EL REFRANYER DELS CONSELLS

· A camí llarg, passa curta [o pas de pardalet]

En sentit literal és un bon consell per a arribar a la fi de la ruta sense fatigar-se gaire.

En sentit figurat es diu per a recomanar no precipitar-se en tasques que requereixen molt de temps.

Un bon consell abans d’endegar una tasca/repte complicat i difícil! La pressa, els nervis i la precipitació no porten enlloc. Tots tres solen ser mals consellers. Contravenen el nucli essencial del sempre famós seny català.

· A poc a poc, que tot arriba [o arriben lluny]

Recomana paciència. Les coses s'han de fer a poc a poc per a arribar a bon fi, perquè si es fan de pressa, o no s'hi posa l'atenció que caldria, o ens cansem.

· Amb passejades, les penes són mig passades

Significa que davant les adversitats cal adoptar una actitud tranquil·la, de despreocupació.

· Aprofitar bé la llum és un bon costum

Sento com la llum dels primers raigs del Sol m’escalfa suaument mentre continuo caminat.

· Camina com un vell i arribaràs com un jove

És un consell per a muntanyers, sobretot. Ens adverteix que esforçar massa el cos no és gens bo per a la salut. Les coses cal fer-les a poc a poc, sense exageracions ni esforços inútils. La moderació en tot evitant els excessos desgasta poc físicament. Quan s'ha de fer una caminada llarga és millor no tenir pressa a fi de guardar energies per a més endavant.

· Entre córrer i parar, hi ha un mig que és caminar

Entre els dos extrems sempre es troba el punt mitjà. En aquest cas caminar és una pràctica molt saludable a l’abast de tots i totes.

· Val més arribar a hora, que ser convidat

Cal aprofitar l'oportunitat en el moment i no estar esperant-la o buscant-la durant algun temps.

· Beure aigua en dejú és molt bo per la salut

El cos necessita aigua per sobreviure i consumir-la al despertar ens ajuda a gaudir d'una bona salut

· Pas a pas, ja arribaràs

· De la gran pujada, la gran baixada

· El que no va, no entropessa

· El que puguis fer hui no ho deixes per a demà

· El que res no costa, res no val

· Fes el que puguis, i a més no t'obligues

· El que has de fer hui, fes-ho de matí.

· No deixes [o no canvies] senda vella per novella [o les sendes velles per novelles]

· No deixis les carreteres per les travesseres

· No diguis oliva que no sigui collida

· Si camines per mal lloc, passa a poc a poc

· Si vas al bosc, no hi facis foc

· Suat o cansat, no estiguis a l'aire parat

· Qui camina fa camí

· Qui corre s'ofega, qui camina avança

· Si vols viure sa, com més vell et facis més has de caminar

· Tot camí és drecera per al qui sap de caminar

· Molt camí no fa patir, com fa patir mal camí

· Per a fer camí, bon calçat i bon vi

· Anar a estirar les cames

· Qui vulgui beure aigua fresca, ha d'anar a la font mateixa

· Aigua corrent, merda no sent

· Qui estima la natura, no pot ser mala persona

· El que figues desdejuna, tot el dia té fortuna

· A mal temps bona cara

En el seu sentit literal, es pot interpretar que quan hi ha mal temps atmosfèric, el millor és mostrar una cara somrient o plàcida per evitar que l'estat del clima ens arruïni el dia.

En sentit figurat s'ha de saber portar els problemes de la vida. Quan les coses van malament o es compliquen, el més convenient és enfrontar-les amb la millor actitud.

· Al bé, buscar-lo; al mal, espantar-lo

Aconsella mirar per la nostra felicitat i estar preparats per a qualsevol imprevist. Cal saber on ficar-se i on no per estalviar-nos problemes. Cal esforçar-se per obtenir el bé, en canvi, tot el dolent ens arriba sense demanar-ho.

· Allò que t’importa a tu, no ho deixes fer a ningú

Recomana no confiar encàrrecs a ningú, perquè qui té la idea concreta i sap com la vol és un mateix. Les coses que s’encomanen a un altre no resulten com esperàvem, perquè l’enviat no sap exactament la idea que tenim en el cap, o se li oblida alguna cosa, o li donen gat per llebre.

· Aprèn primer a callar si vols saber parlar

Consell que s’explica tot sol, com altres refranys de sentit semblant:

· Per a saber parlar, s’ha de saber callar

· Molts sabrien de parlar si aprenguessin de callar

· Qui no sap callar, no sap parlar

· Temps de callar i temps de parlar

Aconsella ser discret en parlar sabent guardar silenci a temps. Vol dir que cada cosa vol el seu temps apropiat.

· Aprofitar bé la llum és un bon costum

I avui ja és una necessitat.

· Atendre i entendre és bo per aprendre

Sembla obvi. Però encara hi ha gent que li costa entendre-ho.

Per aprendre no hi ha dreceres possibles. Cal parar atenció, meditar, enraonar i quedar-nos amb allò que és necessari per guanyar coneixement i maduresa.

· Bo és donar un consell, però millor el remei

Ve a dir que els consells no arreglen el problema. No només volem consells, sinó solucions.

Hi ha un refrany més contundent:

· Consell sense remei, cagat amb ell.

· Bones raons no donen pa o

· Confia en les accions i no en les raons

Al final, el que compta són les accions i no pas les paraules. Les accions parlen més que les paraules.

· Cada u s’apanya com pot

Aconsella que cada u es dediqui a les seves coses o se solucioni els seus problemes sense intervenir en les coses dels altres.

S'utilitza sovint per dir a algú que ha d'assumir la seva responsabilitat davant d'algun acte realitzat, sense escudar-se o culpar-ne un altre.

· Cadascú que agrani la seva frontera

Recomana que cada u s’ocupi de les mateixes coses sense posar-se en les dels altres.

S’usa per a expressar la idea que cadascú ha de suportar les conseqüències dels seus actes i no eludir-les en perjudici d’altres persones. També s’utilitza per a expressar la idea que cadascú ha de fer allò que deu fer, allò que li pertoca fer i no sostraure’s a les seves obligacions en perjudici d’altri.

–Açò podries fer-m’ho tu, que jo tinc moltíssima faena.

–¿Saps que et dic?: cadascú que agrani la seva frontera.

La denominació frontera fa referència a l’espai de carrer que correspon a l’amplària de davant de la casa i, de manera especial, a la zona que hi ha davant mateix del portal d’entrada.

· Cal saber perdre, però és més difícil saber guanyar

Recomana mesura i comportament en qualsevol situació, dolenta o bona.

En el joc i en la vida, guanyem i perdem i aprenem a base d’aquestes experiències. Totes les vivències són font d’aprenentatge, tant siguin positives com negatives. De les positives podem aprendre que allò que hem fet té una bona recompensa, i de les dolentes que no tot és fàcil, que a vegades ens cal esforç, tornar-ho a provar, intentar i idear noves estratègies per aconseguir alguna cosa, sabent quins són els passos que hem d’evitar. En els casos que hem guanyat després de perdre moltes vegades abans, la satisfacció és més gran, sobretot si ens hi hem esforçat, si hem intentat posar-hi cap per provar coses noves. Si guanyem d’entrada, la satisfacció és immediata i aquesta també és potent, però no compta potser amb tot l’aprenentatge que ens ha portat el camí de l’esforç i de la sensació que acompanya l’assoliment d’un repte que hagi comportat una superació personal.

· Conforme fas trobaràs

Segons com actues, actuaran amb tu. La vida et tractarà de la mateixa manera que t'hagis portat.

· D'allò que no entenguis, ni compres ni venguis

Desaconsella ficar-se en negocis que puguin resultar-nos perjudicials.

· De demanar, res es perd

Per demanar que no quedi. El no ja el tens, oi? S'ha d'anar a cercar el sí. Segur que si no ho demanes, no t'ho donaran.

Ho diuen per indicar que demanar sempre és avantatjós. Doncs això.

· De fer el beneit no fan pagar res

Ho diuen per significar que no és inoportú fingir ignorància quan el no fer-ho obligaria a intervenir en un assumpte enutjós.

· De l’amic el consell i l’experiència del vell

Convé fer cas de qui ens vol i de qui té més experiència.

· De moltes gotetes de cera, es fa un ciri Pasqual

Vol dir que les coses petites, repetides amb constància, arriben a ser molt importants.

Les esglésies medievals fonien la cera sobrant per fer peces noves.

· D'obrar bé, mal no en pervé

Les bones accions o les faenes ben fetes són reconegudes en algun moment.

· De qui sols creu al bastó, no esperes res de bo

No és fiable qui porta mala conducta.

· De tres coses no t'has de fiar: del rei, del temps i de la mar

El poder polític i la naturalesa es poden manifestar adversos en algun moment.

· Debades, ni els frares peguen cabotades

Vol dir que ningú fa les coses per no res.

· Del dit al fet, hi ha un tret

Els propòsits no sempre es corresponen amb la realitat.

Vol dir que les coses que es diuen o es prometen no sempre es compleixen, bé perquè es va mentir en dir-les, o bé perquè les circumstàncies ho impedeixen, perquè parlar resulta molt fàcil, però mantenir les coses declarades o promeses és una altra cosa.

Per tant, hi ha molta distància entre el que un diu i el que fa, per la qual cosa convé no confiar en promeses que poden no complir-se.

· Del favor naix l'ingrat

Reprova la ingratitud, que sol fer-se tant més palès com més gran hagi estat el bé rebut.

· Del joc poc, i millor ni gota

No és recomanable.

El joc avicia, i si s'acompanya d'alcohol, la ruïna està assegurada.

· Del llibre vell, el bon consell

Els clàssics solen ser font de saviesa, encara que moltes obres modernes, també.

· Del pare, els consells, són vertaders manaments

De segur que no els donen per a enganyar-nos.

· Del que cap dins un sac, no cal embrutar-ne dos

Significa que convé mantenir secretes les coses que manifestant-se poden perjudicar una tercera persona.

· Del vell, el consell

La molta edat comporta molta experiència en la vida. La vellesa és el moment de màxim coneixement per experiència acumulada. Les persones grans són aquelles que millor ens poden donar consells i mostrar la seva saviesa popular.

· Del vell, trau el que puguis d’ell

Incita a obtenir informació, consells o benefici, ja que li queda poc temps de vida.

· Dels altres, calla o parla bé

Un excel·lent consell.

· Cada cosa al seu temps: naps i cols per l'advent

Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca, justament com ho fa el pagès quan sembra els naps i les cols. Per molta pressa que es tingui, les coses es produiran en el seu moment just, no abans.

· Dels amics veure les cares, dels enemics les espatlles

Aconsella freqüentar els uns i fer fugir els altres.

· Dels escarmentats, ixen [o naixen] els avisats

Indica la importància de l'experiència. Qui ha viscut una mala experiència procura que no li torni a passar. Les experiències negatives solen ser les més profitoses al llarg de la vida.

· Dels qui esperen a demà, algú no hi arribarà

Es refereix al fet que és millor no ser mandrós i enfrontar les responsabilitats en lloc de postergar-les. Aconsella que sempre és preferible ser diligent amb les tasques pendents i aprofitar el temps que tenim de manera eficient, perquè si no les duem a terme quan estem disponibles, potser després ens costen més o que sigui massa tard.

Anar deixant les coses per a més endavant no és gaire savi. Ens pot passar factura i podem sortir-ne molt perjudicats.

· Dels teus diners, tu el caixer

Aconsella que un mateix s'administri i tenir el control de les coses pròpies, que un altre no administrarà o no estima com un mateix.

· Desgraciat de l'home vell que necessita consell

És senyal que no li basta la seva experiència vital.

· Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.

Dit de qui vol rectificar quan ja és massa tard. Qui massa alcohol beu, que pensi en les conseqüències.

· Digues el que saps, i no diguis qui ho ha dit

Recrimina els delators. Recomana centrar-se en el que importa deixant de banda les circumstàncies.

· El bé busca'l, el mal espera'l
Aconsella mirar per la nostra felicitat i estar preparats per a qualsevol imprevist. Cal esforçar-se per obtenir el bé, en canvi, tot el dolent ens arriba sense demanar-ho.

· Amb el nou any, un nou afany
Us desitjo un bon Any 2023
Afany: abelliment, ambició, anhel, ànsia, antull, caprici, deler, desig, ganes, pretensió...
Ja es diu que, any nou, vida nova.

· Donar el consell i el remei, favor complet

· D’allò que diguin no res, i d’allò que vegis la meitat
Vol dir que no cal creure sinó una part del que es conta sobre riquesa i qualitats d'altri.

· El deixar és germà del tornar

· El descansar després de dinar, és salut que es pot donar.

Tot sembla indicar que l’hàbit de la migdiada si és saludable, ja que el cervell requereix d’una breu pausa després del migdia per continuar coordinant i mantenint l’atenció.

La durada ideal de la migdiada és mitja hora, encara que per alguns 10 minuts poden ser suficients.

Per reposar és millor emprar un sofà o cadira que el llit, així s’assegura una durada més propera a la ideal aconsellada pels experts.

Considereu que una migdiada no és una pèrdua de temps, sinó un hàbit que contribueix a millorar el rendiment i que redueix els riscos a què ens exposem a les nostres activitats laborals i quotidianes, ja que amb ella millora l’agudesa mental, per tant s’ha de considerar com una inversió.

· El dia que no la fa, la guarda per l'endemà

Es diu d'una persona borda que sempre fa malifetes.

· El menester fa fer

Vol dir que quan hi ha urgència d'aconseguir alguna cosa, u s'espavila. La necessitat fa actuar, bé per a trobar la solució, bé per a distraure el pensament ocupant el temps.

· El millor consell és el coixí

Recomana meditar abans de prendre una decisió. Després d'haver passat una nit, les coses es veuen més clares.

· El qui escolta pels racons ou les seves malediccions.

· El qui no guarda quan té, no menja quan vol

Recomanació de moderació i estalvi. Expressa la naturalesa conservadora pel que fa als diners i aliments.

· El qui no plora, no mama

Cal demanar les coses. Qui no es manifesta oportunament, passa desapercebut.

La procedència de l'expressió 'Qui no plora, no mama' l'hem de buscar en els nens petits que encara no parlen (sobretot els nadons) i que reclamen el seu menjar (mamar la llet del pit matern o biberó) a través del plor.

· El qui té un burro i el ven, ell s'entén

Se li diu a qui pretén tindre el remei o la solució a algun problema nostre que a ell no l'afecta. Recomana que cada u es posi en els mateixos assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres.

· El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí

Indica que convé tenir bons protectors. Moltes vegades s'aconsegueixen coses per la intervenció de parents o amics que per mèrits propis i sense la intervenció de ningú altre no s'aconseguirien.

També es refereix als beneficis que es pot treure de tenir una bona relació amb la gent poderosa.

· El qui va amb un coix, al cap de l'any, si no és coix, bé ranqueja

Vol dir que els vicis es prenen fàcilment.

· El sabater, a fer sabates, i el llaurador, a llaurar

Recomana no opinar en qüestions que no es coneixen tan bé com les coneix un professional o un polític.

· El saber no ocupa lloc

Es diu per indicar que mai fa nosa l'augment dels coneixements.

· El sentir dir fa mentir

Podem desconfiar de les coses que no hàgim viscut personalment, ja que solen estar desvirtuades o ser parcials o interessades.

· El temps és de manera que a ningú espera

Aconsella ser diligent.

· La capa, tot ho tapa

O també es diu:

· El vernís tot ho tapa

Vol dir que els bons vestits poden mostrar un home molt més impressionant del que és en realitat.

En definitiva. Les aparences enganyen i recomana no precipitar-se a donar opinió de persones o coses per la primera impressió rebuda.

 · Els consells dels pares són manaments
El consell de qui t’estima ha de ser interpretat com un precepte, com un exemple a seguir, no com una ordre imperativa.

· Els diners i els collons [o raons] són per a les ocasions

Hi ha situacions extraordinàries en què convé fer alguna gran despesa, aprofitar l'amistat d'algú o inclús utilitzar tota l'energia del nostre caràcter per a superar el mal moment.

· Els favors s'han de fer, a aquells que no te'ls puguen agrair

Significa que no és sincer qui fa algun favor interessat.

· Els punts s'han de posar a la roba

Que no convé fer les coses per punt o amor propi, sinó amb seny, prudència i reflexió. Es recomana oblidar, no tenir en compte, les desatencions o les petites malifetes.

· Els remeis i els consells, segons et vagin ells

Denota escepticisme.

· Els ulls per mirar, el cor per amar

Aconsella guardar-nos dels hipòcrites.

· Els vicis no s'han de deixar créixer

Els defectes morals s’han de corregir amb temps, ja des de menuts.

· En el terme mitjà està la virtut

La moderació en tot és apreciada per tots.

L’origen d’aquesta frase és d’Aristòtil, que deia que, les virtuts consisteixen, precisament, en el terme mitjà entre dos extrems que serien vicis. Per exemple, entre no menjar res i menjar massa, hi ha el terme mitjà virtuós de menjar adequadament, la mesura justa.

En el terme mitjà està la virtut

· En fer bé, sigues el primer

Cal predicar amb l’exemple i evitar possibles conflictes.

· En guerra i en pau, tu, amo de la clau

Recomana dominar la situació en tot moment.

· En una comunitat, no tragues habilitat

No convé que se sàpiguen les nostres habilitats, perquè tothom voldrà aprofitar-se’n.

· Encara que sigues prudent i vell; no menysprees el consell

· Entre caixes i bancs, tot són entrebancs

I moltes comissions, però això ja no rima.

Adverteix de no fiar-se gaire, llegir la lletra petita i de no signar res que no hagis llegit abans.

· Entre parents i germans, no vulguis ficar les mans

Si ho fas, hi sortiràs perdent. Recomana no ficar-se en les baralles de parents, perquè aquests se solen reconciliar i després tots són contraris de l'extern que s'hi ha ficat.

· Entre poc i massa hi ha una tassa

Expressió que denota que fugint d’un extrem s’ha caigut en l’altre.

Vol dir que tots els extrems són dolents.

· Es treu més llepant, que arrapant

Es refereix al fet que s'aconsegueix més coses a bones que a males.

· Fer bé sempre convé

Només per la satisfacció personal, ja val la pena.

· Fer com fan, no és pecat

Se sol utilitzar quan es vol disculpar la venjança.

Es refereix a fer alguna cosa perquè ho fan els altres, encara que estigui mal fet.

Justifica alguna cosa mal feta perquè ho fan els altres, encara que no sigui correcta i sol dir-se quan u que no compartia algun mal comportament dels altres es disposa a actuar com ells per a no resultar comparativament perjudicat.

· Fes bé a mans plenes, però no ho nomenes

Predicar la nostra bondat no està ben vist perquè sembla que es faci per interès.

· Fes bé i no facis mal, i altre sermó [consell, o cosa] no cal

És el resum més sintètic de les normes de moralitat.

· Fes el llit al matí, que no saps el que ha de venir

Com més prompte fa un les obligacions, més prompte queda lliure.

· Fes el que deguis i que diguin el que vulguin

Recomana obrar en consciència sense deixar-se influir per la consideració dels altres.

Deixa que parlin, no els facis cas, segueix el teu camí endavant, tu fes i deixa que diguin i no renunciïs a res, la història és massa curta per anar perdent el temps.

En el mateix sentit es diu:

· Fes el que puguis i el que sàpigues i que diguin els altres.
· Fes el que puguis, i a més no t'obligues

· Fes favors a tot arreu i confia en allò teu

Aconsella no esperar agraïment de ningú per a no sentir-se decebut.

· Festa de foc, no la veges mai de prop

Recomana allunyar-se de les falles i altres espectacles semblants.

· Fill meu, siguis obedient, no facis desplaer a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre

És un vell i bon consell.

· Fill meu, vulgues usar lleialtat i quan podràs entén en bondat; ama l’honra de ta ciutat i de la terra.

És un vell bon consell.

· Fugir del perill no és de valents, però és de prudents

S’explica molt clarament.

· Fuig de mala companyia, que és pitjor que foc o tinya

[tinya o ronya = afecció parasitària de la pell]

Ajuntar-se amb persones roïnes o de mala conducta acabarà afectant el nostre comportament o la nostra reputació.

· Galtada que et puguis estalviar, no te la deixes pegar

Recomana pensar abans de parlar i obrar amb mesura i respecte

· Gat dorment, no va agafar mai res amb les dents

Cal estar alerta, treballar i fer les coses que cal.

· Gos que lladra, no mossega

Significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.

· Gota a gota s'ompli la bóta

Quan algú està enfadant-se i està a punt de rebentar.

· Onerosa amistat, talla-la de comptat

[comptat = en sec, en redó, de colp, de sobte]

Recomana evitar promptament allò que ens perjudiqui.

· Guarda els teus guanys que poden venir mals anys

És convenient d’estalviar.

Saber estalviar diners és una virtut, igual que saber administrar-ne, cosa que no significa ser un garrepa o ser poc generós.

· Guarda't d'aire infestat [o acanalat] i de dur vestit mullat

Dos excel·lents consells per a no perdre ràpidament la salut.

· Guarda't de la hipocresia perquè és mala companyia

Adverteix que els hipòcrites amaguen els seus mals sentiments i males intencions darrere d’una aparença amable.

· Guarda't de la persona que no parla, i del gos que no lladra

El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes.

· L'envejós no té mai repòs

· L'enveja va i ve, però mai es deté

Sempre vol més del que té.

· La ira és un vici, que fa perdre el judici

La ira et fa perdre el control. Sense saber ben bé com, deixes de decidir sobre què dius i què fas.

· La campana no va a missa però a tots avisa

Així es diu figuradament en lloança de les incomptables missions d'alerta i pregon que aquest instrument ha prestat sempre. Per extensió, al·ludeix als que alerten d'alguna situació perillosa, però fugen d'ella.

· La ignorància és molt atrevida

Sovint els ignorants es pensen que són molt trempats i ho volen demostrar. Se'ns diu que la manca de coneixement fa «del que no sap» una persona agosarada que és incapaç de veure més enllà de les seves pròpies limitacions.

· La nit porta consell

Les grans decisions s’han de meditar molt; per això solen prendre’s durant el temps de descans nocturn.

Una elemental prudència recomana tenir temps suficient per a reflexionar per tal de no
prendre decisions precipitades. Com a mínim una nit per tal de “preguntar-ho al coixí”

· La paciència i l'experiència són les mares de la ciència

L'ús i el coneixement pràctic tenen un paper molt important a l'ensenyament.

· La passió enfosqueix el coneixement

Qui està apassionat en algun assumpte no pensa amb objectivitat.

· La píndola daurada té l'amargor amagada

Significa que les coses de bella aparença solen portar els defectes ocults. Adverteix que, moltes vegades, les bones paraules o proposicions oculten algun engany o perjudici.

«Daurar la píndola» significa presentar una cosa desagradable sota un aspecte favorable. Aplicat a la salut vol dir que tot medicament té efectes secundaris negatius per al cos.

· La por, en haver-la vista, no és por

Vol dir que hi ha moltes coses que ens semblen perilloses, però que ben considerades són inofensives.

· La veritat amarga

A ningú li agrada que li diguin els defectes que té o les coses que fa malament.

· Les aparences enganyen

L'exterior de persones i coses contribueix a fer-se una opinió en general equivocada, per la qual cosa no s'ha de jutjar les persones només per la seva aparença.

No sempre et pots fiar de qui sembli una bona persona, perquè quan menys t'ho pensis te la clavarà per l'esquena.

· Les burles fan com les processons, que entren d'allà on surten

Moltes vegades el qui fa burla és burlat. Per tal no cal fer burla dels altres, perquè acaba perjudicat el burler.

· Les parets tenen ulls i les portes orelles

Demana discreció, perquè sovint ens pensem que no ens veuen ni ens senten, i som vistos i escoltats.

· Les presses són males conselleres

Recomana actuar amb calma. De vegades és millor pensar les coses i anar-hi amb decisió i persistència.

· Llaura [o cava] fons, escampa el fem i deixa córrer el temps

Vol dir que cal posar en les empreses tot l'esforç que es pugui i confiar en la sort o en les circumstàncies per a completar el bon resultat.

· Mal va qui no pensa per l'endemà

Recomana l'estalvi.

· Menja beu i diverteix-te i no siguis bajoca Batiste

Això vol dir que hem de prendre la majoria de les coses bones de la vida, i evitar el dolor i el patiment.

· Mentre el mestre es va fent vell, tu hauràs d'aprendre el que sap ell

Aconsella aprofitar el temps i el saber del mestre per al relleu generacional.

· Més val onça que lliura

Significa que sempre cal triar allò que val més.

·  Més val avergonyir-se, que més endavant penedir-se o
·  Val més vergonya en la cara que dolor en el cor
S'usa per a indicar que és preferible fer o dir les coses, encara que siguin o resulten desagradables, que no amagar-les.

· Més val ofici que benefici

Els béns es perden i l'ofici sempre resta.

· Més val pedaç lleig, que forat bonic

Significa que convé més posar un remei migrat que deixar el mal així com estava.

· Més val perdre, que més perdre

Aconsella no buscar el rescabalament de la pèrdua soferta quan el resultat és dubtós i es pot perdre més.

· Més val ser cap de sardina que cua de peix [pagell, lluç o rap]

Val més ser primer de la segona classe que l'últim de la segona.

És millor tenir llibertat per fer el que vulguis que no pas haver d'obeir algú altre.

· Més val tard que no mai

Es diu quan sentim que algú es queixa que una cosa s'ha fet massa tard. De vegades, no importa arribar amb retard a alguna cosa, si és útil.

· Més val un gust que cent panderos

S'usa per a indicar que no importa el que costa alguna cosa, si el que realment es desitja és tindre-la. Si t'agrada alguna cosa, no importa el seu valor material, ja que li farà més feliç.

· Més val un pren, que dos et donaré

És preferible tenir una cosa segura, encara que sigui poc, a confiar en una esperança que pot no acomplir-se.

· Més val un que sap que tres que cerquen

És expressió de lloança a qui ha assolit saviesa especialment per l'experiència.

• Més val vergonya en la cara, que dolor en el cor
Aquest refrany aconsella fer o dir les coses. Recomana saber rectificar i empassar-se l'orgull i donar la cara assumint la culpa amb valentia, que al contrari, negar-ne la culpa. Això pot ser perquè després els remordiments de consciència seran massa pesats i poden superar la vergonya del reconeixement de culpa. Però no només, perquè negar els fets no significa que s'evadeixi la culpa i a més el greuge pot ser molt més gran perquè a més de culpable es queda per covard i manipulador.

· Mira lluny, i cauràs a prop

Es diu referint-se als qui pensen només en llur fi i no es fixen en les circumstàncies i dificultats de cada moment.

Indiquen que l'excés de previsió, o millor dit, la preocupació per les coses a venir, té l'inconvenient de distreure de les coses immediates.

· Mira qui parla, el que parla i amb qui parla

S'adverteix a algú que es reporti en el parlar.

· Mira't a tu i no diràs mai de ningú

Abans de dir mal d'algú, mira't primer a tu. Si té mires, veuràs que també tens defectes.

· Moltes palles fan un paller

Per significar el que pot la constància. Moltes coses petites arriben a fer un conjunt gran i poderós.

· Molts germans en un consell, allò que és blanc ho fan tornar vermell

Vol dir que quan hi ha molts interessats en una cosa, la fan prevaler.

· Molts prediquen allò que no fan

Aquesta sentència s'ha convertit en un emblema oral de la hipocresia, en el resum més precís del doble discurs, al·ludint als que, basats en el seu poder i parapetats en una impunitat ruïna, pretenen que els altres compleixin el que ells no poden o no volen.

· Ni a boda ni a bateig vagis, si no et criden

Reprèn aquells que tenen el costum d'entremetre's a tot arreu, especialment quan hi ha alegria i abundància, com passa als banquets. No convé ficar-se en embolics ni allà on no hagis estat invitat.

Al·ludeix també al seny amb què ha de viure qui cal ser honrat.

· Negra és la culpa, però a vegades més negra és la disculpa

Es diu al·ludint als qui pretenen disculpar-se sense tenir raó.

· Ni mà en caixa, ni ull en carta

Indica que cal fugir de les temptacions, perquè l'ocasió fa caure. Es diu als qui volen saber allò que no han de saber o que prenen allò que no és seu.

Aconsella respectar la privacitat i la intimitat dels altres.

· Ningú diu mal d'una cosa, sinó qui la vol per a ell

Es diu per què el qui vol obtenir una cosa, procura dir-ne mal perquè un altre no l'hi sostregui.

· Ningú s’alabi fins que s’acabi

Tot té un procés de realització, que pot fallar en algun moment i privar-nos de l'objectiu que preteníem. Fins que no s’arriba al terme d’un procediment, no podem estar segurs que conclourà bé, ja que les circumstàncies poden espatllar-lo.

· No diguis blat que no sigui al sac, en casa i ben lligat

· No diguis mai oliva fins que no estigui dins la biga [o collida]

No avançar els esdeveniments abans que hi tinguin lloc. No cal ser massa optimistes ni donar per segures aquelles coses que són problemàtiques

· No diguis mal del dia que passat no sia

Vol dir que mentre hi ha temps disponible, hi ha esperança de fer coses bones o d'assolir allò que es desitja.

· No diguis mai un mai

Que no es pot assegurar mai que no faràs alguna cosa. Només cal que diguis alguna cosa que no vols fer perquè acabis per haver de fer-ho.

· No diguis tot el que sents ni ensenyis tot el que tens

Recomana prudència.

· No dones mai diners fets ni llenya asclà o

· Diners fets i llenya "asclà", no li'ls deixes ni al teu germà

Perquè t'exposes a perdre el deute i a guanyar-te un enemic.

· No entres en barca que no coneguis

Aconsella no arriscar-se sense motius. No t'emboliquis amb coses que desconeixes. És arriscat prendre’s confiances amb qui no sabem com pot reaccionar.

· No enveges res de ningú, procura guanyar-ho tu

S’explica millor que un llibre obert.

· No es fa tot en una hora

Indica que les coses necessiten temps per a fer-se així com cal.

· No es pot estar pertot, fer migdiada i guardar l’hort

Quan es fa una cosa, s’ha d’estar per aquella cosa.

· No és tot u, haver menjat o estar dejú

Les coses es veuen diferent segons la situació de cada persona.

· No esmerces els cabals en cosa que res val

[esmerçar = destinar, dedicar, invertir]

Aconsella invertir en coses profitoses.

· No et fies de l'aigua mansa ni del gat que no maula

Vol dir que no t'has de fiar de ningú. Les persones que semblen tranquil·les poden resultar perilloses quan s'enfaden. Aconsella la prudència de no confiar en allò que no es coneix prou. Cal anar amb compte amb les persones reservades, que la fan i la fan callar, perquè no són de fiar.

· No et fiques en camises d'onze vares

[onze vares = talla molt gran]

Aconsella no ficar-nos en assumptes que no ens importen, en els que no som part interessada o que no entenem, i en els que podríem resultar perjudicats.

L'origen d’aquesta expressió es remunta a l'edat mitjana, on ja es feien adopcions de xiquets per persones que per manca de fertilitat no tenien la possibilitat d'engendrar-los de manera natural, així com clergues buscant un successor per mantenir el llegat.

Se celebrava una cerimònia en què s'utilitzava una camisa considerablement gran i es deia que era d'11 vares (1 vara era el mesurament típic per a les teles en aquella època i equivalia a uns 9 metres). Per la màniga d'aquella camisa s'introduïa el nadó i se'n treia pel coll, una vegada el pare besava la criatura quedava confirmada l'adopció. Pel que prenent com a referència aquesta cerimònia, es va començar a utilitzar l'expressió de ficar-se en camisa d'11 vares com complicar-se la vida sense necessitat. Igual que passava quan s'adoptava un xiquet.

· No et riguis del mal del teu veí, que el teu ve de camí

Recrimina els qui s'alegren del mal dels altres, perquè quan l'hauran de patir ells no els faran gens de gràcia que se'n riguin.

Invitació a reflexionar sobre el que ens pot reservar la vida.

· Pardal que vola, a la cassola

Es diu indicant que no s'ha de deixar passar les ocasions.

· Pas a pas, ja arribaràs

No et precipites en res, per més interès que tinguis, ja que la pressa és mala consellera i fa que es cometen errors fatals.

· Pedra movedissa no posa molsa

Refrany que ens incita a la feina i a l'activitat fructífera. Recomana ser actiu i constant a la feina per millorar la condició.

· Pensant en la glòria, es perd la memòria

Es refereix al fet que no s'ha d'adormir en els llorers.

Es diu de qui imagina el futur i descuida qüestions presents, estant distrets en coses secundàries, deixant de tenir esment en les més importants.

· Per ajudar a alçar algú, no caiguis tu

Cal ser caut amb la generositat. Es creu que aquell que dona a qui no en té, perd el doble: els diners i l'amistat.

· Per davant la gara-gara, per darrere la punyalada

Es diu referint-se als hipòcrites malèvols.

· Per igual que sies, guarda cortesies

Cal guardar les formes i expressar amb paraules o gests el gran respecte amb les persones.

· Per on aniràs, faràs com veuràs o

· Allà on vagis, com vegis facis

Significa que cal adaptar-se als usos i costums del lloc on un es troba.

· Posa el teu cul en consell, els uns et diran que és blau, altres que és vermell

Si demanes consell als altres, te'n donaran per a tots els gustos.

No és gaire assenyat condicionar les nostres decisions al parer dels altres, però és aconsellable assessorar-nos i deixar-nos aconsellar abans de prendre una decisió. Escoltar tothom, analitzar a fons aquestes decisions i decidir per nosaltres mateixos.

· Posa els punts sobre les is si no vols cap compromís

Dir clarament les coses, puntualitzar-les.

Utilitzem l'expressió «posar els punts sobre les is» quan el nostre propòsit és concretar una cosa clara i nítidament, sense deixar cap dubte sobre la intenció de les nostres paraules i amb el desig de puntualitzar la nostra opinió minuciosament (molt freqüentment quan hi ha hagut algun conflicte o confusió amb una altra part).

· Prendre parer

Aconsellar-se. Deixar-se aconsellar. Donar-li una idea, una solució.

- No sé què fer, dona’m un parer.

· Primer en la defensa que en l’ofensa

És preferible actuar bonament que amb maldat, ja que tot el món comprèn la defensa i reprova l’atac.

· Primer és l'obligació que la devoció

Es deu donar prioritat al que és més important.

Ens ensenya que abans és l'obligació que la devoció, ve a dir que no cal donar prioritat a aquelles coses que ens agraden, malgrat que podrien ser bones i útils o fins i tot beneficiar-nos políticament, ja que primer cal complir els deures.

· Procura no apuntar on no puguis aplegar

Aconsella pensar i ponderar bé les coses abans de fer-les si es vol assolir l’objectiu previst.

· Quan fa aire, és quan s'aventa

Significa que cal fer les coses quan n'és el moment oportú.

Ventar: És la feina de fer piles de cereal ja batut, estendre'l, remoure'l amb les forques, pales de ventar o altres estris i llançar-lo enlaire per tal d'aprofitar l'acció del vent, que separa el gra de la palla, clofolla i brins.

· Quan ho has manat, ja ho has fet

Val més fer-ho que manar-ho. És més fàcil i ràpid fer les coses un mateix que manar-les fer a una altra persona.

· Com més sucre més dolç, però així foten a molts

Qui t'afalaga molt te pot fotre.

· Quan passen, fan de bon arreplegar

Aconsella gaudir dels moments bons. Cal aprofitar les ocasions així com es presenten.

· Quan s'és al ball, s'ha de ballar

Cal fer front a qualsevol situació que ens plantegi la vida. Es diu per indicar que s’han d’afrontar les situacions difícils mentre no n’arriba la solució, que cal adaptar-se a les circumstàncies.

· Quan es tanca una porta, se n'obre una altra

Vol dir que quan apareixen dificultats serioses, solen presentar-se també solucions favorables. Intenta consolar qui està patint algun infortuni, afirmant que, després d'una circumstància adversa, sol venir una altra favorable.

· Quan siguis tascó sofreix i quan siguis maça atapeix

Si ets fort, reeixiràs; si ets feble, fracassaràs.

· Quan un és tot sol, fa el que vol

Declaració del perill de les males influències. Un tot sol, no ha de donar compte a ningú

· Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar

Recomana prevenir-se contra un perill imminent. Indica que quan els que ens estan acostats han caigut en un perill, nosaltres estem exposats a caure-hi. Cal ser prudent en les burles als altres, perquè amb el temps ens podem trobar en la mateixa situació, però a la inversa.

· Qui a bona cadira seu, bona ventura espera

Qui té la sort de tenir un bon suport, pot estar ben content. Indica que qui està ben situat ha de procurar no perdre la seva posició avantatjosa, perquè amb ella pot obtenir majors beneficis.

· Qui a l'experiència s'aboca no s'equivoca

Destaca que l’experiència és l’aplicació pràctica del sentit comú.

· Qui a la tenda va i ve, dues cases manté

No tan sols cal vigilar el negoci, sinó també la llar familiar, ja que hi poden haver despeses innecessàries.

Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar massa.

· Qui a primeries riu, a darreries plora

Vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament.

· Qui a soles s'aconsella, a soles es desaconsella

Significa que no convé precipitar-se en algunes resolucions i recomana meditar-les i sotmetre-les a persones capacitades i no fiar-se d'un mateix.

· Qui apedaça amb pedaços vells, perd lo fil i el temps

Vol dir que les coses s'han de fer amb bons materials si no es vol fracassar.

· Qui bé escolta, bé respon

Qui sap escoltar, sap contestar. Es diu perquè no es mal interpretin les coses que no són mal dites.

· Qui bé fa bé trobarà

Qui fa bones accions no pot esperar ningun mal de ningú. Més prest o més tard és recompensat el qui fa bé.

· Qui bé tanca, bé obre

Recomana que tanquin bé la casa o els recipients on es guarden coses de valor, si no es vol exposar que en anar a obrir, no es trobi res. Qui fa bé les coses, sempre les trobarà ben fetes, i qui pot fer una cosa està capacitat per a fer-ne una altra.

· Qui busca troba

· Qui busca troba, encara que no a tothora

S'aplica per donar a entendre que qui posa de part seva, aconsegueix trobar algun resultat. En aquest sentit, el refrany subratlla la importància de l'esforç, que reconeix com un valor i comporta una gratificació.

· Qui cau i s'aixeca és tan alt com era

Significa que tothom té flaqueses i que ningú es pot considerar superior als altres. Qui ha sabut superar una desgràcia torna estar a punt de partir.

· Qui cull palla i llença el gra, mai té pa

Es refereix als qui atenen més a les coses secundàries i d'adorn que a les importants i substancials.

· Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos

Adverteix de la facilitat amb què s'adquireixen els mals hàbits aliens. Les persones solen acabar fent el que fan les que les envolten.

· Qui dia passa, any empeny

Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant. Vol dir que en certes ocasions basta deixar passar el temps, sense fer obra positiva, perquè les coses donin resultat.

· Qui diu el que vol, sent el que no vol

Significa que els qui es prenen molta llibertat de llengua i malparlen dels altres, solen ser també objecte de la murmuració.

· Qui estalvia quan pot, menja quan vol

És convenient d’estalviar. La prudència ens ensenya de ser previsors per tal de poder atendre les contingències futures i afrontar les desgràcies imprevistes, d'altra manera aniríem a parar a la misèria. Convé fer reserva de diners, energia o aliments per al futur, sempre imprevisible.

· Qui et vol bé [o t'estima] et farà plorar

Únicament qui ens estima sol ser prou sincer per a contradir-nos o fer-nos veure els nostres errors. Un pare, un bon amic, o algú altre que t'estima, pot fer-te plorar precisament perquè és capaç de dir-te o fer-te coses que en un principi et fan mal, però que són pel teu bé. La idea d'un pare o una mare renyant el seu fill és molt adient, però no exclou pas altres situacions on l'amor fa plorar temporalment a qui tant estimes.
És una realitat que les persones que ens estimen no sempre fan tot allò que voldríem. Tots som lliures per actuar i pensar de maneres diferents, de manera que els desacords formen part de la vida i, de vegades, aquests desacords poden generar-nos algun dany. No obstant això, el dolor d’una relació no indica que aquest amor o afecte sigui de més o menys qualitat. Una relació no s’hauria de valorar per les vegades que ens fa plorar sinó per tot allò que ens aporta.

· Qui mal va, mal acaba

És un refrany popular que adverteix sobre les conseqüències negatives que poden sorgir de portar una vida desordenada o involucrar-se en activitats incorrectes, que a la llarga resulta perjudicada per la seva pròpia mala conducta.

· Qui matina, fa farina

El refranyer ens diu que la mandra és una mala companya de viatge i que cal matinar per disposar de les millors oportunitats. Matinant s'aprofita més el dia. Quan abans fem les tasques més obligatòries, com era fer pa antigament quan tocava, més temps tindrem per fer altres coses i per aprofitar així millor el dia.

· Qui mira de lluny, cau a prop

Indica que l'excés de previsió, o millor dit, la preocupació per les coses a venir, té l'inconvenient de distreure de les coses immediates.

· Qui no escolta la raó, escolta el bastó

Adverteix als tossuts que no volen fer alguna cosa que resultaran més mal parats que si la feren, perquè qui té el poder pot exercir-lo a les males.

· Qui sembra caritat, cull amistat

Qui dona, i fa favors, fa bones amistats.

· Qui sembra vicis cull perjudicis

Aquest refrany adverteix de les conseqüències nefastes que té una mala conducta, la qual sembra i recull reaccions similars a les que ha sembrat.

· Qui sopa d'altre espera, freda la menja

Indica que no cal refiar-se de l'ajut dels altres, sinó únicament dels mateixos recursos.

· Qui té ocasió, que la prengui

Es diu per recomanar que no es deixin perdre les ocasions d'obtenir alguna cosa.

· Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap

Així és, ja que el seu veritable valor es coneix quan s’ha perdut.

· Qui t’avisa no et vol mal

Es diu com a consell i advertència prèvia a alguna actuació o esdeveniment que preveiem desagradable per als altres.

· Qui va sol camina quan vol

Declaració del perill de les males influències. Qui actua en solitari no està subjecte a les decisions d'altri.

· Qui vulgui estar ben servit, ell mateix s'ha de fer el llit

Es diu per recomanar que per aconseguir una cosa ben feta, ben acabada, d’acord amb les teves necessitats, val més que la facis tu mateix/a, abans de posar-la en mans d’alguna altra persona. Qui pretengui algun benefici haurà de fer algun esforç o sacrifici.

· Segons el quadre la guarnició

Significa que les coses han d'estar adequades a les circumstàncies. Aconsella no prendre, de vegades, la via més directa per aconseguir alguna cosa, sinó un camí més llarg però molt més segur i eficaç.

· Seguit, seguit, allò que és dolç amarga

Aconsella no abusar

· Sembra vents i colliràs tempestes

Qui no duu un bon comportament, a la llarga resulta perjudicat per la seva pròpia mala conducta.

En aquest sentit, “sembrar vents i collir tempestes” fa referència a la idea dels resultats negatius que produeixen accions mal encaminades.

“Sembrar”, tal com és utilitzat en aquesta dita, vindria a ser una metàfora agrícola: allò que sembrem no rebrota sinó fins molt de temps després, i només si ho hem cultivat amb cura i cura.

Collir, per la seva banda, es referiria a allò que obtenim al moment de recollir els fruits del que hem sembrat. La collita és representativa de la nostra feina de sembra: si la collita és bona, és perquè hem fet un bon cultiu.

Podem sembrar amb les nostres accions. Bones accions sembren amistat, afecte i solidaritat. Males accions, en canvi, només porten enemistat, odi i menyspreu.

· Sempre hi ha un pitjor

Es diu per a consolar qualcú de la seva desgràcia, fent-li present que encara n'hi ha de més dissortats.

· Sense llibertat, no hi ha felicitat

La felicitat és, al costat de la llibertat, el concepte més popular de l'ètica. El fet que siguin lliures obliga les persones a esforçar-se per a trobar la seva pròpia felicitat. Si no fossin lliures, la seva felicitat dependria d’algun agent extern. Però no és el cas: són lliures, i ho són de manera inherent –la llibertat és una de les seves característiques connaturals–, i és per virtut d’aquesta llibertat que la seva felicitat depèn dels seus comportaments. Si un no s’hi esforça no troba la felicitat, perquè les seves alegries van perdent força.

· Si a l'estudi et dediques, la felicitat et fabriques

La felicitat depèn de l’aprenentatge i no de la recompensa. Prèviament, desenvolupem una equació per a la felicitat que mostra que la felicitat no depèn de la recompensa que obtinguin, sinó de si ho està fent millor del que s'esperava. És absolutament possible ser feliços i a més fonamental per viure millor; a ser feliç se n'aprèn.

· Si camines per mal lloc, passa a poc a poc

Recomana ser prudent. Actuar atropelladament i sense precaució en situacions dificultoses pot empantanar-nos, accidentar-nos o deixar-nos més malament que estàvem.

· Si compres a censal, no pagues més del que val

[a censal = a crèdit, per endavant]

És un bon consell en tractes amb particulars, no pas amb el banc, que ja s’ho cobra ben cobrat.

· Si demanes consell, uns et diran blanc i els altres negre

Si demanes consell als altres, te'n donaran per a tots els gustos. Recomana de no seguir els consells dels altres ja que poden ser contradictoris: el millor és actuar per un mateix.

· Si dubtes cada dos per tres, acabaràs per no fer mai res

Si ens deixem portar pels dubtes mai aconseguirem res a la vida, en certes ocasions pensar massa pot ser-nos una mica contraproduent.

Els dubtes innecessaris ens poden paralitzar en certes ocasions, ja que si caiem en la inseguretat no podrem donar mai el cent per cent de nosaltres mateixos.

· Si està lleig, posa-li un floc

Es diu quan algú es queixa que una cosa no li agrada. Engolir-se alguna cosa tant sí com no. Haver d'acceptar una cosa a la força. Aguantar-se davant una cosa que no agrada.

· Si et vols jubilar, papers sense parar

Com qualsevol tràmit administratiu, el procés fins a la jubilació requereix paperassa.

· Si jugues amb bancs, tindràs entrebancs

Adverteix de no fiar-se gaire, lllegir la letra petita i de no signar res que no hagis llegit abans.

· Si no pots fer el que vols, fes el que pots

Per diverses circumstàncies no totes les persones estan capacitades per fer el que volen. En aquest cas es recomana fer el que es pot, al seu gust i manera, i no perdre la paciència.

· Si no t'agrada no t'hi casis

Se li diu a qui fa menyspreu d’alguna cosa que als altres sí que els agrada. Recomana de fer el que es tingui desig de fer. No compris o t'esforcis a adquirir allò que no és del teu gust.

· Si no t'agrada, no li facis albades

Se li diu a qui fa menyspreu d’alguna cosa que als altres sí que els agrada.

S'usa per a expressar que, si no ens interessa o no desitgem alguna cosa, convé deixar-la estar.

· Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà

Qui demana algun favor ha de mostrar-se humil i agraït. Explica que hi ha diferències i respectes que solen portar bons resultats.

· Si on no et criden vas, gemint tornaràs.

[gemir = queixar-se, lamentar-se]

No convé ficar-se en embolics ni allà on no hàgim estat invitats.

· Si tens pressa arranca a córrer

Es diu quan algú es mostra impacient per fer alguna cosa o per ser el primer.

· Si vas al bosc, no hi facis foc

Adverteix que és un lloc fàcilment inflamable d’on, a vegades, és difícil eixir.

· Si vas convidat, un ull al plat i l'altre al gat

Ens diu que hem d’anar previnguts.

Quan convivim amb animals, hem de vigilar on deixem el nostre menjar, el qual desapareixerà de segur quan ens girem de cul.

I, referit a béns i interessos, també pot passar amb les persones. Expressa la conveniència de no mirar una sola cosa, sinó que sempre cal atendre'n diverses.

· Si vols llevar les teranyines, mata l’aranya

Significa que no se suprimeixen els efectes si no se suprimeix la causa.

· Si vols patir, dona el que tens abans de morir

Recomana no deixar l'herència en vida per a no quedar desposseït i desemparat. Són molts els qui han mort en la misèria i ben amargats per haver fet donació en vida.

En sentit general, aconsella no precipitar-se a donar als altres tot allò que un posseeix.

· Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú

Recomana obrar en consciència sense deixar-se influir per la consideració dels altres.

· Si vols ser apreciat, has de fer-te desitjat

En general, s’aprecia més allò que costa d’obtenir que no les coses fàcils.

· Són molts els que aconsellen i pocs els qui encerten

Aconsellar és fàcil, encertar no ho és tant.

Indica la dificultat que hi ha a l'hora d'aconsellar. No menyspreïs els consells dels savis i els vells: Indica el gran valor dels consells de les dues persones.

· Suat o cansat, no estiguis a l'aire parat

Dos excel·lents consells per a no perdre ràpidament la salut. Encara que l'airet ens resulti agradable, sempre afecta la salut en un grau o un altre.

· Tant s'estira la corda, que al fi es trenca

Significa que no convé extremar el rigor, perquè dona efectes contraproduents.

· Tingues per costum aprofitar la llum

Si hi ha una cosa que tothom vol és estalviar a casa, i la millor manera de fer-ho és aconseguir la reducció del consum d'energia elèctrica.

I una bona manera és aprofitant la llum natural. El sol és font d'energia i a casa podem aprofitar els seus raigs per reduir els nostres consums de moltes maneres. Com? Si treballes des de casa amb el teu ordinador o fas qualsevol altra activitat que requereixi una bona il·luminació, intenta fer-ho en les hores de llum i posiciona't prop d'una finestra. D'aquesta manera no serà necessari encendre llums durant el dia. També pots aprofitar la calor dels raigs solars directes en l'hivern obrint les cortines durant les hores centrals del dia.

· Tot vici és un precipici

Sobretot si és un mal vici, ja que perjudica molt o que és pecaminós.

· Val més anar sol que mal acompanyat

Declaració del perill de les males influències. Indica que el fet d’anar tot sol té avantatges; valora més la soledat que les males companyies.

· Val més estripat, que despullat

Sempre hi ha alguna solució adequada per a cada problema específic o per a cada persona concreta i davant de dos mals cal triar el mal menor.

També ens indica que convé més posar remei a una cosa poc espatllada que deixar el mal tal com està i esperar que sigui pitjor. Un remei quan toca estalvia temps i esforços.

· Val més fer el beneit un any que ser-ho un dia

Mentre sigui conscientment fingit, no hi ha problema. Quan sí que hi ha problema és si ens deixem enganyar.

· Val més fer enveja que pietat

Vol dir que és preferible excitar l'enveja dels altres que excitar-ne la compassió.

· Val més foc i fum que fred tot sol

És preferible una molèstia a un gran perjudici.

· Val més llapis curt que memòria llarga

Expressa menyspreu sobre la memòria humana.

Aconsella apuntar o prendre nota de les coses, ja que de les coses que s'anoten queda constància, mentre que la memòria falla a vegades.

· Val més poc que res

Si ens referim a una cosa bona, el refrany té tota la raó.

No s’han de menysprear les coses menudes, ja que tot té major o menor importància, encara que estiguem acostumats que no ens falti de res i inclús al bo i millor.

· Val més prevenir que penedir

Mirem d'evitar els accidents. És preferible prendre mesures de precaució, abans d'haver de posar remei a allò que hauria pogut evitar.

· Val més tindre que desitjar

Indica que és preferible acceptar allò de què es pot disposar actualment que deixar-ho per esperar coses més valuoses però no tan segures.

· Val més un roí conegut que un bo per conèixer

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta.

· Val més una oliva a casa, que una quartera al tros

Indica que convé més una poca cosa segura que l'abundància de coses insegures.

· Val més una unça de pràctica que una lliura de gramàtica

A més de coneixements cal tenir experiència. La pràctica proveeix experiència personal i directa, mentre que la teoria, ha de confirmar-la la pràctica. Sempre cal triar allò que val més.

1 lliura = 12 onces (antigues mesures de pes).

· Via fa, qui no s’atura

Significa que per a progressar no cal precipitar-se, sinó que basta no aturar-se. La constància i la perseverança ens ajuda a aconseguir objectius.

· Vol donar consell, i la casa li cau

Es diu de qui no sap solucionar els seus propis problemes i pretenen encaminar els altres.

Cadascú que s'encarregui de solucionar els seus propis problemes abans d'arranjar els d'altri.

· Vols ser gran, fes-te petit

És un elogi de la senzillesa i de la humilitat.