FRONTERA
En llegir aquesta paraula de seguida ja se n’aneu a passar a França; però no, no vull que se n’aneu tan lluny.
Si vos pregunte:
Vosaltres pinteu la façana, la fatxada, el frontis o la frontera de la casa?
De segur que ja ho caigut.
Doncs els vallers i valleres teníem i alguns continuem tenint el costum de dir:
FRONTERA.- A la paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general.
- Hem pintat la frontera de la casa.
En la meua família no s’ha dit mai d’altra manera.
A més a més les recordareu majoritàriament pintades de blanc, a l’igual que els corrals.
Adés, quan s'acostaven les festes patronals, hi havia una caterva de pintors/es que pintaven o repintaven parets i fronteres des de terra fins a la canal que rasava la teulada. Per dalt només estava la terrassa i teulada, per a on veies passejar-se algún que altre gat, una rata o uns xaraus buscant avespes per a poder menjar.
Molta calç s'emprava per a lluir-la neta al pas de la processó. Se tenien les portes obertes de par en par a fi de que la Verge i els sants veren cóm de bonica estava la frontera, la casa i el corral.
