divendres, 14 d’octubre del 2011

Fer un pensament

Fer un pensament
Significat: Decidir.
Tindrem que fer un pensament, arreplegar els trastos i anar-nos, que es fa de nit.

Equivalents:
A peu ferm
A peu fiter
A qualsevol preu
Acabar de fer el pes
Ajustar els comptes
Amb resolució
Anar-hi amb l'espasa desembainada
Cloure el compte
Coste el que coste
Covar més que una lloca de març
D'empenta
D'empresa
De compres i millores
De nervi
Desembolicar el ram
Dir i fer
Donar una empenta
Estar a la balança
Fer balançada
Fer caure la balança
Fer el pes
Fer un cop de cap
Fort i ferm
Fort i no et moguis

Jugar al gat i la rata
Menjar-s'ho tot
No entendre's de romanços
O caixa o faixa
Parar el colp
Passar el Rubicó
Posar peu fiter
Posar-hi les mans
Posar-se barres estretes
Prendre part [en una cosa]
Prendre partit [per algú]
Som-hi, que no ha estat res
Sondar el terreny
Tallar caps
Tindre la paraula
Tindre veu i vot
Tirar al dret
Tirar barra
Tirar el dau
Tirar la barca a l’aigua
Tirar la capa al bou
Tirar pel camí del mig
Tirar pel dret
Tirar sense engaltar
Tirar-s'hi de cap
Tornem-hi!
Tornem-hi que no ha estat res
Traure algú les castanyes del foc
Traure les favetes de l'olla

Ser una tia figa

Ser una tia figa
Significat: Dèbil
La meua germana és una tia figa, no té espenta per a res.

Equivalents:
Afluixar-se les clavilles [a algú]
Afluixar-se_li les femelles
Anar fluix de molls
Anar fluix de ventre
Anar llarg de ventre

Anar orella baix
Ànima de cantir
Cagar moll i xafar dur
Caure-li l'ànima
Cori-mori
Costat feble

D'ànim flac
De sucre
El llit menja
El llit tira
El llit xucla

El taló d'Aquil·les [d'algú]
Ésser fet de pasta de coca bamba
Ésser més bla que un cotó
Ésser poca cosa
Esser pobre d'esperit
Ésser un carquinyol
Ésser un figa blana

Ésser un figa tova
Ésser una gallina banyada
Estar [algú] fet una figa
Estar [o ser] un bleda
Estar delicat com la flor del gesmil

Estar embenat
Estar més fluix que una canya
Estar triat/ada
Fer catúfols

Fer la figa la figa
Fer tort
Fluix com una estopa
Fort com un all bruixat
Home moll

Les cames li fan figa
Més blan que una figa flor

Més enredat que un poll
Més moll que una figa flor
No poder valdre's
No pujarà a galliner

No tenir esperit
No tenir veu

No tindre espenta
Parèixer la flor de la carabassera, que de mirar-la se sema
Penjar l'ànima [a qualcú

Repapiejar
Semblar la delicada de Gandia
Semblar la delicada de la Vall

Semblar una gallina banyada
Ser com una canya vana
Ser fluix de rem

Ser massa delicat per a l'infern
Ser més delicat que ungla d'ase
Ser més fluix que un tocacampanes
Ser poca cosa

Ser prim de morro
Ser un dèbil mental

Ser un fava
Ser un figa
Ser un mitja merda
Ser un neula

Ser un pau
Ser un tifa
Ser una bleda assolellada
Ser una figa amb dents
Ser una figa molla
Ser una figa tova

Ser un mitja merda
Ser un mitja tita
Ser un titella
Tenir el ventre a l'esquena
Tenir l'ànima en els peus

Tenir mal de cor
Tenir poc esperit
Tenir poca empenta
Tenir un feble [per alguna cosa]
Tindre el ventre fluix
Tindre poc de cos
Tindre poc rem

Tindre poca espenta
Tindre tort

Tocar la cama del mal
Tocar la corda sensible

Tocar-li el tendre
Tocar-li el viu
Tornar-se-li aigua el cervell [a algú]
Tot bon cavaller cau del cavall
Venir el cor a un fil

Donar recapte

Donar recapte
Significat: Cura.
A tot el que fa li vol donar recapte i no avança.

Equivalents:
Afinar el tret
Agafar [alguna cosa en pinces]
Anar amb compte
Anar pengim-penjam
Anar fet un desastre
Com si fóra adobar cossis
Com una relíquia
Estar fet un desastre
Fer norris
Mirar-s'hi
No val a badar
Passar [alguna cosa] per tots els alambins
Posar [en una activitat] els cinc sentits
Posar esment
Posar-se a les mans [d'algú]
Prendre esment [en alguna cosa]

dijous, 13 d’octubre del 2011

Tindre bona barra

Tindre bona barra
Significat: Crèdul.
Té tan bona barra que tot el que li dius per increible que siga s'ho creu.

Equivalents:
Alçar-li la camisa
Beure a galet
Beurea raig
Bon home
Caure del niu
Combregar a la cuina
Combregar amb rodes de molí
Comprar barato
Cremar farina [a algú]
Creure de fluix
Creure de lleuger
Creure que ses llebres un any són mascles i l'altre femelles
Creure's el centre del món
Creure's el déu de la terra
Creure's el sursum corda
Donar crèdit
Donar escolta [a algú]
Donar figues per bigues
Donar orella
Embotir l'embut per l'ample
Empassar-se la bola
Enganyar el cor
Engolir-se-les com a punys
Ésser un pau
Fer basa [d'alguna cosa]
Fer beure a galet
Fer bondat
Fer cabal [de qualcú o de qualque cosa]
Fer calendari [d'algú o d'alguna cosa]
Fer combregar amb rodes de molí
Fer combregar un gat a les fosques
Fer engolir la píndola [a algú]
Fer estat [d'una cosa]
Fer paga [d'una cosa o amb una cosa]
Fer veure la lluna al mig del dia
Fer veure el Sant Cristòfol nano
Ficar la mà a l'esquena [a algú]
Gat apostòlic
Mamar-se el dit
Menjar-se l'ham
No papar-ne una
No rascar-ne ni una
No veure-hi més enllà del nas
Parar-li teles
Pensar senyar-se, i treure's els ulls
Pensar-se haver fet un ou amb dos vermells
Pintar el Sant Cristòfol nano
Pintar la cigonya
Portar llana al clatell
Prestar orella
Rentat de cervell
Semblar el déu de la terra
Ser un pau
Ser un tros de carn batejada
Simple d'esperit
Somiar truites
Tenir a mig coll
Tenir coll avall
Tindre llana al clatell
Tindre bona barra
Tindre un bon davallant
Treure el fred de les relles
Voler senyar-se, i treure's els ulls
Xuplar-se el dit

Cagar-se en garres

Cagar-se en garres
Significat: Covard.
En veure el bou de prop es va cagar en garres i va eixir fugint.

Equivalents:
Abaixar la cresta
Agafar cagarines
Alçar la cresta
Amagar el cap sota l'ala
Anar com un gat xurriaquejat
Arronsar-se d'espatlles
Arronsar-se el llombrígol
Cagar-se a les calces
Cagar-se damunt
Cagar-se de por
Cagar-se en els pantalons
Caure-li les ales del cor
Covard com una gallina
Escagarrinar-se
Escagarrussar-se
Ésser una gallina
Ésser una gallina banyada
Ésser pobre d'esperit
Ésser un caganer
Ésser un colló
Ésser un petaner
Fer tort
Glaçar-se-li el cor
Més poruc que una llebre
Negar-se en poca aigua
No tenir esperit
No tindre-les totes
No tindre valor per a furtar un enciam
No trobar aigua en la mar
Ofegar-se dins del test de les gallines
Ofegar-se en dos dits d'aigua
Ofegar-se en un got d'aigua
Posar la por al cos
Posar els collons per corbata [a algú]
Semblar com un gat xurriaquejat
Semblar una gallina banyada
Ser un cagat
Ser un caguetes
Ser un gallina
Ser una tia figa
Tallar les ales [a algú]
Tenir els collons per corbata
Tenir poc esperit
Tenir un coret com una llentia
Tindre el cor com una llentilla
Tenir un cor de gallina
Tindre tort
Tindre un cagallo
Trencar-li les ales [a algú]

Pegar una pardalada [ o piuada]

Pegar una pardalada [ o piuada]
Significat: Copular
Joan va anar de putes per pegar una pardalada.

Equivalents:
Bodes sordes
Consumar el matrimoni
Descarregar l'escopeta
Donar-li pel cul
Dormir junts
Dormir plegats
Endur-se [algú] al llit
Estrenar el matrimoni
Estrenar una dona
Fer l'amor [amb algú]
Fer Pasqua abans de Rams
Fer-ho
Ficar-se al llit
Fotre un coet
Fotre-li un clau
Jaure junts
Jaure plegats
Matar la rateta
Muntar-se
Prendre pel cul
Regar la tomateta
Rodar el colomer
Tenir relacions

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Fer callar [algú]

Fer callar [algú]
Significat: Convèncer.
Havies de fer callar al teu fill pequè no te gens de raó.

Equivalents:
Bufar l'orella
Deixar estar per boig
Donar [o no donar] el braç a rodar
Donar [o no donar] el braç a tòrcer
Donar-li entenent
Dur [algú] a sentir el sermó
Dur a cavalcador [algú]
Engatjar la seva paraula
Fer ballar [algú] un mort
Fer córrer la bruixa
Fer el pes
Fer la torniola [a algú]
Fer-li cabre [alguna cosa] al cap
Fer-li perdre el cor [a algú]
Fer-se seu
Ficar coll avall
Ficar-li [alguna cosa] al pap [a algú]
Ficar-se [algú] a la butxaca
Inflar el cap [a algú]
Inflar el coco
Menjar el coco
Menjar-li l'olla
No poder dur a aplec
Omplir-li el cap [d'alguna cosa, a algú]
Parlar amb llengua de plata
Posar [una cosa] davant dels ulls
Predicar en un desert
Rentat de cervell
Ser dur de pelar [o de mal pelar]
Ser fortet de ferrar
Ser més mal de pelar que una figa de pala
Ser més mal de pelar que una vinya vera
Tancar la boca
Tenir [algú] a la butxaca
Traure del cap [alguna cosa] [a algú]
Traure el gat del sac
Treure de dubtes

Més content que un gínjol

Més content que un gínjol
Significat: Content.
El meu fill està més content que un gínjol per haver aconseguit feina.

Equivalents:
Alegre com un gíngol
Alegre com un pinsà
Alegre com unes castanyoles
Anar amb la cua dreta
Anava més content que un joglar
Ballar [o botar, o saltar] el cor
Ballar el rigordon
Ballar en un peu
Cara de bon any
Cara de maig
Caure-li la bava [a algú]
Com un cascavell
Content com un xiquet amb sabates noves
Divertir-se com un gos amb u os
Donar bo
Engreixar-se de content
Estar alegre [xalest, trempat, eixerit, etc.] com un passerell
Estar boig d'alegria
Estar boig de content
Estar content com un all
Estar content com unes pasqües
Estar de festa
Estar de gorja
Estar desvanit
Estar més alegre que una missa amb orgue
Estar mes content o pagat que un gat en un lleu
Estar més content que un gat amb dues rates
Estar més content que un gos amb un os
Estar més inflat que un calàpat
Estar pagat
Estar sembrat
Estar tou
Estar un més content que un gat amb una sardina
Estufat com un titot
Fer a tot
Fer festa [d'alguna cosa]
Fer festa grossa
Fer festa major
Fer la bona [a algú]
Fer la rosca [a algú]
Fer-se un pam de greix
Fregar-se les mans
Fruir com un vedell
Llançar les campanes al vol
Més alegre que un collar de cascavells
Més content que un canari
Més eixerit que un pèsol
Més xalat que un joc de bitlles
Millor si és xeixa!
Mirà-se el cul
No cabre a la pell
No cabre al món
No cabre un en la pell de goig que té
No saber on posar els peus
No veure-hi de cap ull
Omplir el cor
Posar greix
Saltar d'alegria
Ser alegre com un picarol
Tindre [o fer] cara de Pasqua
Tindre a glòria
Tou com un mató

Mossegar-se els llavis

Mossegar-se els llavis
Significat: Contenir-se.
Va tenir que mossegar-se els llavis per no contestar-li als insults.

EquivalentsA la descosida
A la desfeta
Eixir de to [o estar fora de to]
Empassar-se la saliva
Engolir la saliva
Fer el petarrell
Fer menjar ceba
Frenar la llengua
Lligar [o fermar] curt
Menjar-s'ho tot en un dia
Mesurar les paraules
Mossegar-se la llengua
Mossegar-se els morros
No sé quin déu em deté
No tenir fre
Retenir la llengua
Traure del solc
Treure de compàs