EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

QUI NO TREBALLA EN TOT L'ANY TREBALLA EL DIA DE CAP D'ANY 

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps 

La nostra saviesa popular està plena d’expressions relatives al malfeiner. Vegem algunes: 

      · de la taula al llit i del llit a la taula: dit de qui sols viu per a menjar i dormir. 

          -- En Jaume, mira’l, de la taula al llit i del llit a la taula, és un mandrós i mai no farà res de bo 

      · ser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis: no fer gens de feina, ser un gandul. 

          -- Millor que no li diguis que t’ajudi a fer les feines de casa perquè aquest és un feina-fuig-mandra-no-em-deixis. 

      · fer el gos: fer el gandul, abandonar-se a la mandra. 

           -- Els diumenges li agrada passar-los sense fer res de profit, fent el gos tot el dia. 

      · fer el manta: gandulejar / estar sense fer res. 

          -- S’aprofiten de fer el manta quan no hi ha l’encarregat. 

      · tenir el menjar de bo i el treballar de malalt: menjar molt i treballar poc. 

          -- Quan és l’hora de fer feina desapareix, té el menjar de bo i el treballar de malalt. 

      · fer-li mal l’os bertran (a algú): peresós, ser molt peresós, gandul. 

          -- Amb ell no hi comptis perquè li fa mal l’os bertran. 

      · jeure com un porc: jeure molt a l’ampla, sense miraments o sense pensar en el treball. 

          -- A tothom que veu li explica que treballa molt, però en realitat es passa el dia jaient com un porc. Tota la feina l’hem de fer nosaltres. 

     · tenir un os a l’esquena: ser gandul. 

          -- Quina família: el pare és un gandul i el fill té un os a l’esquena. 

      · no fotre cop: No fer gens de feina, ser un gandul. 

          -- No fot brot en tot el curs i després treu bones notes. No sé com s'ho deu fer. 

      · rascar-se la panxa: Fer el gandul. 

          -- De tan rascar-se la panxa, ja no sap què és treballar. 

      · tocar-se els collons: estar ociós, no fer res de profit. 

          -- Sempre es passa el dia tocant-se els collons. Ja és hora que busqui feina i s’espavili una mica 

      · caçar mosques: passar el temps sense treballar o fent coses inútils. 

          -- Deixa de caçar mosques i posa’t a treballar