ESCALFADOR
El seu origen té que veure amb escalfar, donar calor. I en concret, l’escalfador que està en desús és l'instrument de metall a manera de cassola, amb un mànec llarg, que s'usa com a recipient de caliu i es posa entre els dos llençols del llit per escalfar aquest.
La calefacció de gas o de gasoil no es va instal·lar de forma general fins l’últim quart del segle XX; tradicionalment les cases s’escalfaven amb la llar de foc, que normalment estava situada a la cuina -perquè, de fet, s’utilitzava també per cuinar-. A l’hivern, les cambres per dormir, sovint poc assolellades, estaven fredes i humides a l’hora d’anar a dormir. Per esmorteir la fredor dels llençols, des del segle XVII i fins al XX a les cases de pagès i de poble era habitual tenir un escalfador, que es possava entre els llençols per escalfar el llit abans de posar-s’hi. A l'interior s’hi posaven unes brases per generar escalfor.
Els escalfadors estaven dissenyats per a ser moguts a l'interior del llit per distribuir la calor per tota la seva superfície. Alguns exemplars comptaven orificis a la tapa a través dels que deixava escapar la calor. Altres eren completament descoberts amb una estructura semicircular a la part superior per allunyar les brases del llençol. La seva composició totalment de metall feia que la calor es transmetia uniformement tant als llençols de sota com a les superiors.
Amb l’arribada del material plàstic a mitjans del segle XX les bosses d’aigua calenta van substituir l'escalfador a les cases.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada