BELLUGAR
Paraula que fem servir en compte de moure. Aquest bellugar es produeix en situacion com:
1. Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament.
- No parava de bellugar les cames.
2. Moure's, no estar quiet.
- Deu fer vent, perquè les fulles es belluguen.
Si ho apliquem a una persona li diem que és molt BELLUGADISSA.
- Belluga't, que no arribarem a hora!
I en el cas d’un xiquet-a li diem que és un BELLUGUET
- Els xiquets no paren de bellugar-se.
3. Fer passos o diligències per a aconseguir alguna cosa.
- Si vols trobar faena, hauràs de començar a bellugar-te.
4. Fer moviments que desplacen lleugerament, ser capaç de moure's per no estar ben fixat, per no estar privat de moviment.
- A la cadira, li belluga una pota.
