EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

PARLAR [O DISCUTIR] SOBRE EL SEXE DELS ÀNGELS 

Es tracta de discussions inútils, absurdes, sobre temes irrellevants o especulatius i que no porten enlloc. 

Un àngel és un esperit pur que té enteniment i voluntat, inferior a Déu però més perfecte que els éssers humans. Els àngels van ser creats per Déu i alguns d'ells, capitanejats per Lucífer, s'hi van rebel·lar i es van convertir en dimonis. Els que es van mantenir fidels a Déu, capitanejats per l'arcàngel sant Miquel, van ser confirmats en la seva gràcia i la seva benaurança. La seva existència és un dogma de fe. Hi ha entre ells una gradació jeràrquica: serafins, querubins, trons, dominacions, virtuts, potestats, principats, arcàngels i àngels. La iconografia concreta dels àngels com a un dels graus d'aquesta jerarquia els representa, des del segle IV dC, en una figura antropomorfa alada. Però, en ser esperits purs, no tenen sexe. 

D'aquí treu cap la frase “Parlar de (o discutir sobre) el sexe dels àngels”. 

És per això que l'església va tractar el tema en diversos concilis. Els quals van durar anys. El més famós va ser el concili Bizanci S'explica que mentre Constantinopla estava voltada pels turcs, els dirigents de la vella capital de l'Imperi Bizantí, obsessionats per la teologia, es dedicaven a discutir sobre el sexe dels àngels. Embrancats en aquesta disputa dialèctica, dividits per qüestions teòriques i de protagonisme, van descuidar l'organització de la defensa, i els seus enemics, proveïts d'ariets, catapultes i bombardes, van obrir bretxes en les muralles i van prendre la ciutat. Tot un procés històric de dos mil anys s'havia anat a la banya per culpa d'uns insensats als que importava més tenir raó en una discussió que la pròpia supervivència. Déu ens lliure dels personalismes. 

Esotèricament, tot aquest debat no té fonament ja que els Àngels (i en general la Jerarquia Angelical) són entitats subtils, éssers desproveïts d'un cos físic, situats en plans més elevats i com a tal són asexuats, ja que els òrgans sexuals són per a la procreació d'un cos fisc. 

Aquesta història, segurament falsa, és aplicable a la política nacional, perquè a l'esquerra espanyola li passa una cosa molt semblant. Es perd en discussions bizantines -mai millor dit-, mentre els turcs, la dreta, tots units com un sol home, es disposen a assaltar les muralles del govern. A la dreta estan tots, des de l'extrema dreta dels neofranquistes nostàlgics als aspres neocons i els liberals d'amable tracte. Tots units, fins i tot a risc de que els més exaltats dominin el cotarro. 

En canvi l'esquerra aquí està, sempre amb les seves aprensions teòriques i ètiques. Que si jo no vaig amb aquests, que són uns burgesos, que si jo no em barrejo amb aquells, que són uns utòpics És clar, quan els turcs arriben a les portes de la fortalesa, ens enxampen sempre en calces, discutint sobre el sexe dels àngels. 

Tot i que els àngels no interessen tant avui, resulten discussions equivalents les següents (segons l'opinió, és clar, discutible): 

Decidir si s'és més patriota des de la dreta o l'esquerra ideològica per portar la bandera espanyola en els bessons o a la roba interior; dilucidar si els etarres són uns degenerats mentals o uns rancorosos sense ideals, però la seva posició és assimilable a l'IRA; triar entre energia nuclear o energies verdes, perquè amb qualsevol de les dues solucionaríem el problema energètic al complet; escollir entre transvasaments o dessaladores, perquè un dels dos és la clau per al tema de l'aigua a Espanya; ... 

El sexe dels àngels té, en l'actualitat, dues modalitats. Uns aixequen les faldilles del fals problema, per descobrir el que porten per sota, sense adonar-se que van en pilota. D'altres, s'embranquen en una discussió interminable sobre si són hacs o Bes, sense atrevir-se a aixecar les faldilles del tema, que és el pràctic. I a sobre, la major part de les vegades, el problema és bisexual. Cal arriscar-se a considerar les raons de l'altre, perquè els problemes no solen tenir una única solució i sol passar que, per avançar, calgui recolzar-se en el contrari. 

Altres frases relacionades: La pietat popular els relaciona amb la bondat, i d'aquí expressions com 

      · Ser un àngel o comportar-se d'una manera angelical, que s'apliquen a persones que actuen amb bonhomia o generositat. 

Altres expressions col·loquials que inclouen aquest terme són: 

      · Cantar-hi els àngels (ser molt apreciat un menjar o qualsevol altra cosa); 

      · Dormir com un àngel (dormir plàcidament); 

      · Estar amb els angelets (manera de dir als nens que algú s'ha mort); 

      · Fer l'angelet (fer-se el desentès); 

      · Passar un àngel (que es diu quan de cop tothom es queda callat en una conversa)