dilluns, 10 d’abril del 2017

EL REBOST DE LA VALL (Programa 43)

EL CAFÈ DE PIPA
(10/04/2017)
Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-10-d-abril-2017-audios-mp3_rf_18060246_1.html


LA SETMANA SANTA (Continuació)
Dijous Sant.
Commemora l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat, l'anomenat Sant Sopar. Aquest dia és el dia de la fraternitat, ja que Jesús en el darrer sopar va rentar els peus als deixebles, es va fer servidor dels altres (durant les misses d’algunes esglésies de la Vall, 12 feligresos homes rememoren aquest fet on el capellà els renta els peus).
En aquest dia totes les esglésies de la Vall programen actes litúrgics i es munten els MONUMENTS ( lloc on es reserva el Sagrament per l'endemà que no hi haurà missa. Per la commemoració de la institució de l'Eucaristia davant seu es fa oració i s'ornamenta segons el pontifical amb flors i llums. Aquesta devoció porta a visitar els monuments de les diferents esglésies del poble. Els sagraris apareixen ornamentats amb les palmes del Diumenge de Rams i il·luminats especialment). 
En el passat, durant la Setmana Santa, les campanes emmudien. Des dels campanars sonaven grans matraques de fusta. Els carrers i l’interior de les esglésies s’omplien dels sons aspres, monòtons –i, a vegades, eixordadors–, produïts per estris de fusta com les MATRAQUES (Instrument sonor format per una roda de taules en forma d'aspa que en girar són colpejades per petits malls produint un soroll sec i intens) i els CARRAUS ( instrument de fusta usat pels infants per fer soroll. Es composa d'una rosca de fusta, encara que també pot ser de llauna, al voltant de la qual giren unes llengüetes, que en moure la rosca de dent en dent produeixen un soroll considerable). La justificació d’aquests costums, en el context de la religió, venia de la reconstrucció simbòlica del terratrèmol i la confusió que sacsejà la terra després de la mort de Crist.
Aquests costums van desaparèixer a la primera meitat del segle XX.
Va restar, en tot cas, l’ús més funcional: passades dels xiquets amb carraus pels carrers anunciant els oficis i processons, o ús de les matraques en el curs dels viacrucis i processons.
A finals del segle passat, l’ús dels carraus com a forma d’anunciar els oficis i processons del Divendres Sant era encara vigent a La Vall.

Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
Dijous Sant, a collir frígola al camp
Els tres dijous (Denominació popular de les tres festes que cauen en dijous: Dijous Sant, l'Ascensió i el Corpus)
Estar com un dijous sant (Prim)
Tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes (Ser hipòcrita)
Visitar cases santes [o monuments] (Anar davant el monument del Dijous Sant a pregar-hi segons determinades fórmules)

Divendres Sant 
Recorda la Crucifixió. En la Vall comença amb un VIACRUCIS (expressió llatina que significa "Camí de la creu"), una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).
Als moments del Via Crucis se'ls anomena "estacions" i tradicionalment són 14:
· Primera estació: Pregària a l'Hort de Getsemaní
· Segona estació: Jesús és arrestat
· Tercera estació: Jesús és condemnat pel Senedrí
· Quarta estació: Sant Pere nega Jesús
· Cinquena estació: Jesús és condemnat a mort per Pilat
· Sisena estació: Jesús és fuetejat i coronat d'espines
· Setena estació: Jesús carrega la creu
· Vuitena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creu
· Novena estació: Jesús consola les dones de Jerusalem
· Desena estació: Jesús és clavat a la creu
· Onzena estació: Jesús promet el Paradís al lladre bo
· Dotzena estació: Jesús parla a Joan i Maria
· Tretzena estació: Jesús mor a la creu
· Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre
A la tarda té lloc la funció litúrgica i altres actes de dol, amb els sermons de les Set Paraules.
També es celebra la processó del Sant Enterrament.
Fer cara de Divendres Sant (Fer mala cara, trista o demacrada)
Fer divendres (Fer dejuni)
Per Divendres Sant, cull la farigola al camp (Cert)

Dissabte Sant o de Glòria
S'hi celebra la Vetlla Pasqual ( vol dir "la tarda i nit anteriors a una festa."). 
En aquesta celebració s'acostuma beneir l'aigua i encendre les espelmes en senyal de la Resurrecció de Crist, la gran festa dels catòlics.
Un moment important de la celebració és quan el sacerdot celebrant inicia l'entonació del Glòria que no s'havia cantat des que va començar la Quaresma, juntament amb repic de les campanes de la torre de l'església i les campanetes de mà. Segueixen el cant del Glòria el cor, acompanyat d'instruments musicals, i al seu costat els fidels. S'encenen les restants llums del Temple i els escolans encenen els ciris de l'altar prenent foc del Ciri Pasqual.
Després de l’homilia té lloc la Litúrgia Baptismal, en la qual s'administra el baptisme als nous cristians d'aquest any (Alguns vallers aprofiten per batejar els seus fills i filles). Es beneeix l'aigua de la pica baptismal amb un ritu d'exorcisme especial i es canten les Lletanies dels Sants. També, els fidels presents renoven les seves promeses baptismals, prenent de nou la llum del ciri pasqual, i se'ls asperja amb aigua beneïda.
Finalment, es continua la Missa amb la litúrgia eucarística de la manera acostumada.
Moltes caneles [o gotes de cera], fan un ciri pasqual (Significa que moltes coses petites arriben a fer-ne una de grossa)

Diumenge de Resurrecció
Es celebra la Resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Es commemora amb la processó de l’encontre amb la Mare de Déu, en la que participen les confraries de la localitat amb els passos de Jesús Ressuscitat i de la Immaculada Concepció. Com de costum, primer les confraries van acompanyar pel recorregut anomenat "A" al pas de Jesús Ressuscitat sortint des de l'Església de l'Àngel en direcció a la Plaça del Centre, per a continuació dirigir-se al carrer Cova Santa. Tot seguit, acompanyada pels Granaders, ix la imatge de la Verge, que fa el recorregut "B", en direcció a la Plaça Silvestre Segarra.
Ambdues processons es van ajuntar just a la cruïlla on es troba la imatge de la Cova Santa. Allà s’entona el cant del Regina Coeli en el moment que es troben la Mare de Déu amb el seu fill ressuscitat. A més, es descobrixen les cares dels confrares, i comencen a tirar-se caramels. 
Amb la música solemne de tambors, bombos i de la banda de música, interpretant ritmes alegres i pasdobles acompanyen a les dues imatges de retorn a l'Església del Sant Àngel Custodi.

Be, hem repassat com es celebra la Setmana Santa ara; però vegem com la celebraven els nostres avis i besavis, que no tenen res a veure.

LA SETMANA SANTA ABANS
Doncs la celebració de finals del segle XIX i fins passat la meitat del segle XX era molt diferent a ara.
Actualment, per a nosaltres la Setmana Santa implica dies de descans i relaxació, on els habitants del nostre poble podem passejar pels seus carrers amb major calma i gaudint de la tranquil·litat que ofereixen aquests dies de festa. Però en segles passats, la Setmana Santa implicava una sèrie de ritus i costums que ara han quedat oblidats
Recordem com es vivia la Setmana Santa dels nostres avantpassats

TRADICIONS DESAPAREGUDES
La salpassa i les masses
Es tracta d’una altra tradició que ha deixat de celebrar-se a La Vall d'Uixó, destinada a la protecció dels llauradors, les seues terres i els seus bestiars.
La "Salpassa", basada en la tradició purificadora i preservadora de la sal i l'aigua, que allunyaren els mals records de l'hivern i en l'obertura de les cases a l'aire lliure per a acollir la brisa renovadora de la primavera. El seu sentit era la renovació de la força vital de la casa, la protecció del santuari familiar i la purificació de tot el que puga assegurar la supervivència de la família.
Solia fer-se el Dimecres Sant encara que el Ritual Romà el manà per el Dissabte Sant, i era tot un ritual cerimonial que es preparava per endavant a casa per l'ama, i en l'església pel rector. A l'entrada de casa, es posava una tauleta altaret coberta pel més bonic dels cobertors de la casa, amb un gran gerro de flors blanques, un ciri o un parell de candeletes davant d'una imatge sagrada de devoció familiar, un recipient amb aigua, un altre amb sal, i un platet amb presents que s'oferien al capellà, generalment una dotzena d'ous, i en molt escasses ocasions, diners.
Vestit amb "roquet i cassulla", portant el salpasset i una creu, i acompanyat per l’escolà i els acoliquets, amb una cistella per als ous i una bossa per als diners, una altra per a la sal, i unes campanetes per a anar anunciant la seua arribada.
El sacerdot saludava amb les paraules del ritual a l'entrar en cada casa,"La pau del Senyor a esta casa, i a tots els ací presents", alhora que un acòlit mesclava la sal i l'aigua beneïdes de les que era portador amb què l'ama de casa hi havia disposat en l'entrada de la mateixa, l'altre acòlit, arreplegava els obsequis depositats sobre la taula. Després, el rector es despedia i es dirigia a la casa següent.
Però el més escamós de la Salpassa era l'acompanyament popular de la xicalla que, avançant-se a la comitiva, colpejava amb les seues xicotetes maces de fusta portes i finestres, voreres i sol, més que entonant, recitant simples melodies de variat i estrambòtic contingut pel que desfilaven personatges locals, sense quedar fora de perill de les mateixes ni el rector ni l'escolà.
Ous a la pallissa,
ous al ponedor,
bones massades al senyor rector,
ous ací,
ous allà,
bones massades a l'escolà.

Com s'arreplegaven una barbaritat d'ous, s'acostumava a vendre'ls als forns del poble, als que els venien molt bé per a fer les mones de Pasqua. La sal i l'aigua beneïdes, s'utilitzaven per a fer l'aspersió de les habitacions de la casa, també es bevia l'aigua i se li donava a beure al bestiar per a afavorir la seua fertilitat, i algunes dones guardaven part per a la pila de la tauleta de nit, per a signar-se abans d'anar al llit.

Les prohibicions
Una setmana abans es feien tots els quefers com rentar i deixar tot molt net.
Les tasques que es feien dilluns i dimarts sant era preparar el menjar que es consumiria dimecres, dijous, divendres i dissabte, perquè era considerat pecat fer qualsevol tipus de tasca o treball. Al menú no s'incloïa carn de corder, bou... (o siga carns roges), només es permetia carns blanques com pollastre o peix.
Arriba la setmana santa es confessaven i assistien a les processons. A l'església oraven molt i es feia vigília (no menjar durant unes hores) el dijous, divendres i dissabte sant i diumenge dejuni.
Des del matí del Dijous Sant, quedava prohibit accions com:
· treballar
· cantar i ballar
· ni pegar un trago en casa ni molt menys en un bar
· practicar esports
· fer o escoltar música que no fora sacra.
· no es podia banyar-se.
· No es podia escombrar.
· No es podia jugar ni rentar.
· Només es podia resar a l'església.
· No es deien grolleries, ni cridar ni xiular.
· Si s'anaven a riure se'ls apareixia un fantasma.
· Si es pentinaven era pecat i se'ls queia el pèl.
· No es podia festejar.
· No es podia tenir els cabells llargs.

En definitiva, estava prohibit realitzar qualsevol activitat que no fos referent a les celebracions religioses ja que es consideraven que si es bevia, ballava, jugava o treballava s'incorria en pecat, ja que en aquest temps la gent creia mes al temple de Déu, no com en aquesta època, on la gent pensa en anar de vacances i no prenen aquests dies per reflexionar i demanar perdó pels seus pecats, la gent només es recorden de Déu només quan ho necessitem per demanar una ajuda o un favor
Fins a les campanes de les esglésies emmudien. Les cases deixaven uns dels dos fulls de la porta tancat en senyal de dol. Era general el sentiment de tristesa i respecte, escenificat pel silenci, en record de la passió i mort de Crist.
Durant el període d'arreplegament de les campanes en el seu dol, s'empraven les matraques i els carraus quan era necessari avisar dels actes litúrgics.
Amb la silenciosa processó del Sant Enterrament del divendres, només interrompuda pel cant del Miserere, culminaven els actes de la Setmana Santa. L'endemà, Dissabte de Gloria, el ritual de la benedicció de l'aigua i el foc, les lletanies i la resta de l'ofici, el cant del Gloria indicava la Resurrecció de Crist; totes les campanes de l'Església, del Campanar i fins i tot les Ermites, pareixien embogir d'alegria; com si tot tornara a renàixer; les dones agranaven els carrers, es feia neteja general, tots anaven a les fonts a rentar les seues cares i mans en un clar simbolisme de renovació; pels carrers s'escampava el perfum de les mones, dolços i variada rebosteria que, en un constant anar i vindre, portaven les dones en la post sobre els seus caps per a coure-les en el forn; tot eren preparatius per a l'alegria de la celebració de la Pasqua, amb variats càntics infantils.
De bon matí, els xiquets de La vall armats amb "Masses de fusta", de diferents mides, iniciàvem el recorregut pels diferents carrers del poble. Les dones, temoroses que trencaren o ferent malbé alguna porta, s'oposaven, algunes amb totes les seves forces, als "cops de porra". Al temps es cantava la "cançó de picar a glòria"
Ratetes, ratetes
Eixiu del forat
Que el Nostre senyor
Ja ha ressuscitat

Matraca.
Xinxes marranxes,
eixiu del forat,
que el nostre Senyor
hi ha ressuscitat...
El Diumenge de Pasqua, amb els primers rajos del sol i alegres semblants, la processó de l'Encontre iniciava els festejos.
Es feien dos encontres, un en cada Parròquia. El de la parròquia de dalt es feia amb el mateix recorregut que ara i en la Parròquia de baix la processó eixia a primera hora amb el Santíssim pel carrer de “La Fuente” (actual Ramón y Cajal) a la plaça del mateix nom (actual plaça dels Xorros) i la verge venia pel carrer del “Rosario”; al trovar-se feien genuflexions de rituals i tots en processó regressaven a la Parròquia per assistir a la Santa Missa.
La traca, el volteig general de campanes, i els càntics de resurrecció de tornada al temple, preludiaven un dia de gran festa.
Ous, ous,
bones pasqües
bon dijous.
La gallina lloca,
cova en la cassola,
cou el ponedor.
Bones garrotades
al senyor rector...!!!
I, a partir d'ací, l'aspecte profà de la Pasqua estava servit.

El dia de Glòria [o Dia d'Aleluia, o Dia de Pasqua] (El diumenge en què es commemora la Resurrecció de Jesucrist)
Dia del Senyor (El dia de la resurrecció de Jesús)
Amb aquest dia també s’inicia La Pasqua, un cicle de 50 dies de duració que va des de la Pasqua Florida (o Pasqua de Resurrecció) a la Pasqua Granada (o Pentecosta). Es tracta d'un període de joia i alegria generalitzada: els cristians celebren que Jesucrist ha ressuscitat i els que no ho són inicien els ritus primaverals que celebren l'arribada del bon temps i la renovació de la natura després de l'hivern.

La Pasqua Florida es celebra diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua
Amb motiu de la finalització de la Setmana Santa es sol celebrar el fi de l’abstinència amb l’elaboració de la tradicional MONA DE PASQUA, un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
El nom prové de munus-eris, que significa regal, obligació, servei, en llatí. Altres estudiosos afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab munna que significa "provisió de boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.

Recepta de la mona:
INGREDIENTS
500 grs de farina de força
200 gr. de sucre
2 sobres de llevat de fleca
3 ous
125 ml de llet
1 pell de llimona
3 cullerades soperes d'oli d'oliva
Anisitos, panses, i ous durs de colors per adornar.
PREPARACIÓ
Bullir la llet amb l'escorça de llimona, i deixar refredar fins que estigui tèbia. Retirar l'escorça de la llimona, afegir el sucre i desfer llevat en la llet. Afegir els dos ous i el rovell i reservem la clara per muntar-la i adornar. Afegir la farina i les tres cullerades d'oli i pastar fins que quedi una massa llisa i elàstica.
Deixar en repòs tapada amb un drap en un lloc fosquet i temperat fins que doblin el seu tamany (aproximadament una hora), Pots posar el forn a 60 º una estoneta, apagar i ficar-lo allà dins.
Després, separar la massa en porcions d'uns 80 grs. i formar les mones. Poden ser en forma de cistellet, de serp, de cargol, etc. Posar ara l'ou pintat  i aguantar-lo amb tiretes de massa o bé a la boca de la serp. Pintar amb el rovell, posar anisitos i per als ulls de la serp dues passes.
Després, posar les mones sobre paper de forn i deixar-les portar, de nou fins que dupliquin el seu volum. (D'1 a 3 hores).
Enfornar durant 15/20 minuts fins que estiguin ben daurades.

Dur com un ou de mona (Dur d'enteniment, que difícilment comprèn les coses)
Passa el diumenge de Rams i a l'altre la mona entre mans
Pensar en la mona de Pasqua (Estar pensant en una altra cosa diferent a la que es tracta)
Per Pasqua, mones; per Nadal, pastissets

LA PASQUA ABANS
PASQUA DE RESURRECCIÓ. (Desaparegut). El primer dia de Pasqua de Resurrecció era costum, a la primera creu que hi havia al Calvari, col·locar els joves el ram de murta, o corona per la qual cosa sorgia gran lluita entre els participants, ja que el que sortia vencedor, li donaven el guardó de denominar-li "El Pinxo" i entre la joventut aquest qualificatiu es considerava d'èxit sense igual, portant la major part de les vegades conteses i discussions.

PASQUA DE RESURRECCIÓ. (Tradició d'Abans). Al nostre poble d'antany com ja és sabut es dividia en dues Parròquies, divisió que no solament ho era pels seus límits geogràfics o punts de referència, sinó que en el punt on acabava una Parròquia i començava una altra canviaven totalment les persones en els seus gustos, maneres, distraccions i fins a les seves ocupacions i diversions.
Per això cada parròquia tenia els seus llocs d'expansió i esbarjo, sent notòries aquestes divisions en la Pasqua de Resurrecció, ja que mentre el poble de baix (parròquia de l'Assumpció) tenia el costum d'anar a menjar-se la mona als "Poalets" i el "Arquet", el poble de dalt (Parròquia del Sant Àngel) acudia a la "Sequieta del Roig" i a "Sant Josep" portant a aquests llocs als xiquets i xiquetes a berenar en els dies de Pasqua.
Els xiquets i xiquetes havien de ser bons durant l'any o almenys tres mesos abans de Pasqua, perquè la mare, la germana o la tieta li portés a berenar. I si el xiquet i la xiqueta era molt bo i bona encara li compraven una cassoleta i un Barralet pascuero imprescindibles perquè el berenar conservés tot gust i gràcia.
En arribar aquesta data, la mare comprava a l’olleria una cassola de fang cuit corrent i ordinària i unit a ella un saler fet de la mateixa matèria. El Barralet era un dipòsit de vi de diminutes dimensions.
Una altra cosa típica era la truita de faves i com no la mona.
Era tot un seguit de xiquets i xiquetes camí dels "Poalets" i "Sant Josep" per després jugar, saltar, córrer i divertir-se a plaer mentre les mares si no ho deien, el pensaven: "Tinc un xic més graciós, més Templat i més Cabut de tot el món "(doncs l’estima de mare cega) i com a colofó ​​deixaven anar un expansiu crit dient" Fill meu¡ "
Els majors d'ambdós sexes no anaven a berenar perquè serien el blanc entre els seus amics en burles i altres, però sí a la nit es reunien en cases particulars per sopar junts i era curiós  veure pels diferents carrers a joves amb un paquet a la mà on s'albirava la forma d'un plat embolicat en un tovalló i dins el ric sopar que cadascú procurava esmerçar-se en que fos bona per no fer el ridícul entre les seves amistats i entre els quals s'havia de devorar amb avidesa.
En aquests sopars es divertia la joventut, ja que no faltaven graciosos que amb les seves genialitats i acudits feien les delícies i encant de tota la concurrència. Es jugava a pinyores, es donaven concerts amb instruments de música, es divertien dins dels límits de la decència del moment i de vegades s'arreglava algun que altre festeig.
En aquesta data també solien fer-se excursions a Pipa, El Castell, Penyalba, Sants de la Pedra i altres pintorescs llocs que circumdaven el poble.
També havia una tradició curiosa, en què els joves de les respectives parròquies i durant la nit seleccionaven dels horts els fruits més madurs amb brancatge i altres i en la portada de l'església amb terra condicionada formaven una mena d'hort amb fruits que cridaven " l'hortet del matí de Pasqua ". Això era com un oferiment que feien a la Verge dels fruits d'aquesta fèrtil horta que després repartien.

LA PASQUA ARA
Es clar, ara hi ha que menjar-se-la i que millor que ixir fora del poble. Molt ha canviat aquesta celebració al llarg dels anys a La Vall, des de eixir pels voltants del poble (Sant Josep, els Poalets, qualsevol lloc del terme), per a més avant extendre’s fins als pobles del costats, preferentment a les platges de Moncofa i Xiles en un principi en carro i poc a poc amb els cotxes, situació aquesta que ha provocat que en l’actualitat les distàncies no existeixen i ja es desplacen a qualsevol lloc de la geografia espanyola o estrangera, sobretot en el cas dels més joves. Molts s’arrimen amb els vehicles particulars, amb destinació a les nombroses cases que existeixen avui dia en els camps, on els berenars es gaudeixen amb tota mena de begudes i aperitius, i potser en taules amb estovalles. Però en dècades anteriors, la gent anava caminant mentre portava les viandes ("al camp vas, del que portis menjaràs") ficades en un cabàs de margalló, ja que ni tan sols existien les bosses de plàstic. Llavors tothom es dispersava per les fonts i per les faldilles de les muntanyes. Per allà, persones de totes les edats, assegudes a terra informaven d'embotits o de qualsevol truita o una altra delícia gastronòmica ficada en una carmanyola. Al final, res quedava que pogués contaminar la natura, ja que els embolcalls eren de paper d'estrassa i les begudes anaven en vidre retornable.

Fent una mica de historia podem recordar allò de:
Hui és dia d'empinar el catxerulo, botar a la corda, berenar la mona i cantar la Tarara:
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
El dia de Pasqua
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les xicones.
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el pa de dacsa
no li agradava.

O l’altra que diu:   
“Ací em pica, 
ací em cou 
i el dia de pasqua 
et trenque l´ou”
Per Pasqua també era temps d'estrenar uns texans i unes pasqüeres, que eren unes sabatilles de lona que la iaia ens comprava cada any.
De cara a la Pasqua Granada o de Pentecosta, que marcarà el final de la Pasqua, dir que avui no es celebra ja; però que abans si, i ho feien en el que es coneixia com:

CÓRRER MUNTANYES. Una altra tradició desapareguda. Durant aquests dies grups formats per joves d'ambdós sexes es desplaçaven per Pipa, el Castell, Anohueret, amb les seves viandes, màquines de retratar, gramoles o instruments musicals, anaven d'una a altra banda divertint-se. Altres en carros anaven a la platja o Fondeguilla. Els més benestants en taxis o camions a llocs més apartats; el cas era absentar-se de la localitat. Hi va haver un lloc que es va incorporar amb gran èxit, el Dipòsit de Segarra, construït per proveir d'aigua a les indústries Segarra i el grup de cases Colònia Segarra. Aquell lloc tancava bells jardins al seu voltant i des del qual s'albirava la gran plana de la Plana.

EL REFRANYER DE LA PASQUA
Altes o baixes, a l'abril són les Pasqües  (La Pasqua sol caure dins d’aquest mes, dies amunt o dies avall, i molt rarament cau en març)
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer (L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills)
De Pasqua granada al Corpus Crist, un dijous per mig
Ser com les palmes d'Elx, que arribaren el matí de Pasqua (Arribar molt tard)
Fer Pasqua abans de Rams (Esperar un infant abans de casar-se, uns promesos)
Figues i sermons, passat Pasqua no són bons (Després de madurar, les figues solen cucar-se, i quan ve el bon temps, ningú  està disposat a sacrificar-se ni mortificar-se)
La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa (Es refereixen als resultats, per a la collita, de les condicions meteorològiques del temps de Quaresma)
No hi ha Pasqua florida, que no hi hagi griva fugida (És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps)
Parlem d'ous, que ara ve Pasqua (Es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava)
Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com altre dia (Fa més goig la il·lusió per les coses que la seua consecució)
Pasqua marçal porta mal any (que es refereix al fet que si la festa de Pasqua és primerenca, o sigui, que cau pel març, hi haurà mala anyada o serà any de desgràcies
Pasqua nevada, primavera gemada (Vol dir que la nevada de Pasqua repercutirà en una primavera radiant)
Pasqua plujosa, collita abundosa (La pluja primaveral és excel·lent per als cereals de secà)
Pasqua sense ous [o truitada, com Nadal sense torrons [o torronada] (Són els dos aliments típics en aquestes celebracions)
Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc (En hivern calia tirar mà de les reserves del rebost guardades en sal, en oli o assecades, mentre que el bon temps era el moment de les torrades a l’aire lliure)
Per Pasqua, carn de corder, i per Nadal, de galliner (Cada festivitat té el seu menjar tradicional)
Santes pasqües! (Per indicar que no cal parlar més d’una cosa, que ja s’ha acabat o que ja hi estem tots d’acord)
Cara de Pasqua [o bon any] (Cara que mostra alegria, optimisme i satisfacció)
Content com unes pasqües (O diem d’algú que està molt content, ple de satisfacció)
Estar tranquil com unes Pasqües (Estar ple de satisfacció)
No és cada dia Pasqua (Ho diem en el sentit que no sempre ens afavoreix la sort o que no hem de pretendre fer cada dia grans negocis)
Entre les Pasqües vénen les basques [o A les Pasqües seran les basques] (S'interpreta com volent dir que en les grans festes hi ha sempre preocupacions, desficis i cansaments)
Després de les Pasqües vénen les basques (basca = xafogor, calor humitosa) (La Pasqua florida tanca la porta de l'hivern i obri la de l'estiu)
Fer la Pasqua [a algú] (Contrariar-lo, produir-li molèstia)
Pensar en la mona de Pasqua (Estar molt distret)

Ocórrer de Pasqües a Rams (Ocórrer molt de tant en tant)

EL REBOST DE LA VALL (Programa 42)

EL CAFÈ DE PIPA
(03/04/2017)
Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-3-d-abril-2017-audios-mp3_rf_17924604_1.html

REBEM A ABRIL RECORDANT ALGUNS REFRANYS

  • Ix març i entra abril, nuvolets a plorar i somriure els camps (Indica l’oratge i la florida primaverals)
  • A l'abril, cada gota val per mil (L'aigua d'abril augura un bon any per a les collites)
  • Arribar com aigua d'abril (Ser, una cosa, ben arribada)
  • Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós [o hermós] (És l’oratge que correspon en un any normal)
  • Abril mullat, de pa en ve carregat (La pluja abrilenca alimenta molt les plantacions cerealistes)
  • Auia per "San Marcos", quaranta dies "xarcos" (25 abril)
  • Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats. ( 23 abril)
  • Rient i plorant, l'abril va passant (Alternant el sol i les pluges, abril prepara les collites)
  • Tronades d'abril, fruites mil (L’anunci de pluges primaverals és molt apreciat perquè alimentaran els fruiters abans de les primeres calors)
  • Abril porta les flors i maig s'emporta els honors
  • Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses (La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent)
  • En abril, la flor comença a relluir (La floració en general comença a l’abril i adquireix l’esplet al maig)
  • Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril. (És el seu procés natural)
  • Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar (23 abril) (25 abril) (Comença l’època de les bones temperatures i de la plantació de molts productes hortícoles)
  • Flor d'olivera per l'abril, val per mil [o Flor en abril, oli en el setrill] (D’abril a juny, l’olivera va engrossint les olives)
  • En abril, sembra el panís [panís = dacsa, blat de moro] (És la millor època)
  • En abril, tot pardal fa son niu (Així és en la majoria de les espècies)
  • Per l'abril canta la granota i el grill (Significa que es tracta d’un mes de transició entre l’època de pluges i la de calor)
  • Si vols saber que arriba abril, les orenetes t'ho van a dir (És per aquesta època quan arriben les orenetes)
  • A l'abril, no et lleves ni un fil (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos)
  • Abril abrilet, set cares té (L’oratge es manifesta molt variat, inestable i canviant en primavera)
  • En passar Marquet i Creueta, ja et pots levar la jaqueta. (25 abril) (3 maig)
  • Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat

CALENDARI DE FESTES, COSTUMS I TRADICIONS
A LA VALL D’UIXÓ
LA SETMANA SANTA
 Significat de Setmana Santa:
La Setmana Santa, en l'any litúrgic cristià, és la setmana prèvia a la Pasqua que comença amb el Diumenge de Rams. Se celebren ritus solemnes per commemorar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

Diumenge de Rams. L'entrada a Jerusalem
En aquest dia se celebra l'entrada de Crist a Jerusalem muntat en un ruc menut i aclamat pel poble com a rei amb rams i crits.

Palmes i Palmons de Rams
Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria.
Antigament les palmes eren més utilitzades per les xiquetes i els xiquets solien portar palmons.
Al final de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons, els rams de llorer i olivera. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. 

El Dilluns Sant en quant a la celebració litúrgica catòlica recorda el passatge de la unció a Betània, i la història dels esdeveniments que es van succeir en Dilluns Sant així com l'expulsió dels mercaders del Temple de Jerusalem. Tal com ho reflecteix l'Evangeli de Sant Joan.

Dimarts Sant es caracteritza la seva litúrgia per l'exaltació de la Creu i per això en molts llocs el protagonista de les processons d'aquest dia és el Crucifix.
Pel que fa a la litúrgia cristiana en aquest dia es commemora la traïció de Judes.

El Dimecres Sant és el dia en què es reuneix el Sanedrí, el tribunal religiós jueu, per condemnar Jesús.

El Dijous Sant és juntament amb el Corpus Christi i l'Ascensió, el primer dels Tres dijous de l'any més importants en la religió catòlica. És el dia en què se celebra l'últim sopar en què Crist va instituir l'Eucaristia. També s'escenifica el Lavatori dels peus.

El Divendres Sant es rememora la mort de Crist crucificat. Es recorda el viacrucis, així es diu al camí que Jesús va haver de recórrer portant sobre les seves espatlles la fusta en el qual anava a ser crucificat. La seva mort a la creu i la seva sepultura. Constitueix el nucli central de la Setmana Santa.

El dissabte Sant és el dia de la Setmana Santa en què els cristians rememoren a Jesucrist en el sepulcre. Un cop és de nit, se celebra la principal celebració cristiana que és el que s'anomena la Vetlla Pasqual, que en la seva primera part (benedicció el foc nou i de l'aigua, lectures, lletanies, professió de fe i Batejos) correspon pròpiament al Dissabte Sant; però la Missa de Glòria, molt solemne, amb volteig de campanes i plena de auques, correspon a la celebració pasqual de la Resurrecció.

El Diumenge de Resurrecció, és el dia en què Jesucrist ressuscita després de la crucifixió, va a la trobada amb els seus apòstols i després puja cap al cel, també és la finalització de la Setmana Santa.

La mona de Pasqua. La Pasqua és la festa que la xicalla espera amb il·lusió per a rebre el present de la tradicional "Mona" amb què els compares o padrins obsequien els fillols, costum d'origen força antic. L'obsequi consisteix en una pasta elaborada en formes diverses on, com a complement, s'hi posen ous durs.
Es dóna el nom de "Mona" a aquest present alimentós, perquè, segons es diu, els pastissers, en confeccionar-lo, li donaven la forma d'aquest animal, però el cert és al contrari. Els pastissers li donaven aquesta forma o hi posaven la figura d'aquest animal perquè el poble l'anomenava així.
El costum de posar-hi ous prové de que, en quasi tots els països de l'antiguitat, l'ou era símbol del creador o sigui d'aquell que resumeix en ell mateix tot el que ha estat creat. Els grecs i els romans en feien ofrena a llurs divinitats, quan desitjaven purificar-se, i a l'ensems eren servits als àgapes funeraris amb l'intent de purificar les ànimes dels difunts.
En els primers temps del cristianisme, en establir-se el període quaresmal amb la seva disciplina eclesiàstica, va prohibir-se menjar, no solament carn i llet, sinó també ous. A causa de tal abstinència, durant aquest període, es feia una extraordinària provisió d'ous i per a obtenir que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix perquè no es fessin malbé.
Els cristians continuaren mantenint el concepte de donar a l'ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció de Jesucrist i, per a ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en grans quantitats als parents i amics.

Característiques i transformacions de la mona 
Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina. En algunes poblacions, la mona té forma d’objecte o d’animal i en d’altres és un ninot amb un ou a la boca o a la panxa. Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. En alguns casos, la mona és com un pastís d’aniversari: es posen tants ous com anys té l’infant destinatari.
Al País Valencià, l’ou dur que conté la mona serveix per executar una curiosa declaració d’amor: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada, al tems que es dia la cançó: "Ací em pica, ací em cou i el dia de Pasqua et trenque l'ou".

Setmana Santa a l'abril, any molt gentil
Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
Per Setmana Santa, pluja; o vent altrament, no és santa
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada

TRADICIÓ DESAPAREGUDA
Pujada al Calvari.
Durant tots els divendres de Quaresma es desplaçaven des de les Esglésies respectives, els xiquets d'ambdós sexes i al capdavant els seus mestres resant durant tot el trajecte el Sant Rosari i ja allà, el sacerdot, en unió de tots els altres, realitzava els ritus del Calvari.

CELEBRACIONS:
La Tamborada
Nombroses confraries de la província de Castelló, amb les seves seccions de bombos i tambors, participen cada any en la Tamborada de la Vall d'Uixó, organitzada per la Junta Coordinadora de Confraries de la ciutat. l'acte arranca a les 22.00 hores, des de la rotonda en la qual conflueixen les avingudes Sud-Oest i Jaume I.
Es tracta d'un dels actes previstos en la programació de la Setmana Santa vallera, que concentra a centenars de confrares i a una vintena de germandats, la desfilada inicial discorre pel vial Jaume I fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, on van concorrent cada una de les seccions assistents.
Un cop tots reunits en aquest emplaçament, arriba el moment més esperat, el del toc conjunt, en la qual tots els implicats, a l'uníson, realitzen el ja tradicional cop a la vegada, el primer d'ells, protagonitzat per l'alcalde/esa, i la presidenta de la Junta Coordinadora de Confraries local. 
Després d'aquesta sonora parada, els confrares es desplacen fins a la plaça Ismael Llopis, on se'ls serveix una reconfortant xocolatà, passant abans per Benigafull i la plaça El Peral. 

Presentació de la revista Confrares i el cartell anunciador de la Setmana Santa.
Amb la presentació de la revista Confrares, la Junta Coordinadora de Confraries de la Vall d'Uixó inicia els actes de Setmana Santa. La casa abadia de la parròquia del Sant Àngel Custodi acull cada any a les presentacions de la nova edició de la revista i del cartell anunciador dels actes de la Setmana Santa
L'acte compta amb la presència del president-a de la Junta Coordinadora de Confraries de la Vall, el rector del Sant Àngel Custodi, l'alcalde-essa de la ciutat, així com alguns regidors de la corporació municipal.
Cada any l'autor del cartell és diferent i en tots ells destaca la imatge que anuncia les activitats de la Setmana Santa per tota la ciutat.  
En la revista apareixen els actes en què participaran les sis confraries de la Vall d'Uixó, des de la processó dels Dolors fins al diumenge de Pasqua, amb la programació de la coneguda processó de la Trobada, que atrau nombrosos veïns i visitants.
Així mateix, Confrares compta amb articles de totes les germandats i imatges de la Setmana Santa de l'any anterior. 

CONFRARIES DE LA VALL D’UIXÓ
COFRADÍA DE JESUS NAZARENO Y SANTA FAZ
Any de Fundació: 15 de Maig de 1950
Nº de confrares: 136
Desfilen: 136
Passos i Imatges:
· Jesús Natzarè l'autor es desconeix (procedia d'Olot) i va ser construït el 1951.
· La Verònica d'autor desconegut, desfila al costat de Jesús Natzarè el Dimecres Sant i en el Via Crucis de Divendres Sant al matí.
Símbols o Estendards:
· Estendard morat i brodat en or amb la imatge pintada del Natzarè.
· Xicotet estendard morat amb la imatge antiga de la Santa Faç acompanyat amb dos preciosos fanals que són el Pòrtic de la Confraria en les seves desfilades.
Uniforme:
Està compost per túnica habitada, capa i caputxó de ras blanc, guants blancs, cíngol blanc i sandàlies morades. En l'avantbraç esquerre de la capa figura la Creu de Santiago de color vermell.
Seccions: Posseeix una secció interna de Bombos i Tambors.

COFRADÍA ECCE-HOMO
Any de Fundació: 15 de desembre de 1949
Nº de confrares (el 1999): 200
Desfilen: 185 confrares
Passos i Imatges:
· Imatge que data de 1950 - Olot. Actualment no desfila.
· Pas compost per 5 figures de l'any 1953 de l'escultor valencià José Mª. Ponsada que representa la imatge de Jesucrist en ser presentat per Pilat al poble. Aquesta sí que desfila.
Símbols o Estendards:
3 estendards, la insígnia és la Creu de Malta amb corona d'espines entrellaçades en el centre la canya de l'Ecce-Homo i el fuet.
Uniforme:
L'hàbit és una túnica habitada, caperuzón encarnat amb la imatge de l'Ecce-Homo, cordó vermell per la cintura, capa encarnada amb la insígnia de la confraria al braç esquerre, sabata negra i guants blancs, ciri elèctric amb flama.
Seccions:
· Romans, 1992.
· Tambors i bombos, 1996.
· Portants 1953.

CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG DE JESÚS I SANT SEPULCRE
Any de Fundació: 1696
Nº de confrares: 118
Desfilen: 90
Passos i Imatges:
· Imatge del Sant Sepulcre, construït per Rabassa a 1949, desfila el Divendres Sant.
· Peana del Santíssim Crist Crucificat, construït per Rabassa a 1952, desfila a Dimecres Sant.
· La Creu del Crist tallada en fusta. Desfila al Via Crucis de Divendres Sant.
Símbols o Estendards:
· Tres banderes vermelles amb els símbols de la Creu, Corona d'espines amb els claus i Sepulcre respectivament.
· Guió del Crist Crucificat.
Uniforme: L'uniforme està compost per una Túnica blanca amb botons i REVETÓN vermell, mitjons blancs, sandàlies vermelles, faixí vermell amb dibuix del Sant Sepulcre a porpra, capa vermella i cucurutxo blanc amb Creu de Santiago en vermell, guants blancs.

CONFRARIA DE LA MARE DE DEU A PEU DE LA CREU
Any de Fundació: 1947
Nº de confrares: 100
Passos i Imatges:
Pas de la Verge asseguda al peu de la Creu amb Crist en els braços, Creu amb Llençol, tot mida natural, obra dels Mestres imatgers d'Olot.
Uniforme:
Sayón rosa pàl·lid, cordó blanc, capa i cucurulla blau marí, guants blancs, sandàlies blau marí, mitjons blancs, ciri vermell. Tant en la capa com la cucurulla va pintat a mà l'anagrama de la confraria.

GRANADERS DE LA VERGE DELS DOLORS
Any de Fundació: 1952
Nº de confrares o granaderos (Abril 2010): 61
Desfilen: 35
Passos i Imatges:
La Confraria no disposa d'una imatge pròpia, de manera que procesiona amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors que pertany a la Parròquia del Sant Àngel. L'autor de la talla és D. José María Ponsoda Bravo i data del 1942.
Símbols o Estendards:
Consta de banderí i guió.
Uniforme: Casaca de vellut negre i ornamentacions en or, peto de color morat; pantalons negre amb galons daurats, faixí morat i barret negre amb vel rematat amb un plomall morat i sabates de xarol negre.
El pitet és blanc i els pantalons també pel Diumenge de Resurrecció i per la "Trobada".
Seccions:
La Confraria no disposa de secció de tambors i bombos com a tal, sinó que utilitza 4 tambors, 2 Bombos i 1 Caixa que són tocats pels mateixos granaders i que són peça fonamental per a desfilar mantenint així el pas.

CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

A més a més de les seccions de tambors de cada confraria també hi participa la
BANDA DE CORNETES I TAMBORS encapçalant les processons.

Pregó d'inici de la Setmana Santa
El pregó és l'acte que dona inici a la celebració de la Setmana Santa. Té lloc en una de les parròquies de la ciutat. Per a la seva lectura es compta cada any amb un convidat. Per a la cloenda es compta amb la col·laboració d'algun grup musical.

Divendres de Dolors o Divendres de Passió
És el divendres anterior al Diumenge de Rams, comprès dins l'última setmana de Quaresma.
A la Vall, es dóna inici a la Setmana Santa amb la processó que organitza la Confraria de “Granaderos de la Virgen de los Dolores" la processó de Maria al Peu de la Creu, on Ntra. Sra. dels Dolors, es representa davant de la Creu amb la corona d'espines a les seves mans recordant els dolors de Maria durant la Setmana de Passió. En la processó particepen més de 300 dones anomenades les “dolorides” i acompanyades cadascuna d’elles per una representació d’homes.

Als Dolors les mirades i a la Pasqua les demanades (A l’eixida de missa els xics i les xiques anaven ataüllant-se per tal de triar parella amb qui passar les Pasqües).

Diumenge de Rams
Es commemora l'entrada de Crist a Jerusalem amb un acte principal com és la benedicció dels rams, d'olivera o de llorer, les palmes i els palmons.                
A aquest acte, calia anar-hi ben mudat, i estrenar roba, una tradició ben vigent fins fa uns anys. 

El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans (El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat)
Els rams, palmes i palmons beneïts aquest dia es guarden a casa com a elements de protecció. Per exemple, les fulles de llorer beneïdes s'empren a la cuina o es guarden per cremar quan hi ha tempesta i les palmes i palmons es posen al balcó com a mesura de protecció de les cases. Algunes palmes s’utilitzen en l’ornament del monument i que després es cremaran per obtenir la cendra que s’usarà en el dimecres de cendra de la Setmana Santa del proper any.

A la Vall d'Uixó es celebra en els diferents llocs de culte: Així, se celebrava al Convent, a l'Església de Sant Antoni (Colònia Sant Antoni), a les Parròquies de Sant Jaume (Barri Toledo), del Crist (Barri Carbonaire), i de Lourdes.
La Parròquia de l'Assumpció celebrava el Diumenge de Rams des de l'Ermita de Sant Vicent, per acabar a la Parròquia.
El mateix ocorre a la Parròquia de Jesús Obrero que la inicia a la Capella dels Desemparats (Colònia Segarra).
I des de l'Ermita del Roser, s’inicia la celebració de la Parròquia del Sant Àngel Custodi.
  
Aplegar a rams de beneir (Aplegar a bon port una cosa, realitzar-se una cosa)
Diumenge de Rams mona entre mans
Dur [algú] amb rams i palmes (Tenir-li moltes atencions, tractar-lo amb extraordinari mirament, fent-li moltes festes)
Fer Pasqua abans de Rams (Esperar un infant abans de casar-se, uns promesos)
No arribar a rams de beneir (No tenir bon resultat)
No convé, ni ara ni abans, fer la Pasqua abans de Rams

Dilluns sant
El barri Toledo de la Vall d'Uixó celebra el "Via Crucis de Torxes" en què es porta la Creu envoltada d'espelmes. Des de fa uns anys es va recuperar la tradició d'aquest Via Crucis nocturn per l'exterior i de fet s'ha constituït una "xicoteta" confraria del Crist de l'Agonia i de la Verge dels Dolors. Així dues dones acompanyen vestides de negre amb teula i mantellina a la Creu, que és transportada per un home. Per davant, es porta una xicoteta imatge de la Dolorosa. Així es recorren els carrers del Barri, rememorant les estacions del Via Crucis

Dimarts sant.
En aquest dia la confraria de "Ecce-homo" de La Vall  realitza el trasllat del pas de l’Ecce-homo des de la seua seu  a l’avinguda Cor de Jesús, fins a la Parròquia del Sant Àngel Custodi per tal d’estar disponible per a la participació de la Processó General de Confraries del dimecres sant.

Dimecres sant.
El Dimecres Sant marca el final de la Quaresma i el començament de la Pasqua. En aquest dia es celebra la solemne Processó General de totes les Confraries de La Vall d’Uixó on participen els  passos del Ecce Homo, de Jesús Natzaré i la Santa Faç, la Mare de Déu al Peu de la Creu, amb la confraria de la Puríssima Sang i Sant Sepulcre, així com la Dolorosa, representada per les confraries de Granaders de la Mare de Deu dels Dolors i Mare de Déu dels Dolors, amb les seves respectives Bandes de Bombos i Tambors.
En algunes ocasions, un cop arribada la processó a la plaça de l'Ajuntament es canten unes sagetes (els últims anys a càrrec del cantador Sebastià Orzaez).