dissabte, 30 de novembre del 2013

Clavar cullerada

Clavar cullerada

Significat: Conversar.
Mira que t'agrada clavar la cullerada, no veus que això que dius no ve al cas.

Equivalents:

divendres, 29 de novembre del 2013

Fer-se a la idea


Significat: Consciència.
Ja pot fer-se a la idea de que les coses ja no seran com eren.

Equivalents:
A consciència
A cient
Acusar la consciència
Amb coneixement de causa
Amb plena consciència
Carregar la consciència [d'algú]
Cas de consciència
Descarregar la consciència
En consciència
Ésser un cas de consciència
Ésser una consciència
Examen de consciència
Fer consciència
Fer-se capaç [d'alguna cosa]
Fer-se comptes
Fer-se càrrec
Fer-se el càrrec
Fet a consciència
Fur d'ànima
Fur de consciència
Fur intern
La veu de la consciència
Netejar la consciència
No tenir consciència
Obrar en consciència
Parar esment [en alguna cosa]
Per esguard de consciència
Posar esment
Posar la mà al pit
Posar-se bé amb Déu
Prendre consciència
Prendre esment [en alguna cosa]
Presa de consciència
Remordir la consciència
Segons bona consciència
Sense consciència
Ser un cas de consciència
Tenir la consciència feta a eixamples
Tindre el cor net
Tindre la consciència bruta
Tindre la consciència molt ampla
Tindre la consciència neta
Tindre la consciència tranquil·la
Tribunal de la consciència

Pegar la cabotada


Significat: Conforme.
Al proposar el canvi de dia de l'eixida al camp tots van pegar la cabotada, acceptant-la

Equivalents:
A dreta llei
A escruix
A l'una
A l'uníson
A voltes no ixen les coses com u vol
Abaixar el cap
Ajupir les orelles
Àngela Maria
Apretar lo cul sobre la cadira
Arronsar-se de muscles
Arronsar els muscles
Ballar segons el so
Beneït sia Déu
Caure tot bé [a algú
D'acord amb
D'acord!
De concert
De llei
Deixar-se anar
Deixar-se dur pel corrent
Déu dirà
Déu proveirà
Dir raó
Donar la raó [a algú]
Donar pel seguit
Donar-li fil a la milotxa
Dur les de perdre
Encaixada de mans
Entesos!
Entesos! Àngela maria!
És veritat
Està bé
Està dit
Estar a to
Estar carregat de raó
Estar d'acord
Estar [una cosa] al consonant
Estar-li tot bé
Estrenyer les mans
Estreta de mans
Fer cara a tots els vents
Fer-se batre
Fer-se fotre
Fer-se repicar
Girar-se a tots els vents
Haver d'espinyar-se-les [algú]
Haver-se'n d’estrènyer el cap
Ja hi firmaria
Lloat siga Déu!
Mirar de quin costat bufa el vent
Mirar de quin costat ve el vent
Més pacient que Job
Només caldria!
Parar l'esquen
Pintar-se a l'oli [alguna cosa]
Plorar amb un ull
Pobrets i alegrets
Posar-s'hi fulles
Posar-s'hi la mà
Posar-se al diapasó
Posar-se en avinença
Què hi farem!
Que més voldria
Que sigui el que Déu vulgui
S'ha de patir!
Segons que
Seguir el corrent
Serà servit
Si plou la deixarem caure
Tal com
Té raó
Tot sia per amor de Déu!
Venir bé [a algú]
Veure de bon ull

dijous, 28 de novembre del 2013

A veus plenes


Significat: Conèixer.
Ho va dir a veus plenes per a que tothom ho sapigués.

Equivalents:
A ciència i paciència [d’algú]
A cient
A coneixença
A coneixença de qualcú
A gratcient
A judici [d'algú]
A sabuda [d'algú]
Afinar-li la tela [a algú]
Amb coneixement de causa
Conèixer d'una hora lluny
Conèixer el joc
Conéixer marro]
Conèixer el món
Conéixer el percal
Conèixer el terreny
Conéixer els coixos asseguts
Conèixer els coixos dalt un carro
Conèixer la flaca [d'algú]
Conèixer la fusta
Conèixer món
Conéixer [algú] de nom
Conéixer [algú] de vista
Conèixer [una cosa] amb tots els pèls i senyals
De domini públic
De nota
De renom
Deixar en clar
Descriure [una cosa] amb tots els pèls i senyals
Donar a conéixer
Donar veus [d'alguna cosa]
Donar-se a conèixer
El secret de la sària
El secret de la sària se n'ha eixit pel cornaló
En pels i senyals
Ésser camí fressat
Esser de l'art
Ésser de la coneixença [d'algú]
Ésser intel·ligent [en alguna cosa]
Ésser l'àliga de qualque cosa
Estar a la raó
Estar al corrent
Fer aparès
Fer esquella [d'alguna cosa]
Fer sabedor [d'una cosa]
Fer-li entenent
Fer-se conèixer
Fer-se valdre
Ficar les mans fins als colzes
Ficar-se fins als colzes
Haver menjat a set hostals i begut a set tavernes
Haver sentit tocar campanes i no saber on
Llançar veus [d'alguna cosa]
Passat per aigua
Posar en clar
Prendre esment [en alguna cosa]
Saber amb qui es juga els diners
Saber com els gasta
Saber de quants de punts se calça algú
Saber de quin mal pateix
Saber de quin mal s'ha de morir
Saber de quin peu coixeja algú
Saber de quin peu es dol
Saber de quin peu salta
Saber el vent i no saber el torrent
Saber fer [una cosa] amb els ulls tancats
Saber fer [una cosa] com el parenostre
Saber fer [una cosa] pel cap dels dits
Saber per les ungles
Saber quin pa hi donen
Saber quin peu calça [algú]
Saber tots els racons
Saber-ho els nins que van a dur oli
Saber-ne la prima
Sentir dir
Sentir el vent i no saber de quin torrent
Sentir parlar
Ser com de casa
Ser el secret de l’ametller
Tenir esment [d'alguna cosa]
Tenir esversada [alguna cosa]
Tenir nom
Tenir noticia
Tenir presa la mida
Tenir un pam de barba
Tenir [alguna cosa] vista i coneguda
Tenir-hi call
Tenir-hi la mà trencada
Tindre apamat [algú, alguna cosa]
Tindre franquesa [amb algú]
Tindre l'ham agafat
Tindre molta [o poca] coneguda
Traure el cap del fil [d'alguna cosa]
Traure en clar
Treure’n l’aigua clara
Treure’n l’entrellat
Veure la tela [a algú]
Veure's el gep
Veure’s les banyes
Xiular les orelles

Si de cas


Significat: Condició.
Si de cas apareix el teu germà dona-li aquest sobre.

Equivalents:
A condició de
A mesura de les necessitats
A nivell de les circumstàncies
Amb el benentès que
Amb la condició de
Amb que
Condició sine qua non
Donat cas que
En aquest cas
En cas de
En la mesura de
En quant
En quant a
En tant que
Estar en disposició [de fer una cosa]
Mai per mai que
Mai que
Mitjançant que
No poder fer més
No tindre altre remei
No tindre altres tornes
Posat cas que
Posat que
Sempre que
Si és així que
Sota condició de
Sota reserva de
Suposant que

dilluns, 25 de novembre del 2013

Deixar arreglat [algú]


Significat: Castigar.
En arribar tard a casa son pare el va deixar arreglat que no tingués més ganes de tornar tard.

Equivalents:
Ajustar els comptes
Alçar un càstic
Anar-se'n amb la cua entre cames
Anar-se'n amb una mà al davant i una altra al darrere
Anar-se'n emmascarat pel cul de la paella
Aprendre la lliçó
Apretar la mà
Armar un vol [a algú]
Buscar-se-la
Cantar la canya
Cagar-les totes juntes
Cantar les quaranta [a algú]
Cantar les veritats [a algú]
Cantar-li [o llegir-li] la cartilla
Carregar les cabres [a algú]
Carregar el mort [a algú]
Carregar els neulers] a algú]
Carregar les culpes [a algú]
Carregar-se-la
Carregar-se-les
Caure el pèl [a algú]
Caure-li un bon paquet
Clavar un juli [a algú]
Clavar un vol [a algú]
Clavar una lliçó
Deixar [algú] escaldat
Déu pega sense garrot
Déu té un bastó que pega sense fer remor
Déu té una maça que pega i no amenaça
Dir quatre coses ben dites
Donar un juli
Donar una lliçó
Donar [a algú] per a peres
Dur-se'n les encarregades
El pecat de la vaca, el paga el vedell
El qui es burla el dimoni li furga
Endossar el mort [a algú]
Endossar els neulers] [a algú]
Endossar les culpes [a algú]
Estar a la vergonya
Estar barres obertes
Estirar les orelles [a algú]
Fer a miques
Fer menjar ceba
Fer rosegar ceba
Fer xixina [o xixines] d'algú
Fer [algú] amb arròs
Fer-li petar [alguna cosa] per la cara [a algú]
Fer-li un nus a la cua
Gat escaldat, gat escarmentat
I prou!
I pus!
Ja cal que es calci
Ja t'ho diran de misses!
Mà dura
Moure un vol [a algú]
No anar a Roma per la penitència
No anar-se'n a penedir a Roma
No anar-se'n de buit
Pagar la nova i la vella
Passar el gat per l'esquena [a algú]
Passar per les baquetes
Perdonar la vida [a algú]
Picar-li la cresta
Picar-li els dits
Portar bastó
Posar les peres a quatre [a algú]
Posar [algú] a la vergonya
Prendre pedretes
Quedar escaldat
Qui fa el pecat, que faci la penitència
Qui no fa bona lliçó, el cul ho paga
Qui té la culpa, que pagui la pena
Sentir-ne de tots colores
Ser l'ase dels colps
Ser pres per un cap d'esquila
Si d'aquesta puc eixir, em faig frare caputxí
Si t'agafo no tindràs fred
Tal faràs, tal trobaràs
Tenir cera del Corpus
Tirar-li [alguna cosa[per la cara [a algú]
Tocar el crostó
Tocar l'esquena
Traure [a algú] la puça de l'orella
Treure [algú] a la vergonya
Treballs forçats
Una i oli!
Xarop d'etopa
Xarop de bastó
Xarop de fleix
Xarop de gaiato
Xarop de reblanir