EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CÀNTER/CÀNTIR. 

1. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix, que per la part superior central acaba amb un coll i té una ansa a cada costat. 

      · "Cànter nou fa l’aigua fresca" (Se sol dir per ponderar la il·lusió que es posa en tot allò que s'estrena, ja sigui objecte o situació). 

      · "Caure [alguna cosa] com un cànter d'aigua" (Molestar). 

      · "Cel a borreguets, aigua a canterets [o a grapadets, o cabassets]" (Es diu quan els núvols indiquen pluja). 

      · "Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca" (No es deu abusar de la paciència dels demés). 

      · "Anar a raig de càntir" (Anar molt bé, sense dificultats). 

      · "Anar-se'n com el broc del càntir" (Tenir diarrea continuada). 

      · "Ànima de càntir" (Persona curta d'enteniment i pusil·lànime). 

      · "Deixar-les anar a raig de càntir" (Enraonar molt i sense mirament) 

Al país valencià també se'l coneix per: 

2. BOTIJA. Recipient de terrissa, de metall o de vidre, més ample de dalt que de baix, amb una ansa en la part superior central i dos brocs de diferent gruix, que serveix per tenir aigua o vi i per beure a galet. 

I la variant de la: 

CANTERELLA. Cànter amb broc. Botija. (Es diu a Benicàssim i Vila-real). 

      · "Qui aboca l'aigua de cop en la cantarella, li'n cau més fora que en ella". 

També es refereix el càntir a: 

3. Mesura de líquids, que conté poc més d'onze litres i serveix per mesurar principalment oli i vi. 

I per posar els cànters tenim el: 

CANTERER/CANTIRER/CANTELLER. 

1-- Banc amb forats circulars per tenir-hi els cànters. 

També es refereix al: 

2.- Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa.