EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

DESTALL/ESTALL

1,. Escarada, treball a preu fet, sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta i no a tant per unitat de temps 

      -- “Anar a estall” procedix del món del treball en l’agricultura tradicional, però també ha sigut i és d’aplicació a l’obra, a les faenes de la construcció. 

A estall es plantava l’arròs, se segava, es cavava i es collia (i es cull) la taronja i tota classe de fruites en les collites, en contraposició a quan eixes faenes es feien (i es fan) a jornal, quan es treballa i es cobra per unitat de temps, independentment de les garbes segades, de la terra cavada, de les arroves collides o dels metres de paret feta o enlluïda. 

2.- Té també el sentit figurat de fer alguna cosa ‘de pressa, sense descans, per a acabar prompte’. 

Qui fa les coses molt de pressa podem dir que les fa a estall. I si ens traslladem al mon de la corrupció o del capitalisme especulatiu hem vist que molts dels executors de tan innoble activitat sembla que l’han exercida a estall, perquè algunes fortunes s’han fet o s’han incrementat tant, en tan poc temps, que els seus posseïdors pareix que han robat sense descans. Que s’hagin enriquit a estall. 

Molt al contrari dels polítics actuals que no es donen gens de pressa en formar govern.