OFICIS

Recull dels millors refranys i dites sobre el tema dels oficis, trets de la web: 
http://elrefranyer.com

OFICIS RELACIONATS AMB LA SALUT
APOTECARI

Els apotecaris i apotecàries foren els precursors dels farmacèutics. Venien drogues i medicaments per als malalts. El mot « Apothecarius » prové del llatí i significa «botiguer» el que corresponia essencialment a les pràctiques dels segles XIII i XIV, on la botiga era l'element que diferenciava el comerciant seriós del xarlatà de pas. La professió esdevingué autònoma al segle XVIII i l'’apotecari fou reemplaçat progressivament pel farmacèutic a partir del segle XIX.

* Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser
* Apotecari aconductat, mort de gana o rebentat
* Apotecari aconductat, o lladre o pelat
* Apotecari aconductat, pobre o condemnat
* Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira dels cabells
* Apotecari net fa mal ungüent
* Apotecaris i taverners fan pous de diners
* Com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medecines (Ho diuen del qui, per no haver de guanyar res venent una cosa, la reserva per a ell mateix)
* Com l'apotecari de Castalla, que venent, venent, va quedar sense pots i sense ungüents (Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià)
* De metge poc; d'apotecari menys, i de curander gens
* De metge, poc; d'apotecari menys; de curandero gens, i d'higiene molta
* El mal de desvari, primer l'apotecari, després el notari i l'últim el vicari
* El mal se'n riu de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari (Que les pomades no fan res per a curar les ferides, sempre serà millor un bon remei)
* El metge barbut, l'apotecari brut i el barber tossut
* El millor de ca l'apotecari són les botifarres de l'armari
* El que es fa en diumenge, l'apotecari s'ho menja.
* La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge l'apotecari
* Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta (Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos)
* Més val gastar en la botiga que en ca l'apotecari
* Metge vell i apotecari jove
* Metge vell i cirurgià jove i apotecari coix
* Metge vell, barber jove i apotecari ric
* Metge vell, cirurgià jove i apotecari ric
* Metges i apotecaris, les medecines pels altres
* On no hi ha apotecari ni metges la gent es mor de vella
* Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari
* Qui té un taronger agre pot fer d'apotecari
* Sempre hi ha més doctors que apotecaris (Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res)
* Ser un pot d'apotecari (Ser una persona molt malaltissa)
* Si no tens sol al balcó, tot sovint tindràs visita d'apotecari o doctor (No és el remei infal·lible per a tot, però sí que cura moltes malalties: de la pell, mentals...)
* Val més menjar que anar d'apotecaris (Vol dir que no s'han de plànyer les despeses per alimentar-se bé, car aquestes serveixen per estalviar les d'una malaltia)
* Val més per a divertir-se que per a ca l'apotecari

METGE
Un metge és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient. De forma col·loquial, es denomina també doctor a aquests professionals, encara que no hagin obtingut el grau de doctorat.[1] El metge és un professional altament qualificat en matèria sanitària, que és capaç de donar respostes generalment encertades i ràpides a problemes de salut, mitjançant decisions preses habitualment en condicions de gran incertesa, i que necessita formació continuada al llarg de tota la seva vida laboral.

* A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

* A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal

* A mal mortal, cap metge hi val

* A metge jove, cementiri ample

* A metge, confessor i advocat, digues sempre veritat (A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més)

* A pols de llençol, casaca de metge

* Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna. aire-sol-i-llimona-poca-feina-al-metge-dona

* Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall

* Al metge i l'advocat, digue'ls sempre la veritat.

* Al metge, confessor i lletrat, no el portis enganyat (A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més) al-metge-confessor-i-lletrat-no-el-portis-enganyat

* Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar (A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més)

* Al metge, li dóna més feina una dona que deu homes al-metge-li-dona-mes-feina-una-dona-que-deu-homes

* Allò que el metge erra, ho podreix la terra (Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba)

* Allò que el metge esguerra, ho arregla [ho tapa] la terra (Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba)

* Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res (Febrer es diu així perquè és quan se solen produir les febres, i anar contra la força de la natura resulta quasi sempre infructuós)

* Anar al llit sense sopar mai cap metge ha fet llevar (Li lleva importància al dejú momentani, ja que és saludable deixar de fer alguna menjada de tant en tant perquè el cos es depura)

* Anar al metge (Anar a la consulta d'un metge)

* Basa humida, el metge crida

* Bon metge, poques medecines

* Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

* Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura

* Casa humida, el metge crida

* Casa on entra l'aire, el metge no hi va gaire

* Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge

* D'advocat jove, plet perdut; de metge jove, fossar geperut

* De Fe de notari, Rècipe de metge i Digiste d’advocats, Déu ens guard (Recomana evitar haver-se de posar en mans d’aquests professionals, ja que sempre n’eixim mal parats per bé que ens vaja)

* De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge [setge = herba medicinal] (Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal)

* De metge experimentador i d'ase orellut, Déu me n'ajut * De metge poc; d'apotecari menys, i de curander gens

* De metge, poc; d'apotecari menys; de curandero gens, i d'higiene molta

* De metge, poeta i boig, tots en tenim un poc (Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot)

* De músic, metge i poeta, tothom en té una miqueta (Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot)

* Del mal de la mort, metges no en curen (Que el mal que pateix la gent a la qual se li ha mort algú cap metge el pot curar)

* Déu cura i el metge cobra

* El barber, jove, i el metge, vell (Per pròpia seguretat, convé que qui t’afaite tinga el pols ferm i qui vetle per la teua salut tinga molta experiència en l’ofici)

* El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir (No s’ha de ser derrotista abans d’hora, i amb més motiu davant dels que pateixen)

* El bon metge no desnona

* El bon metge procura no dir al malalt que no té cura

* El bon metge, molta xeringa i poca potinga

* El bon metge, poca recepta

* El mal de fetge, no el cura el metge

* El metge barbut, l'apotecari brut i el barber tossut

* El metge cristià i l'advocat pagà

* El metge cura i Déu salva

* El metge dolent tot ho cura amb el mateix ungüent

* El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa

* El metge ha d'ésser prudent i el malalt pacient

* El metge mai diu al malalt que no té cura el seu mal

* El metge per receptar, el barber per curar i l'advocat per enganyar

* El metge que cura pitjor és el metge compassió

* El metge ruc tot ho cura amb el mateix suc

* El metge, creure'l i pagar-lo

* El metge, vell, i el barber, jove (Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades)

* El millor metge el que no necessites (Certament. Senyal de que no estàs malalt)

* El millor metge és el mateix malalt (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

* El millor metge és un mateix (És molt important l’experiència de cada persona pel que fa a la seva salut)

* El que beu setge no busca metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta)

* El ric tornat pobre, o metge, o bruixot, o alcavot

* El temps és el millor metge (Podem aprendre del temps passat i, també i sobretot, de les experiències viscudes en el nostre temps)

* En la febre i en la gota, el metge no hi entén gota

* Esser el sastre [barber, metge, etc.)] gegants (Ésser un mal menestral o professional de qualsevol ofici o carrera)

* Fer la visita del metge (Estar poc de temps)

* Gran compte el metge té del malalt que paga bé (Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més)

* Guany de diumenge, se'l menja el metge.

* Guarda't del metge que no és experimentat, encara que sia lletrat (Quan posem la nostra vida o salut en joc, ens convé el professional experimentat)

* Herba de setge, no li cal metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta)

* Hora de visita (Temps que destina a rebre visites un metge, un advocat, un alt funcionari, etc.)

* Josefina té un tall, que mira cap avall, i el metge no té medecina , per curar el tall de Josefina

* La bona cara del metge ajuda a curar el malalt

* La cara del metge agrada al malalt

* La casa on no entra el sol, entra el metge

* La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge l'apotecari

* La sobrietat és el primer metge

* Les errades del metge, la terra les tapa [o cobreix] (Que tot allò que el metge fa malament o tots els errors que comet mai es diuen i sempre queden en secret)

* Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l (Les malalties cròniques o incurables fan que tots s’acostumen, mal que bé, a elles)

* Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat (Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió)

* Lo metge no és més que un aconsolador (La professió del metge consisteix bàsicament en consolar als malalts i als seus familiars)

* Lo que el metge erra, podrix la terra

* Mal va el malalt que fa hereu el metge mal

* Malaltia llarga, cansa al metge i al malalt

* Mentre el malalt s'empobreix el metge s'enriqueix

* Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat (Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts)

* Metge covard sempre cura tard

* Metge de franc té poca sang

* Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca

* Metge de setanta i barber que no arribi als quaranta

* Metge de València, molta casaca i poca ciència

* Metge i confessor, com més vells millor

* Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora

* Metge malalt no cura ningú

* Metge nou no val un sou

* Metge novell, feina pel fosser (La seva inexperiència et pot abocar a la mort)

* Metge o metjot, el de més prop

* Metge que fa mal damunt de mal poca cosa val

* Metge que gemega, metge de pega

* Metge que molt practica no pronostica

* Metge que no parla no cura

* Metge que parla amb el malalt li cura la meitat del mal

* Metge que purga massa, no el vull a casa

* Metge que tanca el mal poca cosa val metge

* Metge sense ciència, metge sense consciència

* Metge vell i apotecari jove

* Metge vell i cirurgià jove

* Metge vell i cirurgià jove i apotecari coix

* Metge vell, barber jove i apotecari ric

* Metge vell, cirurgià jove i apotecari ric

* Metge xerraire no cura gaire metge

* Metge piadós, nafra pudenta (Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides)

* Metge, bagassa i curat són tres enemics pagats

* Metge, paleta i dispeser a casa de qui no em vol bé

* Necessitar [o haver de menester] mà de metge (Es diu d’un determinat problema que precisa de qualcú molt entès que el resolgui) necessitar-m-de-metge

* Ni metge jove ni barber vell

* Ni metge novell, ni advocat donzell.

* No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt

* No hi ha mal pitjor que un metge parlador

* No hi ha millor curar que metge no consultar

* No hi ha millor metge que hom mateix (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena) no-hi-ha-millor-metge-que-hom-mateix

* On entra la ceba, no entra el metge

* On hi ha setge no entra el metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta) on-hi-ha-setge-no-entra-el-metge

* Orina clara, figues al metge (Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit) orina-clara-figues-al-metge

* Passar visita (Visitar un metge, els seus clients, anant successivament de l'un a l'altre) passar-visita

* Pel darrer mal, cap metge hi val

* Pel mal mortal metge no hi val

* Per al darrer mal, cap metge no hi val

* Quan Déu no vol, el metge no pot.

* Quan el metge roda el cap, mal assumpte

* Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari

* Quedar [una cosa] dins les mans (Rompre's quedant-ne una part entre els dits del qui la sostenia. Morir-se algú mentre el metge el curava o operava, o mentre era assistit o sostingut per alguna persona)

* Qui a un metge està entregat tracta un botxí ben pagat

* Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania (Si menges fruita tindràs defenses i no estaràs malalt)

* Qui amb metge no tracta o es cura o es mata

* Qui el metge no acata, Déu el salva [o Déu el mata]

* Qui gasta fulles de setge, no necessita metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta) qui-gasta-fulles-de-setge-no-necessita-metge

* Qui no s'entengui la salut que no vagi al metge

* Qui no sap curar els altres, és mal metge per ell

* Qui pren setge no li cal metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta) qui-pren-setge-no-li-cal-metge

* Qui té metge aconductat té un botxí ben pagat

* Qui té temprança no necessita metge (Qui és comedit en el menjar i el beure i evita qualsevol excés de qualsevol cosa, està invertint en salut) qui-t-tempran-a-no-necessita-metge

* Qui té un metge té un metge, qui en té dos en té mig i qui en té tres no en té cap

* Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén

* Secret professional (Obligació d’un professional [metge, advocat, etc] de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici i amb relació al servei)

* Si necessites un bon metge, fia't d'aquests tres: alegria, repòs i dieta moderada

* Tararí-tararana, s'ha de fer el que el metge mana

* Tindre ull clínic (Aptitud d'un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnòstics ràpids i precisos)

* Tres coses hi ha mal arreglades: taula de metge, consciència de teòleg i testament d'advocat

* Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res

* Un dit de vi fa enfadar el metge.

* Un metge cura; dos dubten; tres, sepulten

* Una poma cada dia el metge t’estalvia [o la millor medecina] (Ens aconsella les avantatges d'una dieta natural)

* Val més mirada de metge que de botxí

* Val més pagar el forner que el metge

* Val més sentència de metge que de jutge (Vol dir que són molts els malalts que se salven quan el metge ha pronosticat que moririen, però són pocs els que se salvin quan un jutge els ha condemnats)

MOLINER
El moliner és la persona que té al seu càrrec un molí o qui treballa en un molí en qualsevol de les seves variants (d'aigua, de vent, de sang, entre altres).
* Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres (Aquesta dita crítica determinats oficis, vistos amb desconfiança, perquè els tres oficis escamotegen i s’apropien materials)
* Com ho passa senyor vent? -Em tractes de senyor? Ets moliner o pescador
* De forner [o moliner] canviaràs, i de lladre no t’escaparàs (Se li diu com a advertiment a qui canvia de proveïdor per haver resultat perjudicat per l’anterior)
* De moliner fugiràs, però de lladre no te n'escaparàs (Es diu que la gent dolenta que no poden evitar la seva maldat en qualsevol situació)
* De moliner mudaràs, però de lladre no t’escaparàs (Significa que encara que canviem de proveïdor, de comerciant, de tècnic... per no estar contents amb ell, ens quedarem com estàvem, perquè tots són iguals)
* De vent moliner, molta feina i poc diner (Els vents favorables per a la mòlta del gra reportaven pocs diners perquè els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda)
* Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres
* El blat el dóna déu, la farina el moliner
* El moliner sempre parla de moles (Es diu referint-se a algú que té propensió a parlar d'un mateix assumpte)
* El moliner tira l'aigua cap al seu molí (Significa que cadascú procura la seva conveniència)
* Els moliners quan tenen aigua beuen vi.
* Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita (Significa que són dos oficis molt productius)
* Moliner de vent, no menja quan té talent (Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no)
* Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc, molts afanys i pocs diners (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final no s’haga aconseguit res que valga la pena)
* Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé (Qui depén del vent que faça, com qui depén del caprici de les circumstàncies, està més a la seua mercé que a la de la voluntat pròpia)
* Moliner i no lladre és una cosa admirable
* No cregues en honra de moliner, en valentia de sastre, ni en veritat de barber
* Pescador de canya i moliner de vent mal no han fet testament (Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres)
* Pescador de canya i moliner de vent, els hi basta l’ungla per fer testament (Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres)
* Pescador de canya i moliner de vent, mala olla i pitjor testament (Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres)
* Pescador de canya i moliner de vent, no els hi cal notari per fer testament (Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres)
* Quan la formiga tanca el formiguer [o el niu], el cel plora i es riu el moliner (Les formigues s’afanyen a tapar les entrades del cau quan la gotellada és imminent, pluja que acreixerà el riu i mourà les pales del molí)
* Qui pasta i no mol, avença tot quant vol (Significa que no convé portar el blat a moldre, perquè els moliners solen molturar massa)
* Qui primer arriba primer mol, si el moliner vol (Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge)

ARRIER/TRAGINER

Un traginer o arrier és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou. Durant molts anys feren possible l'intercanvi tant de mercaderies com d'informació entre masos, pobles i ciutats.

*A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll] (Adverteix als tossuts que no volen fer alguna cosa que resultaran més mal parats que si la feren, perquè qui té el poder pot exercir-lo per les males)

* Arriers som i al camí ens trobarem (Les nostres males accions cap algú repercutiràn negativament en la seva futura actitud cap a nosaltres)

* Cavall de traginer les tavernes coneix bé (És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi)

* Dur [o portar] més llenya que un ase de traginer [ o que un burro d'Urgell] (Rebre moltes tupades)

* El burro del traginer sempre va davant (Ho diuen quan algú s'anomena en primer terme)

* El cavall del traginer coneix molt bé al taverner (És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi)

* Ésser un arrier (Dit d’algú que és enèrgic per a treballar i per a fer treballar els altres)

* L'ase fa un compte i el traginer un altre (Vol dir que moltes vegades el qui fa projectes d'acció queda defraudat perquè hi ha una altra persona poderosa que els fa fracassar)

* Lastre vol el mariner i bona mula el traginer [Lastre, castellanisme = llast, pes que es posa al fons de l’embarcació per a estabilitzar-la] (Cada ofici necessita un element bàsic per a executar el treball còmodament)

*Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner

*No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort (Es refereix a aquells assumptes que no es resolen fins que n'és passada l'oportunitat)

* No tots els qui porten xurriaques són carreters [o traginers] (Significa que les aparences enganyen)

* Per Nadal el dia s'estira un pam, ja ho troba el traginer en el caminar i la vella en el filar

* Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer (17 gener)

* Per sant Antoni de gener, camina una hora més el traginer (17 gener) [traginer = carreter, transportista] (Ja fa un mes que ha començat a allargar-se el dia)

* Per sant Antoni de gener, guanya un dia l'arrier (17 gener) (Ja fa un mes que ha començat a allargar-se el dia)

* Quan el traginer serà mort se sabrà de qui és el bast [o el matxo] (No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada)

* Quan es moren els arrieros, sabem de qui són els burros (La tendència natural dels èquids i d’altres animals de companyia, com ara els gossos, és tornar a casa de l’amo, que és la seua, per lluny que estiguen)

* Quan és mort el matxo, surten els traginers (No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada)

* Traginer de vi no ha de ser borratxo.

CAPELLA/RECTOR

A l'Església Catòlica el rector és el pastor propi de la parròquia que se li confia, i exerceix la cura pastoral de la comunitat que li està encomanada sota l'autoritat del Bisbe diocesà en el ministeri del qual de Crist ha estat cridat a participar, perquè en aquesta mateixa comunitat compleixi les funcions d'ensenyar, santificar i regir, amb la cooperació també d'uns altres preveres o diaques, i amb l'ajuda de fidels laics, conforme a la norma del dret (codi de Dret Canònic cànon 519)

* A bon capellà, millor sagristà [o escolà] (Es refereix a la conveniència de tenir bons mestres)

* A escola, que hi ha molta falta de rectors

* A mal capellà, mal sagristà [o escolà] (Adverteix que els xiquets imiten els bons o mals exemples dels adults)

* Ací qui mana el rector o l'ama (Es diu quan els inferiors no s'apressen a complir les ordes que han rebut de llurs superiors)

* Ai! Senyor senyor! Tanta roba bruta i tant poc sabó ... i tan neta que la vol el senyor rector

* Amb metges i capellans, no hi estiguis bé ni hi estiguis mal

* Bon sermó tindrem si no es rebenta (Els capellans solien ser ben grassos en temps de fam generalitzada)

* Cap capellà recorda quan fou vicari [o escola] (Quan estem bé ens oblidem o no volem recordar quan estàvem mal o els esforços que ens ha costat arribar a la condició o posició que actualment tenim)

* Capellà de missa i olla (Capellà de pocs estudis i sense càrrecs de responsabilitat)

* Capellà, agarra la creu; i a ensenyar la llei de Déu (Invita expeditivament a algú a deixar-nos en pau i a dedicar-se a les seues coses)

* Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura

* Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà (Una festa és pagana i l’altra, religiosa)

* De la parròquia, el pastor és el rector

* Demà diumenge, el rei que te penge, vindrà la granota, farà una fussota, vindrà el capellà la creu en la mà, s'endurà a tu i al teu germà

* Déu em lliure de cavaller de dia i de capellà o frare de nit (Convenen les persones de caràcter i comportament estables, no els tarambanes, les que tenen dos cares i les que es comporten diferentment segons la circumstància)

* Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans (El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules)

* El rector [o capella] no es recorda de quan era escolà (Significa que les persones arribades a certa categoria pretenen que els inferiors obrin de manera diferent d'així com obraven elles quan eren de més poca edat o de menor significació

* El rector de Favara té una cabreta, a penes l'amolla li busca la bragueta (Barri de la ciutat de València)

* El rector de la Mata, una espardenya i una sabata [Municipi castellonenc de la comarca dels Ports] (Es diu referint-se a gent descurada en la indumentària o en la netedat)

* El rector de l'Alcúdia té una quimera: que molts sols van a missa quan hi ha canela (Alcúdia de Crespins, poble valencia de la comarca de La Costera)

* El rector fa els parroquians (Segons siga la personalitat del líder, el mestre, el dirigent... tindrà més o menys adeptes i es comportaran a imitació seua o no)

* El sacerdot retirat és de tothom estimat (És una visió humorística dels capellans)

* El vestit ensenya l'ofici i l'exercici (Segons la manera de vestir, els altres interpreten si s’és ric, pobre, carboner, capellà...)

* El vinagre, com més agre millor; però que el gasti el senyor rector.

* Els diners dels capellans, cantant vénen i cantant se'n van (Significa que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat)

* En casa del capellà, poques vegades falta pa

* Entre el rector i l'escolà diuen la missa (Vol dir que amb l'ajuda modesta d'una persona de poca significació es poden fer coses importants)

* Ésser com el rector de Sant Marçal que pega foc a sa paissa perquè parlassen d'ell

* Estar com un rector (Estar molt bé en un lloc)

* Hi ha més anys que capellans i més dies que llonganisses [o Hi ha més dies que llonganisses, i més setmanes que botifarres] (Es diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga execució)

* Hi ha tres bèsties de mal menar: la dona, la cabra i el capellà

* Hisenda de rector, no aplega al successor

* L’ama del senyor rector ( Resposta irònica que se sol donar als tafaners)

* La casera del rector, té més fums que cap senyor

* La merda de la muntanya [o el camp] no fa pudor, encara que la remeni el senyor rector [o amb un bastó] (No s’han de recordar els temes que ja han estan parlats o oblidats)

* La missa, que la digui el rector (Significa que cada cosa ha de fer-la el qui hi entén)

* Les ànsies del vicari mataren el rector (Es diu quan alguna cosa ha eixit malament per haver interferit algú aliè al tema o no haver obrat com calia)

* Manilla de rector i vicari (Manilla jugada entre dos, posades les cartes en piles de quatre i amb la del damunt de cada pila sempre descoberta)

* Menjacapellans (Anticlerical acèrrim, enemic acarnissat dels capellans

* Mentida en boca de rector, pecat major

* Més val un bon casat que un mal capellà (Cada u serveix per a una cosa, i qui no té vocació, difícilment serà un bon professional)

* Més val un bon vagar que una bona rectoria (Significa que els malfeiners prefereixen estar ociosos a tenir un càrrec lucratiu però que els porti feina)

* Mula de frare i matxo de rector, tots dos grossos són

* N'hi ha per a contar-li-ho al pare rector! (Es diu d'una cosa grossa, quasi increïble)

* No sé si és el rector o si és el moro Mussa (No sé absolutament qui és)

 oficis, persones 

* Olla de rector, vedella, porc i moltó (Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses)

* Portar pocs capellans a enterrament (No arribar a ser persona d'importància)

* Secret de confessió (L'obligació d'un capellà de no manifestar mai lo que rep per confessió)

* Segons canta el rector, respon l'escolà (Vol dir que les persones subordinades solen obrar conforme a l'exemple dels seus superiors)

* Sempre és bo que el senyor rector sàpiga de lletra (Vol dir que el qui té càrrec directiu ha de saber treballar en allò que dirigeix)

* Si tot foren Setmanes Santes i veremades, ben poc durarien capellans i ases (La setmana santa fa treballar moltíssim els sacerdots i la verema fa fer molts viatges als burros)

* Sol matiner, capellà xerraire i dona que parli llatí no fan bona fi

* Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res

* Vacances de mestre, paga de militar i feina de rector

* Val més bon soldat que mal sacerdot (Es diu perquè no convé obligar els nois a fer-se capellans)

* Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare

* Xam xam, so d'aram (Expressió amb què el frare escarnia la mala lliçó que del breviari feien els capellans de l'època)

OFICIS DEL CAMP
CAÇADOR
Qui es dedica a perseguir animals terrestres o volàtils per matar-los o agafar-los.

* Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peça més grossa, o la millor]

* Al conill encavat lo caçador el fura

* Al millor caçador si li escapa una llebre

* Bon caçador, bona cama

* Bon caçador, mal treballador

* Caçador boig és qui deixa un ocell per agafar-ne un altre

* Caçador de bosc, caçador de moixonets [moixonets = ocellets, pardalets]

* Caçador de furó, perdició

* Caçador de gabieta, la fam li apreta

* Caçador de gos i fura, fam segura

* Caçador de reclam, fred i fam

* Caçador d’escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió

* Caçador i pescador, fam, fred i calor

* Caçador que topa un mussol, cacera de dol

* Caçador que vol fer casa, a la caça no amenaça

* Caçador sense gos, és com soldat sense fusell

* Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica

* El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua

* El caçador d'escopeta no té mai una pesseta

* El caçador de gos sempre va brut, esgarrat i ronyós

* El caçador de visquet pateix son, fam i fred

* El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró

* El testament del caçador: per un fill l’escopeta i per l’altre el sarró

* No és bon caçador el que no alaba el seu gos

* Pel juliol, els caçadors de perdius al redol

* Per al caçador, tots els sembrats són rostoll

* Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells

* Pescador i caçador, de béns no gaires

* Ser més caçador que l’escopeta

COLLIDOR
Home o dona que es dedica a collir fruita.

* A pare collidor, fill esbarricador [esbarricador = esbarriador, dispersador, escampador]
* Qui sembra mala llavor, no llogarà collidor

HORTOLÀ
Qui conrea l'hort.

* A casa de l'hortolà, sempre és més gras el marrà [o bacona]

* El gos de l’hortolà no menja ni deixa menjar

* El gos de l’hortolà, ni rosega l’os ni el deixa rosegar [o ni lladra ni deixa lladrar] 

* Els peus de l’hortolà no perjudiquen l’horta [o no fan malbé el sembrat]

* Encara els hortolans no han retirat els coves!

* Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita

* L’hort és de l’hortolà, la barca del patró i el ganado del pastor

* Per Santa Marianna, vé l'ull de bou i se'n va la piula hortelana (26 maig)

JORNALER
Treballador que fa feina a jornal.

* A mig gener, lloga jornaler

* Al febrer, busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener

* El febrer ja és jornaler

* Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer [plànyer = lamentar]

* Jornaler que canta fa més via

* Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà

* Qui té matxos [o mossos, o jornalers, o terra, o negocis] i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu

* Si ensomnies que eres comte, i eres un trist jornaler, ja vindrà l'amo de la casa a cobrar-te l'alquiler

LLAURADOR/AGRICULTOR/PAGÈS
Persona dedicada als treballs agrícoles o que viu en el camp.

* A la casa de pagés segons lo guany lo dispés

* A jova

* A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat]

* A vinya tova, pagès fort

* Abril plujós i maig ventós, el pagès es fa l'orgullós

* Aigua de gener, barba d'or al pagès

* Aigua de juliol cap llaurador la vol

* Aigua de pagès, pels pobres no val res

* Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats

* Al llaurador doneu-li cols

* Al pagès deu-li cols [o A un pagès deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses]

* Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa

* Any plujós, pagès joiós [o ociòs]

* Béns de pagès, béns de no res

* Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya

* Cara de pagès

* De pagès, no n'hi ha cap de saviDel bon estiu el pagés viu

* Del fem el bon llaurador, sol fer plata i també or

* Del gener el pagès no en treu res

* Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol

* El cavaller [o militar] a la guerra i el pagès a la terra

* El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són

* El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats

* El llaurador que para llaços no camina per bons passos

* El llaurador sempre erra, si aparta els ulls de la terra

* El llaurador té d’estar prop del qui fa treballar

* El llaurador vertader en la terra té el que fer

* El pagès lluner és dropo o gairebé

* El pagès malfeiner, cares dinades i comprar el comprar el pa

* El pagès naps ha de napejar

* El pagès que para llaços, no camina per bons passos

* El pagès que té cria treballa nit i diaEl pagès que té diner, mai se passi a cavaller

* El pagès sempre ha d'estar prop dels que fa treballar

* El pagès, si no treballa, no té res

* El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut

* Els tres pecats mortals del pagès : llaurar amb burros, batre amb bous i la dona replicona

* En any plujós, el llaurador, ociós

* En juny, les bones llavors, són honra dels llauradors

* En maig, el bon pagès, ha d'estar llest

* En setembre, no fa cap arruga el ventre

* En novembre, el llaurador que llaure i sembre

* Està el pagès entre dos advocats com un pagell entre dos gats

* Fems i aigua fan miracles, diu el llaurador

* Fer el pagés

* Gos de casa de pagès, si no lladra no val res

* Gran com una casa de pagés

* Hivern plujós, estiu abundós i maig humit fan el pagès ric

* Hivern plujós, pagès joiós

* L'aladre llarguerut i el llaurador forçut

* L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació

* L'art del pagès: no en sé res

* L'escudella de pagès atipa i saps què és

* L'escudella de pagès, és el plat que atipa més

* La casa del llaurador, quant més bruta està, millor

* La terra, al menestral li és guerra [menestral = llaurador, agricultor]

* La vinya en flor no necessita el pagès ni el senyor

* Llaurador de capa negra, ben poc medra

* Llaurador esteler sempre sap l'hora que és

* Llaurador les forces reparar, que la terra no para

* Llaurador ressagat, mai ix d'empenyat

* Llaurador que molt beu tard pagarà allò que deu

* Llaurador [o Pagès] que molt caça, deixa caure la casa [o no durà avant la casa]

* Llaurant fondo, el gra, a bondo [a bondo = abundós, abundant]

* Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana

* Maig humit, fa al llaurador ric

* Maig plujós fa ser al pagès orgullós

* Malanat de pagès que els missatges l'alaben

* Març polsós fa al llaurador orgullós

* Març ventós i abril plujós, el pagés fan ser orgullós

* Març ventós, abril plujós i maig humit fan el llaurador [o el pagès] ric

* Març ventòs, pel llaurador [o pagès] és profitòs i pel mariner desastròs

* Més val esser un ric pagès que un pobre marquès [o que un pobre burguès, o «que un pobre patacaire]

* Millor cava un bon pagés que deu malfaeners

* Nadal humit fa el pagès ric

* Ni caçar amb cadell, ni llaurar amb vedells

* No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort

* Pagès lluner no fa graner, car mira la lluna i descuida el femer

* Pagés lluner, no ompli el graner [o mai féu bon paller]

* Pagès nou, fa gran renou [o Pagès novell, guardau-vos d'ell]

* Pagés que no fa matinades no tindrà bones anyades

* Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra

* Pagés, la bona col, pel juliol

* Passa de pagès, cada una val per tres

* Patada de pagés no fa mal a res

* Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà

* Pel maig, lo bon pagès, de llaurar ha d'estar llest

* Per Sant Francesc, sembra pagés. (4 octubre)

* Per Sant Lluc, sembra, pagès, mullat o eixut (18 octubre)

* Per sant Miquel, el berenar dels llauradors se'n puja al cel (29 setembre)

* Per Sant Miquel, els llauradors guanyen el cel. ( 29 setembre )

* Per sant Miquel, els pagesos ja han de mirar al cel. ( 29 setembre )

* Per tenir bona collita, lo temps, pagès, aprofita

* Petjada de pagès, no fa mal a res

* Quan canta la perdiu, que plourà diu, pagès busca ton niu

* Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat

* Quan la griva va a gruar, pagès posa't a sembrar

* Quan la griva vé de ponent, pagès, sembra ton forment

* Quan la grua va i ve, sembra, pagès, que hora n’és

* Quan la tramuntana s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell [la Murta: muntanya d’Alzira]

* Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells

* Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal

* Quan ve la grua de ponent, el pagès sembra el forment

* Quan vegis la cega arribar, bon pagès, vés a fangar

* Qui a llaurador vol enganyar, molt matí s'ha d'alçar

* Qui va molt als mercats, si és pagès mai no té ducats

* Rellotge de pagès, de l’una fa migdia, de les dues fa les tres

* Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous (24 juny)

* Sant Urbà és el darrer veremador; si no plou, el pagès deixa el dolor. ( 25 maig)

* Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès

* Ser com un casa de pagès

* Si el llaurador compta, perd diners

* Si el llaurador comptara, no sembrara

* Si per l’octubre fa bon sol, pagès, enfonsa bé el solc

* Si vols enganyar el pagès, sembra les faves clares i el mill espès

* Sol i neu, riquesa del pagès

* Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel (29 setembre)

* Tramuntana per Sant Miquel, pagès, et faràs bon tip de mirar al cel (29 setembre)

* Tramuntana per Sant Miquel, pagesos, guaiteu el cel (29 setembre)

* Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res

* Val més tanca de llaurador que estable de senyor

* Val més ser un petit pagès que un gran masover

LLENYATAIRE
El qui té per ofici fer llenya al bosc.

* Al llenyater, caça i al caçador, llenya

* Baldat com un ruc de llenyater

* Guarda llenya el llenyater, per quan arribe el febrer

MENESCAL
Facultatiu que té per professió curar les malalties de les bèsties.

* A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal

* Ase salvatge no necessita manescal

* No m'ensenyes les dents, que no són manescal

* Qui més xiula, capador [o veterinari, o manescal]

MASSOVER
El qui és estadant i té cura d'un mas que és propietat d'altri.

* Desgraciat del masover que cada dia ha de donar el bon dia a l'amo

* Horta nova, masover pobre

* La barca és pel barquer, la terra pel masover

* La mar pel mariner i la terra pel masover

* Si l'amo vol estar bé, vagi el fill amb el masover

* Val més ser un petit pagès que un gran masover

MOSSO
Treballador llogat per anys o temporades per a les feines del camp o per al servei d'una casa de pagès, on menja i dorm.

* Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de ta casa

* Amor d'ase, mossos i coces

* Content l'amo, pagat el mosso

* El mosso i el gall, un any

* El mosso peresós, per un pas ne dóna dos

* El mosso que està pagat, sempre té el braç trencat

* El porc i el mosso, un any a casa

* El vi és bon mosso, però mal amo

* El vi, per mosso només; per amo, no hi entén res

* Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants (24 juny) (1 novembre)

* L'amo fa el mosso, i el mosso fa l'amo

* L'amo que té mossos i no els veu, se fa pobre i no s'ho creu

* Lo bou garrut i el mosso barbut

* Més val amo de poc que mosso de molt

* Més val esser un petit amo que un valent mosso

* Mosso i amic, ni pobre ni ric

* Mosso i gall, un cada any

* Mosso mal pagat, mosso descarriat

* Mosso mana mosso

* Mosso que en el treball va al foc, no el tingui sinó un badoc

* Mossos vingueren que de casa ens tragueren

* Ni amo per força, ni mosso per força

* Ni mosso dormidor ni gat miolador

* Qui a més de dona té mossos, ja cal que faci els ulls grossos

* Qui té matxos [o mossos, o jornalers, o terra, o negocis] i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu

* Sant Joan dels llogats, els mossos deixen els amos i els amos cerquen criats (24 juny)

* Un bon mosso un bon patró

* Val més ésser un petit amo que un gros mosso

* Val més ser amo d'un ou que mosso d'un bou

PASTOR
Qui mena bestiar a pasturar; es diu principalment del qui hi mena bestiar de llana.

* Ahir pastor, i avui senyor

* Ara és hora, que el pastor dorm

* Boira a la muntanya, pastor a la cabanya

* Bon senyor té bon pastor

* Cabra que tira a la muntanya, no hi ha pastor que la guarde

* Capa i sarró fa pastor

* Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga

* De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells

* Del llop fer-ne pastor

* Des de maig a Sant Miquel, pastor d’ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les mene l’amo del ramat (29 setembre)

* El bon pastor, ton, i no escorxa

* El pastor més bo, bona terra i bon sol

* El pastor que vol bé el ramat, el guarda de les rosades de maig

* El pastor té de ser fill de l’ovella

* Els guardes i el pastor, es mengen el millor

* Els que ho saben entendre bé fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer

* L'arc de sant Martí, ix al dematí, el pastor se'n pot tornar a dormir; però quan ix per la vesprada, a pasturar

* L'ovella del pastor mai mor

* La pell d'octubre és la millor per la samarra del pastor

* La puput de les Useres, la Mare de Déu Pintà; quan les cabres faran llana els pastors faran bondat

* La vida del pastor, pa i formatge

* Les cabrelles a la matinada, pastor, baixa la ramada; cabrelles cap a tard, a muntanya a pasturar

* Los pastors quan plou fan festa, i sinó s’apanyen la espardenya

* L’hort és de l’hortolà, la barca del patró i el ganado del pastor

* Ni per fred ni per calor, no deixes la capa, pastor

* Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat

* Ovella sense pastor, recapte pel llop

* Pastor que fa culleres, mal guarda ses ovelles

* Pastor, quan l’ovella caga fa pudor

* Pastors en reunió, mort de llop o de moltó

* Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada

* Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles, i se'n va a la vora del foc

* Per la primavera, pastor, no deixes la capa ni la berena

* Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó

* Per Sant Maties, ja canta el pastor ses alegries (14 maig)

* Per sant Salvador, fes-te la capsa pastor. (6 d'agost)

* Quan el pèl caní floreix, l'ovella pateix; quan el pèl li cau, el pastor s'hi ajau

* Quan els ramats pugen a muntanya, els pastors amics i els gossos renyits, quan en tornen, els pastors renyits i els gossos amics

* Quan es mori el pastor sabrem de qui és el ramat

* Quan l’arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se’n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí

* Quan s'alegra el pastor, ploren les bèsties

* Qui és pastor, que munyi

* Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer

* Reunió de pastors, ovelles mortes

* Ventades de gener maten l'ovella i el pastor també

PORQUER-A
Porcater-a, persona que tracta en porcs.

* Campanar de Castelló, tinguessis unes ulleres, veuries els bouerots com juguen amb les porqueres

* Els que ho saben entendre bé fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer

* Ets més bast que un forrellat de porquera

* Grunyint el porc, en la porquera mor

* Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer

* Ser més brut que un forrellat de porquera

* Si la porquera és mestressa, qui guardarà els porcs?

* Tanta honra ha de tenir el porc com el porquer

RAMADER
Ramader: Qui es dedica a la cria i comerç de bestiar.

* Camina més que un ramader

* El pastor que vol bé el ramat, el guarda de les rosades de maig

* Nadal sense lluna, ramader [o ramat] de cent ovelles torna amb una

* Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor el ramat

* Pel febrer diu l’ovella al ramader: - Deixa’m entrar a les vinyes, i si no et dono bon corder, mata’m, si et ve bé

* Pluja per la Mare de Déu d’agost, any de most. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric

* Quan els ramats pugen a muntanya, els pastors amics i els gossos renyits, quan en tornen, els pastors renyits i els gossos amics

* Quan es mori el pastor sabrem de qui és el ramat

* Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric (15 agost)

SEGADOR-A
Qui talla les messes o l'herba amb la falç o amb una altra eina semblant.

* Al bon segador mai se li oblida la corbella

* Al mal segador la palla li fa destorb

* Anar a menjar cireres

* Diu el blat al sembrador: al juliol estaré amb vós

* La bona segadora no li té por al sol

* No és bon segador qui no és bon lligador

* Qui sembra mala llavor, no arribarà a segador

OFICIS RELACIONAT AMB EL MAR

PATRÓ DE VAIXELL
El patró és un càrrec similar al de capità, però per a vaixells de pesca, de cabotatge-alçada, o mercants de fins a 3000 GT. Antigament, el qui comandava una nau qualsevol.

* A bord del veler, després del patró ve el cuiner (Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres. A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important)

* A gran maror no hi val bon patró (Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa)

* A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell (Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades)

* Abans el mar per veí que senyor mesquí (Un mal amo o patró pot perjudicar-nos més que si estem completament sols o en una situació perillosa)

* Allà on hi ha patrons, no manen mariners (Significa que en tot cal observar els drets de les jerarquies i dels títols de capacitat o d'autoritat)

* Amb bona mar, el patró no pot manar (Quan el temps és bo, la marineria maniobra fàcilment i el patró no s’ha d’esforçar a manar res a ningú)

* Aubes amb llevantons, cap a ses patrones duen es patrons (Vol dir que el vent de llevant a primera hora del matí sol obligar els pescadors a retirar-se de la pescada)

* Bandera vella, honra de patró [o capità] (La vellúria o antigor de determinats elements denoten que en cap moment no hi ha hagut motiu per a reposar-les)

* Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera (La navegació en mar oberta fa capcinejar i oscil·lar fort les embarcacions menudes)

* Barca nova, patró vell (Es refereix a que l'experiència sempre és important)

* Barca perduda, patró ric (Les grans inversions cobren bones indemnizacions de les assegurances)

* Dalt de la barca el patró és més que l’emperador (Destaca la importància del càrrec, del que depén fins i tot la vida de tots)

* De barca que mena el segon patró, liberanos dominó [dominó = eufemisme per Dominus = el Senyor] (Qui reemplaça al titular no sol tenir tant d’ofici com aquell)

* El bon mariner fa bon patró i el bon patró fa bon mariner (Un vertader professional coneix bé el seu ofici i totes les seues especialitats)

* El bon mariner fa bon patró no menen marinera

* El bon patró fa el bon mariner (Vol dir que la bondat del superior influeix damunt la dels seus subordinats)

* El bon patró no escolta opinió (Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres)

* El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser

* El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la faena ha de fer (Així està repartida la feina en el vaixell)

* El patró Mostela, que quan no feia vent bufava a sa vela

* El patró pesca per ell i per la barca (No es pot criticar que l’amo de l’empresa obtinga més benefici que qualsevol empleat, perquè ha de mantenir i renovar els mitjans de producció)

* El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer (El principal interessat i qui té responsabilitat sobre d’altres són els qui més dedicació han de posar en l’empresa)

* El patró, de la barca és el senyor (En tot col·lectiu hi ha d’haver algú que prenga les decisions puntuals en un moment donat)

* Fer com el patró Aranya, que embarcava i es quedava en terra

* L’hort és de l’hortolà, la barca del patró i el ganado del pastor

* Molts patrons perden una barca (Els assumptes en els que intervenen diverses persones no solen acabar bé perquè, per descoordinació, uns desfan els que altres han fet)

* Molts patrons tiren la barca a perdre (Els assumptes en els que intervenen diverses persones no solen acabar bé perquè, per descoordinació, uns desfan els que altres han fet)

* Qui té roba és aviat canviat (Es diu del patró que té força xarxes i que en pot canviar tan bon punt ha esguerrat)

* Qui té roba prompte està vestit (Es diu del patró que té força xarxes i que en pot canviar tan bon punt ha esguerrat)

* Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró (Una dona jove sempre és un atractiu per als homes)

MARINER
Persona que treballa professionalment en la maniobra d'un vaixell o de qualsevol embarcació.

* A cel núvol, mariner serè (Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se)

* A lluna gitada, mariner en peus (Anuncia pluja)

*A mala mar no hi val bon mariner (Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa)

* A temporal desfet, mariner despert i dret (Les circumstàncies dolentes han d’acarar-se amb caràcter i decisió per a superar-les, cosa que s’aconsegueix millor amb experiència)

* A temporal ferm, mariner de tremp (La falta de sol afecta l’ànim; per això recomana no desanimar-nos. També es refereix a quan les coses ens van malament.)

* Aigua davant i vent darrrera i foc als peus (És una recomanació o un desig de comoditat dels mariners)

* Allà on hi ha patrons, no manen mariners (Significa que en tot cal observar els drets de les jerarquies i dels títols de capacitat o d'autoritat)

* Amb bon vent tothom és mariner (Quan totes les condicions són favorables, tot resulta fàcil)

* Amb bona mar tothom és mariner [o se sent cridat a navegar] (Es refereix als qui obren bé mentres les circumstàncies els són favorables)

* Barco a la capa, mariner a l'hamaca (Quan no hi ha gran moviment en una empresa, els empleats es poden relaxar si tot funciona)

* Besada de mariner fa picada de grumet

* Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes... (És una crítica a qui es vanta de ser bo en el seu ofici o afició)

* Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador (És una crítica amable a la gent de mar, ja que, de fet, es tracta de dues professions ben diferents)

* Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat (Ningú sol fer-se mariner o soldat si no és per necessitat, de manera que els animals i els béns que puguen tenir són robats o trobats)

* Cap home de mar no ha estat mai penjat (Proclama l’honradesa de la professió marinera)

* Cel aborregat, mariner ajaçat.[ajaçat = ajagut, gitat, enllitat] (Solen anunciar que pot ploure al cap d’algunes hores)

* Cel ras i estels llampurnents, poca feina pels mariners [llampurnent = titil·lant, centellant] (Quan l’estelada sembla fer llumades, és perquè el vent circula per les altures i ran de mar regna la calma i els peixos dormen)

* De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers

* De gent de mar, que Déu ens en guard (Dels pescadors per pobres, i dels mariners per borratxos, contrabandistes o mentiders, convé allunyar-se)

* De la mar, ni sentir-ne parlar (Ho diu normalment el pescador o el mariner que ha viscut alguna mala experiència en alta mar, cosa freqüent)

* De mal de mariners, el metges no en curen (Les vocacions i les grans aficions formen part de la personalitat de cada u, i encara que resulten perjudicials per a l’interessat són ben difícils de desarrelar)

* De mariner no tothom en sap fer

* De mariner tothom n’és

* De patró, tothom ho és, els pilots tots són corders i els que han de fer la feina són els pobres mariners (A tots ens agrada manar, i qui no pot fer-ho, obeeix calladament)

* Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d’altar (És una reflexió irònica, ja que els mariners han d’estar sempre molt pendents de l’estat del cel perquè arrisquen la vida)

* El bisbe al palau, i el mariner a la nau (Sentencia que cada u s’ha de dedicar a les seues coses i no interferir en les dels altres)

* El bon mariner es mareja en terra i en mar està seré (Aconsella estar en perfectes condicions a l’hora de treballar)

* El bon mariner fa bon patró i el bon patró fa bon mariner (Un vertader professional coneix bé el seu ofici i totes les seues especialitats)

* El bon mariner fa bon patró no menen marinera

* El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar (28 d’Octubre)

* El bon mariner ha de vetllar les veles (Si es vol ser un bon professional, no s’ha de descuidar mai cap detall. La direcció i la força del vent poden canviar)

* El bon mariner navega amb calor, que amb fred no (S’ha de saber disfrutar de les coses i no fer-les quan no convénen)

* El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer (Sentencia que qui té ofici sap com ha de fer les coses i no s’ha de deixar influir per altres)

* El bon patró fa el bon mariner (Vol dir que la bondat del superior influeix damunt la dels seus subordinats)

* El mariner a la mar; el llaurador, a la terra, i el soldat, a la guerra (Significa que cada u ha de fer el que li correspon i el que sap fer sense immiscir-se en coses dels altres)

* El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu (A pesar de la fama fílmica de doners, borratxos i bregadors, els mariners són considerats en general bona gent que desapareix i reapareix per raó del seu ofici)

* El mariner i el vaixell són de la mateixa pell (Exageradament, significa que s’ha de cuidar molt l’instrument que ens dóna de menjar i del que depén la nostra vida)

* El mariner menja brut, però es farta (A vegades convé no ser molt mirat i gaudir de les bones coses de la vida)

* El mariner menja brut, però te’n pots fiar ( Ve a dir que el menjar natural és sa)

* El mariner no pot ser ni gras, ni vell ni poruc (L’activitat pesquera requereix agilitat, força i valentia)

* El mariner tot ho porta a l’esquena (Com el muntanyer o el pastor, ha d’eixir de casa amb tot el que haja de menester: roba, quemenjar... Ve a significar que és pobre)

* El mariner, honrat primer, el pescador ja no és tan bo, i el calafat d’egoisme està tocat

* El mariner, quan té peix, a sa mare desconeix (Quan s’està atrafegat en la feina, tota l’atenció se centra en el quefer)

* El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser

* El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la faena ha de fer (Així està repartida la feina en el vaixell)

* Els bons mariners parlen amb els estels (Per a navegar de nit s’ha de conéixer bé la celístia i consultar la Lluna)

* Els focs de Sant Elm, el mariner tem (14 abril) (El foc de Sant Elm és un fenomen lluminós que es manifesta com a flames en les puntes dels pals dels velers quan l’atmosfera està sobrecarregada d’electricitat i anuncia tempestes)

* Els mallorquins, mariners fins (Tenen tradició de navegants i pescadors per la seua condició insular)

* Els mariners per la mar mai no els hi falten penes, unes vegades pels rems i altres pels rems i les veles

* En temps de fred [o de gel], no et moguis, mariner, de ton indret (Durant el fred més cru convé evitar perills, tant en mar com en muntanya)

* Entre amics mariners i soldats, compliments són excusats (Significa que entre gent d'una mateixa categoria no calen cerimònies)

* Entre la gent de mar no hi ha cap malvat (Els pescadors tenen reputació d’honestos; una altra cosa és la marineria, on hi ha de tot)

* Fa mal mariner parlar de la mar des de terra

* Gavina a la platja, mariner en terra (Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores)

* Gavina en terra, mariner passeja (Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores)

* Gelós i mariner, bona desgràcia té (Com que els mariners passen molt de temps fora de casa, qui no es fie de la dona patirà molt de temps)

* Gent de mar i marina són de la mateixa farina (Els oficis de mar atreuen molt la gent que s’hi ha criat a la vora i la gent marinera es relaciona sobretot amb gent de voramar)

* Gent de marina, gent vagarina (Els mariners i els pescadors donen la impressió d’estar ociosos quan se’ls veu en el seu temps de descans)

* Gent de terra al mar no mou guerra (És anecdòtic que a algú de terra endins li grade algun ofici mariner)

* Gotós i mariner, prou desgràcia té [Gotós = malalt de gota] (La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar)

* Jornada de mar no es pot taxar [taxar = posar preu, valorar] (És impagable el treball mariner, que consumeix moltes hores i patiments i, a vegades, vides)

* La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners (4 octubre)

* La mar pel mariner i la terra pel masover (Aconsella que cada u es dedique a allò que coneix i no es pose en matèries que desconeix)

* La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell (Les circumstàncies poden més que la nostra voluntat o fortalesa)

* La muller del mariner és casada i no n’és (La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més)

* La ventura del mariner: morir en un racó de casa (És afortunat qui no ha perit en la mar)

* Lastre vol el mariner i bona mula el traginer [Lastre, castellanisme = llast, pes que es posa al fons de l’embarcació per a estabilitzar-la] (Cada ofici necessita un element bàsic per a executar el treball còmodament)

* Les seques de gener, bones per al pescador i males per al mariner (Cada usuari del mar té uns interessos)

* Llebeig? Mariner, perdut et veig (No és el millor oratge per a fer-se a mar)

* Lluna ajaguda ,mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut (Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie)

* Lluna ajaguda, mariner de peu (Les fases lunars regeixen els desplaçaments de la fauna cap a la superfície o cap al fons depenent de cada espècie)

* Lluna penjada, mariner de vetlla (Anuncia pluja)

* Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa (Quan el satèl·lit es veu tèrbol és perquè hi ha molta humitat atmosfèrica freda, la qual afecta el vent i el mar)

* Lluneta dreta mariner a la quinzeneta

* Maig ventòs, pel mariner perillòs (Sol fer ràfegues sobtades i canviants)

* Mals mariners, bon vaixell (És una crítica amb un poc d’enveja als qui tenen millor barco que u mateix)

* Març ventòs, pel llaurador [o pagès] és profitòs i pel mariner desastròs

* Mariner de bona llei, una mà per ell l’altre pel rei (Qui forma part d’un col·lectiu ha de procurar tant per si mateix com pels altres)

* Mariner de la muntanya, sempre troba la mar plana (Qui veu les coses des de fora, les imagina molt fàcils)

* Mariner enamorat, tot el viatge ha frisat

* Mariner i pescador, de la gent el bo i millor (La gent de mar sol ser ben considerada en totes les cultures, per més que a les pel·lícules hollywoodianes els posen la mala fama de bevedors, tramposos o doners)

* Mariner que dorm no mena vaixell (Qui no s’esforça no pot obtenir benefici)

* Mariner, bon mariner, abans d’anar a es Moro pensa-ho bé

* Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? de bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar (Es diu a qui no està mai conforme amb el que té)

* Mariner, llenguallarg i mentider (En general, sol tenir mala fama la gent que va de port en port i passa més temps fora de casa que dins d’ella)

* Mariner, mariner, a cent braces de la costa, passi-ho bé

* Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé (Qui depén del vent que faça, com qui depén del caprici de les circumstàncies, està més a la seua mercé que a la de la voluntat pròpia)

* Muller de mariner, vídua gairebé (La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més)

* Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig (Són vents habitualment forts i carregats de pluja)

* Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner

* Ningú no és mariner si no es troba en perill (L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica)

* No és bon mariner el que no ha anat a l’altra banda

* No és bon mariner el que no ha passat la mar gran (L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica)

* No és bon mariner el que no s’ha marejat mai (L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica)

* No és bon mariner el qui no ha caigut cent vegades a l'aigua (L’experiència i el mestratge s’adquireixen per la molta pràctica)

* No és de bon mariner el qui no s’ha mig negat (Les situacions desesperades són cosa prou habitual entre els pescadors)

* No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar

* No et fiïs de prometença de mariner ni de dona d’hostaler (Convé no fiar-se de les intencions de qui pretén obtenir algun benefici a costa nostra)

* No fa mariner no trobar-se en perills (Les situacions desesperades són cosa prou habitual entre el pescadors)

* No pot dir cap mariner: d'aquesta aigua no beuré (És arriscat dir coses que no sabem mai si algun dia ens veurem en la necessitat o en la conveniència de fer-les)

* Noia, si feliç vols ser, no et casis amb mariner (La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més)

* Per la roda de Sta. Caterina el bon mariner a terra a d'ésser. ( 25 novembre)

* Per Nadal, mariner fora de la mar (És temps de descans a casa)

* Quan el març haja passat, mariner, fes-te a la mar (És el moment de la pesca abundosa)

* Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol

* Quan gela i glaça, mariner a casa (És preferible romandre inactiu però calent a passar calamitats insanes)

* Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes [banyes = les dues puntes del quart creixent] (La lluminositat lunar atrau la pesca)

* Quan la mar està en bonança, tothom pot esser mariner

* Quan la mar va bé, tothom és bon mariner [o En bona mar, tothom és bon mariner)

* Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps (La pluja i la neu són benvingudes pels camperols per ser bones pel camp i el vent ajuda el mariner en la navegació)

* Quan resa el mariner, és molta la por que té (La gent de mar li veu la cara a la mort moltes vegades)

* Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat (Normalment es posa soldat o mariner l’aventurer o l’inquiet que no s’acontenta de dur una vida normal i tranquil·la)

* Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner [hissar = arborar, desplegar / gàbia = gran vela quadrada] (Recomana evitar la pluja allunyant-se’n)

* Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs

* Si sa lluna jeu, mariner en peu (Anuncia pluja)

* Si vols ésser mariner, no et venguis per això el terrer

* Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador (Així sol ser com a compensació per la dura vida al mar)

* Tres coses fan un bon mariner: ser lleuger, bon ull haver i molta mar saber (A bord, convé ser diligent en les moltes activitats i maniobres, predir on és la pesquera i el mal oratge i ser experimentat en tot)

* Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral

* Vent de llebeig, el mariner perdut el veig

PESCADOR

Un pescador és la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent. Pertanyent al sector primari, és una professió que ha existit des de la prehistòria en diverses modalitats, bàsicament pesca des de costa o en vaixell.

* Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig (Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent)
* A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada (Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor)
* Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar (Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent)
* Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peça més grossa, o la millor] (Ho diuen per al·lusió a la bravegera i exageració de què solen abusar els pescadors i caçadors quan conten les seves pescades o caçades)
* Al millor pescador, li escapa una anguila (Ningú no és infal·lible, per més art o ofici que tinga)
* Al petit pescador, el mar gran li fa por (Qui no té pretensions, no medra)
* Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena (Els pescadors sempre acaben mullats per raó del seu ofici, tant si guanyen com si no)
* Barcelona fumada, pescadors a la mar
* Bogar amb el rem tort (Es diu d’un pescador sense sort)
* Boira a la muntanya, pescador a la cabanya (La boira en terreny esquerp o desconegut és molt perillosa per als que s’hi desplacen, perquè amaga els perills)
* Boira a la riera, pescador, enrera
* Boira al pla, pescador, a pescar
* Boira per terra, pescador a la mar (És un bon auguri de bona pesca)
* Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya (La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma)
* Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador (És una crítica amable a la gent de mar, ja que, de fet, es tracta de dues professions ben diferents)
* Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l’hospital (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final de la vida no s’haga aconseguit res que valga la pena)
* Caçador i pescador, fam, fred i calor (Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició)
* Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica (Es dedica a activitats esporàdiques de profit incert i no té una feina seguida, sobreviu però no medra)
* Cada pescador coneix el seu ormeig (Es diu a qui ha criticat o opinat sobre el comportament d’algú altre)
* Cap pescador no mor tip [tip = fart, ple] (Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis)
* Colombaire i pescador, mentider i enredador (Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses)
* De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers
* De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un
* De gent de mar, que Déu ens en guard (Dels pescadors per pobres, i dels mariners per borratxos, contrabandistes o mentiders, convé allunyar-se)
* De la mar, ni sentir-ne parlar (Ho diu normalment el pescador o el mariner que ha viscut alguna mala experiència en alta mar, cosa freqüent)
* De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó [rodanxó = gros, gras] (Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis)
* Dimarts, els pescadors tiren els arts (Se sol dir per confirmar que el dimarts és un dia com un altre)
* Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres
* El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua (Per a traure rendiment de l’ofici, s’ha de viure prop de la font de subsistència, perquè altrament es perd molt de temps anant i venint)
* El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar (Els pescadors passen moltes hores inactives que dediquen a ocupacions d’esplai per a distraure’s)
* El bon pescador el peix va a trobar (Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets)
* El bon pescador fa el que els peixos volen (Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets)
* El bon pescador no perd mai calada [calada = instal·lació de la xarxa] (Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets)
* El bon pescador parla amb els peixos (Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets)
* El bon pescador pesca sense ormeig (Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets)
* El bon pescador sap el peix on té l’ajocador (Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets)
* El bon pescador s’estima més el bastiment que la dona
* El bon pescador treu el bo i millor (Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets)
* El caçador, ben corregut, i el pescador, ben assegut (Constata irònicament la gran diferència existent entre els practicants de les dues aficions o ocupacions)
* El mariner, honrat primer, el pescador ja no és tan bo, i el calafat d’egoisme està tocat
* El millor peix es pel pescador (Qui ha fet l’esforç o la inversió és qui es mereix la millor part del producte obtingut)
* El millor pescador mai pot dir sí ni no (La bona o mala pesca depén de les circumstàncies)
* El peix a la mar, i el pescador prop del peix (Recomana estar pendent dels propis interessos i viure prop de la feina)
* El peix costa llàgrimes i es ven per diners (La professió de pescador, com la de miner, és molt arriscada)
* El peix del pescador costa llàgrimes i dolor (La professió de pescador és molt arriscada)
* El pescador avui sí i demà no
* El pescador de canya i el caçador de cardina és tard quan dina [cardina = cadernera] (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final de la vida no s’haga aconseguit res que valga)
* El pescador de riu vora del mar no riu (Qui està avesat a les coses fàcils no es pot avenir amb les difícils)
* El pescador menja sardines el peixater moltes gallines (Trauen més benefici d’un producte els intermediaris i els comerciants que el mateix productor)
* El pescador perfet pel setembre cobra a la nansa i llança l'artet [cobrar = pescar, agafar, capturar / nansa = gàbia de fons / artet = xàrcia d’arrossegament superficial] (És època de marisc)
* El pescador pesca quan pot i no quan vol (L'estat de la mar és qui marca la pesca)
* El pescador quan es fa en mar mai no sap si pescarà (L’èxit en la pesquera no està mai assegurat, per molta tecnologia de què es dispose.)
* El pescador si té manya, aguanta recta la canya (Recomana tacte, precisió i atenció en allò que es fa)
* El pescador, la mar el governa (Hi ha coses predictibles, però el resultat sempre és incert)
* El pescador, quan té peix, sa mare desconeix (Quan els negocis i les aficions van bé, entusiasmen)
* El petit pescador tres braces més enllà de terra s’espanta (Qui està avesat a les coses fàcils no es pot avenir amb les difícils)
* Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida
* Entre la gent de mar no hi ha cap malvat (Els pescadors tenen reputació d’honestos; una altra cosa és la marineria, on hi ha de tot)
* És de bon pescador, qui sap fer vela a temps (Qui té més intuïció o més ofici que un altre, s’avança als altres en l’obtenció del benefici)
* Es peix, millor que amb sa mà, amb so cap l'has d'agafar (Vol dir que els pescadors han de tenir enginy i tècnica per a fer bona pesca)
* Gavines al port, malament pel pescador (Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps)
* Gent de marina, gent vagarina (Els mariners i els pescadors donen la impressió d’estar ociosos quan se’ls veu en el seu temps de descans)
* I encara diuen que el peix és car ! (Es refereix al dur que és el treball de pescador)
* Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó [xinxó = antiga moneda d’or que equivalia a 5 pessetes] (Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició)
* Jugador, pescador i pecador mai no tenen res de bo
* La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners (4 octubre)
* La fe curà Marta, que no la fusta de la barca (L’ofici de pescador no dóna per a medecines)
* La pesca fa rics els peixaters i pobres els pescadors
* Les seques de gener, bones per al pescador i males per al mariner (Cada usuari del mar té uns interessos)
* Lluna ajaguda, pescador al llit (Significa que segons la fase de la lluna no sol haver-hi gaire peix a pescar)
* L’amor, com el carbó de pescador, no ha de restar mai ni el demanar-lo
* Mai cap pescador ha estat en presó (Els pescadors tenen bona fama en totes les cultures)
* Mar tèrbol i revoltós, ganància de pescadors (Com més agitades estan les aigües, més pesquera hi ha)
* Mariner i pescador, de la gent el bo i millor (La gent de mar sol ser ben considerada en totes les cultures, per més que a les pel·lícules hollywoodianes els posen la mala fama de bevedors, tramposos o doners)
* Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc, molts afanys i pocs diners (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final no s’haga aconseguit res que valga la pena)
* Neu a la muntanya, pescador arracona la canya
* Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera] (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, al finall no s’ha aconseguit res important)
* No és bon caçador el qui es perd ni bon pescador el qui cau a l’aigua (Per a ser un bon professional s’ha de conéixer bé els mitjans i la tècnica)
* No és bon pescador el que no sap enganyar la mar
* No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor (És arriscat dir coses que no sabem mai si algun dia ens veurem en la necessitat o en la conveniència de fer-les)
* No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar (És arriscat dir coses que no sabem mai si algun dia ens veurem en la necessitat o en la conveniència de fer-les)
* No sap a Déu pregar qui per mar no va (Les situacions desesperades són cosa prou habitual entre els pescadors)
* No tothom que pesca és pescador.
* No tothom qui cala, no, es pot dir pescador
* Paraula de pescador, mentida de caçador (No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies)
* Pescador boig es el que deixa un peix per agafar-ne un altre
* Pescador d'ham, pescador [o moridor] de fam (Significa que el pescar amb canya, i en general sense ormeig gros, és feina que dóna poc producte)
* Pescador de barca molt abarca
* Pescador de bartol dina quan vol; pescador de llinya, és tant quan dina
* Pescador de bolitx, no arriba a mig
* Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells (El rendiment que s’obté en la pesca i en la caça és ben minso)
* Pescador de canya i de xeixina, poc dina (El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso)
* Pescador de canya i moliner de vent mal no han fet testament (Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres)
* Pescador de canya i moliner de vent, els hi basta l’ungla per fer testament (Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres)
* Pescador de canya i moliner de vent, mala olla i pitjor testament (Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres)
* Pescador de canya i moliner de vent, no els hi cal notari per fer testament (Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres)
* Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament (Obtenen tan poc benefici que al final de la vida no han aconseguit fer cap patrimoni)
* Pescador de canya menja més que el que guanya i si té gran ventura ruïna segura (El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso)
* Pescador de canya, la fam l'enganya (Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)
* Pescador de canya, lladre de raïms (El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso)
* Pescador de canya, menja mes que guanya (Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)
* Pescador de canya, més perd que guanya (Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)
* Pescador de canya, moridor de gana (El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso)
* Pescador de canya, pescador de gana (De fet pescant amb canya no menjaràs gaire peix)
* Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam (Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)
* Pescador de canyeta, duu prima la panxeta (Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)
* Pescador de canyeta, la fam l’apreta
* Pescador de llinya i caçador de sardina, és miracle quan ho endevina
* Pescador de llinya, és tard quan dina (Sgnifica que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte)
* Pescador de llinya, la fam l’aprima (El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso)
* Pescador de melva, pescador de malva
* Pescador de nansa fa bona panxa
* Pescador de nansa, tot l'hivern a casa (Qui es dedica a la captura de marisc roman inactiu fins a la primavera)
* Pescador de nina, ja és tard quan dina
* Pescador de nou tot el mar remou
* Pescador de traire sovint beu aigua
* Pescador de xixina, tard és si dina el dia que dina
* Pescador i caçador, de béns no gaires
* Pescador i caçador, fam, fred o calor (Vol dir que els pescadors i caçadors passen moltes penalitats en l'exercici de llurs professions)
* Pescador matiner cala primer (Qui és més diligent que un altre li porta avantatge)
* Pescador que menja carn, pescador de mal any
* Pescador que no crida, alguna espina s'ha engolida
* Pescador que no pesca, mel en la bresca
* Pescador que pesca un peix, pescador és (Significa que el qui aconsegueix una part d'allò que volia obtenir, ja no es pot dir fracassat)
* Pescador que va a la mar mai no sap si tornarà
* Pescador sent fred i calor
* Pescador, caçador i gaiter mai tindran gaire diner
* Pescador, jugador i bevedor no valen res
* Pescador, ofici de sant: treballs, perills i fam
* Pescador, poc guany i molt dolor
* Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa't sabates
* Pescar molt no vol dir pas ésser bon pescador
* Qualsevol ofici es millor que el de pescador
* Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»
* Quan la gavina visita el llaurador malament pel pescador (Anuncia que si la gavina fuig de la mar és senyal de mal temps)
* Quan les gavines ballen, els pescadors reposen (Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps)
* Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar (Els pescadors han de matinar molt per a poder pescar a punta de dia)
* Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts
* Set de caçador i fam de pescador
* Si les dones fossin de pescador, a crits farien tornar els peixos sords
* Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana (25 gener)
* Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya
* Si vols ser un bon pescador lleva't la corbata i pescaràs millor (Cada treball vol els mitjans adequats)
* Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar
* Tot pescador ha començat tirant l'art (L’experiència s’adquireix lentament per la pràctica)
* Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador (Els pescadors saben per experiència com s’ha de guisar cada peix per a obtenir-ne el millor sabor)
* Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres
* Valga'ns sant Semproni, pescador de canya, que se'l va menjar un peixet que va pescar

CUINER

Un cuiner és una persona que cuina per ofici i professió. Segons els seus coneixements i funcions s'estableix la següent jerarquia, de menor a major responsabilitat: Ajudant o ajudant de cuina, Cuiner, Sous Xef (Assisteix el xef), Xef (amb diferents nivells, de menor a major: de partie, executiu, carnisser, pastisser ...). O també: Ajudant de cuina, Cuiner, Segon cap de cuina (podent ser encarregat d'una o diverses partides), Cap de cuina.

Xef és tot aquell que a banda d'aprendre l'ofici, té estudis culinaris, aquest no solament cuina, també pren plats de la cuina tradicional (mundial) i al seu torn crea plats convertint tots en Art. També hi ha la denominació de Xef Steward que és el responsable de la neteja i manteniment de la cuina i equips. En un restaurant o hotel xef s'utilitza per designar el cap (en francès xef) de la cuina. El xef té al seu càrrec a una sèrie de persones que desenvolupen tasques i ajuden en l'elaboració dels plats, però que no són totalment responsables del sabor final d'aquests.

Sous Chef és el segon a càrrec dins de la cuina. Aquesta sota el comandament del Xef. Generalment aquesta en els continguts de les matèries en una cursa acadèmiques de gastronomia.

