APARDALAT -ADA
Si hi ha una situació que té un gran nombre de paraules per tal de descriure a l’embadalit, babau, atontat, encantat, badoc, curt d'enteniment.
Avui trac el cas d’APARDALAT-ADA, que té el seu origen en el pardal, sinònim d’ocell, per això 1’apardalat-da és aquell que està tot el dia als núvols i no s'assabenta de res. Aquell que pensa constantment en les musaranyes.
Per entendre d'on ve aquesta expressió, heu de fixar-vos en el penell amb forma d'ocell que hi ha a l’església de Sant Josep de la Plaça del Mercat. Doncs bé, expliquen que en l'Edat Mitjana, les famílies amb pocs recursos que no podien mantenir a tants fills, els portaven a la Plaça del Mercat de València i els deien "mira el pardalet "(mira l'ocellet). Els infants es quedaven mirant al metàl•lic animal amb fascinació per adonar-se'n, un instant després, que els seus pares ja no hi eren. La gent de la zona, que estava acostumada a veure a aquests xiquets i xiquetes passejant sols a la recerca dels seus pares (fins que algun religiós els portava a un orfenat, o un mercader els recollia com a mà d'obra barata), els cridava "els apardalats ". Per això, a dia d'avui, per als valencians, si estàs confús, perdut o no t'assabentes de la pel•lícula, és que "estàs apardalat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada