1. Feix de llenya, pròpiament el que pot portar una bèstia de càrrega a un costat de bast, i en general qualsevol feix de llenya de dimensions similars a les d'aquell.
Per fer costal en bosc net s’esporguen els pins en el temps que no saben.
Les eines de treball eren la destral petita o d'esbrancar, la pedra d'esmolar, l'estrenyidora i un plegalló de cordes d'espart.
Primer es recull la llenya i es prepara per a fer el costal, tot triant les encares. Després es col·loca les encares damunt les dues cordes i l’estrenyedora. S'omple el costal i es posa les encares de sobre, mirant que totes les branques tinguin la mateixa curvatura. Es lliga la testa del costal igualant els caps. Es nua ben fort la testa del costal. Amb l'estrenyidora s'apreta el costal fent força amb el pes del cos del costalaire. Tot seguit ja es pot lligar la segona corda. Es deixarà el costal col·locat verticalment amb els altres a punt de ser transportat.
Els costals al llom dels animals de càrrega anaven destinats, preferentment, als forns de pa. Calia que tinguessin tots la mateixa mida per poder entrar per la boca del forn.
2. Sac gros fet amb cànem o jute que serveix per transportar llavors o mercaderies.
O l'expressió castellana. "Harina de otro costal" que el seu equivalent en català seria:
- "Això són figues d’un altre paner" (Ser cosa de molt diferent classe de la que es parlava).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada