins [o bon padrí] el bategen [o té bon bateig] (Significa que el qui té bons protectors sol aconseguir allò que desitja) 
Qui té bon padrí, té bon bateig (Indica que les influències són molt necessàries).
El qui troba bon padrí ja ha recorregut mig camí (Indica que convé tenir bons protectors).
Qui té padrins es bateja dues vegades (és molt afortunat) o
A boda i a fillol, qui no t’ho convida és que no t’hi vol (És una fórmula que es diu a qui no han convidat a la boda)
No haver menester padrins (Elogiar-se un mateix, no esperar els elogis d'altri).
Entre padrí i padrina, ens hem quedat aixina (Ho diu el qui ha quedat en mala situació per culpa dels altres).

REFRANYER LA TARDOR


CADA DIA UN REFRANY (La tardor)

   · La tardor, porta tristor
Es diu perquè dóna peu a l'acomiadament de l'estiu.
Però fora d’aquesta realitat cal dir que la tardor ens ofereix moltes coses bones.
Climatològicament és una continuació de l’estiu:
   · A la tardor ni fred ni calor.
   · Del setembre a la tardor torna el calor (És l’anomenat estiuet de Sant Miquel: uns pocs dies en què la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre).
Seguim en temporada dels últims fruits de l’estiu i passarem als típic fruits de la tardor amb la conseqüent presencia de les pluges, que desitgem vinguin en mesura.
   · Quan plou pel setembre, la tardor bé entra (Les pluges setembrals són normals i habituals en el cicle natural). Enguany s’ha complit aquesta dita. Si bé per alguns no ben rebuda per haver estat torrencials i provocar inundacions.
Per això hi ha unes dites que ens diuen:
   · Serà bona la tardor amb pluges no escadusseres, que al camp portaran saó omplint torrents i rieres.
   · Pluja de tardor fa bona saó (La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga).
   · Amb saó o sense saó sembra dins la tardor (Convé sembrar abans del fred).
   · El sol setembrer madura el presseguer (Tant els préssecs com les magranes, els codonys i altres fruites arborícoles engrosseixen i maduren a la tardor).
   · La murga i el rovelló són bolets de tardor (Si plou quan encara fa calor, la terra reacciona i ofereix aquestes suculentes espècies).

diumenge, 22 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL


FESTEJAR/FESTEIG/FESTEJADOR

Si esteu o ho estat enamorats, quina etapa més bonica és o ha estat el temps de relacionar-se amb la persona estimada.
Aquesta trilogia de paraules marquen el període de relacions de parella.

FESTEJAR.- Tindre relació, dos persones, amb intenció de casar-se o viure junts.
- No sabia que festejaves amb ella.
- El meu fill ja festeja.
- Fa molt de temps que festegen.
També és festejar el fet de parlar privadament, estar junts, els enamorats.
- Passen el dia festejant. 
A més a més també la fem servir aquesta paraula en altres situacions com:
1.- Celebrar (una festa).
- Festejar el Nadal, la Pasqua.
2.- Celebrar (un fet, una data important) amb una festa.
- Festejar el centenari de la mort de Sant Vicent.
3.- Fer festes (a algú).
- Festejava el xiquet perquè deixara de plorar.
4.- Fer festes (a algú), dedicar-li afalacs, per a enamorar-lo.
- Quan era jove la festejaven molts xics.

FESTEIG.- Relació de coneixença dels fadrins amb la finalitat de trobar la parella adequada per tal de prometre’s i casar-se.
I també el temps que dura la relació amorosa que s'estableix entre dos persones que tenen la intenció de casar-se o de viure juntes.
- Va ser un festeig curt, de només tres mesos.
Així com als actes que es fan per a celebrar alguna cosa.
- Els festejos de la Mare de Déu d'Agost.
FESTEJADOR.- Que festeja.
També és el lloc dels enamorats format per un pedrís situat a cada costat intern de la finestra, per a assentar-se i conversar, propi d'alguns casalicis, palaus i castells.

Algunes expressions:
* Aguantar la paret [o Fer cantonades] (Esperar-se al carrer, especialment com a festejador).
* Donar el si (Ésser promesos. Festejar).
* Fer l'amor [a algú] (Cortejar, festejar).
* Fer la cort [a una persona casada] (Festejar-la per obtindre la seua mà).
* Festejar no és casar (Es diu referint-se a una cosa que no és definitiva ni compromet seriosament).
* Festejar per finestra de balcó (Es diu parlant d'un qui està escanyat o afònic).
* Tindre [un xic i una xica, un home i una dona] relacions (Ser promesos, festejar).
* Fer el papallona [o el tato](Festejar. Afalagar algú per tenir-hi relacions).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


FARINETES
Menjar popular compost de farina de cereals (blat, panís, fajol, etc.) i aigua calenta, a vegades barrejada amb oli, carabassa o altres ingredients.
Plat típic d'hivern. Aquest senzill plat de farina i aigua o brou va ser durant segles el principal aliment de la gent humil de les nostres comarques d'interior, especialment a l'Alt Maestrat i els Ports, però el seu origen sembla remuntar-se a la civilització grega i romana, des d'on es va estendre per tota la conca mediterrània i gran part de la Península. 

REFRANYER SETEMBRE


CADA DIA UN REFRANY
· La garrofa de setembre és la més tendra.
Com que la garrofa de setembre és la més tendra també diu segons la saviesa popular dels refranys que:
· Una garrofa pot fer caure un ruc.
Ancestral arbre del litoral mediterrani, la garrofa és un fruit recordat des dels anys de guerra, postguerra, de la gana, misèria i companyia. Ha estat aliment per a ovelles, porcs i rucs . Ara està de moda a la cuina i rebosteria i esdevé un producte d’alta cultura en el paladar.
Doncs a amanir les mantes i els cabassos ja que:
· Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir (La precipitació de les més madures comença al principi de l’agost; al setembre, es pleguen de terra).
Aquest fruit ha donat peu a unes expressions relacionades amb els guanys, degut als bons ingressos que abans proporcionaven la seva collita.
· Guanyar-se les garrofes [o viure la vida] (Treballar per a viure).
· Fer les garrofes (Fer diners).
· Acabar-se les garrofes (Acabar-se els diners, els mitjans de subsistència).

divendres, 20 de setembre de 2019

LA PARLA DE LA VALL


FALTAR
Els valleres i valleres quan alguna persona s’absenta pel fet d’haver-se mort no diem que s’ha mort; sinó, HA FALTAT.
 Ahir, a boquena de nit va faltar Pascualet, ja ha descansat.
Com a conseqüència de la pèrdua d’una persona solem fer ús de la locució:
TROBAR A FALTAR. com a sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició, l’absència, d’algú o d’alguna cosa i adonar-se que algú o alguna cosa no es troba en el lloc que li correspon, amb els exemples:
- Fa molt de temps que se´n va anar, però encara el trobe a faltar.
- La víctima del robatori només ha trobat a faltar unes arracades d’or.
Alguns, per exemple, trobem a faltar una classe política amb altura de mires i reconeixedora de la diversitat de la pell de bou.
Passe el que passe millor és que no ens falte de res del que teníem, si eren coses bones.