dimarts, 21 d’abril de 2020

LES CIRERES EN EL DIT DE SANT VICENT FERRER

PERQUÈ EL SANT VICENT DE LA VALL D’UIXÓ PORTA CIRERES
Després de la publicació d'ahir sobre el símbol de les cireres en el dit de Sant Vicent Ferrer o ha hagut gent interessada pel seu origen, he recavat informació i aquí teniu el que he pogut recopilar.
Per saber el seu origen hi ha que remuntar-se, segons Arcadi Garcia, a l’època del duc de Sogorb, senyor de la Vall, on els llauradors vallers que tenien terres oferien els seus primers fruits al duc. Seguiren amb la gent més poderosa o important per a ells. I en acabar els senyorius, la gent espontàniament començaren a portar-les a Sant Vicent, reconeixent-lo popularment com a senyor o patró de la Vall.
Segons la tradició popular, d’entre tots aquells fruits hi havia les cireres i quan el Sant arribà al poble se'ls va ocórrer oferir també els millors fruits i per a aquesta temporada el que havia per recol·lectar eren les cireres. Cireres que van acabar posant-se al dit, encara que diu la gent gran que alguna vegada també ha portat una figa-flor.
Des d’aleshores puntualment, en arribar el dia del Sant sempre hi ha algunes families que s’ofereixen a portar-les, mai ha estat una família en particular. De fet són varis els que les ofereixen fins al punt que últimament, si mireu als peus de Sant Vicent durant la processó, podreu observar que hi ha una estesa de cireres.
Des de que s’ha creat l'Associació Vicentina, aquesta és l'encarregada de trobar les cireres per a aquest dia, que de vegades resulta complicat, però sempre ho han aconseguit.
A part d’aquí, de les cireres que la gent particular porta en el dia de Sant Vicent a l'ermita perquè se les posen al dit, són més de les que podeu veure al dit, on només en porta un pom. Doncs bé, la resta de les cireres que porten les posen totes als seus peus.
La gent que no veu complida la seva il·lusió de que acaben en el dit, saben que la resta de les cireres, després de possessionar, tenen la seva missió.
I és que després de la processó, les membres de l’Associació Vicentina, agarren les cireres, i les reparteixen entre la gent que està malalta.
Hi ha alguna gent que no espera i si manifesta que té algun malat, s’arrima en acabar la processó i n’agarra.
Són moments de molta emoció els que es viuen tant a l’ermita com a les cases que es visiten.
FONTS:
Arcadi Garcia.
Associació Vicentina.
Transmissió oral
Foto. Fina Mari Montesinos Roldán

Cap comentari:

Publica un comentari