|
Sant Bernat de Claraval |
SAN BERNAT ABAT PATRÓ DE MONTÁN
La parròquia de Montán està dedicada a Sant
Bernat. La seva festa té lloc el 20 d'agost, i està considerada com a festa
patronal de la localitat. La imatge del Sant, de grandària natural i d’una gran
bellesa escultural, és copia de la que existeix en l’església de la Zaidia en
València. Presideix l’altar major. Va ser costejada per subscripció voluntària
entre els veïns del poble l’any 1898. Va ser esculpida per l’escultor valencià
Josep Burgalat.
L’elecció del Sant com a patró de la Villa de
Montán es va fer en l’any 1634, després de constituïda la Carta-Pobla. Aquest
Sant pertany al santoral francès, de fet és diu Sant Bernat de Claraval (va
néixer el 1091 a Fontaine-lès-Dijon, va crear la comunitat cistercenc de
Claraval on va morir el 20 d'agost de 1153). Cal recordar per aquell temps, que
D. Miguel Vallterra estava repoblant CastellMontán per francesos provençals i
tal vegada aquesta circumstància influís en l’elecció del patró.
|
Altar major de l'església de Montán amb Sant Bernat |
BIOGRAFIA DE SANT BERNAT DE CLARAVAL
Abad i reformador monàstic francès, canonitzat
el 1174 (Castell de Fontaines, Dijon, 1091 - Claravall, 1153). Procedent d'una
família noble, va seguir des de molt jove la seva vocació religiosa. Va
ingressar en 1112 a l'abadia cistercenca de Cîteaux i molt aviat, en 1115, va
passar a dirigir el nou monestir de Clairvaux (Claraval).
En tots dos monestirs va imposar l'estil que
aviat s'estendria a tot l'Orde del Cister: disciplina, austeritat, oració i
simplicitat. Tals ideals li van enfrontar amb Pere el Venerable, abat de Cluny,
ja que suposaven un atac directe contra la riquesa dels monestirs, la pompa de
la litúrgia i el luxe de les esglésies cluniacienses.
Sant Bernat de Claravall va ser un defensor
dels drets polítics i econòmics del papa: la seva mediació en favor d'Inocencio
II en el conflicte que l'enfrontava amb l'antipapa Anaclet II (1130-1137) es va
veure recompensada amb importants privilegis pontificis per l'ordre cistercenc
. La seva influència va créixer encara més en arribar al papat el seu deixeble
Eugeni III (1145-1153), antic frare cistercenc.
Bernat va lluitar contra les incipients
tendències laïcistes del seu temps, fent condemnar el racionalisme d'Abelardo i
les propostes d'Arnaldo de Brescia que l'Església tornés a la pobresa
primitiva. No va dubtar de la legitimitat d'usar la força en suport de
l'Església, incitant a francesos i alemanys a la segona Croada (1146), o fent
reconèixer a l'Orde del Temple com a realització de l'ideal del frare-soldat
(1128). La seva teologia, en canvi, insistia sobre la Mare de Déu i sobre la
humanitat de Jesucrist amb una tendresa que li va valer el sobrenom de doctor
melifluus.
|
Peanya de Sant Bernat |
LA FESTA
Els actes centrals del dia són la plega (la rondalla i la comissió surten a recollir la voluntat per a les festes patronals), missa, processó i actuació d'un grup de jotes. Es complementen al llarg de la setmana amb bingo, discomòbil, i bous embolats i vaquetes. En alguns balcons pengen un penó amb la imatge del Sant.
|
Processó |
|
La plega |
|
La plega |
|
Actuació grup de jotes |
|
Vesprada de vaques |
|
Bou ferotge |
|
Penó de Sant Bernat |
|
Balcó amb el penó de Sant Bernat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada