LA PARLA DE LA VALL

ESGARGAMELLAR-SE

És el que molts coneixem com desganyitar-se.

Fatigar-se la gola cridant. Cridar excessivament. Fer-se malbé, la gola a força de cridar.

- M’he esgargamellat de cridar-te i no m’has respost.

Esgargamellar-se ve de gargamella, que és l’altra manera que tenim de referir-nos a la gola, exactament l'espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.

- Té un os entravessat a la gargamella.

També esgargamellem quan ens escanyem amb un gargall.

També solem dir algunes expressions quan cridem massa fort:

· Perdre el bel (Escanyar-se de tant de cridar).

- Estaven discutint i, de tant cridar, ha perdut el bel.

· Prendre el cel amb les dents (Irritar-se molt, fer grans crits d’indignació).

- Quan li van dir que ja havia fet tard, prenia el cel amb les dents; mai no l’havíem vist tan irritat.

· Posar-se com un gall de panses.

· Cridar com un boig. (Alçar la veu)

· Tenir trencat el tel de la llengua.

· Enfosquir-se-li la veu.

· A plens pulmons (Cridar molt i escandalosament)

· Aixecar el gallet (Cridar massa en una discussió)

· Alçar el Cristo (Cridar molt, amb indignació)

· Arrancar els ais (Cridar molt, escandalosament)

· Baladrejar (Cridar esvalotant)

· Baladrejar més que la mar de llevant (Cridar molt)

· Clavar crits (Cridar molt)

· Cridar com un descosit (Fer grans crits, sia plorant, sia per altra causa)