dimecres, 5 de febrer del 2020

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES DE CURT D'ENTENIMEN
Obri una secció amb aquelles paraules en les que els vallers i valleres fem servir per manifestar l’estupidesa de les persones. 
Nosaltres tenim en valencià, afortunadament, una gran quantitat de paraules que ens permeten matisar els diferents graus de l'estupidesa humana i dels comportaments més o menys estúpids. Vegem-ne unes quantes.
CURT D’ENTENIMENT 
Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel·ligència considerable, diem que és:
o Estúpid.- Dit de la persona que molesta, irrita, etc., per la seva manca d'oportunitat, de discreció, per la seva presumpció, vanitat etc. 
“No li faces cas, és un estúpid!”
També ho diem d’aquell que denota molt poca intel•ligència. Teòricament, és una persona poc intel·ligent a qui li costa comprendre les coses; però, en la pràctica, solem aplicar-lo a aquells que no entenen les coses que nosaltres voldríem que comprengueren.
“Un comentari estúpid”.
Einstein va afirmar que “només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i que l’univers sigui infinit no és ben bé segur”.
També fem servir algunes expressions per referir-nos als estúpids:
Cap de cabota de margalló.
Menjar bovina.
Curt de gambals.
Tros d’animal o d’asse.
Ser (algú) més burro que Tacó.
O actuar amb estupidesa:
Fer el burro.
Fer el figa.


Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel·ligència considerable, diem que és:
o Imbècil.- El terme imbècil s'empra amb freqüència quan es vol 
donar compte que algú és poc intel·ligent, maldestre o que es destaca per un comportament poc pertinent.
“És un pobre desgraciat, mig imbècil”.
Piiii! Piiiii! «Imbècil!! On t’han donat el carnet?»
És molt normal que pels carrers de La Vall s’escolte aquell crit que surt tant de dins: “Imbècil!” o el més nostrat “Burro!”, inflant molt la boca abans de dir-ho i procurant que la B exploti. El Burro o l’Imbècil és pràcticament tan antic com la condició humana, el que passa que ara li ha donat per anar amb bici, saltar-se els semàfors, circular a gran velocitat i pre-atropellar gent gran. Com la mala herba l’imbècil mai mor i al llarg de la història, s’ha reencarnat amb diversos personatges. Era el que escupia a terra, el que feia soroll amb la moto, el que ens amargava la vida a les piscines comunitàries o que es colava a les cues perfectament formades. L’imbècil quan va sobre quatre rodes “aparca” en segona fila, toca el clàxon amb excés i canvia sobtadament de carril tot fent ziga-zagues.
Hi ha diversos tipus d'imbècils:
-El imbècil que no creu en res i que tot li és igual.
-Aquell que creu que ho vol tot i després paradoxalment no fa res.
-El que no sap ni vol saber, simplement segueix a la massa com si fos una ovella més del ramat.
-El que sap el que vol però no es molesta a aconseguir-ho ja que no li ve de gust esforçar-se.
-El imbècil que té molt ímpetu però no és capaç de diferenciar el bo del dolent.
Vegem alguna expressió:
Fer el baina.


Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel·ligència considerable, diem que és:
o Idiota.- És, principalment, un ignorant. Un no iniciat. O, un
llec. Però també, una persona falta o curta d'enteniment o raó. L'idiota és un ximple. El subjecte és conscient de l'acte que està duent a terme. No obstant això, el realitza de tota manera, perquè el seu sentit comú no li dóna per fer un acte més intel•ligent. No dóna per més.
El seu ús és majoritàriament per a insultar o posar a algú per sota per la seva incapacitat de comprendre un determinat assumpte.
També és usada de forma juganera i amistosa sobretot entre joves i sembla ser una forma d'estrènyer vincles i relacionar-se, ja que en un grup d'amics és comú escoltar aquesta paraula sense que els mateixos s'enfadin o molestin amb qui els anomena d'aquesta manera que pot ser insultant o poc respectuosa.
"Ets idiota" va dir ella mentre es tapava la cara ruboritzada després de rebre un "t'estimo" inesperat.
Diem:
Tu ets idiota!
És un perfecte idiota!
No es pot ser tan idiota!
Aquest món està ple d'idiotes!
Sóc idiota!

Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel•ligència considerable, diem que és:

o NECI.- De tots els parentius possibles a curt d'enteniment, el 
pitjor per a mi és el de "neci". Perquè el vocable "neci" és com un "pack". Reuneix en si mateix el concepte de "ser un perfecte idiota", "un autèntic poca-solta", "un ximple estúpid" i un "imbècil". A més, aquest vocable porta adherida l'obstinació o la tossuderia. El neci gairebé sempre ho és pels seus propis mitjans.

La paraula Insensat s'empra freqüentment quan es vol dir d'algú o algú que és un ignorant. 
“El molt neci li va contestar a la mestra que la capital de França és Madrid”.
També, la paraula s'aplica quan algú desplega una acció imprudent. 
“No siguis neci, amb aquesta boirina no pots sortir a la ruta”.
D'altra banda, a qui se l'observa com tossut o obstinat també l'hi sol qualificar com un neci, és a dir, quan davant els reiterats consells i la presentació de les negatives conseqüències que pot tenir el seu accionar, la persona insisteix en els seus propòsits, idees o actituds. 
“Per més que insisteixis no podràs convèncer Laura que ho deixi, està molt nècia al respecte”.
Així mateix, aquella acció que es porta a terme amb imprudència, dominada per la ignorància o per alguna presumpció incorrecta que no guarda coherència amb la realitat serà considerada com nècia.
Diem:
No es pot ser més neci!
No es pot ser més nècia!

Si volem dir que algú és curt d'enteniment, que té un dèficit d'intel•ligència considerable, diem que és:
o cretí
Usada inicialment per commiseració envers els dèbils mentals. 
La paraula "cretí" és un adjectiu amb el qual estem qualificant a algú de neci, estúpid o amb poc talent, és a dir, amb una intel·ligència no precisament molt brillant. 
Aquest tipus de persona és el que humilia i no mostra cap respecte. Les seves actituds poden variar des adjudicar-se el crèdit per les nostres accions, culpar pels seus errors, envair la nostra privacitat o faltar a les seves promeses, fins a parlar malament de nosaltres, crkdar-nos i denigrar-nos. Aquestes persones tracten els altres com escombraries i ni tan sols s'adonen, o no els importa.
Normalment s'utilitza la paraula cretí per insultar algú de manera despectiva. És propi d'una mala persona, amb males intencions.
- “Va rebutjar les seves idees per ser pròpies d'un cretí”.
I que dir del polític cretí. El sentit comú assenyala que al món hi ha molts més polítics cretins que intel·ligents, com ho demostren les seves esbojarrades decisions, la seva corrupció i la seva capacitat per generar Molts creiem que els partits polítics són avui els principals culpables del deteriorament de la política, del creixent divorci entre polítics i ciutadans i l'obstacle que tanca el pas a la desitjada regeneració democràtica.
Quanta raó tenia Kafka en afirmar que "Un cretí és un cretí. Dos cretins són dos cretins. Deu mil cretins són un partit polític. "
 

Però els vallers tenim una manera de resumir tots aquests sinònims de curts d’enteniment dient simplement, que és:
o curt o curtet.- És el mateix que "no tenir dos dits de front".
Algú mancat d'intelligència. Ja sigui circumstancial o no.
- “Com que sóc una mica curt, em costa de comprendre algunes coses”
Diem:
Sóc curt!
És bastant curt, el pobre ... "
No siguis curtet!
És curt!
I amb aquest significat recollim una gran quantitat d’expressions que repassem:
Ser mes curt que un pam de veta.
Ser més curt que una albarda.
Ser més curt que un talp
Cap clos.
Cap d'animal 
Cap d'oroneta 
Cap de barana 
Cap de biret 
Cap de burro 
Cap de carbassí 
Cap de collons 
Cap de cony 
Cap de corfa de meló 
Cap de cul 
Cap de fusta
Cap de poal 
Cap de ruc 
Cap de soca
Cap de sola 
Cap ple d'aigua 
Coix de front (Curt d'enteniment, neci, ignorant)
És un beneit
Ser un albercoc.
Ser un al•leluia.
Ser un benaventurat.
Ser un beneit del cabàs.
Ser un bèstia.
Ser un carabassot.
Ser un sopes.
Ser una llumenera. 
No saber (algú) quants dits (o els dits que ) té en la mà.
No veure-hi més enllà de les celles 
No veure-hi una passa lluny 
No vore-hi dos dits de lluny 
Peréixer un ababol (Ser curt d'enteniment)
Semblar un ou sense sal 
Ser boig com un tupí de pixats 
Tenir molta fusta en el cap 
Tenir tant de seny [o tant de suc] com la granera
Tindre el cap d'estopa
Tindre el cap de tro
Tindre el cap molt dur



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada