EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ARRE GAT

Expressió irònica per a manifestar incredulitat, sorpresa o desgrat davant d'una informació, un propòsit o una acció amb poc trellat

-  Arre gat!; jo no em crec això que m’expliques.

També es sol dir:

ARRE GOS: QUÈ TENS TOS?

- Arre gos: què tens tos? Tu encara fas eixes coses?

D’altres semblants en tenim:

• Demà m’afaitaràs: Dit per a significar que no creiem algú que ens vol enredar.

          - Que ho vas fer tu tot sol? Sí!, demà m’afaitaràs!

• Com ara plouen naps: Incredulitat. Expressió usada per a indicar que una cosa no pot ser.

          - Es pensa que acabarà de seguida, com ara plouen naps! En aquelles oficines hi perdrà tot el matí.

• I un colló de mico: Expressió que indica negació o incredulitat.

          - Que t’ho farà desinteressadament? Un colló de mico! Bon egoista.

• Una cosa és dir i l’altra és fer: Expressió emprada per a demostrar incredulitat envers quelcom que s’acaba d’afirmar.

          - Va dir que aquesta vegada seria puntual, però una cosa és dir i l’altra és fer, ja veurem a quina hora arriba.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 ANAR FENT

—Com aneu? —Anem fent.

Ve a indicar que la nostra vida segueix amb un ritme normal. Subsistir sense perdre, però sense progressar o progressant molt poc.

Anar fent és una manera de constatar que encara ets viu, que no has afluixat en res, que encara ets dins el tren, que no t’has aturat. És una frase sortosament curta, que no exigeix gaires explicacions. Ningú no demana més ampliacions, més detalls, i ningú no se sent obligat a matisar aquest anar fent.

-          No ens podem queixar; per sort anem fent, i no ens falta res.

També tenim una expressió semblant per a indicar aquesta situació:

ANAR TIRANT

Campant o passant la vida amb poc esforç, valent-se de mitjans fàcils.

-          Com te trobes? -Vaig tirant.

Però si ens pregunten sobre la nostra situació econòmica, aleshores fem servir l’expressió:

ARRIBAR A FINAL DE MES

Per indicar que tenim els diners justos per a cobrir totes les despeses d’un mes i per tant podem tenir dificultats de subsistència.

-          Si em paguen aquesta feina, arribaré a final de mes sense gaires dificultats.

-          Guanyant tres-cents euros no arribaré a final de mes.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

VORA.

Amb motiu de la situació de pandèmia, l’altre dia vaig escoltar una conversa entre dos persones d’edat que es preguntaven sobre quan els arribaria la vacuna.

- Jo he escoltat que aquesta setmana començaran a vacunar a partir dels 70. Tu quan anys tens?

-  Jo, vora els 71

-  Doncs de seguida et cridaran.

La paraula vora en aquest cas s’utilitza com prop de.

Eixe significat de proximitat és utilitzat també en altres situacions, com en el cas d’indicar que s’està al costat, prop:

• A la vora (de): 

      -  Viuen ací a la vora.

      -  Ens vam posar a la vora del foc.

O quan superem una dificultat o una etapa de desgràcies, diem:

• Eixir a una [o per una] vora 

      -  Estava en una situació apurada i a la fi vaig poder eixir per una vora.

I si ens arrimem a un costat utilitzem l’expressió:

• Fer-se a la vora.

            - Vaig veure vindre un cotxe i per sort em vaig fer a la vora de la paret.

Per últim quan un objecte ho deixem prop de, aleshores diem:

• Vora de

      -  Ho vaig deixar vora de la taula.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions de la pluja:

El mes d’abril té fama de plovedor. Ja ho diu la dita:

• A l’abril aigües mil

Ara que estem tenint unes dies de pluja vull recordar les diferents maneres que tenim els vallers i valleres alhora d’expressar les situacions de pluja.

Si plou en abundància diem:

• Descarregar la pluja o [els núvols].

      -  S’està enfosquint molt, crec que avui els núvols descarregaran.

• Caure aigua per l’amor de Déu.

      -  Que si plou? Cau aigua per l’amor de Déu. Vine a la finestra a veure-ho.

• Ploure a bots i barrals o [a semalades]

      -  Aquest matí plovia a bots i barrals; ara fa un sol que estavella.

      -  En eixir del cine plovia a semalades i no vam trobar cap taxi per anar a casa.

• Ploure a cànters

      -  Va ploure a cànters i el carrer anava d’ample en ample.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 ANAR A LA SEUA

-          No cal que li diguis res, sempre va a la seua i no t’escoltarà.

És mol típic de les persones desentendre’s del que l’envolat i seguir la voluntat pròpia; obrar amb independència segons la pròpia intenció i conveniència.

 També s’usa amb altres formes del possessiu.

        -  Anàvem a la nostra perquè ningú no ens deia què havíem de fer.

No és l’única expressió que fem servir per expressar aquest comportament. Hi ha d’altres com:

• Anar a la dula: sense control o vigilància de ningú.

        -  Aquest xicot sempre ha anat a la dula

• Anar a la seva bola: obrar segons la seua conveniència.

        -  Sempre va a la seva bola: no pensa mai en els altres.

• Anar al seu aire: Fer el que li sembla.

        -  No li agrada que li diguin el que ha de fer, prefereix anar al seu aire.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

DIUMENGE DE GLORIA

Commemora el moment de la resurrecció del Messies i l’ascensió al cel.

Jesús, ja ressuscitat, va convidar a Tomàs, que no podia creure que fos veritat, a ficar la mà a la nafra que tenia al costat. Des d’aleshores tenim l’expressió:

• POSAR EL DIT A LA NAFRA: Suposa assenyalar o insistir sobre alguna cosa de manera que el dolor o la preocupació augmenten.

Algunes expressions les utilitzem per relacionar-ho amb el cel:

• DÉU EL TINGUI A LA GLORIA (Es diu piadosament en anomenar una persona difunta)
• QUE EN GLORIA ESTIGA! Fórmula de respecte amb què s'acompanya el nom d'una persona difunta.

DIA DE PASQUA

I amb la resurrecció ve l’arribada de la PASQUA que es reflecteix en expressions, totes de connotacions positives:

• FER CARA DE PASQUA (Revelar satisfacció)

• ESTAR MÉS CONTENT QUE UNES PASQÜES: Sentir una gran alegria, estar molt content.

• ANAR MUDAT COM UNES PASQÜES: Molt ven vestit.

• SER DOLÇ COM LES COQUES DE PASQUA:  Ser una persona molt agradable.

Per contra diem:

• PENSAR EN LA MONA DE PASQUA: Estar molt distret

També es pot:

• FER LA PASQUA (a algú): Fastiguejar.

Però la part més pragmàtica del refranyer avisa que:

• Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com un altre dia: És més forta la il·lusió d'esperar aquestes festes, que l'alegria de passar-les.

I recorda que:

• Cada dia no és Pasqua: en el sentit que no sempre ens afavoreix la sort o que no hem de pretendre fer cada dia grans negocis.

• Parlem d’ous, que ara ve Pasqua: es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava.

• Ocórrer de Pasqües a Rams: Ocórrer molt de tant en tant.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

Un personatge en la vida de Jesús va ser Maria Magdalena que apareix en diversos passatges plorant: quan mor el seu germà Lasar, quan és executat Crist i en moltes altres ocasions en què es penedeix dels seus pecats, ja que cal recordar que va ser rescatada per Jesús de la prostitució. D’aquí l’expressió:

• Plorar com una Magdalena: plorar molt i amb sentiment.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

Expressions d’influència de la Setmana Santa.

Després de l’últim sopar, que commemorem el Dijous Sant, l’apòstol se’ls endugué a l’hort de Getsemaní, on, segons havia acordat, besà Jesús perquè el poguessin identificar. És el famós:

· BES DE JUDES amb què al·ludim a actes d’afecte enganyosos.

Des d’aleshores el nom de Judes quedaria lligat a la traïció amb expressions com:

• Ser un Judes: Ser un traïdor.

-  No et refiïs d’en Pere, que és un Judes.

• Ser més fals que Judes: Ser molt hipòcrita.

-  Joan és més fals que Judes; no vull saber res d'ell.

• Ser més dolent que Judes: Ser malvolent.

-  Aquesta colla són més dolents que Judes, a les nits es dediquen a trencar els vidres dels aparadors de les botigues.

• Ser fals o mentir com l'ànima de Judes: Esser molt fals o mentider.

-  Jo amb ell no hi faria tractes, perquè menteix com l'ànima de Judes.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

 Expressions d’influència de la Setmana Santa.

• ESQUINÇAR-SE LES VESTIDURES

Un cop capturat, el natzarè va ser conduït davant els summes pontífexs d’Israel, primer davant Anàs i després davant Caifàs. Aquest últim li preguntà si, tal com proclamava, era el Fill de Déu i, en rebre una resposta afirmativa, es va: “Esquinçar les vestidures” com a mostra d’indignació. Escandalitzar-se per alguna cosa, generalment d'una manera hipòcrita. -idèntic significat té avui aquesta expressió.

- N'hi ha que s'esquincen les vestidures per la pèrdua de tradicions i, en canvi, celebren Halloween.

Llavors Caifàs va lliurar Jesús als seus enemics perquè en fessin el que els volguessin. Aquests decidiren portar-lo al governador romà Ponç Pilat, confiats que el condemnaria a mort.

Pilat no va trobar tan greus els càrrecs que es presentaven contra aquell captiu, de manera que el féu remetre a Herodes Antipas, tetrarca de Galilea que era ocasionalment a Jerusalem. Després d’interrogar-lo, Herodes el va retornar a Pilat -d’aquest episodi tenim les expressions:

• ANAR D’ANÀS A CAIFÀS o
• ANAR D’HERODES A PILAT, equivalents a “anar d’ací i allà”. O anar de mal a pitjor.

- Haver d’entendre’s amb aquesta gent és com anar d’Herodes a Pilat.

Per treure’s de sobre el problema, Pilat va aprofitar el costum que hi havia aleshores d’alliberar un pres. Així, deixà triar als jueus entre Jesús o un delinqüent anomenat Barrabàs -d’on tenim:

• BARRABASSADA per a una acció insensata. O
• SER LA PELL D'EN BARRABÀS: Ser una mala peça. Ser entremeliat, o dolent.

- Aquest xiquet és de la pell de Barrabàs. A l’escola es dedica a donar cops de puny als seus companys

L’aïrada multitud es va decantar per aquest últim, tot demanant la crucifixió del natzarè. A continuació, el capitost romà féu flagel·lar Jesús i, amb una corona d’espines, el presentà de bell nou als seus súbdits exclamant en llatí: Ecce homo! (“heus aquí l’home!”).

La turba va continuar proferint crits de mort. Avui, d’una persona d’aspecte llastimós diem:

• SEMBLA UN ECCEHOMO

Però en la Vall hem transformat la paraula eccehomo per AIXAMO i diem: “Parèixer un aixamo”

- La mare en veure arribar el fill amb la roba a trossos i ple de rascades va exclamar: Tu veus com vens, pareixes un aixamo!.

Pilat no tingué més remei que acatar la decisió popular. Abans, però, havent-se rentat les mans en un cossi d’aigua, es dirigí per últim cop al tumult dient, segons sant Mateu: “Innocent sóc de la mort d’aquest just. Vosaltres veureu”. D’aquí naixeria l’expressió:

• RENTAR-SE’N LES MANS COM PILAT” per indicar que algú es desentén d’alguna cosa.

- De tot el que em dius, me’n rento les mans com Pilat.