LA PARLA DE LA VALL

ENFADÓS-OSA

Que enutja o molesta.

En escoltar aquesta paraula ens ve a la memòria, almenys els que tenim una certa edat 

LA CANÇÓ DE L’ENFADÓS o més ben dit EL CONTE DE L’ENFADÓS.

Em sembla que actualment només els vells sabem què era això de "la cançó de l'enfadós" o "la cançó enfadosa" perquè feia enfadar. Se'n deia cançó perquè no s'acabava mai, no pas perquè es cantés, ja que més bé era parlada, d’aquí que es conegui també com “el conte de l’enfadós”. 

Encara ara, quan algú hi està gaire a fer una cosa, diem que és "un cançoner". I se'n deia "enfadosa" . Tohom sap, però, que en castellà se'n diu "el cuento de nunca acabar" i que no podem pas traduir dient "el conte de mai acabar", si no que cal dir "la cançó enfadosa" o "la cançó de l'enfadós".

La cosa anava així: el xiquet o la xiqueta es posaven al costat de l'àvia, que estava asseguda, cosint. Li demanava que li expliqués un conte i l'àvia que, en aquell moment, no en tenia gaires ganes, proposava:

- Vols que et conte el conte de l’enfadós? 

I el xiquet deia:

- Sí.

Llavors l'àvia feia: 

- Jo no t'he dit "sí" sinó si vols que et conte el conte de l’enfadós?

I el xiquet:

No.—

Jo no et dic no, et dic si vols que et conte el conte de l'enfadós»...,

 i així van seguint fins que l'interpel•lat s'impacienta o es posa a riure veient l'engany, i es deixa anar el joc.

La meva mare, quan escoltava determinades cançons, d'aquestes que esdevenen una mena de sonsònia, sempre els feia la mateixa crítica, sembla la cançó de l'enfadós. 

Avui la cançó de l'enfadós ha amarat el nostre present. Les cançons que es canten són ben sovint dignes de ser titllades d'enfadoses però també un gran nombre de discursos, polítics o del que sigui, resulten recurrents i semblen destinats a allargar les narracions d'una rondalla sense final previsible. En tot plegat hi cauen també tants tertulians que repeteixen cançons enfadoses sobre futurs possibles o impossibles, sonsònies que no són res més que especulacions car ningú no sap com pot anar res del que ha de venir.

LA PARLA DE LA VALL

Si algú és incapaç de fer ben fetes (o mitjanament ben fetes) determinades coses, direm que és un inepte o un negat.

INEPTE.- Que no té aptitud per a alguna cosa determinada o per a res. Qui manca capacitat, qui demostra incompetència (sobretot en l’exercici d’una funció, una responsabilitat); qui està sense intel•ligència i judici.

La persona inepta serà aquella que no té la capacitat o els coneixements necessaris per a exercir-se en cert camp o fer alguna cosa que li sol•liciten per més senzill o complex que sigui. Un subjecte pot ser qualificat com inepte a causa d'una falta de disposició natural per fer alguna cosa, o a una manca de recursos o coneixements per fer-ho. Per exemple si una persona és acomiadada del seu treball perquè, tenint les eines, mai va fer res productiu per falta de voluntat, pot dir-se que era un inepte en el seu treball.

NEGAT.- Del tot inepte per a una cosa.

- “Explica-m’ho a poc a poc, perquè sóc un negat per a les matemàtiques.”

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES DE DESORDENAT
De la persona desordenada i descuidada en les seues accions, que fa les coses de manera precipitada i sense reflexió, que no pensa les coses abans de fer-les, diem que és un trapatroles, i també que és un atrotinat.
TRAPATROLES.- Persona eixelebrada, que actua irreflexivament, d'una manera atrotinada.
- “Miquel és un trapatroles, que no es pot controlar”
ATROTINAT-ADA.- Que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa en els seus actes.
Com aquest comportament es típic de la xicalla, que és molt nerviosa, la paraula se sol aplicar als xiquet.
- “El xiquet és un atrotinat”

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES DE LENTITUD

De qui és lent i feixuc, tant des del punt de vista físic com des del punt de vista intel•lectual, diem que és un sompo o melsa.

SOMPO.- Lent i indiferent, que fa poc cas del que li diuen i dissimula molt bé fent el desentès. Fer com qui no s’assabenta d’alguna cosa per fugir d’obligacions.

- "Eixe xicot no és bo per a fer esta faena, és massa sompo. No s’ho traurà dels dits".

Així trobem l’expressió:

 Ser un sompo o anant fent-se el sompo

MELSA.- Lentitud i indolencia per a obrar. Que no posa ganes per res.

Podem escoltar l’expressió:

 Ésser un melsa o

 Quina melsa que té (Dit d’una persona que ho fa tot amb molta calma i lentitud i que es fa pesada)

LA PARLA DE LA VALL

D'una persona parada, ensopida, embadalida, diem que és un mussol.

MUSSOL.- Persona avorrida, solitària, taciturna, que parla poc, i es queda parada amb eixa mirada fixa, pròpia dels mussols.

De fet hi ha unes expressions que diuen:

 Ser un mussol de parada (per a referir-se a una persona avorrida i solitària, que a penes parla amb ningú).

 Esser com un mussol [o Semblar un mussol] (Estar capficat i silenciós- També es propi de les persones d’aspecte trist).

 Sol com un mussol (Molt sol, que viu en completa soledat).

 Mirar amb ulls de mussol (Mirar sense fixar-s'hi, sense prestar atenció)

LA PARLA DE LA VALL

De qui obra o parla de manera exagerada, irreflexiva i poc raonable, que no té moderació ni mesura de les coses, diem que és un destarifat.

DESTARIFAT

Que fa les coses sense ordre ni concert, que es capté sense mica de contenció o fre.

L’acció o dita pròpia d’un destarifat és el DESTARIFO. 

Un destarifo és una cosa fora del normal: esbojarrat, desgavellat, de vegades irracional i altres absurd; gairebé sempre escapçat, algunes incoherent i moltes altres desordenat, probablement irreflexiu i segur que la majoria absurd, extravagant i insensat. És a dir, quan els preus de les mercaderies es sortien del normal, per elevats, diem que eren absurds, exagerats o destarifats.

A La Vall podem trobar a més d’un destarifat i que junts han pogut fer més d’algun destarifo. Em ve al cap el del PAI inacabat de Sumet.

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES DE DISTRET

De la persona que té l'atenció distreta, que està encantada, abismada, abstreta, diem que és un badoc o que està embadocat,  embeulat o embovat.

BADOC /EMBADOCAT.-  Parat, poc actiu, que passa el temps sense fer res i a més a més es queda badat, que s'encanta fàcilment, que es distrau mirant qualsevol cosa. 

- “S'encantaren com uns badocs mirant aquell aparador”.

EMBEULAT.- Es diu d'una persona endormiscada, empardalada, encantada.

- “Vaig mirar aquella xicona mig embeulat”

EMBOVAT.- Persona que actua com un babau, quedant-se encantat en qualsevol cosa per insignificant que sigui i de vegades amb la boca oberta.

- Es queda embovat mirant una mosca”

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES DE SUBORDINACIÓ

De qui sempre es deixa manejar pels altres, que és dèbil de caràcter i excessivament condescendent, diem que és un borrego o un ninot. 

I si es tracta del marit, que es deixa manejar per la seua parella, que sempre fa el que li diu ella, que no té iniciativa pròpia, diem que és un braga, un calces o calçasses, un sinagües, un collonera, enfigat.

BORREGO-A

Encara que és una paraula castellana l’hem introduïda en la nostra parla per referir-nos a eixa persona que per la seva ignorància es mostra servil i fa el mateix que els altres.

Tal vegada sigui la paraula de la que ningú ens podem escapar; perquè qui no ha segut un borrego-a en la seva vida?

El perfecte borrego és el que creu a ulls clucs tot el que els diuen els governs, agències governamentals, agències de classificació, etc, creient que tots ells busquen el teu benestar.

Ho som consumint quantitats ingents de programació televisiva escombraries, bàsicament de xafarderies, frivolitats i estupideses.

També sent seguidors empedreïts dels esports de masses, no en el cas de la seva pràctica sinó em refereix en donar quasi la vida per ells, si perd el teu equip t’afones en la desesperació i allargues la cara fins a terra, si guanya crides, botes i si disposes de vehicle et llances al carrer a amargar-li la nit als veïns amb el clàxon i els teus brams.

NINOT

El seu origen ve del ninot que és manipula amb la mà per imitar a els moviments d’un ser animat. (titella). 

I per extensió, ho diem d’aquella persona sense caràcter, manejable fàcilment pels altres.

Però el valencians tenim en el ninot a cada una de las figures de cartró pedra que componen una falla i presenten un caràcter crític o burlesc.

I per extensió d’aquest significat ens dirigim a una persona ridícula, esquifida i petulant.  

Tenim diferents expressions que indiquen el caràcter dominant sobre les persones:

 Dur a piló.

 Fer ballar.

 Fer [d'algú] corda de baldufa o

 Fer girar [algú] com una baldufa.

 Portar [algú] a remolc.

 Posar-li la cama damunt o el peu en la gola, o en el coll.

 Pujar a cavall [d'algú].

 Pujar-li a l'esquena o la gepa.

 Tenir a la seva mercé.

 Tindre [algú] al puny [o en un puny].

En el cas que el dominat és el marit per part de la seva parella fem ús de les paraules:

BRAGA/CALCES/CALÇASSES/SINAGÜES

Tots sabem que totes elles fan referència a peces de roba interior femenina i per extensió ho diem del marit que es deixa governar per la seva parella o és massa condescendent amb ella.

- "Parla d’aquest negoci amb la dona, perquè l’home és un calçasses".

Vegem algunes expressions en que el marit és dominat per la parella:

 Ser un bragasses.

 Portar les calces [o els pantalons].

 Ser un baldragues.

 Ser un calçasses.

COLLONERA

En sentit ampli el seu significat es refereix a la persona falta d'energia, covard, babau o curta d'enteniment; però específicament diem “ser un collonera” quan un home es deixa dominar per la parella.

També podem dir-li que està:

ENFIGAT que pot ser que ho siga perquè sent una forta atracció carnal per una dona o simplement estar enamorat d’una manera obsessiva.

Ja ho diu el refrany:

- “Mes estira un pel de figa que una maroma de barco o [un riu de sang, o una corda d'espart]” 

Però també està enfigat qui està dominat per la dona.

- “No va mai al bar perquè és un enfigat”.

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES D'INÚTIL

De una persona inútil i mentalment estúpida diem que és un trompellot, cudol, garrofa, soca, terròs,...

TROMPELLOT

La paraula trompellot antigament s’usava fent referència a una gran pedra, de forma troncocònica, és a dir, una espècie de grandíssima trompa, que servia de mola en les almàsseres per a xafar olives.

En algunes comarques, també s’ha utilitzat la paraula trompellot per a designar una peça cilíndrica de pedra per a desgranar les espigues dels cereals.

Però, amb la mecanització de les faenes agrícoles, estos usos de la paraula trompellot han quedat com a relíquies històriques que adornen museus. L’ús actual del vocable trompellot està associat sobretot a una persona bellugadissa, sense trellat, que parla molt sense saber realment el que diu; que pretén fer moltes coses, però que tot ho fa desgavelladament, sense orde ni concert.

Em venen al camp alguns trompellots famosos i sobre tot en el món de la política que aprofiten el mateix que els ninots i que com diuen en la Vall no “vull dir noms”.

- "Menut trompellot està fet"

Tenim una expressió que en diu:

 Ser un trompellot (Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res).

 De bona fusta ve el trompellot (Dit per a indicar que els fills hereten els defectes dels pares).

CUDOL

Persona molt ignorant i amb moltes dificultats per a aprendre coses noves. – “La pobra xiqueta és un cudol”.

Coneixem l’expressió:

 Ser [un] dur com un cudol.

SOCA

Que és obtús, molt inepte. 

- "Eres un soca, mira que deixar-te enganyar així!"

Escoltem les expressions:

 Ser un soca o

 Cap de soca

TERRÒS

Un terròs, en el seu sentit estricte, és un tros de terra compacta, o també de sal, sucre o qualsevol altra matèria granulada. Quan prenem un cafè en un bar, per exemple, el solem mesclar amb un o dos terrossets de sucre. 

Doncs bé, a banda del sentit estricte, en valencià tenim el sentit figurat, i és del de «terròs» (sovint pronunciat «tarròs») aplicat a una persona. 

Direm això d'una persona curta d’enteniment, que no sap parlar correctament, amb poques llums, una persona rústica, mancada d'instrucció i d'educació. 

També es diu d’una persona vella i decrèpita o d'una persona obtusa, espessa, sense vivor.

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES DE MOLESTAR

Qui sempre està molestant els altres per broma, per riure's de la reacció d'aquell a qui incomoda, diem que és un enguiscador, enguisqueta, caixcador, caixquera, caixqueta, caixquetes, fisguet-a, punxa, visquet.

ENGUISCADOR, ENGUISQUETA

És una paraula molt punyetera i molt vallera. Ho diem de la persona que es fica en tot, entremetent, ficant jull, que es diverteix punxant i provocant als altres.

Tenim dues expressions per definir a l’enguiscador:

§  Fer la guitza

§  Fer l’enza o l’enzeta

§  Fer la mà

§  Tocar els ous o collons

CAIXCADOR, CAIXQUERA, CAIXQUETA, CAIXQUETES

Es una altra manera de molestar però en aquest cas es torna llandós, carregós i pesat, sobretot a base de parlar molt. Que xerra sense parar, amb el matís que sempre sol referir-se a parlar de coses sense importància, a parlar per parlar. Aleshores li diem que és un “cascant”

-         “La Margarida es passa tot el dia cascant”

FISGUET-A

Xafarder. És el bodí valler però que a més a més li agrada fer burla disimuladament.

-         “No para de fer el fisgueta i ell sense enterar-se.

 PUNXA 

Persona malvolent, que molesta els altres.

-         “Sempre ha sigut un punxa”.

VISQUET/EMPALAGÓS-A

Dit de la persona que es fa pesada per excés d’amabilitat, per massa sociable. S'ajunta importunament amb els altres, sense conèixer quan fa nosa.

També li diem que és apegalosa, perquè és molt difícil d'esquivar i no et la pots llevar de damunt  (d’ahí l’ús de visquet = Matèria apegalosa treta dels fruits del vesc, de l'escorça del grèvol o d'altre origen, amb la qual s'unten vímets, joncs, etc., per a caçar ocells, que hi queden enganxats.).

Algunes expressions de la persona pesada i apegalosa:

§  Apegar-se com una llapassa.

§  Arrapar-se com una llagasta

-         “Encara que no el convidis, ell s'afegeix al grup i s'enganxa com una llagasta”.

§  Ser empalagós.

§  Ser una paparra.

-         “Aquest gat s'agafa com una paparra, és molt falder”.

§  Ser un plom.

§  Ser un plasta.

§  Ser un ull de poll.

§  Ser més apegalós que les mosques.

     §  Penjar-se a l’esquena.

LA PARLA DE LA VALL

MESINFOT/MENINFOT

Es diu d’aquell que li té igual tot, que no li importa ni el preocupa res, que manté una actitud d'indiferència respecte a determinades coses que se suposa que li haurien d'interessar, que no vol saber-ne res d'exigències morals, polítiques o religioses i que no el preocupen en absolut els convencionalismes que ens imposa la societat, que no té formalitat, que tot s'ho tira a l'esquena, en definitiva que se'n fot de tot.

Molts en diuen que els valencians som molts meninfots. Jo durant molts anys he pogut comprovar-ho en la governabilitat del nostre País València. Em resulta especialment dolorós reconèixer el que ha passat a la meva terra des de fa ja massa anys. Perquè en un lloc amb certa essència democràtica, davant de tants escàndols, com a esperat 20 anys la ciutadania per a reaccionar i donar el vot de càstig al govern valencià anterior. Menifotisme que bé pot aplicar-se a l'esquerra valenciana i la seva base ciutadana, que ha estat sumida des de fa lustres a l'avenc d'una perpètua oposició. Mentre l'esquerra del País Valencià, ha estat més aviat meninfot, la dreta es dedicava als seus negocis, privats i / o públics ...

La deriva a la qual ens han portat les trames de corrupció, especialment les del PP valencià, l'oblit de la identitat i llengua pròpies amb el consegüent menyspreu pels drets fonamentals de les persones que tenen com a llengua principal de comunicació el català, l'obsessiva persecució del terme País Valencià (com si no pogués conviure amb altres termes com a Comunitat, Regió o fins i tot Regne), el control absolutista de la Ràdio i Televisió valencianes, el malbaratament en obres faraòniques per a la Fórmula 1, Copa Amèrica, visita del Papa (de la qual mai sabrem el que realment va costar) i tantes altres ... Si a això li sumem la inoperància del PSPV per a mostrar-se com una alternativa real. 

Només  es pot entendre per eixe caràcter del valencià anomenat «meninfot» que com hem dit tot li és igual.

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES D’INGENUÏTAT

Per a referir-nos a una persona d'una ingenuïtat extremada, sense malícia, que per la seua innocència pot ser fàcilment enganyada per altri, tenim les paraules albercoc, bacora, badoc, bajoca, fava, ximple i bovo.

Si la persona, a banda de simple i ingènua, és blaneta, poqueta cosa, sense espenta, la qualifiquem de bleda.

• ALBERCOC.- Persona poc espavilada, simple, beneït. També

equival a persona en poquetes llums.

 "No li faces cas, que és un albercoc".

Hi ha unes expressions per dirigir-nos a la persona poc espavilada:

o Ser un albercoc. o

o Ser un albercoc cisteller.

o Ser un albercoc de marge (l’albercoc de marge és xicotet i poc dolç).

Si l’enganyem com a un xinés li diem:

o Eres un albercoc.

• BACORA.- Que és una persona dèbil de caràcter per fluixesa o covardia. També inútil per curtor d’enteniment. Per tant es manifesta sense  malícia que, per la seua innocència, pot ser fàcilment enganyada per altri.

- “Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?”

 BADOC.- Que no desconfia de res ni de ningú, que actua sense malícia, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment. 

- “El xiquet és un badoc: els amics el porten per on volen”.

Dir que la paraula badoc també la fem servir en un altre sentit diferent. Ho fem per referir-nos a la persona que bada, mirant coses que li distreuen l'atenció.

- “S'encantaren com uns badocs mirant aquell descapotable”.

Hi ha algunes expressions per referir-nos als badocs:

o Dormir a la palla (Ser molt badoc. No tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça).

o Fer el gegant (Fer el badoc).

o Estar en la lluna (Estar molt distret).

 BAJOCA.- Bonàs, innocent, fava. Degut a aquesta aparença el bajoca també es mostra covard i asusradiç.

- “El seu fill era un bajoca a qui tots prenien el pèl”.

FAVA.- Persona aturada, que sembla com encantada. Que no té gens de malícia, innocent. 

- No sigues fava. 

- El teu amic és una miqueta fava.

