SOCARRIM
Quan ens ve un olor a cremat des de la cuina diem: “Apaga el foc que se t’ha agarrat el dinar i fa olor de socarrim. I en totes aquelles situacions en que es crema alguna cosa.
És la senyal d’una cosa cremada superficialment.
En sentit figurat haurem escoltat milions de vegades el:
• Fer [una cosa] pudor de socarrim
L’origen d’aquesta frase el trobem en l’època de la gran cacera de bruixes (s. XV – XVII) on 110.000 persones van ser processades a tot Europa acusades de bruixeria. Molts d’aquests processaments, acabaven amb una foguera on les suposades bruixes eren cremades. També es diu que el seu significat prové de la crema en fogueres inquisitorials de llibres sospitosos d’heretgia que, en ocasions, eren acompanyats a tan cruel destí per els seus escriptors o editors.
El significat actual és que alguna cosa acabarà malament, desconfiança o sospita que hi pugui haver gat amagat; prové doncs de la idea que, igual que les persones (dones, en un noranta per cent dels casos) acusades de bruixeria, és de fàcil preveure que el tema que ens ocupa acabarà de mala manera.
- Aquest afer fa pudor de socarrim; no es veu gens clar; em sembla que ens enreden
- Quan l’enganyava li duia un regal i últimament n’hi feia molts, tot plegat feia olor de socarrim
En aquest sentit també usem les expressions:
• Donar mala espina (produir un recel, una sospita o pressentiment dolent)
- Aquest home em dóna mala espina, jo no em refiaria d’ell
• Fer mala espina (inspirar desconfiança, fer, recelar, sospitar, fer pressentir alguna cosa dolenta o desagradable)
- Aquesta clàusula que vol introduir al contracte em fa mala espina; pot amagar una segona intenció
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada