dimarts, 29 de novembre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 28)

El Cafè de Pipa
28-11-2016
Estava esta setmana fent lloc en la meva cotxera, fer lloc vol dir que de tant en tant quan ja no hi pots entrar en un lloc per haver-lo saturat d’amuntonar trastos, et poses a netejar i esbrinar quina cosa pot prescindir. Doncs en un racó amagat m’ha aparegut un foguer de petroli damunt d’una cadira menuda de boga. Açò m’ha donat la idea de treure avui del bagul, el que feien servir els nostres avies per cuinar, el foguer. I al mateix temps rememorar un ofici en desús, el cadirer.

El contingut del programa
* El bagul de les paraules oblidades. Els foguers
* Oficis desapareguts. El cadiraire
* Expressions valencianes
* Els malnoms. On hem encetat una nova classificació, els que van acompanyats de "El tio" i "La Tia".
Si voleu escoltar-ho cliqueu en aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-28-novembre-2016-audios-mp3_rf_14184076_1.html

dilluns, 21 de novembre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 27)

El Cafè de Pipa
21-11-2016

HISTÒRIA DE LES BANDES DE MÚSICA DE LA VALL D'UIXÓ

Amb motiu de la celebració de Santa Cecilia, la patrona dels músics, he fet un repàs a la nostra tradició musical, en la modalitat de les bandes de música, des de finals del Segle XIX fins l'actualitat-
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
1.- Història de les bandes de La Vall d'Uixó
2.- Celebració de Santa Cecilia
3.- Malnoms d'origen musical
4.-Expressions referides a la músicaPodeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 7:24):

CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA (Patrona dels músics)

LA MÚSICA DE BANDES A LA VALL D’UIXÓ
La Vall d’Uixó, poble de ciutadans treballadors, i alegres, amics de festes i diversions, té la seva  característica especial en la noble i gran afició per la bona música, qualitat aquesta que podríem dir, innata en tot valler i vallera. Quin és el poble apart d’aquest, en la que la majoria dels veïns saben tocar algun instrument? Qui sinó aquest té millor predisposició i oït per a la música i el cant. Quin poble pot vanagloriar-se com La Vall d’Uixó de tenir l'enginy i soltesa suficient per a sense grans estudis obrar les meravelles en aquest art que el nostre poble ha obrat.
Difícilment trobarem altre poble tan agraciat, com ho podem demostrar remuntant-nos a temps de finals del S. XIX per veure com milers de fills del nostre poble amb entusiasme i tenacitat han portat el nom de La Vall d’Uixó a ser conegut i admirat per tota Espanya. Un exemple d’aquesta afició musical ho podem trobar a través de les bandes musicals, orquestres i cors que han existit i segueixen existint i dels que farem un repàs.
Com sabem de la seva història, antigament  La Vall d’Uixó estava constituïda per varis poblats que es van agrupar en dos feligresies des de l’any 1902 en que Clement VIII fundà les parròquies de l’Assumpció i del Sant Àngel. Ambdues estaven regides per un mateix Ajuntament, ubicat aleshores en la nomenada Plaza de La Fuente, avui plaça dels Xorros; però que no obstant cada parròquia posseïa  qualitat i característiques diferents. Diríem que tenien vida pròpia i independent. Per això alhora d’estudiar l’activitat musical des dels inicis ho farem per separat.

La informació que vaig a compartir amb tots els oients l’he replegat de les consultes a diferents fonts documentals com:
· La Revista Escuela de Aprendices Segarra
· Publicació “Àlbum de família cinquanta anys de la Schola Cantorum de La Vall d’Uixó”
· Bibliografia de les tres entitats musicals de La Vall d’Uixó L’Union Musical Valldeuxense, Centre Instructiu d’Art i Cultura (La CIAC) i l’Ateneu Musical Schola Cantorum.

dimarts, 15 de novembre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 26)

El Cafè de Pipa
14-11-2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
He començat el programa rememorant una tradició vallera, que té lloc amb la celebració de les Festes Patronals de la població veïna de Fondeguilla: 
1.- La romeria.
Hem seguit parlant d'una altra tradició que forma part de les festes dels pobles:
2.- La fira

3.- Expressions de la fira
4.-Ofici ambulant típic de la fira: El neuler (barquillero)
Per finalitzar hem continuat anomenant:
5.- Els malnoms professionals (continuació)
Podeu escoltar el programa en el següent enllaç (a partir del minut 9:30):


LES NOSTRES TRADICIONS
ROMERIA DE FONDEGUILLA
Aquesta romeria forma part d’una sèrie de costums en que el poble de La Vall participa en les celebracions de les festes dels pobles veïns.   En el mes de setembre ja vàrem parlar de la romeria de a la Cova Santa. Les altres romeries són la de La Vilavella, que serà la propera en vindre, al mes de gener en honor a Sant Sebastià i al mes següent, febrer, a la de Sant Blai de Boriana. Hi havia una altra desapareguda, com la de la Cova Santa, que era a la del Salvador d’Onda.
Encara  que avui la gent de La Vall continua participant en aquests desplaçaments a les veïnes poblacions, res a veure en com es feia abans i cal recordar-ho.
La romeria a Fondeguilla, al principi, es feia cada segon dilluns del novembre i actualment en diumenge. I
nfinitat de persones es desplaçaven, sense distinció de classes, sexe, ni edat. Uns en carros, altres en cotxes i la major part a peu, transitaven durant tot el dia la carretera que uneix les dues poblacions, alegres i contents, per assaborir tan típica i reanomenada festa.
La primera vegada que vaig anar, recorde que era menut, ho vaig fer en el carro tirat per una burreta dels meus avis. Ja després en colla i l’última vegada amb els meus fills.
Recorde que  poc abans d’arribar a Fondeguilla, a mà esquerra ens trobàvem amb “La Penya la Novia”. Sempre s’obria la típica conversa del perquè d’aquest nom.
A mi per explicar el seu origen, sempre m’ha arribat d’una manera o altra la versió que responia a una manera tràgica d’acabar en la seva vida una parella de nuvis.
Quan m’he posat fer investigacions m’he trobat en tres versions:
Dues ens ha arribat de boca de Manolo “Rodri” que li la va comptar el seu avi Salvadoret de Callau (el tio Callau), ambdues sense tragèdia.
1- Els  “quintos” d'Alfondeguilla, quan s'anaven a la mili, els acompanyaven els familiars i la núvia fins a la penya que hi ha a la dreta de la carretera que baixa d'Alfondeguilla a la Vall d'Uixó, que transcorria arrimada al riu més estret que el hi ha actualment, i la carretera (en aquell temps pista de terra). Doncs bé, era el lloc ideal perquè els familiars s'acomiadessin del “quinto” i allà deixaven sols a la núvia i el nuvi per fer un comiat com bé es mereixien. No cal explicar que la parella treballaria bé el seu amor, ja que seria molt llarg el temps sense veure. Com veureu no hi ha tragèdia sinó afecte i amor. I per tant felicitat.
2- Quan a Alfondeguilla es casaven, la "Penya de la Novia", era el lloc on després del casament i el convit s'anaven de viatge de nuvis a Castelló o València, el més normal. Era el punt d'on tots els convidats acompanyaven a la núvia i el nuvi i allà feien el comiat deixant-los marxar sols o acompanyats per l'amic o familiar més proper.
3.- La tercera versió ja és la tràgica i que correspon a la que jo he citat al principi i que amb detall ens diu que és la història d'amor entre un musulmà, Nager i una cristiana, Agna. El destí els va fer coincidir en una època convulsa, plena d'odis i ressentiments després de la revolta de Germanies, encara recent. Un amor impossible els portarà finalment a llançar-se del penyal conegut com la Penya de la Novia.

Ja en passar aquesta Penya, el poble quedava en no res, diguem que en salvar aquest lloc la caminada estava a la seva fi.
En arribar al poble es feia la visita a la tradicional fira i després repartits pels voltants del poble dinàvem. Més voltes i voltes per la fira fins que era l’hora de tornar carretera per avall.

diumenge, 13 de novembre del 2016

XERRADA DELS MALNOMS (10/11/2016)



El dijous 10 de novembre a les 17 h. i dins de la programació de La Tardor i la gent gran, organitzada per la Regidoria de Serveis Socials i Participació de l'Ajuntament de La Vall d'Uixó, vaig fer una xerrada sobre "ELS MALNOMS UN PATRIMONI SOCIAL DE LA VALL D'UIXÓ", adreçada al taller de memòria de la gent gran en el Centre Social La Vallense.
Va ser una vesprada molt amena en el que a més a més de donar a conèixer alguns del malnoms que han format i formen part de la història del nostre pobles ha servit per activar la memòria del grup de persones majors integrants d'aquest taller i fer-los rememorar unes vivències que han format part de les seves vides. 
Vaig eixir molt satisfet per la bona acollida rebuda i pels agraïments que hem van manifestar a la fi de l'acte.
Aquesta és la tercera xerrada que ha seguit a les dos anteriors, la celebrada el 7 d'octubre de 2015 dins de les festes del Roser i la presentada a la Associació de les Ames de Casa el passat maig de 2016, dins del actes de la celebració de Sant Isidre, patró de la Caixa Rural La Vall.
Per tal de no repetir-me he canviat la informació i he substituït uns malnoms per altres de nous. 
Si voleu seguir tota la informació de la xerrada ho podeu fer accedint als enllaços del Power Point i del document que replega tot el desenvolupament de la xerrada:

