TARAROT.
La paraula «tararot» està formada a partir de «tarara», que és un mot de creació expressiva, usat originàriament per a cantussejar una melodia sense lletra, encara que després ha quedat lligada a una coneguda cançó popular típica de Pasqua, i el sufix de caràcter augmentatiu «-ot». La relació de «tararot» amb el vocable primitiu del qual deriva ve determinada per la inconsistència. Una cançó sense lletra és insubstancial, i un «tararot» és una persona destrellatada, que diu coses que no vénen a compte, sense fonament, i per tant en qui no es pot confiar gens.
--“ És un tararot que tot ho fa al revés”.
És llegendària la seva capacitat per dir una cosa i als deu minuts dir la contrària. És aquest tipus que a la barra al bar tira pestes contra l'alcaldesa i que l'endemà abraça amb fervor a la primera edila, dient-li que és una crack de la política i que sense ella, La Vall d’Uixó estaria perduda. Les seves ànsies de quedar bé amb tothom l'han convertit en un perfecte imbècil al que ningú fa cas.
De vegades la fem servir quan tenim al nostre costat a una persona que es mou contínuament, que sempre va d’una banda a l’altra, que no sap estar quieta enlloc.
• El teu fill és una tararot! No m’ha deixat reposar ni un moment en tot el dia.
O fins i tot com insult per dirigir-nos a una persona despreciable.
• Ves-te’n d’ací i no tornes més tararot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada