EL CAFÈ DE PIPA
(10/04/2017)
Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-10-d-abril-2017-audios-mp3_rf_18060246_1.html
LA SETMANA SANTA (Continuació)
Dijous Sant.
Commemora l'últim sopar de Jesucrist amb els seus
deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat, l'anomenat Sant
Sopar. Aquest dia és el dia de la fraternitat, ja que Jesús en el darrer sopar
va rentar els peus als deixebles, es va fer servidor dels altres (durant les
misses d’algunes esglésies de la Vall, 12 feligresos homes rememoren aquest fet
on el capellà els renta els peus).
En aquest dia totes les esglésies de la Vall programen
actes litúrgics i es munten els MONUMENTS ( lloc on es reserva el Sagrament per
l'endemà que no hi haurà missa. Per la commemoració de la institució de
l'Eucaristia davant seu es fa oració i s'ornamenta segons el pontifical amb
flors i llums. Aquesta devoció porta a visitar els monuments de les diferents
esglésies del poble. Els sagraris apareixen ornamentats amb les palmes del
Diumenge de Rams i il·luminats especialment).
En el passat, durant la Setmana Santa, les campanes
emmudien. Des dels campanars sonaven grans matraques de fusta. Els carrers i
l’interior de les esglésies s’omplien dels sons aspres, monòtons –i, a vegades,
eixordadors–, produïts per estris de fusta com les MATRAQUES (Instrument sonor
format per una roda de taules en forma d'aspa que en girar són colpejades per
petits malls produint un soroll sec i intens) i els CARRAUS ( instrument de
fusta usat pels infants per fer soroll. Es composa d'una rosca de fusta, encara
que també pot ser de llauna, al voltant de la qual giren unes llengüetes, que
en moure la rosca de dent en dent produeixen un soroll considerable). La
justificació d’aquests costums, en el context de la religió, venia de la
reconstrucció simbòlica del terratrèmol i la confusió que sacsejà la terra
després de la mort de Crist.
Aquests costums van desaparèixer a la primera meitat
del segle XX.
Va restar, en tot cas, l’ús més funcional: passades dels
xiquets amb carraus pels carrers anunciant els oficis i processons, o ús de les
matraques en el curs dels viacrucis i processons.
A finals del segle passat, l’ús dels carraus com a forma
d’anunciar els oficis i processons del Divendres Sant era encara vigent a La
Vall.
Carnestoltes i Dijous
Sant sense lluna mai no es veuran
Dijous Sant, a collir
frígola al camp
Els tres dijous (Denominació popular de les tres
festes que cauen en dijous: Dijous Sant, l'Ascensió i el Corpus)
Estar com un dijous
sant (Prim)
Tenir cara de dijous sant
i fets de carnestoltes (Ser hipòcrita)
Visitar cases santes [o
monuments] (Anar
davant el monument del Dijous Sant a pregar-hi segons determinades fórmules)
Divendres Sant
Recorda la Crucifixió. En la Vall comença amb un
VIACRUCIS (expressió llatina que significa "Camí de la
creu"), una pràctica devocional catòlica que recorda els moments
de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins la
seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).
Als moments del Via Crucis se'ls anomena
"estacions" i tradicionalment són 14:
· Primera estació: Pregària a l'Hort
de Getsemaní
· Segona estació: Jesús és arrestat
· Tercera estació: Jesús és condemnat
pel Senedrí
· Quarta estació: Sant
Pere nega Jesús
· Cinquena estació: Jesús és condemnat
a mort per Pilat
· Sisena estació: Jesús és fuetejat i
coronat d'espines
· Setena estació: Jesús carrega la
creu
· Vuitena estació: El Cirineu ajuda
Jesús a portar la creu
· Novena estació: Jesús consola les
dones de Jerusalem
· Desena estació: Jesús és clavat a la
creu
· Onzena estació: Jesús promet
el Paradís al lladre bo
· Dotzena estació: Jesús parla a Joan
i Maria
· Tretzena estació: Jesús mor a la
creu
· Catorzena estació: Jesús és
col·locat en el sepulcre
A la tarda té lloc la funció litúrgica i altres actes
de dol, amb els sermons de les Set Paraules.
També es celebra la processó del Sant Enterrament.
Fer cara de Divendres
Sant (Fer mala cara,
trista o demacrada)
Fer divendres (Fer dejuni)
Per Divendres Sant,
cull la farigola al camp (Cert)
Dissabte Sant o de Glòria.
S'hi celebra la Vetlla Pasqual ( vol dir "la
tarda i nit anteriors a una festa.").
En aquesta celebració s'acostuma beneir l'aigua i
encendre les espelmes en senyal de la Resurrecció de Crist, la gran festa dels catòlics.
Un moment important de la celebració és quan el
sacerdot celebrant inicia l'entonació del Glòria que no s'havia cantat des que
va començar la Quaresma, juntament amb repic de les campanes de la torre de
l'església i les campanetes de mà. Segueixen el cant del Glòria el cor,
acompanyat d'instruments musicals, i al seu costat els fidels. S'encenen les
restants llums del Temple i els escolans encenen els ciris de l'altar prenent
foc del Ciri Pasqual.
Després de l’homilia té lloc la Litúrgia Baptismal, en
la qual s'administra el baptisme als nous cristians d'aquest any (Alguns
vallers aprofiten per batejar els seus fills i filles). Es beneeix l'aigua de
la pica baptismal amb un ritu d'exorcisme especial i es canten les Lletanies
dels Sants. També, els fidels presents renoven les seves promeses baptismals,
prenent de nou la llum del ciri pasqual, i se'ls asperja amb aigua beneïda.
Finalment, es continua la Missa amb la litúrgia
eucarística de la manera acostumada.
Moltes caneles [o gotes
de cera], fan un ciri pasqual (Significa que moltes coses petites arriben a fer-ne una de
grossa)
Diumenge de Resurrecció
Es celebra la Resurrecció de
Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Es commemora amb la
processó de l’encontre amb la Mare de Déu, en la que participen les confraries
de la localitat amb els passos de Jesús Ressuscitat i de la Immaculada
Concepció. Com de costum, primer les confraries van acompanyar pel recorregut
anomenat "A" al pas de Jesús Ressuscitat sortint des de l'Església de
l'Àngel en direcció a la Plaça del Centre, per a continuació dirigir-se al
carrer Cova Santa. Tot seguit, acompanyada pels Granaders, ix la imatge de la
Verge, que fa el recorregut "B", en direcció a la Plaça Silvestre
Segarra.
Ambdues processons es van ajuntar just a la cruïlla on
es troba la imatge de la Cova Santa. Allà s’entona el cant del Regina Coeli en
el moment que es troben la Mare de Déu amb el seu fill ressuscitat. A més, es
descobrixen les cares dels confrares, i comencen a tirar-se caramels.
Amb la música solemne de tambors, bombos i de la banda
de música, interpretant ritmes alegres i pasdobles acompanyen a les dues
imatges de retorn a l'Església del Sant Àngel Custodi.
Be, hem
repassat com es celebra la Setmana Santa ara; però vegem com la celebraven els
nostres avis i besavis, que no tenen res a veure.
LA SETMANA SANTA ABANS
Doncs la celebració de finals del segle XIX i fins
passat la meitat del segle XX era molt diferent a ara.
Actualment, per a nosaltres la Setmana Santa implica
dies de descans i relaxació, on els habitants del nostre poble podem passejar
pels seus carrers amb major calma i gaudint de la tranquil·litat que ofereixen
aquests dies de festa. Però en segles passats, la Setmana Santa implicava una
sèrie de ritus i costums que ara han quedat oblidats
Recordem com
es vivia la Setmana Santa dels nostres avantpassats
TRADICIONS DESAPAREGUDES
La salpassa i les masses
Es tracta d’una altra tradició que ha deixat de
celebrar-se a La Vall d'Uixó, destinada a la protecció dels llauradors, les
seues terres i els seus bestiars.
La "Salpassa", basada en la tradició
purificadora i preservadora de la sal i l'aigua, que allunyaren els mals
records de l'hivern i en l'obertura de les cases a l'aire lliure per a acollir
la brisa renovadora de la primavera. El seu sentit era la renovació de la força
vital de la casa, la protecció del santuari familiar i la purificació de tot el
que puga assegurar la supervivència de la família.
Solia fer-se el Dimecres Sant encara que el Ritual
Romà el manà per el Dissabte Sant, i era tot un ritual cerimonial que es
preparava per endavant a casa per l'ama, i en l'església pel rector. A
l'entrada de casa, es posava una tauleta altaret coberta pel més bonic dels
cobertors de la casa, amb un gran gerro de flors blanques, un ciri o un parell
de candeletes davant d'una imatge sagrada de devoció familiar, un recipient amb
aigua, un altre amb sal, i un platet amb presents que s'oferien al capellà,
generalment una dotzena d'ous, i en molt escasses ocasions, diners.
Vestit amb "roquet i cassulla", portant el
salpasset i una creu, i acompanyat per l’escolà i els acoliquets, amb una
cistella per als ous i una bossa per als diners, una altra per a la sal, i unes
campanetes per a anar anunciant la seua arribada.
El sacerdot saludava amb les paraules del ritual a
l'entrar en cada casa,"La pau del Senyor a esta casa, i a tots els ací
presents", alhora que un acòlit mesclava la sal i l'aigua beneïdes de les
que era portador amb què l'ama de casa hi havia disposat en l'entrada de la mateixa,
l'altre acòlit, arreplegava els obsequis depositats sobre la taula. Després, el
rector es despedia i es dirigia a la casa següent.
Però el més escamós de la Salpassa era l'acompanyament
popular de la xicalla que, avançant-se a la comitiva, colpejava amb les seues
xicotetes maces de fusta portes i finestres, voreres i sol, més que entonant,
recitant simples melodies de variat i estrambòtic contingut pel que desfilaven
personatges locals, sense quedar fora de perill de les mateixes ni el rector ni
l'escolà.
Ous a la pallissa,
ous al ponedor,
bones massades al senyor rector,
ous ací,
ous allà,
bones massades a l'escolà.
Com s'arreplegaven una barbaritat d'ous, s'acostumava
a vendre'ls als forns del poble, als que els venien molt bé per a fer les mones
de Pasqua. La sal i l'aigua beneïdes, s'utilitzaven per a fer l'aspersió de les
habitacions de la casa, també es bevia l'aigua i se li donava a beure al
bestiar per a afavorir la seua fertilitat, i algunes dones guardaven part per a
la pila de la tauleta de nit, per a signar-se abans d'anar al llit.
Les prohibicions
Una setmana abans es feien tots els quefers com rentar
i deixar tot molt net.
Les tasques que es feien dilluns i dimarts sant era
preparar el menjar que es consumiria dimecres, dijous, divendres i dissabte,
perquè era considerat pecat fer qualsevol tipus de tasca o treball. Al menú no
s'incloïa carn de corder, bou... (o siga carns roges), només es permetia carns
blanques com pollastre o peix.
Arriba la setmana santa es confessaven i assistien a
les processons. A l'església oraven molt i es feia vigília (no menjar durant
unes hores) el dijous, divendres i dissabte sant i diumenge dejuni.
Des del matí del Dijous Sant, quedava prohibit accions
com:
· treballar
· cantar i ballar
· ni pegar un trago en casa ni molt
menys en un bar
· practicar esports
· fer o escoltar música que no fora
sacra.
· no es podia banyar-se.
· No es podia escombrar.
· No es podia jugar ni rentar.
· Només es podia resar a l'església.
· No es deien grolleries, ni cridar ni
xiular.
· Si s'anaven a riure se'ls apareixia
un fantasma.
· Si es pentinaven era pecat i se'ls queia
el pèl.
· No es podia festejar.
· No es podia tenir els cabells
llargs.
En definitiva, estava prohibit realitzar qualsevol
activitat que no fos referent a les celebracions religioses ja que es
consideraven que si es bevia, ballava, jugava o treballava s'incorria en pecat,
ja que en aquest temps la gent creia mes al temple de Déu, no com en aquesta
època, on la gent pensa en anar de vacances i no prenen aquests dies per
reflexionar i demanar perdó pels seus pecats, la gent només es recorden de Déu
només quan ho necessitem per demanar una ajuda o un favor
Fins a les campanes de les esglésies emmudien. Les
cases deixaven uns dels dos fulls de la porta tancat en senyal de dol. Era
general el sentiment de tristesa i respecte, escenificat pel silenci, en record
de la passió i mort de Crist.
Durant el període d'arreplegament de les campanes en
el seu dol, s'empraven les matraques i els carraus quan era necessari avisar
dels actes litúrgics.
Amb la silenciosa processó del Sant Enterrament del
divendres, només interrompuda pel cant del Miserere, culminaven els actes de la
Setmana Santa. L'endemà, Dissabte de Gloria, el ritual de la benedicció de
l'aigua i el foc, les lletanies i la resta de l'ofici, el cant del Gloria
indicava la Resurrecció de Crist; totes les campanes de l'Església, del
Campanar i fins i tot les Ermites, pareixien embogir d'alegria; com si tot
tornara a renàixer; les dones agranaven els carrers, es feia neteja general,
tots anaven a les fonts a rentar les seues cares i mans en un clar simbolisme
de renovació; pels carrers s'escampava el perfum de les mones, dolços i variada
rebosteria que, en un constant anar i vindre, portaven les dones en la post
sobre els seus caps per a coure-les en el forn; tot eren preparatius per a
l'alegria de la celebració de la Pasqua, amb variats càntics infantils.
De bon matí, els xiquets de La vall armats amb
"Masses de fusta", de diferents mides, iniciàvem el recorregut pels
diferents carrers del poble. Les dones, temoroses que trencaren o ferent malbé
alguna porta, s'oposaven, algunes amb totes les seves forces, als "cops de
porra". Al temps es cantava la "cançó de picar a glòria"
Ratetes, ratetes
Eixiu del forat
Que el Nostre senyor
Ja ha ressuscitat
Matraca.
Xinxes marranxes,
eixiu del forat,
que el nostre Senyor
hi ha ressuscitat...
El Diumenge de Pasqua, amb els primers rajos del sol i
alegres semblants, la processó de l'Encontre iniciava els festejos.
Es feien dos encontres, un en cada Parròquia. El de la
parròquia de dalt es feia amb el mateix recorregut que ara i en la Parròquia de
baix la processó eixia a primera hora amb el Santíssim pel carrer de “La
Fuente” (actual Ramón y Cajal) a la plaça del mateix nom (actual plaça dels
Xorros) i la verge venia pel carrer del “Rosario”; al trovar-se feien
genuflexions de rituals i tots en processó regressaven a la Parròquia per
assistir a la Santa Missa.
La traca, el volteig general de campanes, i els càntics de
resurrecció de tornada al temple, preludiaven un dia de gran festa.
Ous, ous,
bones
pasqües
bon dijous.
La gallina
lloca,
cova en la
cassola,
cou el
ponedor.
Bones
garrotades
al senyor
rector...!!!
I, a partir d'ací, l'aspecte profà de la Pasqua estava
servit.
El dia de Glòria [o Dia
d'Aleluia, o Dia de Pasqua] (El diumenge en què es commemora la Resurrecció de Jesucrist)
Dia del Senyor (El dia de la resurrecció de Jesús)
Amb aquest dia també s’inicia La Pasqua, un
cicle de 50 dies de duració que va des de la Pasqua Florida (o Pasqua de
Resurrecció) a la Pasqua Granada (o Pentecosta). Es tracta d'un període de joia
i alegria generalitzada: els cristians celebren que Jesucrist ha ressuscitat i
els que no ho són inicien els ritus primaverals que celebren l'arribada del bon
temps i la renovació de la natura després de l'hivern.
La Pasqua Florida es celebra diumenge, dilluns i
dimarts de Pasqua
Amb motiu de la finalització de la Setmana Santa es
sol celebrar el fi de l’abstinència amb l’elaboració de la tradicional MONA
DE PASQUA, un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou
dur i llonganissa seca.
El nom prové de munus-eris, que significa
regal, obligació, servei, en llatí. Altres estudiosos afirmen que el seu origen
pot provenir del terme àrab munna que significa "provisió
de boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.
Recepta de la mona:
INGREDIENTS
500 grs de farina de força
200 gr. de sucre
2 sobres de llevat de fleca
3 ous
125 ml de llet
1 pell de llimona
3 cullerades soperes d'oli d'oliva
Anisitos, panses, i ous durs de colors per adornar.
PREPARACIÓ
Bullir la llet amb l'escorça de llimona, i deixar
refredar fins que estigui tèbia. Retirar l'escorça de la llimona, afegir el
sucre i desfer llevat en la llet. Afegir els dos ous i el rovell i reservem la
clara per muntar-la i adornar. Afegir la farina i les tres cullerades d'oli i
pastar fins que quedi una massa llisa i elàstica.
Deixar en repòs tapada amb un drap en un lloc fosquet
i temperat fins que doblin el seu tamany (aproximadament una hora), Pots posar
el forn a 60 º una estoneta, apagar i ficar-lo allà dins.
Després, separar la massa en porcions d'uns 80 grs. i
formar les mones. Poden ser en forma de cistellet, de serp, de cargol, etc.
Posar ara l'ou pintat i aguantar-lo amb tiretes de massa o bé a la boca
de la serp. Pintar amb el rovell, posar anisitos i per als ulls de la serp dues
passes.
Després, posar les mones sobre paper de forn i
deixar-les portar, de nou fins que dupliquin el seu volum. (D'1 a 3 hores).
Enfornar durant 15/20 minuts fins que estiguin ben
daurades.
Dur com un ou de mona (Dur d'enteniment, que difícilment
comprèn les coses)
Passa el diumenge de
Rams i a l'altre la mona entre mans
Pensar en la mona de
Pasqua (Estar
pensant en una altra cosa diferent a la que es tracta)
Per Pasqua, mones; per
Nadal, pastissets
LA PASQUA ABANS
PASQUA DE RESURRECCIÓ.
(Desaparegut). El primer dia de Pasqua de Resurrecció era costum, a la primera
creu que hi havia al Calvari, col·locar els joves el ram de murta, o corona per
la qual cosa sorgia gran lluita entre els participants, ja que el que sortia
vencedor, li donaven el guardó de denominar-li "El Pinxo" i entre la
joventut aquest qualificatiu es considerava d'èxit sense igual, portant la
major part de les vegades conteses i discussions.
PASQUA DE RESURRECCIÓ. (Tradició
d'Abans). Al nostre poble d'antany com ja és sabut es dividia en dues
Parròquies, divisió que no solament ho era pels seus límits geogràfics o punts
de referència, sinó que en el punt on acabava una Parròquia i començava una
altra canviaven totalment les persones en els seus gustos, maneres,
distraccions i fins a les seves ocupacions i diversions.
Per això
cada parròquia tenia els seus llocs d'expansió i esbarjo, sent notòries
aquestes divisions en la Pasqua de Resurrecció, ja que mentre el poble de baix
(parròquia de l'Assumpció) tenia el costum d'anar a menjar-se la mona als
"Poalets" i el "Arquet", el poble de dalt (Parròquia del
Sant Àngel) acudia a la "Sequieta del Roig" i a "Sant
Josep" portant a aquests llocs als xiquets i xiquetes a berenar en els
dies de Pasqua.
Els xiquets i
xiquetes havien de ser bons durant l'any o almenys tres mesos abans de Pasqua,
perquè la mare, la germana o la tieta li portés a berenar. I si el xiquet i la
xiqueta era molt bo i bona encara li compraven una cassoleta i un Barralet
pascuero imprescindibles perquè el berenar conservés tot gust i gràcia.
En arribar
aquesta data, la mare comprava a l’olleria una cassola de fang cuit corrent i
ordinària i unit a ella un saler fet de la mateixa matèria. El Barralet era un
dipòsit de vi de diminutes dimensions.
Una altra
cosa típica era la truita de faves i com no la mona.
Era tot un
seguit de xiquets i xiquetes camí dels "Poalets" i "Sant
Josep" per després jugar, saltar, córrer i divertir-se a plaer mentre les
mares si no ho deien, el pensaven: "Tinc un xic més graciós, més Templat i
més Cabut de tot el món "(doncs l’estima de mare cega) i com a colofó
deixaven anar un expansiu crit dient" Fill meu¡ "
Els majors
d'ambdós sexes no anaven a berenar perquè serien el blanc entre els seus amics
en burles i altres, però sí a la nit es reunien en cases particulars per sopar
junts i era curiós veure pels diferents
carrers a joves amb un paquet a la mà on s'albirava la forma d'un plat
embolicat en un tovalló i dins el ric sopar que cadascú procurava esmerçar-se
en que fos bona per no fer el ridícul entre les seves amistats i entre els
quals s'havia de devorar amb avidesa.
En aquests
sopars es divertia la joventut, ja que no faltaven graciosos que amb les seves
genialitats i acudits feien les delícies i encant de tota la concurrència. Es
jugava a pinyores, es donaven concerts amb instruments de música, es divertien
dins dels límits de la decència del moment i de vegades s'arreglava algun que
altre festeig.
En aquesta
data també solien fer-se excursions a Pipa, El Castell, Penyalba, Sants de la
Pedra i altres pintorescs llocs que circumdaven el poble.
També havia
una tradició curiosa, en què els joves de les respectives parròquies i durant la
nit seleccionaven dels horts els fruits més madurs amb brancatge i altres i en
la portada de l'església amb terra condicionada formaven una mena d'hort amb
fruits que cridaven " l'hortet del matí de Pasqua ". Això era com un
oferiment que feien a la Verge dels fruits d'aquesta fèrtil horta que després
repartien.
LA PASQUA
ARA
Es clar, ara hi ha que menjar-se-la i que millor que
ixir fora del poble. Molt ha canviat aquesta celebració al llarg dels anys a La
Vall, des de eixir pels voltants del poble (Sant Josep, els Poalets, qualsevol
lloc del terme), per a més avant extendre’s fins als pobles del costats,
preferentment a les platges de Moncofa i Xiles en un principi en carro i poc a
poc amb els cotxes, situació aquesta que ha provocat que en l’actualitat les
distàncies no existeixen i ja es desplacen a qualsevol lloc de la geografia
espanyola o estrangera, sobretot en el cas dels més joves. Molts s’arrimen amb
els vehicles particulars, amb destinació a les nombroses cases que existeixen
avui dia en els camps, on els berenars es gaudeixen amb tota mena de begudes i
aperitius, i potser en taules amb estovalles. Però en dècades anteriors, la
gent anava caminant mentre portava les viandes ("al camp vas, del que portis
menjaràs") ficades en un cabàs de margalló, ja que ni tan sols
existien les bosses de plàstic. Llavors tothom es dispersava per les fonts i
per les faldilles de les muntanyes. Per allà, persones de totes les edats,
assegudes a terra informaven d'embotits o de qualsevol truita o una altra
delícia gastronòmica ficada en una carmanyola. Al final, res quedava que pogués
contaminar la natura, ja que els embolcalls eren de paper d'estrassa i les
begudes anaven en vidre retornable.
Fent una mica de historia podem recordar allò de:
Hui és dia d'empinar el catxerulo, botar a la corda,
berenar la mona i cantar la Tarara:
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
El dia de Pasqua
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les xicones.
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el pa de dacsa
no li agradava.
O l’altra que diu:
“Ací em pica,
ací em cou
i el dia de pasqua
et trenque l´ou”
Per Pasqua també era temps d'estrenar uns texans i
unes pasqüeres, que eren unes sabatilles de lona que la iaia ens comprava cada
any.
De cara a la
Pasqua Granada o de Pentecosta, que marcarà el final de la Pasqua, dir que avui
no es celebra ja; però que abans si, i ho feien en el que es coneixia com:
CÓRRER MUNTANYES. Una altra tradició
desapareguda. Durant aquests dies grups formats per joves d'ambdós sexes es
desplaçaven per Pipa, el Castell, Anohueret, amb les seves viandes, màquines de
retratar, gramoles o instruments musicals, anaven d'una a altra banda
divertint-se. Altres en carros anaven a la platja o Fondeguilla. Els més benestants
en taxis o camions a llocs més apartats; el cas era absentar-se de la
localitat. Hi va haver un lloc que es va incorporar amb gran èxit, el Dipòsit
de Segarra, construït per proveir d'aigua a les indústries Segarra i el grup de
cases Colònia Segarra. Aquell lloc tancava bells jardins al seu voltant i des
del qual s'albirava la gran plana de la Plana.
EL REFRANYER DE LA PASQUA
Altes o
baixes, a l'abril són les Pasqües (La Pasqua sol caure dins d’aquest mes, dies
amunt o dies avall, i molt rarament cau en març)
Amoretes pel gener, per
Pasqua muller i per Nadal bolquer (L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills)
De Pasqua granada al
Corpus Crist, un dijous per mig
Ser com les palmes
d'Elx, que arribaren el matí de Pasqua (Arribar molt tard)
Fer Pasqua abans de
Rams (Esperar un
infant abans de casar-se, uns promesos)
Figues i sermons, passat Pasqua no
són bons (Després de
madurar, les figues solen cucar-se, i quan ve el bon temps, ningú està disposat a sacrificar-se ni
mortificar-se)
La Quaresma ventosa i
la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa (Es refereixen als resultats, per a la collita, de les
condicions meteorològiques del temps de Quaresma)
No hi ha Pasqua florida,
que no hi hagi griva fugida (És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera,
quan ve el bon temps)
Parlem d'ous, que ara
ve Pasqua (Es fa
servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé
continuar amb la que es portava)
Pasqua i Nadal,
s'esperen amb alegria i passen com altre dia (Fa més goig la il·lusió per les coses que la seua
consecució)
Pasqua marçal porta mal
any (que es refereix
al fet que si la festa de Pasqua és primerenca, o sigui, que cau pel març, hi
haurà mala anyada o serà any de desgràcies
Pasqua nevada, primavera
gemada (Vol dir que
la nevada de Pasqua repercutirà en una primavera radiant)
Pasqua plujosa, collita
abundosa (La pluja
primaveral és excel·lent per als cereals de secà)
Pasqua sense ous [o
truitada, com Nadal sense torrons [o torronada] (Són els dos aliments típics en
aquestes celebracions)
Per Nadal, el porc en
sal, i per Pasqua, al foc (En hivern calia tirar mà de les reserves del rebost guardades en
sal, en oli o assecades, mentre que el bon temps era el moment de les torrades
a l’aire lliure)
Per Pasqua, carn de
corder, i per Nadal, de galliner (Cada festivitat té el seu menjar tradicional)
Santes pasqües! (Per indicar que no cal parlar més
d’una cosa, que ja s’ha acabat o que ja hi estem tots d’acord)
Cara de Pasqua [o bon
any] (Cara que
mostra alegria, optimisme i satisfacció)
Content com unes
pasqües (O diem
d’algú que està molt content, ple de satisfacció)
Estar tranquil com unes
Pasqües (Estar ple
de satisfacció)
No és cada dia Pasqua (Ho diem en el sentit que no sempre
ens afavoreix la sort o que no hem de pretendre fer cada dia grans negocis)
Entre les Pasqües vénen
les basques [o A les Pasqües seran les basques] (S'interpreta com volent dir que en
les grans festes hi ha sempre preocupacions, desficis i cansaments)
Després de les Pasqües
vénen les basques
(basca = xafogor, calor humitosa) (La Pasqua florida tanca la porta de l'hivern
i obri la de l'estiu)
Fer la Pasqua [a algú] (Contrariar-lo, produir-li
molèstia)
Pensar en la mona de
Pasqua (Estar molt
distret)
Ocórrer de Pasqües a
Rams (Ocórrer molt
de tant en tant)