dilluns, 7 de novembre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 25)

El Cafè de Pipa
07-11-2016

CONTINGUT DEL PROGRAMA:
En el programa d'avui hem tornat a l'estructura habitual, recuperant la barretja de programes anteriors:
1.- El Bagul de les paraules oblidades. La carnera.
2.- Oficis ambulants desapareguts. El matalaper.
3.- Expressions de l'ofici del matalaper.
4.- Malnoms professionals (continuació).
5 Paraulotes de males intencions.
6.- Els carrers. Carrer de Benlliure (Antic carrer Z)
Podeu escoltar el programa en el següent enllaç:

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
LA CARNERA
Recordeu aquest objecte? Ja no se’n veu cap. Tan sols algun que, tot polsós, resta oblidat per algun racó d’alguna casa vella dels avis o d’aquells que hi col·leccionen coses antigues. Però fa alguns anys, o prou segons es mire, era un utensili de cuina molt necessari i utilitzat.
Quan no es comptava amb els actuals sistemes frigorífics o ni tan sols amb l'energia elèctrica, la carnera era el sistema més utilitzat, igual que el rebost, per a la conservació dels aliments.
És una espècie de caixa de fusta i tela metàl·lica que serveix per guardar carn (durant uns dies, no molts) en un lloc fresc i al resguard de insectes i rosegadors. També altres aliments com podien ser els embotits, el peix, el formatge, els ous, la mantega, i fins i tot aliments ja preparats. Per accedir-hi es fa servir d’una xicoteta finestra que s’obri i tanca com una porteta. Estava normalment penjada en el rebost o en algun altre lloc de la casa on es mantinguera fresc.
La carnera i el colxo eren elements fonamentals del confort familiar a l’hora de mantenir frescos tant els aliments com l’aigua.
Com anècdota vos diré que l’any passat vaig tirar la que tenia després de molts any que la feia servir per posar els caragols i que malgrat les diferents reparacions ja no garantia que no s’escapessin els caragols, cosa que en una ocasió va ocórrer, i que en arribar a casa estaven pegats per les parets i racons.

dimarts, 1 de novembre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 24)

EL CAFÈ DE PIPA  
31/10/2016
CONTINGUT DEL PROGRAMA:
Avuí hem fet un monogràfic sobre la dualitat entre Tots Sant i Halloween
Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:

TOTS SANTS Versus HALLOWEEN
Any rere any, Halloween s'apodera d'un altre trosset del Dia de Tots Sants. Se segueixen comprant flors i visitant cementiris per honorar els que ja no hi són, però el recolliment i el silenci respectuós han deixat pas a la gresca i la xerinola.
Com ha canviat el conte. El Dia de Difunts s'ha convertit ja en el Dia de Caretes i Disfresses. La televisió, el cinema, la literatura i, en general, tot el que arriba dels EUA té gran part de 'culpa'.

EL VIRUS DE HALLOWEEN
Sí, exactament! Ho heu escoltat bé! EL VIRUS DE HALLOWEEN!
La carabassa deixa de ser aquests dies símbol de la confitura, el puré o pot ser, l'assignatura suspesa que tant fa patir als estudiants. La carabassa “halloweenera”, protagonista absolut com mai. Més protagonista inclús que “ Ruperta” l'arxiconeguda carabassa del programa televisiu “un, dos , tres”, famós programa iniciat als 70, la mateixa dècada en que es comença a introduir aquesta imatge vinculada al Halloween i “roba protagonisme” a qualsevol altra “pobra, minsa i vulgar carabassa ”. Ja no ens interessa ni la confitura, ni el cabell d'àngel ni molt menys un rosari de carabassat. Aquest símbol, d'una festa externa i que la majoria que ho celebren ho fan sense saber ni la seva procedència, ni el per què, ni d'on ve, ni on va, ni que suposa, ni que suposarà...