Les cutimanyes, són meduses de l’especie Carybdea marsupialis. En castellà es diuen "avispas de mar", i en català normatiu "vespes de mar". És una espècie mediterrània molt freqüent a les nostres platges, i probablement una de les més urticants, si no és la més de totes, exceptuant la “carabela portuguesa”, espècie atlàntica que es va avistar enguany a la Comunitat Valenciana, no sé si també a Borriana.
Per què resulta pràcticament invisible la cutimanya?: es tracta d’un animal hialí i transparent que passa desapercebut durant el dia, a qui li agrada, a més, nadar arran de l’arena, i per això les picadures es produeixen principalment del melic cap a baix. Si la mar està revolta, els tentacles filamentosos de la Carybdea es poden trencar i es queden surant a la deriva per la mar, encara que no per això perden el seu poder urticant i encara ens poden pegar una dolorosa trallà de verí.
Anomenem també cotimanya a l’insecte dels arrossars, és el Naucoris maculatus, res a vore amb la medusa des del punt de vista zoològic. Aquest està present a les marjals i terres de cultiu d’arròs. Podriem especular que Naucoris, al capdavall un altre bitxo que pica però d’aigua dolça, deixara com un axiamo les cames dels nostres avantpassats quan treballaven als camps d’arròs i que per extensió li van dir també cotimanya a l’invisible medusa depredadora de la mar.
Passa de cotomanya a cutimanya és cosa de l’evolució del llenguatge. I com la moda dels banys estiuencs a la platja ha vingut anys després.
Passa de cotomanya a cutimanya és cosa de l’evolució del llenguatge. I com la moda dels banys estiuencs a la platja ha vingut anys després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada