QUI L'ENCERTA L'ENDEVINA! [o SI L'ENCERTE L'ENDEVINE!]
Expressió per a indicar que es confia en la sort a l'hora de començar a fer una cosa sense saber si l'acabarà amb èxit o no hi reeixirà.
- Ell va fent les coses a la babalà i si l'encerta l'endevina.
La tradició ens parla d'un metge molt famós que com més malalts visitava més complexa veia la ciència mèdica; cada dia se sentia més ignorant en l'art de medicar. Així que tenia varies receptes preparades. Cada vegada que visitava un malalt, després de fer-li tota mena de preguntes per saber com es trobava, en treia una a l’atzar i la hi lliurava. La veu popular diu que, per sort del metge, malalt que visitava, malalt que curava.
En al·lusió a l’atzar també diem altres expressions conegudes com:
· a cara o creu: sortejant. Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
- Ho resoldrem a cara o creu; qui traurà cara començarà.
· a palletes:jugar-se [alguna cosa] a l’atzar, sortejant.
- Van jugar-se l’única entrada que quedava per al teatre a palletes.
· a parells o senars: decidir per sorteig.
- Jo trio senars. Vols que ens ho juguem a parells o senars?
· estar en les mans de Déu: Ser cosa de l’atzar
- S’ha cansat ràpidament. Que acabi la cursa està en les mans de Déu
· per ventura: Per atzar, especialment usat per a significar que el contingut de la proposició no és cert.
- Que ets ric per ventura? Doncs per què li dónes tants diners?
· si de cas: Si tal cosa s’esdevenia, si ho creieu convenient.
- Si de cas penses venir la setmana entrant, avisa’m.
