AMANIR
Paraula que hem d’intentar utilitzar en compte de preparar, que és més pròpia del castella, encara que és també valenciana.
Així amanir és disposar una cosa de manera apta o convenient per l'ús que n'han de fer.
- Amaniu la taula, que ja és hora de dinar
- Amanix-me l'esmorzar, que me'n vaig d'excursió.
- Amaniu-vos la maleta que ens n'anem de viatge.
En la nostra gastronomia la fem servir quan posem espècies o altres substàncies (oli, vinagre, sal...) a un menjar perquè tingui més gust o el gust desitjat:
- M'agrada amanir l'enciam amb molt d'oli.
D’aquí la conveniència de l’utilització de la paraula AMANIDA en compte d’ensalada. Encara que els vallers en aquest cas ens decantem més per emprar la paraula ADOBAR.
En algunes ocasions la diem per compondre (una explicació, una disculpa, etc.).
- Si arribem tard al treball, haurem d'amanir una bona excusa.
També diem una expressió per manifestar que actuem sense previsió:
• Fer els bous i no amanir les barreres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada