SAMARUC
Peix de la família dels ciprinodòntids, de cos comprimit i alt a la regió caudal, d’uns 5 centímetres els mascles i 6 o 7 centímetres les femelles, de color marró verdós, els mascles amb línies verticals fosques a la meitat posterior del cos, amb escates grosses, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, propi d’aigües poc salabroses i aiguamolls, llacunes i canals de regatge.
La població del samaruc, el peix autòcton per excel•lència, segueix estancada i amenaçada en la seva supervivència malgrat les inversions milionàries i a l'habilitació d'ecosistemes adaptats a aquesta espècie que han estat incapaços de revertir el seu estatus d'espècie en perill d'extinció.
El 1990, el samaruc estava a la marjal de Peníscola, el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, la marjal dels Moros (Sagunt), l'Albufera i la marjal d'Oliva-Pego.
En 2014, la colònia de samaruc ha augmentat mitjançant la reintroducció a la marjal de Xeresa, Rafalell-Vistabella i el riu Verd.
No obstant això, de les 9 poblacions actuals, solament dos es consideren «en bon estat de conservació» i en 7 es considera dolent. Més encara, tres poblacions es mantenen, segons admet la conselleria «gràcies a les repoblacions continuades».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada