divendres, 31 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

ATABALAR
Sensació d’atordiment que es produeix quan es torben els nostres sentits a conseqüència d’un soroll molt fort com per exemple el que ocasiona un tabal o tambor, que dona origen a aquesta paraula
     - El so insistent del tambor l'atabalava.
Varies expressions diem per indicar l’atabalament del cap:
     • Carregar el cap 
     • Eixir fum del cap [a algú]
     • Tindre el cap com un timbal
Però no sols el soroll ens pot marejar, també es pot amoïnar una excessiva insistència de parlar. Tindre al costat alguna persona que no para de donar-li a la llengua.
     -  L'esteu atabalant amb tantes preguntes
També diem algunes expressions d’importunar algú a algú altre d’una manera tan insistent i reiterativa que resulta tremendament molest i fins i tot arriba a atabalar; fer-se pesat.
     • Fer ballar el cap (a algú) 
     • Inflar el barret de guixes
     • Posar un cap com tres quartans
Per últim, alguna persona es queda atabalada en rebre un cop.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VISC/VESC
1. Planta lorantàcia de l'espècie Viscum album, de tronc rodó, fulles oblongues coriàcies, flors en petits capítols sèssils a l'extrem de les branques o a l'axil•la de les fulles, i fruit sèssil, globulós, blanc, de la grossària d'un pèsol, de mesocarpi mucilaginós.
2. Matèria apegalosa que s'extreu de la dita planta i que s'usa per a untar vimens, joncs, etc., i caçar-hi els ocells que s'hi enganxen; per ext., qualsevol altra substància glutinosa que serveix per al mateix fi.
Al País Valencià de temps hi ha el costum de la pràctica del parany com la modalitat de caça amb vesc i que per sort està ja prohibida, tot i que davant de la resistència dels caçadors estan en un tira i afluixa, permetent sorprenentment permisos.

dijous, 30 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

AMERAR
El significat d’aquesta paraula té a veure amb l'acció de banyar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetre completament, que absorbisca la major quantitat possible de líquid. 
     - Amerar un drap. 
     - La pluja ha amerat la terra. 
     - S'ha posat a ploure i hem arribat completament amerats.
I en aquest significat, hi ha dues activitats que vos sonaran molt, en la que fem servir la paraula amerar:
Quan abans pintàvem en calç viva i calia arremullar-la fins a convertir-la en pasta de calç amerada. 
I dins de l’activitat de l’espardenyer estava l’acció de posar a remulla les tiges (de lli, de cànem, d’espart, de jute i d'altres vegetals fibrosos), per a fer-ne fermentar les parts llenyoses. Activitat que es feia en les basses fets a l’ús, com la bassa l’espart, la ataud...
     - Amerar el cànem.
De segur que també haureu escoltar a les vostres àvies o mares dir-vos:
     - Llevat eixos pantalons que tenen les butxaques amerades.
Per indicar-vos que estan tots desgastats de tant de temps que tenen. 




LA PARLA DE LA VALL

ASTORAR 
Astorar és un verb que no el fem servir gaire i que té relació amb la por. Preferim més dir: espantar,  sobresaltar, esglaiar.  
Astorar s’utilitza tant per a produir un gran espant. 
     -
     -
     -
Com en sentir un gran espant. 
     -
     -
Jo si que la he escoltat més d’alguna vegada en referir-se als gats, quan aquests es poden en guàrdia davant d'una amenaça o d'un perill.
     -

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VIRA
1. Trosset estret de sola que els sabaters posen al voltant de la planta o del franc de la sabata.
2. Cadascuna de les ratlles, d’un color diferent, del color del fons d’una superfície.
3. Ratlla de color diferent, en la cansalada.



dimecres, 29 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

ASSAONAR 
Novament trec una paraula molt específica que replega diferents significats segons el camp del que es tracte. Repassem-los:
Assaonar té a veure amb l’acció de madurar tant alhora de posar (alguna cosa) en saó, en el punt que ha de tindre, fer madurar, o en el cas d’agafar, alguna cosa, el punt que ha de tindre, madurar. 
     - Perquè estiga com cal, la fruita s'ha d'assaonar en l'arbre.
En gastronomia la podem usar en compte de salar, amanir o adobar per a fer gustós (el menjar) per mitjà d'ingredients culinaris. Posar espècies o altres substàncies a un menjar perquè tingui més gust o el gust desitjat:
També s’utilitza en diferents oficis com els de:
ADOBADOR DE PELLS. Per a realitzar les operacions d'adob i d'acabament (de les pells i dels cuiros). Preparar la pell d'un animal perquè no es podreixi i se'n puguin fer sabates, cinturons, bosses, guants, etc. Activitat que ha estat durant la existència de la fàbrica Segarra en la secció de curtits, activitat que continua en algunes empreses de la Vall. 
     - Assaonar pells, cuirs.
FORNER. Per a fènyer, pastar (la farina) per fer el pa.
De fet teníem el pa assaonat. Pa molt pastat i amb la pasta molt dura.
LLAURADOR. Per a posar (la terra, un camp) en saó. Tractar la terra o un camp amb substàncies nutrients per millorar-ne la qualitat i facilitar el creixement de les plantes. Sent l’aigua l’element primordial per mantenir la humitat necessària.
     - Amb la pluja caiguda, el camp ha quedat ben assaonat.
Per últim la fem servir quan intentem corregir o ablanir (a algú) usant la força, generalment a base de cops.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VIMET/VIMEN
Branca prima, llarga i flexiblede de la vimenera i d'altres espècies de salze del gènere Salix i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.



dimarts, 28 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

ARRUFAR 
Mireu de utilitzar les paraules autòctones en compte de les més generalitzades. En aquest cas ARRUFAR és arrugar, que es diu igual que en castellà i que està normalitzada en valencià; però quan l’acció d’arrugar es refereix únicament a contraure (una part de la cara) fins a arrugar-se la pell cal usar la paraula ARRUFAR.
     • Arrufar el nas (Aquest gest ho fem per a manifestar desaprovació, disgust)
     • Arrufar les celles (Aquest gest a més a més de manifestar disgust o desaprovació, també indica estranyesa).
 

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VERDANC/VERDUNC
1. Branca tendra i flexible.
2. Cops donats amb una branca flexible.
      • A ase traïdor, verdanc i punyidor 
3. Blaura. Senyal produïda en la carn per l'extravasació de la sang a causa d'un cop.
4. Núvol que tapa el sol i pren una forma allargada com una franja. 



dilluns, 27 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

ARRAULIR
Que poc s’escolta aquesta paraula ara. Però jo recorde de menut sentir-la a la meua àvia, El seu significat té a veure a la posició que pren una persona quan s'arrauleix per tal d’ocupar el mínim espai. Normalment algú s’arrauleix per resguardar-se del fred.
     - Per protegir-me del fred em vaig arraulir, tapat en una manta, fet una bola, a la cantonada del sofà.
Però també podem quedar arraulit per l’acció de quedar ajupit o batut, com per exemple, com a conseqüència d’un cop:
     - Li ventà un cop de puny i l'arraulí.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


VENTRESCA
1. Vísceres abdominals, i cavitat on estan contingudes.
2. Vísceres del ventre d'un peix, que inclou la moca, la lletada i l'ouera.
La carn fa ventresca i el peix fa aigua fresca
La ventresca de tonyina val més que la sardina
3. Cansalada prima que té el porc sota el ventre.

diumenge, 26 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

ARRAMASSAR
Aquesta paraula la diem quan es tracta d’arreplegar les coses escampades o disperses, com per exemple les fulles d’un arbre caigudes en terra o arreplegar caramels d’un bateig
El seu origen te a veure en l’acció d’agranar amb el ramàs (ferramenta semblant a una granera que serveix per a agranar el carrer, el forn o l’era) o amb un altre utensili equivalent. 
     - Arramassar l'era.
També es diu en arreplegar, endur-se (tot allò que hi ha en un lloc determinat), amb pressa, d'una manera cobdiciosa.
Per exemple el que es feia al principi de l’estat d’alarma, en que iniciàvem el confinament i ens vam llençar en allau a comprar paper higiènic i farina en els supermercats i omplir els carro de la compra. 




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VENTRERA
Corretja que va subjecta als braços del carro i passa per sota el ventre de la bístia que hi tira, per impedir que el carro tombe cap arrere

dissabte, 25 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

AMA! AMOS!
Era el que es deia per avisar en entrar a una casa, quan aquestes sempre eren obertes i era la manera d'avisar als propietaris de la nostra arribada.

LA PARLA DE LA VALL

ARRABASSAR 
Aquesta paraula forma par del vocabulari del llaurador per referir a diferents actuacions sobre la terra com la de cavar-la terra o remoure-la per a arrancar les plantes perjudicials, a fi de preparar-lo per al conreu. 
     - Arrabassar un camp.
Però hi ha una acció molt més violenta com la de arrancar la planta de soca-rel (“L'aigua va arrabassar els plantons de tarongers”) i que és la que faré servir per a parlar d’arrabassar en el seu sentit figurat.
Per exemple quan el que s’arranca és alguna cosa d’una persona.
     - El dentista li va arrabassar la dent en una estirada.
Solem utilitzar l’expressió quan estem irritats de:
     - Arrabassar-se els cabells 
O bé li pren alguna cosa a algú a la força, violentament. 
     - Li arrabassà la bossa i arrancà a córrer.
Hi ha una expressió en aquest sentit que diu:
     - Arrabassar un ronyó [a algú] (Fer-li pagar molts de diners o fer-li lliurar una cosa que li sap molt de greu amollar)
O el desposseeix d'alguna cosa. 
     - Els seus germans li van arrabassar l'herència.
Diem una expressió quan alguna persona es rebordoneix que diu:
     - Arrabassar-se el blat 

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VENTALLA
1. Peça de ferro caladissa que formava part de l'elm i defensava la cara del guerrer.
2. Peça que s'avança a la part inferior i anterior d'una gorra i serveix per a defensar els ulls de la claror excessiva.
3. Peça de metall, de cartó o d'una altra matèria opaca, que, interposada entre la flama o focus d'un llum i la cara de la persona que se'n serveix, evita que l'enlluerni o que li faci mal a la vista.
4. Ulleres del cabestre, clucales.
5. Peça semicircular de fusta que forma el respatller de la pastera de la sènia per evitar que l'aigua que han tret els catúfols torni caure al pou.
6. Porticó, porteta que clou una finestra.
7. Peça de fusta, de vidres o de tela subjecta en un bastiment, que, posada davant d'un portal o d'una finestra oberta, serveix per a defensar del vent o de la pluja.
8. Batent o fulla de porta, de finestra.
9. Acció de ventar, sobretot referit als cereals que es venten damunt l'era.

divendres, 24 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

ARCA.
Es clar que coneixereu el significat d’arca com una mena de caixa gran que es tanca i serveix per guardar diverses coses.
Però nosaltres la coneixem també com a una tradició, considerada ocasionalment com un joc juvenil, ja desapareguda i amb l’acció de FER ARCA, s’establia una lluita a pedrades entre xiquets de dos pobles o de dos colles.
FER ARCA.- La tradició, exclusivament masculina, consistia en una baralla a pedrades entre dos bàndols, formats normalment per membres d'un mateix barri o ciutat, que s'enfrontaven als seus veïns. En el cas de la Vall, la rivalitat venia entre els del Poble de d’Alt i els del Poble de Baix, sent el lloc escollit la frontera dels dos territoris, el barranc del Centre. 


     - Els del Poble de d'Alt i els del Poble de Baix sempre anaven enguerrats i fent arca.
L’arca solia acabar quan a algú l’espentolaven seriosament; com ara quan a algú li feien un trenc al cap, li brollava la sang abundantment i havien d’anar a curar-lo. En eixe moment quedaven per a un pròxim dia per tornar a fer-ne, d’arca.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VENTALL
1. Instrument que serveix per a agitar l'aire i refrescar l'ambient; especialment, conjunt de plomes o tros de paper, de tela o d'altra matèria flexible, que, disposat en forma de semicorona circular i sostingut per un mànec o per diverses peces primes de fusta, de vori, de metall, etc., serveix per a agitar l'aire i donar fresca a la persona que el porta o que hi està prop.
2. Instrument per a ventar el foc i avivar-lo; generalment és una rotllana d'espart o de palma amb un mànec.
3. Instrument consistent en un conjunt de plomes, un tros de roba o de paper o altra cosa flexible, que es fa moure insistentment per fer fugir les mosques.

dijous, 23 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

APEGAR
Paraula que està en plena actualitat i no pel significat d’adherir amb cola o amb una altra substància aglutinant; sinó pel fet de contagiar un germe o malaltia.
     - El covid-19 és un virus que s'apega molt fàcilment.
Però a banda de contagiar, la fem servir en altres situacions que suposa aproximació.
Així tenim el fet curiós de quan veiem a una persona badallar i al moment badallem nosaltres.
És una manera de contagi per simpatia.
     - Soltà un badall de son el pare i al moment la resta els seguiren. Au anem-se’n al llit que ja és tard. 
O simplement pel fet de posar-se dos persones molt juntes: 
     - Feia fred i ens apegàvem els uns als altres buscant la calor del cos
Però de vegades la proximitat d’una persona ens resulta molesta. És el que diem l’APEGALÓS-OSA, com la persona que s'ajunta importunament amb els altres, sense adonar-se que es fa el pesat.
     - Tots diuen que és molt simpàtic, però jo el trobe una miqueta apegalós.
Tenim també el que s’arrima per interès. És el que diem amb l’expressió “Apegar-se a roda
O el que s’aferra a una idea, tradició, costum, etc.: 
     - És un poble apegat a les velles tradicions

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VENCILLÓ
Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar aquest amb el braç del carro o del forcat.

dimecres, 22 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

APARDALAT -ADA 
Si hi ha una situació que té un gran nombre de paraules per tal de descriure a l’embadalit, babau, atontat, encantat, badoc, curt d'enteniment.
Avui trac el cas d’APARDALAT-ADA, que té el seu origen en el pardal, sinònim d’ocell, per això 1’apardalat-da és aquell que està tot el dia als núvols i no s'assabenta de res. Aquell que pensa constantment en les musaranyes.
Per entendre d'on ve aquesta expressió, heu de fixar-vos en el penell amb forma d'ocell que hi ha a l’església de Sant Josep de la Plaça del Mercat. Doncs bé, expliquen que en l'Edat Mitjana, les famílies amb pocs recursos que no podien mantenir a tants fills, els portaven a la Plaça del Mercat de València i els deien "mira el pardalet "(mira l'ocellet). Els infants es quedaven mirant al metàl•lic animal amb fascinació per adonar-se'n, un instant després, que els seus pares ja no hi eren. La gent de la zona, que estava acostumada a veure a aquests xiquets i xiquetes passejant sols a la recerca dels seus pares (fins que algun religiós els portava a un orfenat, o un mercader els recollia com a mà d'obra barata), els cridava "els apardalats ". Per això, a dia d'avui, per als valencians, si estàs confús, perdut o no t'assabentes de la pel•lícula, és que "estàs apardalat".







EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VENCILL
Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen.





EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

VARAL
Barra horitzontal dins la qual van ficats els caps superiors de les estaques de la barana del carro.

dilluns, 20 de juliol del 2020

LA PARLA DE LA VALL

AMANIR
Paraula que hem d’intentar utilitzar en compte de preparar, que és més pròpia del castella, encara que és també valenciana. 
Així amanir és disposar una cosa de manera apta o convenient per l'ús que n'han de fer.
     - Amaniu la taula, que ja és hora de dinar
     - Amanix-me l'esmorzar, que me'n vaig d'excursió. 
     - Amaniu-vos la maleta que ens n'anem de viatge.
En la nostra gastronomia la fem servir quan posem espècies o altres substàncies (oli, vinagre, sal...) a un menjar perquè tingui més gust o el gust desitjat:
     - M'agrada amanir l'enciam amb molt d'oli.
D’aquí la conveniència de l’utilització de la paraula AMANIDA en compte d’ensalada. Encara que els vallers en aquest cas ens decantem més per emprar la paraula ADOBAR.
En algunes ocasions la diem per compondre (una explicació, una disculpa, etc.). 
     - Si arribem tard al treball, haurem d'amanir una bona excusa.
També diem una expressió per manifestar que actuem sense previsió:
Fer els bous i no amanir les barreres 


LA PARLA DE LA VALL


ALEVAT
Ho diem quan una persona li està entrant la son i es queda mig endormiscada. Diguem que és el començament de la són on els ulls es mostren entelats, mig tancats i fem força per intentar que no es tanquen. Ens entra la modorra (Son molt feixuga) o ensopiment (estat de mig adormiment, d'espessor de cap, en què un no s'adona ben bé de les sensacions ni de les idees)
     -- Mira que alevat està el xiquet, sembla que no acabarà els deures, envia’l al llit.
Donat aquesta situació càndida, aquesta paraula també l’utilitzem quan algú es queda abstret en la contemplació d'alguna cosa.
     -- Els veieu, ahí estan alevats mirant el castell de focs d’artifici
I fins i tot ja en to despectiu ho atribuïm a la persona beneita i simplona.
     -- Mai s’assabenta de la lliçó, és un alevat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

UNÇA/ONÇA
1. Pes equivalent a la dotzena part d'una lliura.
     • En Quart, mai apleguen a onça (Es diu humorísticament referint-se als habitants de Quart de Poblet, fent un joc de paraules entre el nom del poble de Quart i el quart d'unça)
     • Val més [una unça de] pràctica que [una lliura de] gramàtica o
     • Més val onça que lliura o
     • Més val una onça de sang que una lliura d’amistat
(Significa que sempre cal triar allò que val més)
     • El mal ve a arroves i se'n va a unces (Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc )
     • Fer-se tres unces [ o quinze unces] [d'una cosa] (No preocupar-se'n, no importar-li gens, esser-li tot igual)
2. Moneda d'or que pesava una unça i valia setze duros.
     • Una unça toma un quintar (Significa que els diners arriben a fer caure grans voluntats i reputacions)