LA PARLA DE LA VALL

DESBOTIFARRAR / ESBOTIFARRAR

Desbotifarrar és un verb d'ús molt estès a La Vall, especialment en la seva forma reflexiva desbotifarrar-se, que deriva de la paraula catalana esbotifarrar que, a la vegada, deriva de botifarra (budell de porc farcida de carn i cansalada i condimentada amb espècies) i que, per extensió, designa tot aquell envàs o embolcall on el budell, incapaç de suportar la pressió del que conté o protegeix rebenta deixant de ser botifarra i escampant el seu contingut als quatre vents.

A La Vall les coses no s'aixafen, ni es “despachurran”, ni es destrossen, ni es descomponen, ni esclaten, ni rebenten ni fan explotar. A La Vall tot es desbotifarra.

Però vegem que ens diu exactament els diccionaris del seu significat

1.- Rebentar o rebentar-se la roba, l'embolcall.

   - “El matalàs s’ha esbotifarrat”.

2.- Una cosa, rebentar-se per una pressió feta des de l’interior.

   - "Que vols esbotifarrar la bossa, amb tantes coses?"

   - "En ajupir-se se li van esbotifarrar els pantalons."

Uns exemples actuals:

   * Un submarí nuclear la carcassa es col·lapsa (El K-129 va sofrir una explosió i és va desbotifarrar a la mar de Barents)

   * Un país (la independència de Catalunya desbotifarraria Espanya)

   * Una hèrnia (per culpa de l'hèrnia tenia tots els budells desbotifarrats)

   * Una faixa (en desbotifarrar-se-li la faixa li van caure totes les pellorfes)

   * Un coixí (el coixí és va desbotifarrar per les costures)

   * Un colló (com portava oberta la bragueta se li veia tota la collonera desbotifarrada) I fins a la víctima d'un accident de trànsit (el patinet va aixafar Antoni i el va deixar tot desbotifarrat a la vorera)