Pàgines
- Pàgina d'inici
- ELS MALNOMS DE LA VALL D'UIXÓ
- EXPRESSIONS VALLERES
- MANERES DE DIR DE LA VALL D'UIXÓ
- RETAULES CERÀMICS I IMATGES DE LA VALL D'UIXÓ
- LA VEGETACIÓ DE LA VALL D'UIXÓ
- EL REFRANYER
- LA FAUNA DE LA VALL D'UIXÓ
- RENECS I PARAULOTES
- DITES TÒPIQUES DE POBLES DE CASTELLÓ
- PARAULES VALENCIANES EN DESÚS
- EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA
- OFICIS AMBULANTS D'ABANS
- EL REBOST DE LA VALL
- BIOGRAFIA DE JOAN CAPÓ
- JOAN CAPO_LA VALL D'UIXÓ
- RVDM. P. ILDEFONSO MARÍA DE VALL DE UXÓ
- EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
- LA PARLA DE LA VALL
- EL REFRANYER DE LA INDUMENTÀRIA
- EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES
divendres, 28 de febrer del 2014
No saber-ho ni les pedres
Significat: Secret.
No li trauràs res, sap mantenir un secret que no ho saben ni les pedres.
Equivalents:
A amagatons
A amagatontes
A cau d’orella
A l'ombra
A la callada
A la quieta
A magatalles
Al darrere
Obrir-li [a un] el cor de bat a bat
Anar amb sabates de feltre
Anar de conserva
Anar-se'n de la boca
Caure en pou
De baix en baix
De contraban
A furt
D'amagat
D'amagatotis
D'estranquis
D'incògnit
De secret
De sotamà
Descórrer la cortina
Dia D
Eixir a la llum
El secret de la sària
En amagat
En confiança
En privat
En secret
Entre bastidors
Entre nosaltres
Escurar el ventre [a qualcú]
Estar darrera la cortina
Fer safareig
Foc colgat
Guardar un secret
Guardar-s'ho calent
Haver-hi cosa davall es terròs
Haver-hi gat amagat
Haver-hi gat empiulat
Haver-hi gat en sac
Haver-hi una mà oculta
Intriga amorosa
Mantenir un secret
No florir-se-li a un res en el pap
No saber tenir res en el ventrell
Nòs amb nòs
Obrir el cor
Per baix corda
Per sotamà
Secret d'estat
Secret de confessió
Secret professional
Ser el secret de l’ametller
Ser un acuseta
Ser un espieta
Ser un llepó
Ser un panxa envernissada
Ser un panxaescrita
Ser un tave
Ser un vaivé
Si no ho dic rebente
Si no ho solte rebente
Tancar la porta i llençar la clau
Tancar [una cosa] amb pany i clau
Tancar [una cosa] amb pany i forrellat
Tindre el pit envernissat
Tindre entre cendres
Tindre l'ham agafat
Treball de sapa
Treure [alguna cosa] a la llum
Caure-li la bava [a algú]
En veure al net li va caure la bava.
Equivalents:
A boca que vols
A bodes em convides
A cor que vols
A festa em convides
A festa major em convides
A plaer [o A pler]
A plena satisfacció
Aixecar l'ànim
Aixecar la moral
Alguns faran festa major
Anar amb el coll dret
Anar amb la cua dreta
Anar-se'n amb les mans plenes
Aplegar i besar l'anella
Aplegar i besar la pau
Aplegar i envasar
Aplegar i fényer
Aplegar i poar
Bé està el porc, quan rot
Beu-te aquesta!
Boca què vols, cor què desitges
Bon viatge!
Cara de bon any
Cara de maig
Caure a l'ull
Caure en gràcia
Content com un xiquet amb sabates noves
Cor què vols, cor què desitges
Dilatar el cor
Donar bo
Dormir descansat
Dormir segur
Dur molt de vent a sa flauta
Eixamplar-se-li el cor
El rei li guarda els porcs
En bona hora ho digui
Engolir-se el cullerot
Engreixar-se de content
Entrar per l'ull dret
Estar com el cor de Sant Joan
Estar desvanit
Estar més content que un gat amb dues rates
Estar mes content que un gat en un lleu
Estar més content que un gos amb un os
Estar més inflat que un calàpat
Estar mes pagat que un gat en un lleu
Estar pagat
Estar tou
Estar un més content que un gat amb una sardina
Estufat com un titot
Fer cara de Pasqua
Fer el pes
Fer festa [d'alguna cosa]
Fer goig
Fer un pa com unes hòsties
Fer-li peça [a algú]
Fer-se bons averanys [d'una cosa]
Fer-se un pam de greix
Fregar-se les mans
Llançar les campanes al vol
Més inflat que un lleu amb ceba
Millor si és xeixa!
No cabre a la pell
No cabre al món
No cabre un en la pell de goig que té
No saber on posar els peus
No veure-hi de cap ull
Omplir el cor
Pagant i agraint
Pagar en bona moneda
Pela aquest préssec!
Poder dormir tranquil
Posar greix
Posar les ànsies davall del coixí
Quedar (algú) ben servit
Saltar d'alegria
Santa paraula!
Sembla que els àngels li fan sopes
Ser un panxacontenta
Si en vols mes, para el cabàs
Taparien pas el cul amb nou matalassos
Tenir prou
Tenir-se per servit
Tindre a glòria
Tindre a molta honra [alguna cosa]
Tindre cara de Pasqua
Tindre un rei en la panxa
Tornar-se'n amb les mans plenes
Tou com un mató
Viure a cos de rei
Xe, que bo!
Estar més ric que un matxo
Significat: Ric.
Mon tio es un gran estalviador i està més ric que un matxo.
Equivalents:
Abillar-la
Anar a més
Anar calent d'armilla
Anar calent de butxaca
Anar cosit d'or
Anar cosit de bitllets
Anar folrat d'armilla
Anar fort d'armilla
Anar granat
Anar gros
Ballar-la grassa
Cagar gras
Cobrir d'or
D'upa
De posició
Deixar-lo arreglat
Dur un roc a la faixa
Enriquir-se amb la sang dels pobres
Ésser de casa bona
Estar a cobert
Estar folrat d'armilla
Fer diners
Fer la primera pesseta
Fer l’agost
Fer l'Havana
Fer les amèriques
Fer mantes
Fer un racó
Fer-se d'or
Fer-se un ronyó d'or
Fer-se roba
Home de recapte
Lluir el pèl [a algú]
Manejar els diners a palades
Manejar els doblers a palades
Més ric que un grill
Nadar de panxeta
Nedar en l'abundància
Nedar en la prosperitat
No anar descalç
No mancar [a algú] més que ronya per gratar
Omplir-se les butxaques
Passar [algú] amb una cama damunt de l'altra
Pastar amb pa dur
Pondre-li totes
Portar un roc a la faixa
Posar-se bé
Ser d'alt rang
Ser de bona família
Ser de recapte
Ser un bon partit
Ser un poll ressuscitat
Ser un poll reviscolat
Tenir a on agafar
Tenir bon ronyó
Tenir coure
Tenir el ronyó clos
Tenir el ronyó cobert
Tenir els diners a palades
Tenir molts pinyons
Tenir quartos
Tindre els ronyons ben coberts
Tenir més doblers que cabells
Tenir on posar la mà
Tenir per respondre
Tenir un bon bossot
Tenir un racó
Tenir una bona moma
Tindre d'on fer estelles
Tindre diners llargs
Tindre la cuca
Tindre per perdre
Tindre un roc a la faixa
Tocar diners
Traure faves de l'olla
Trobar les Índies
Viure en l'abundància
dijous, 27 de febrer del 2014
Carregar-s'ho tot al llom
Significat: Responsabilitat. Responsabilitzar.
Com que no vol que res se li passi per alt s'ho carrega tot al llom i no deixa res per supervisar.
Equivalents:
Abrigar-se amb capa d'altri
Anar el pollastre [per algú]
Cadascú que carreguí el mort
Carregar amb el mort i amb la caixa
Carregar la consciència [d'algú]
Carregar el mort [a algú]
Carregar els neulers [a algú]
Carregar les cabres [a algú]
Carregar les culpes [a algú]
Carregar-li els neulers
Carregar-se-la [o carregar-se-les]
Donar la cara
Endossar el mort [a algú]
Endossar els neulers [a algú]
Endossar les culpes] [a algú]
Fer capçal [o un bon capçal]
Fer el pont de plata
Fer pagar els neulers
Mostrar la cara
Pagar els plats trencats
Pagar la festa
Portar a coll
Posar capçal [o un bon capçal]
Posar el cascavell al gat
Treure la cara
Traure [algú] les castanyes del foc
Treure [algú] del fang
Fer-li rotlle
Significat: Respectar.
La gent en posar-se a parlar li va fer rotlle.
Equivalents:
A llaor
Barret en mà
Besar la mà
Com una relíquia
Dir [algú] de tu
Dir [algú] de vostè
Donar la dreta
Donar orgue [a algú]
Donar quarter
Dur la doma [o Dur-se'n la doma]
En honor a
És un home de pes
Fer barretada
Fer cabal [de qualcú o de qualque cosa]
Fer calendari [d'algú o d'alguna cosa]
Fer cas de
Fer honor [a una cosa]
Fer rotlle
Fer valdre [algú] el seu dret
Fer valdre [algú] la seua autoritat
Fer valdre [algú] la seua opinió
Fer valdre [algú] les seues raons
Fer-se dir si senyor
Fer-se valdre
Guardar les distàncies
Mantindre les distàncies
Mercés a [tal cosa o persona]
Moure els fils
Oferir [a algú] els seus respectes
Per cara de
Per esguard de
Per la bona cara
Posar una barra travessera
Prendre en consideració
Presentar els seus respectes
Retre bandera
Ser un sant
Ser un sant baró
Tenir consideracions
Tenir [algú] a distància
Tindre barró
Tindre el cap ben posat
Tindre el pare alcalde
Tindre molta mà
Tractar [a algú] com un senyor
Tractar [algú] de tu
Tractar [algú] de vostè
Traure's el barret [davant d'algú o d'alguna cosa]
Tot sia per amor de Déu!
Significat: Resignar.
Tot sia per amor a Déu, ho faré tal com tu vols.
Equivalents:
A voltes no ixen les coses com u vol
Abaixar el cap
Aguantar el colp
Aguantar la porra
Ajupir les orelles
Anar-se'n amb la cua entre les cames
Apretar lo cul sobre la cadira
Arronsar els muscles
Arronsar les espatlles
Arrossegar la cadena
Arronsar-se de muscles
Beneït sia Déu
Déu dirà
Déu proveirà
Doblegar el coll
Doblegar l'esquena
Empassar-se la saliva
Engolir la saliva
Escopir al baci
Ésser ample d'espatlles
Estar a les resultes de
Estar en el ball i haver de ballar
Estar en les mans de Déu
Fer fer la missa plana [a algú]
Fer la farina blana
Fer passar per un cos d'agulla
Fer-li [algú] jurar bandera
Fer-se batre
Fer-se fotre
Fer-se ganyir
Fer-se repicar
Girar-se a tots els vents
Guanyar-se el cel
Guanyar-se la glòria del cel
Ja se sap
Haver-se'n d’estrènyer el cap
Lloat siga Déu!
Mal per mal
Més digueren a Cristo
Més digueren de Déu
Més pacient que Job
No hi ha més cera que la que crema
Paciència, què hi farem, va com va!
Parar l'esquena
Passar per ací o per la porta
Passar per l'adreçador
Passar per l'aplanador
Passar per la mola
Passar per la pedra
Passar per les baquetes
Passar per les forques caudines
Passar per tot
Pel mateix preu
Perdut per perdut
Perdut per u, perdut per cent; Perdut per mil, perdut per mil i cinc-centes
Pobrets i alegrets
Portar la seva creu
Posar el peu a rotlle
Posar-s'hi fulles
Posar-s'hi la mà
Prendre paciència
Prendre's [alguna cosa] bé
Preu per preu
Quan Déu voldrà
Què hi farem!
Que sigui el que Déu vulgui
Què vols que li faça!
Què vols que li fem!
S'ha de patir!
Sac de paciència
Ser un màrtir
Tant n'hi ha i bon pes
Tenir la paciència de Job
Tenir més paciència que Job
Tenir un bon pedrer
Tenir una paciència de sant
Tòrcer el coll
Anar amb peus de plom
Significat: Reflexionar
Hi ha que anar amb peus de plom abans de prendre eixa determinació tan arriscada.
Equivalents:
A sang freda
A poc a poc
A poc a poc i bona lletra
Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí
Anar amb compte
Anar amb la mà al pit
Anar amb seny de bèstia vella
Assecar-se-li el cervell
Barrinant barrinant
Consultar amb el coixí [alguna cosa]
Consultar amb la bossa
Descarregar el cor
Descarregar la consciència
Dir [alguna cosa] entre si mateix
Dir [alguna cosa] per si mateix
Donar voltes [a alguna cosa]
Dormir-hi [amb un problema, una preocupació, etc.]
Entrar en comptes amb si mateix
Entrar en consell
Entrar en raó
Entrar en si
Escalfar-se el cap
Espaiet i bona lletra
Esprémer-se el cervell
Estar carregat de raó
Estar colat i garbellat
Examen de consciència
Fer calendaris
Fer els seus comptes
Fer pensament [de tal o tal cosa]
Fer raons
Fer servir el cap
Fer [algú] els seus càlculs
Fer-se una composició de lloc
Fer-s'ho mirar
Gratar-se es formatge
Gratar-se el tòs
Mirar-hi
Mesurar les paraules
Pensar bé
Pensar-hi
Pensar-s'hi
Pesar les paraules
Portar [alguna cosa] a col·lació
Posar la mà al pit
Que gira que tomba
Que tomba que gira
Que torna que gira
Rumiar la mostra
Suc de cadira
Tenir por que les barres caiguin
Tin coneixement
Tocat i posat
Tranquil·litat i bons aliments
Trencar-se el cap
Traure [una qüestió] a rotlle
Subscriure's a:
Missatges (Atom)