* A bord del veler, després del patró ve el cuiner (Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres. A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important)
* Bé cuina la criada, però millor la bossa sorrada (Vol dir que per a fer el menjar bo, més que l'habilitat del cuiner hi val l'abundor d'ingredients apropiats)
* Bon foc fa bon coc [(coc = xef, cuiner] (Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil)
* Com més brut el cuiner, més gras l'amo
* Diners fan cuineres (Vol dir que els menjars exquisits no s'obtenen sinó amb molta despesa)
* El bon cuiner, si ho sap fer, ho tasta primer
* El foc ajuda el coc [coc = xef, cuiner] (Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil)
* El millor tall del guisat, el cuiner se l'ha menjat
* El millor tall és pel cuiner.
* Embarcació [o vaixell] que porta passatge, bossa pel cuiner (On hi ha gent, hi ha negoci.
* Les cuineres no són planyudes

FERRER

Un ferrer es un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria. En les ciutats es podien ajuntar en una confraria o en un gremi, en què també hi podien ésser inclosos els serrallers o manyans, els daguers, els ganiveters, els coltellers, els espasers (ferrers de tall, que feien coltells i altres eines tallants, etc)

A través de la història, els ferrers s'han anat fabricant les eines que fan servir per al seu ofici. El temps i la tradició han proveït només unes poques eines bàsiques que varien únicament en detalls al voltant del món. Una frase comuna sobre el treball dels ferrers assenyala que "tot el que es necessita és una cosa on escalfar el metall, alguna cosa en on copejar i alguna cosa amb què colpejar".

* A cal ferrer ganivet de fusta (Qui té más facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella)
* Al ferrer en barbes i a la lletra en baves
* Al ferrer no li vagis a vendre baldes (Vol dir que és difícil enganyar a qui és perit o pràctic en la matèria)
* Anar com el pas dels ferrers (Anar darrera de tot)
* Com el ferrer de Montmeló , que quan tenia ferro no tenia carbó (Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona)
* El diable, quan va esser vell, es va fer ferrer (Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves)
* El ferrer al malll, el pintor al pinzell, i a cada u l'ofici d'ell (Recomana dedicar-se cada u a les seues coses sense interferir en terrenys d’un altre)
* El ferrer de Benigembla, que no el volgueren ni en el cel ni en l'infern (Municipi de la comarca de la Marina Alta en la província d'Alacant)
* El ferrer de Tibi [o de Perelló; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici (Es diu referint-se a algú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix)
* El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té (Tot té els seus pros i les seves contres. I a l’hora de prendre decisions, hem de sopesar les coses positives i les negatives per poder valorar amb tots els elements damunt la taula)
* El gos del ferrer dorm a les martellades i desperta a les minjades (És una crítica humorística del comportament humà i de tots els sers vivents, als quals ens agrada poc la faena però ens espavilem quan tenim algun interés)
* El peix a l’aigua i el ferrer a la farga (Recomana dedicar-se cada u a les seues coses sense interferir en terrenys d’un altre)
* Els estacats de ferrer, són de mal desfer
* En Ferran, ferrer, feia foc i fum ferrant ferro fort
* Enclusa que sona, senyal que és bona (Ho diuen els ferrers per contestar als veïns que es queixen de la molèstia que els causa el soroll dels martells damunt l'enclusa)
* Entre ferrers no cal vendre baldes, que ells se'n saben fer (Desaconsella de fer una cosa a qui la pretenia vanament)
* Estar com un ferrer sense carbó (Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important)
* Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer] (Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix)
* Haver d'anar a cal ferrer (S’usa irònicament per dir a algú que li cal posar remei a la sordera, real o fingida)
* L'hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
* La roba del ferrer, quan és eixuta, blanca és (Vol dir que els oficis més humils es poden dissimular si la persona que els exerceix sap presentar-se així com cal)
* Lo ferrer de Perelló, quan té ferro, no té carbó [Entitat de població de Sueca en la comarca valenciana de la Ribera Baixa] (Es diu referint-se als casos en què es podria fer una cosa si es disposés d'un element que en aquell instant no es té a mà)
* Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser
* No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar
* Per ferrer, un home fet, i per lletres, el noiet [noiet = xiquet, aprenent] (Segons el tipus d’activitat que s’haja de fer, convindrà una persona o una altra)
* Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí (11 novembre) (Acabada l’època de la sega, ja no cal esmolar falçs ni corbelles ni mantenir en funcionament els molins de farina)
* Quedar com el ferrer de Tibi, sense ferro ni carbó (Estar indecís, sense saber què fer, per la falta d'una persona o cosa necessària o enyorada)
* Qui és ferrer, té de morir ferrer
* Semblar el ferrer d'Ibi, que ferrant, ferrant perdé l'ofici (Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià)
* Semblar el ferrer de Benigembla, que ferrant, ferrant, va perdre l’ofici (Es diu referint-se a qualcú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix)
* Ser com el ferrer de Manresa que prenia la mida sense la peça (Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona)
* Si ofici brut vols fer aprèn de ferrer
* Tenir les orelles a cal ferrer [o a compondre] (Entendre o sentir malament allò que s'ha dit)

FUSTER

És la persona qui treballa la fusta i fa mobles i altres objectes d'aquest material. L'ofici de fuster com a tal és gairebé tan antic com l'home, ja que la fusta va ser un dels primers materials en estat natural susceptible de ser transformat en eina o element bàsic de construcció.

Així doncs, el fuster es va iniciar treballant la fusta des del mateix arbre, tallant-lo, fabricant i cuidant les seves taules o taulons que utilitzava com a matèria primera. Els treballs i tècniques que desenvolupaven van ser progressant durant l'època dels egipcis, els grecs, els romans i l'Edat Mitjana, encara que mantenint una metodologia de treball i una tipologia d'eines molt similars, que perpetuaven en general el seu caràcter artesanal.

* A casa del fuster mai la feina està feta (Qui té una professió, sol descuidar més la casa pròpia que la dels altres, que és d’on obté el benefici)

* Diu que era un fuster, un fuster de molta fama, que per serrar un banc es va serrà una cama

* El fuster ha de fer la feina polida, el mestre de carros forta i l'ebenista encaixada i bonica

* Haver topat amb la guitarra de sant Pere (Hom conta que quan els vells fusters topaven amb un grop de la fusta, quan serraven o ribotejaven, deien que "havien topat amb la guitarra de sant Pere")

* La llenya del fuster no aplega al carrer; i la del manyà, ni aplega ni aplegarà (Alcoi)

* Mal fuster, bon borrumballer

* Per la lluna vella de gener, talla la fusta el bon fuster (Fa referència a la creença en que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella)

MÚSIC

Un músic és una persona que compon o executa peces musicals. En el cas que compongui peces es parla d'un compositor, mentre que els que executen poden ser instrumentistes (com guitarristes, violinistes, violoncel·listes, pianistes i bateristas, per exemple), cantants o directors d'orquestra.

També són músics que realitzen arranjaments musicals i orquestracions. En la música popular són freqüents els cantautors, els que creen i interpreten cançons.

* A cada cantador, el seu tocador (Cada persona té una manera de fer les coses, de manera que convé estar ben coordinats quan s’han de fer entre dos o més)

* A casa del músic, qui no balla, punteja (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)
* A casa del músic, qui no canta, taral·leja (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)
* A casa dels músics vas a fer albades? (És una crítica a qui pretén saber més que els que són de l’ofici)
* A putes i a músics no els paguis per endavant
* Aclarir-se la veu (Tenir la veu clara per a poder cantar)
* Afinar els instruments (Preparar les coses ordenadament per aconseguir un resultat determinat)
* Al músic vell li queda el compàs (L’experiència o la rutina esdevenen cròniques, i encara que amb el transcurs del temps s’obliden els detalls o els matisos, sempre queden les coses bàsiques i elemental)
* Amagueu els ànecs, que vénen els músics (S'utilitza com una advertència col.lectiva. Això vol dir que de vegades cal anar amb compte amb altres persones)
* Aplegar a hora de music (Arribar tard. No ser puntual)
* Bon home però mal músic (És una manera elegant de dir-li mediocre a algú)
runzit de mosquit, música de violí petit (Cert)
* Cantar a veus (Cantar més d'una persona entonant un dels cantors notes musicals diferents de les dels altres)
* Cantar com un canari (Cantar molt bé)
* Cantar com un passerell (Cantar molt bé)
* De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta (Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot)
* De músic, metge i poeta, tothom en té una miqueta (Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a tot)
* De pare músic, fill ballador (Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta)
* Déu ens lliure d’un mal veí i d’un estudiant de violí (Els músics diletants o aprenents sempre donen la tabarra perquè són molt repetitius)
* El músic que s'alaba, mai comença acaba (Qui realment val no necessita fer-se propaganda)
* Els músics, per a cantar, han menester pregar; i en haver començat, no se’n saben deixar [haver menester o haver de menester = necessitar] (Necessiten molts assajos, però quan s’animen, no pararien)
* Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser (Tenen mala fama)
* Fer com els músics de Toses, que tocaven de franc i feien el gasto.
* Fotre's de la música i del tocador (Anar, algú, a la seva; desentendre’s de les adversitats i els maldecaps dels altres)
* Ha fet un gall (Cantar i desafinar)
* Haver-hi ferralla (Sentir-se molt els instruments metàl·lics d'un grup musical)
* Jo sóc músic (Indica que u no vol saber res d'una qüestió, problema, conflicte...)
 música, la festa  
* Me'n dones més que un músic (Ser molt generós)
* Músic pagat fa mal so (Qui ha cobrat la faena abans de fer-la, ja no té interés a acabar-la bé)
* Músic pagat fora mal de caps (Les faenes o encàrrecs que s’han pagat per endavant es fan sense l’interés per fer-ho bé que es té quan encara no s’han cobrat)
* Músics i berra, tots per terra
* Músics, xics i criatures, a la millor la fan (Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat)
* Ni barber mut ni músic amb cervell pur (Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic té fama de tindre poc trellat))
* No hi ha barber mut ni músic que no sia conegut (Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic és conegut per tot el poble gràcies a les desfilades)
* No hi ha barber mut, ni músic tossut
* No tenir veu (Tenir la veu molt dèbil o desafinada, que no permet cantar)
* No vulgues més mal veí que un aprenent de violí (Fa burla dels músics en general mentre aprenen i practiquen, per repetitius i desentonats)
* On hi ha músics, no hi falten musiques (Es diu referint-se al caràcter renouer i baralladís que solen tenir els músics)
* Pareixes un músic donant voltes a la plaça
* Passar més fam que un músic (Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries)
* Perdre la veu (Quedar afònic o deixar de tindre veu per a cantar)
* Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament (Obtenen tan poc benefici que al final de la vida no han aconseguit fer cap patrimoni)
* Riure's del ball i dels músics (Riure's de tot, no prendre's res seriosament ni fer-ne cabal)
* Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners (Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici)
* Sastres, putes i músics, de vells són avorrits (Generalment, a la vellesa, deixem de ser innovadors en l’ofici i solem contar les mateixes batalletes que els altres ja coneixen massa bé)
* Se li’n fot la música i els tocadors (No importar gens (a algú) alguna cosa)
* Ser músic i gitar-se a les vuit (Desentendre's d'un assumpte)
* Si el pare és músic, el fill és ballador [o tocaor] (Es diu referint-se a pare i fill de tendències o aptituds consemblants)
* Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar (Amb economia precària no es poden fer grans coses)
* Tindre veu (Tindre bona veu per a cantar) 

PALETA

Un paleta és una persona amb coneixements professionals i d'experiència que es dedica com a ofici a la construcció, reforma, renovació i reparació d'edificis, tant habitatges com industrials.