 SIMPLE / ximple.- De poc seny, poca-solta. El ximple és molt fàcil d’enganyar, s’ho creu tot. Fa o diu coses inconvenients, perquè es pensa que fa gràcia, perquè vol quedar bé i no en sap o perquè no és prou llest.

- “No sigues ximple, llig més i tin criteri”

Hi ha unes expressió per referir-se a una persona crèdula.

 Ser més simple que l'ansa d'un poal.

 Simple d'esperit.

Moltes vedades és crèdul per manca d’enteniment:

 Beneït del cabàs

 Cap d'oroneta 

 Cap de cabota de margalló 

 Cap de mig armut 

 Cap de mussol 

 Cap de piló de riu 

 Cap de xiulet

 BOVO .- És castellanisme. Cal dir babau. Es diu d’una persona innocent,  que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. 

- "No sigues babau, home, que t'ho creus tot".

Hi a un refrany que diu:

 Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena.

 Quan el babau va al mercat, el mercat ja s'ha acabat.

I també algunes expressions:

 Ésser un babau o

 Esser un babau cistella

(Ésser un home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància)

 Està babau, però no li cau la baba

 Fer el babau (Fer el tonto)

 No tenir res de babau o

 No tindre un pèl de babau ni de savi

(No tenir res d’innocent)

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES DE CURT D'ENTENIMEN

Obri una secció amb aquelles paraules en les que els vallers i valleres fem servir per manifestar l’estupidesa de les persones. 

Nosaltres tenim en valencià, afortunadament, una gran quantitat de paraules que ens permeten matisar els diferents graus de l'estupidesa humana i dels comportaments més o menys estúpids. Vegem-ne unes quantes.

• CURT D’ENTENIMENT 

Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel·ligència considerable, diem que és:

o Estúpid.- Dit de la persona que molesta, irrita, etc., per la seva manca d'oportunitat, de discreció, per la seva presumpció, vanitat etc. 

 “No li faces cas, és un estúpid!”

També ho diem d’aquell que denota molt poca intel•ligència. Teòricament, és una persona poc intel·ligent a qui li costa comprendre les coses; però, en la pràctica, solem aplicar-lo a aquells que no entenen les coses que nosaltres voldríem que comprengueren.

 “Un comentari estúpid”.

Einstein va afirmar que “només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i que l’univers sigui infinit no és ben bé segur”.

També fem servir algunes expressions per referir-nos als estúpids:

 Cap de cabota de margalló.

 Menjar bovina.

 Curt de gambals.

 Tros d’animal o d’asse.

 Ser (algú) més burro que Tacó.

O actuar amb estupidesa:

 Fer el burro.

 Fer el figa.

Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel·ligència considerable, diem que és:

o Imbècil.- El terme imbècil s'empra amb freqüència quan es vol 

donar compte que algú és poc intel·ligent, maldestre o que es destaca per un comportament poc pertinent.

 “És un pobre desgraciat, mig imbècil”.

Piiii! Piiiii! «Imbècil!! On t’han donat el carnet?»

És molt normal que pels carrers de La Vall s’escolte aquell crit que surt tant de dins: “Imbècil!” o el més nostrat “Burro!”, inflant molt la boca abans de dir-ho i procurant que la B exploti. El Burro o l’Imbècil és pràcticament tan antic com la condició humana, el que passa que ara li ha donat per anar amb bici, saltar-se els semàfors, circular a gran velocitat i pre-atropellar gent gran. Com la mala herba l’imbècil mai mor i al llarg de la història, s’ha reencarnat amb diversos personatges. Era el que escupia a terra, el que feia soroll amb la moto, el que ens amargava la vida a les piscines comunitàries o que es colava a les cues perfectament formades. L’imbècil quan va sobre quatre rodes “aparca” en segona fila, toca el clàxon amb excés i canvia sobtadament de carril tot fent ziga-zagues.

Hi ha diversos tipus d'imbècils:

 -El imbècil que no creu en res i que tot li és igual.

 -Aquell que creu que ho vol tot i després paradoxalment no fa res.

 -El que no sap ni vol saber, simplement segueix a la massa com si fos una ovella més del ramat.

 -El que sap el que vol però no es molesta a aconseguir-ho ja que no li ve de gust esforçar-se.

 -El imbècil que té molt ímpetu però no és capaç de diferenciar el bo del dolent.

Vegem alguna expressió:

 Fer el baina.

Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel·ligència considerable, diem que és:

o Idiota.- És, principalment, un ignorant. Un no iniciat. O, un

llec. Però també, una persona falta o curta d'enteniment o raó. L'idiota és un ximple. El subjecte és conscient de l'acte que està duent a terme. No obstant això, el realitza de tota manera, perquè el seu sentit comú no li dóna per fer un acte més intel•ligent. No dóna per més.

El seu ús és majoritàriament per a insultar o posar a algú per sota per la seva incapacitat de comprendre un determinat assumpte.

També és usada de forma juganera i amistosa sobretot entre joves i sembla ser una forma d'estrènyer vincles i relacionar-se, ja que en un grup d'amics és comú escoltar aquesta paraula sense que els mateixos s'enfadin o molestin amb qui els anomena d'aquesta manera que pot ser insultant o poc respectuosa.

 "Ets idiota" va dir ella mentre es tapava la cara ruboritzada després de rebre un "t'estimo" inesperat.

Diem:

 Tu ets idiota!

 És un perfecte idiota!

 No es pot ser tan idiota!

 Aquest món està ple d'idiotes!

 Sóc idiota!

Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel•ligència considerable, diem que és:

o NECI.- De tots els parentius possibles a curt d'enteniment, el 

pitjor per a mi és el de "neci". Perquè el vocable "neci" és com un "pack". Reuneix en si mateix el concepte de "ser un perfecte idiota", "un autèntic poca-solta", "un ximple estúpid" i un "imbècil". A més, aquest vocable porta adherida l'obstinació o la tossuderia. El neci gairebé sempre ho és pels seus propis mitjans.

La paraula Insensat s'empra freqüentment quan es vol dir d'algú o algú que és un ignorant. 

 “El molt neci li va contestar a la mestra que la capital de França és Madrid”.

També, la paraula s'aplica quan algú desplega una acció imprudent. 

 “No siguis neci, amb aquesta boirina no pots sortir a la ruta”.

D'altra banda, a qui se l'observa com tossut o obstinat també l'hi sol qualificar com un neci, és a dir, quan davant els reiterats consells i la presentació de les negatives conseqüències que pot tenir el seu accionar, la persona insisteix en els seus propòsits, idees o actituds. 

 “Per més que insisteixis no podràs convèncer Laura que ho deixi, està molt nècia al respecte”.

Així mateix, aquella acció que es porta a terme amb imprudència, dominada per la ignorància o per alguna presumpció incorrecta que no guarda coherència amb la realitat serà considerada com nècia.

Diem:

 No es pot ser més neci!

 No es pot ser més nècia!

Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel•ligència considerable, diem que és:

o cretí. 

Usada inicialment per commiseració envers els dèbils mentals. 

La paraula "cretí" és un adjectiu amb el qual estem qualificant a algú de neci, estúpid o amb poc talent, és a dir, amb una intel·ligència no precisament molt brillant. 

Aquest tipus de persona és el que humilia i no mostra cap respecte. Les seves actituds poden variar des adjudicar-se el crèdit per les nostres accions, culpar pels seus errors, envair la nostra privacitat o faltar a les seves promeses, fins a parlar malament de nosaltres, crkdar-nos i denigrar-nos. Aquestes persones tracten els altres com escombraries i ni tan sols s'adonen, o no els importa.

Normalment s'utilitza la paraula cretí per insultar algú de manera despectiva. És propi d'una mala persona, amb males intencions.

- “Va rebutjar les seves idees per ser pròpies d'un cretí”.

I que dir del polític cretí. El sentit comú assenyala que al món hi ha molts més polítics cretins que intel·ligents, com ho demostren les seves esbojarrades decisions, la seva corrupció i la seva capacitat per generar Molts creiem que els partits polítics són avui els principals culpables del deteriorament de la política, del creixent divorci entre polítics i ciutadans i l'obstacle que tanca el pas a la desitjada regeneració democràtica.

Quanta raó tenia Kafka en afirmar que "Un cretí és un cretí. Dos cretins són dos cretins. Deu mil cretins són un partit polític. "

 

Però els vallers tenim una manera de resumir tots aquests sinònims de curts d’enteniment dient simplement, que és:

o curt o curtet.- És el mateix que "no tenir dos dits de front".

Algú mancat d'intelligència. Ja sigui circumstancial o no.

- “Com que sóc una mica curt, em costa de comprendre algunes coses”

Diem:

 Sóc curt!

 És bastant curt, el pobre ... "

 No siguis curtet!

 És curt!

I amb aquest significat recollim una gran quantitat d’expressions que repassem:

• Ser mes curt que un pam de veta.

• Ser més curt que una albarda.

• Ser més curt que un talp

• Cap clos.

• Cap d'animal 

• Cap d'oroneta 

• Cap de barana 

• Cap de biret 

• Cap de burro 

• Cap de carbassí 

• Cap de collons 

• Cap de cony 

• Cap de corfa de meló 

• Cap de cul 

• Cap de fusta

• Cap de poal 

• Cap de ruc 

• Cap de soca

• Cap de sola 

• Cap ple d'aigua 

• Coix de front (Curt d'enteniment, neci, ignorant)

• És un beneit

• Ser un albercoc.

• Ser un al•leluia.

• Ser un benaventurat.

• Ser un beneit del cabàs.

• Ser un bèstia.

• Ser un carabassot.

• Ser un sopes.

• Ser una llumenera. 

• No saber (algú) quants dits (o els dits que ) té en la mà.

• No veure-hi més enllà de les celles 

• No veure-hi una passa lluny 

• No vore-hi dos dits de lluny 

• Peréixer un ababol (Ser curt d'enteniment)

• Semblar un ou sense sal 

• Ser boig com un tupí de pixats 

• Tenir molta fusta en el cap 

• Tenir tant de seny [o tant de suc] com la granera

• Tindre el cap d'estopa

• Tindre el cap de tro

• Tindre el cap molt dur

LA PARLA DE LA VALL

TARAROT. 

La paraula «tararot» està formada a partir de «tarara», que és un mot de creació expressiva, usat originàriament per a cantussejar una melodia sense lletra, encara que després ha quedat lligada a una coneguda cançó popular típica de Pasqua, i el sufix de caràcter augmentatiu «-ot». La relació de «tararot» amb el vocable primitiu del qual deriva ve determinada per la inconsistència. Una cançó sense lletra és insubstancial, i un «tararot» és una persona destrellatada, que diu coses que no vénen a compte, sense fonament, i per tant en qui no es pot confiar gens.

   --“ És un tararot que tot ho fa al revés”.

És llegendària la seva capacitat per dir una cosa i als deu minuts dir la contrària. És aquest tipus que a la barra al bar tira pestes contra l'alcaldesa i que l'endemà abraça amb fervor a la primera edila, dient-li que és una crack de la política i que sense ella, La Vall d’Uixó estaria perduda. Les seves ànsies de quedar bé amb tothom l'han convertit en un perfecte imbècil al que ningú fa cas. 

De vegades la fem servir quan tenim al nostre costat a una persona que es mou contínuament, que sempre va d’una banda a l’altra, que no sap estar quieta enlloc.

      • El teu fill és una tararot! No m’ha deixat reposar ni un moment en tot el dia.

O fins i tot com insult per dirigir-nos a una persona despreciable.

      • Ves-te’n d’ací i no tornes més tararot.