EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ESPARDENYA

Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de tela grossa, empenya feta amb vetes (o també amb tela grossa) i generalment amb dos vetes que es lliguen al turmell.

Les havia de dos tipus, l’espardenya de careta, que cobria únicament el dit polze, la preferida pels llauradors valencians, i l’espardenya de cara, la puntera de les quals, prou reduïda, cobria tots els dits del peu i era de cànem, igual que el taló. Es lligaven al peu per mitjà de dos cintes o betes, de color negre o blanc, que eixien de la puntera encreuant-se per damunt de l’empenya fins a la talonera on s’introduïen en dos traus, un a cada costat i s’encreuaven i lligaven al turmell o a la cama. Més tard es va introduir la lona o altre teixit gruixut per fer la puntera i el taló que seguien sent peces independents que deixaven el peu descobert.

L’espardenya és un calçat que és manté; però no com ús, encara que alguns romàntics se les pose, sinó com una fabricació artesanal per tal de que no es perdi aquest article de tant arrelament en el nostre País Valencià. Avui són el complement imprescindible de la indumentària tradicional folklòrica a tot arreu de la geografia valenciana.

Al llarg dels segles la espardenya era el calçat de les gents del camp i des La Vall d'Uixó es fabricava per a molts territoris nacionals.

Trobem moltes expressions amb la paraula espardenya:

   • Anar amb una sabata i una espardenya ( Anar de qualsevol manera, descuidat).

   • Anar com el tio llenya, amb una sabata i una espardenya (Amb mitjans insuficients, incomplets).

   • Companyia d'espardenya (Companyia que es dissol per qualsevol motiu d'egoisme).

   • Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata (Es diu per al•lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis).

   • El rector de la Mata, una espardenya i una sabata [Municipi castellonenc de la comarca dels Ports] o

   • Els de Xirivella, una espardenya nova i una vella (Es diu referint-se a gent descurada en la indumentària o en la netedat).

   • Més beneit que una espardenya (Molt curt d'enteniment).

   • Més cremat que una espardenya (Molt irritat, encès d'ira).

   • Portar un esclop i una espardenya (Anar amb peces de vestit molt bones i altres de molt dolentes).

   • Portar [o dur] merda a la sabata [o l'espardenya] (Tindre mala sort).