Alguna gent s’aprofita d’aquell a qui li van malament les coses.
· A barca vella, veles noves
La bellesa només es pot intentar dissimular decorant-la. A voltes es diu de qui és presumit.
· A bord del veler, després del patró ve el cuiner
En la majoria de feines, per les responsabilitats, hi ha una jerarquia establerta.
És clar que en un vaixell hi mana el capità. I on hi ha capità, no hi mana mariner. Però d’entre la tripulació, qui és el veritable número dos?
Ens diu el refranyer que en el vaixell, aquest segon lloc l’ocupa el cuiner, responsable de la bona alimentació de la tripulació.
Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres.
A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important.
· A cop de mar, cap seré
Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se.
· A gran maror no hi val bon patró
Per expert que u sigui, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa.
· A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit
Significa que la gent poderosa domina els dèbils.
· A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa
Recomana allunyar-se dels extrems i acontentar-se amb la mitjania.