L'ofici de paleta existeix des de temps immemorials, ja que va aparèixer amb la necessitat de construir-se habitatges i, amb ella, l'especialització de persones a saber escollir, utilitzar, i de vegades crear els diferents elements de construcció per a compondre, de manera més pràctica o més artística, un porxo, una xemeneia, una habitació, un pis més en una casa, un monument o qualsevol altra obra de construcció. El paleta ha de dominar l'ús dels diferents materials de construcció, que segons la cultura de cada indret pot ser totxana, pedra, llicorella, calç, fusta, palla, fang, rajola, metall, formigó, ciment, etc.

* A casa del paleta mai la feina no està feta (És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa)
* A casa del paleta, cent goteres a la teulada (És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa)
* Metge, paleta i dispeser a casa de qui no em vol bé
* Obra de paleta, poca i mal feta (Vol dir que els paletes solen esser poc remirats en la manera de treballar)

MESTRE D'ESCOLA

El mestre o la mestra d'escola és la persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.

El mestre controla la classe, prepara la matèria i l'avalua i acompanya l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Es basa en el currículum per saber què ha de transmetre, emprant una determinada metodologia didàctica per apropar el tema a l'altre.

El mestre posseeix algunes funcions fonamentals: actuar com a lligam generacional, ja que transmet els continguts socialment acceptats (incloses normes i problemes) als infants i joves; contribueix a millorar el nivell cultural d'un país; serveix com a referència adulta en tant que persona per a l'alumne; prepara els aprenents per aconseguir les seves fites mitjançant el coneixement i per últim ajuda a la socialització.

El mestre no només ha de ser un instructor que els hi ensenyi un conceptes i uns valors, sinó que també ha d'introduir-los en el món de la culturització i del coneixement del nostre poble, barri, ciutat... perquè creixin cultes.

* A escola que falten mestres
* A estudi, que el mestre es fa vell (Perquè es donin pressa)
* A tal mestre, tal deixeble (Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims)
* Cada mestre té el seu llibre (Cada persona sigueix unes premises particulars)
* Deixa fer el mestre, per ase que sigui (El més inútil dels professionals sap més de la seua professió que qui no és de la professió.)
 ensenyar, oficis, animals  
* El llest mestret té el secret del fred
* El mestre deixa restes (Els mestres, ensenyant i educant, ajuden a formar la personalitat)
* Ets un mestre tites (Una persona que sempre vol donar consells a tothom)
* Guanyar menys que un mestre d'escola (Estar molt mal pagat)
presente)
* La bona obra, al mestre honra (Les persones desapareixen, mentre que la seua obra queda, i si és admirable, perdurarà en el temps)
* La necessitat [o la fam] fa mestres
* La pràctica fa mestres (Dita popular amb què s’expressa que qualsevol ofici s’aprén amb la pràctica i l’experiència)
* La pràctica trau mestres (L’experiència en qualsevol aspecte de la vida ensenya com s’han de fer i com no s’han de fer les coses)
* Les obres fan [o desempenyen] el mestre (Vol dir que el mèrit de les persones es coneix per les seves obres i no per les seves paraules)
* Llibre tancat, mestre callat (Si es tenen els mitjans però no hi ha voluntat, és com si no es tingueren)
* Mestre d'escola i signa amb el dit (És una crítica a qui se li ha descobert un defecte o una fallada)
* Mestre sentències (Saberut)
* Mestretites (Persona pedant, que presumeix de saber molt)
* Ningú neix mestre (Significa que ningú sap fer les coses sens estudiar-les o esforçar-se a aprendre-les)
* No hi ha millor mestre que la necessitat (Podem aprendre del temps passat i, també i sobretot, de les experiències viscudes en el nostre temps)
* Passar [o pateixes] més fam que un mestre d'escola (Estar molt mal pagat)
* Per Sant Enric del mestre em ric
* Quan un mestre assenyala la lluna, els alumnes li miren el dit (Els ignorants o els inexperts no arriben al nivell intel·lectual de qui pretén ensenyar-los)
* Qui amb bon mestre està, aprendre deu (Certament)
* Qui amb bon mestre va, se pot ensenyar (Certament)
* Saber més que un mestre d'escola (Saber molt. Ser experimentat)
* Ser un mestre de mestres (Aquell que d'una ciència en sap per ensenyar-ne)
* Tenir més paciència que un mestre d'escola (Ésser molt pacient)
* Tindre (o passar ) més fam que un mestre d'escola (Tindre [o passar] molta fam)
* Tots els mestres han estat aprenents (Significa que tothom ha tingut una temporada de manca d'habilitat o d'ignorància, per entès que hagi arribat a esser)
* Vacances de mestre, paga de militar i feina de rector

MERCADER

Un mercader era la persona que tractava o comerciava amb gèneres vendibles, és a dir, productes o mercaderies. Se li aplicaven diferents qualificatius en funció de la mercaderia amb la qual negociava: mercader de vins, mercader d'oli, mercader de ferro, mercader de teles, etc. És un terme pràcticamenten desús que ha estat substituït per comerciant o distribuïdor.

* A gitanos i mercaders, no els fiis els teus diners
* Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve (Siga quin siga el preu del blat, sempre acaba venent-se perquè és un aliment de primera necessitat)
* Cada mercader alaba les seves coses
* El blat en el graner, sempre té mercader (La feina feta és segura, mentre que la que està per fer és insegura.)
* El mercader a la plaça i el menestral a sa casa
* El mercader i el porc, no es sap el que té fins que és mort
* El negociant de sang, és negociant de fang (Es diu perquè el mercader de bestiar sempre està exposat a pèrdues greus per malaltia i mort dels animals i per altres causes)
* Fer orelles de mercader (Fer el sord. Fingir que no sent allò que li diuen)
* La barca i el mercader es perden en una hora (Una circumstància molt adversa o una operació mal calculada poden arruïnar un negoci o costar vides en un moment)
* Mercader, vol diner.
* Paraula de mercader (Es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar)
* Qui és bon mercader, vol molt diner
* Ser un bon mercader és més saber comprar que saber vendre

ADVOCAT

Un advocat és aquella persona, llicenciada en dret i inscrita en un Col·legi d'Advocats, que exerceix professionalment l'assessorament i consell en matèria legal així com la direcció i defensa de les parts en judici i tota classe de processos judicials i administratius.

Els advocats són els principals cooperadors o agents que intervenen en l'administració de justícia.

L'advocat, al ser un professional específicament preparat i especialitzat en qüestions jurídiques, és l'única persona que pot oferir un enfocament adequat del problema que té el ciutadà o 'justiciable'. Cal destacar que a més de la seva intervenció en judici, una funció bàsica i principal de l'advocat és la preventiva.

Amb assessorament, una correcta redacció dels contractes i documents, etc., s'eviten conflictes, de forma que l'advocat, més que per als plets o judicis, serveix per a no arribar a ells.

* A l'advocat, digues-li la veritat
* A metge, confessor i advocat, digues sempre veritat (A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més)
* A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* Advocat de cuina (Ignorant)
* Advocat de peu de marge (Advocat curt d'enginy o de talent)
* Advocat de rics, mal de pobres
* Advocat de secà (Ignorant)
* Advocat que xerra molt, no diu cosa bona
* Advocat, jutge i doctor, com més lluny millor (Haver de tenir tractes amb jutges i advocats vol dir que som enmig d’algun plet. I tractes amb el doctor són senyal de mala salut)
* Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* Al metge i l'advocat, digue'ls sempre la veritat.
* Anar a recules com els advocats a l'infern
* Bon advocat, mal veí (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* Busca sempre l'advocat que et mostre la veritat
* D'advocat jove, plet perdut; de metge jove, fossar geperut
* D'advocat, ni un ni cap (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* De bregues i de pleits el qui en fuig és discret (Avenir-se i pactar és millor que litigiar en un jutjat i perdre el temps i els diners amb advocats)
* De jutge, notari i advocat, Déu ens en guard (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* De jutges i d'advocats, no n'hi ha gaires de salvats (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* De les raons d'uns, altres ne viuen (Significa que les baralles o discussions són profitoses per a advocats i altres persones que hi intervenen a part dels litigants)
* Diners, de tort fan veritat, i de jutge bon advocat
* Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama (En general, els professionals que tenen a veure amb les lleis tenen mala fama perquè causen més perjudici que benefici, o inclús afavorint-nos ens ho cobren)
* El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats (Qui té pocs estudis o qui ha de tractar amb professionals especialistes, se sent apocat i a la mercé de les decisions dels altres)
* El metge cristià i l'advocat pagà
* El metge per receptar, el barber per curar i l'advocat per enganyar
* En plet clar cap advocat, en dubtós, ni un ni dos (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* En plet clar no és menester advocat; en plet dubtós, ni un ni dos (Aconsella evitar sempre la intervenció d’advocats)
* Està el pagès entre dos advocats com un pagell entre dos gats (Significa que el pagès que porta plets sol esser víctima, per la seva ignorància, de la malícia de l'advocat contrari i del propi)
* Fa més por un advocat que un dolor del costat (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* Gent de ploma, gent d'embrolla (Es diu referint-se als advocats i escrivans)
 gent, ensenyar, oficis  
* L'advocat i el comediant, de la mateixa manera fan de moro que de cristià (Són professionals que tenen mala fama en general perquè intervenen en la nostra vida sense que en tinguem cap gana)
* La missió de l'advocat és buscar cinc peus al gat ( Lluitar fins les coses impossibles)
* La persona entre dos advocats és un peix entre dos gats (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat (Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió)
* Més cavil·la un afamat que cent advocats
* Ni metge novell, ni advocat donzell.
* No t’agrades d’advocat, que no diu la veritat. (No és que els advocats mentisquen, sinó que diuen les veritats que els convé i callen o justifiquen les que no els convé, com els polítics)
* Notaris i advocats, a l'infern tots plegats [o Notaris i advocats, a l'infern a cabassats] (Indica que la professió de notari i d'advocat és molt exposada a caure en temptacions de corrupció)
* Parlar molt i no dir res, propi d'advocat és
* Pensa més la necessitat que cent advocats
* Plet acabat, l'únic que guanya és l'advocat
* Plet, a perdre o a guanyar, l'advocat has de pagar
* Quan el diable s'ha encarnat, es disposa a ser advocat (La percepció general que es té dels advocats és que compliquen la vida a la gent)
* Raó i justícia no és tot u (Avenir-se i pactar és millor que litigiar en un jutjat i perdre el temps i els diners amb advocats)
* Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén
* Saber més lleis que un advocat (Saber molt de qüestions de Dret)
* Si pillos són los soldats més ho són los llicenciats (La soldadesca s’ha d’espavilar per a robar i sobreviure en moments crítics, però els advocats sempre han tingut fama d’apropiar-se béns i immobles dels clients com a pagament pels seus serveis)
* Tontos i porfiats fan rics als advocats (Qui és crèdul o confiat, i qui no llegeix la lletra menuda dels contractes, pot veure’s perjudicat i haver de recórrer a l’administració de justícia)
* Tres coses hi ha mal arreglades: taula de metge, consciència de teòleg i testament d'advocat
* Un plet clar, no ha de menester defensar; i un d'embullat, no troba advocat (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)
* Val més una mala compostura que un bon plet (Significa que sempre és millor avenir-se i pactar amb el contrincant que portar l'assumpte a mans d'advocats i procuradors)
* Xerrar més que una un advocat (Xerrar molt, parlar amb massa insistència)

SABATER

Es diu sabater a la persona el ofici és la fabricació i reparació de calçat.

Entre les ocupacions del sabater figuren la fabricació de yanky així com la fabricació de plantilles per introduir en el calçat després d'haver delineat amb una plantilla. També marca i crea orificis en el cuir que serviran després remacharlos amb cèrcols metàl·lics per introduir els cordons de les sabates. També posa gosses i soltes a les mares substituint les velles o cosint les noves sobre les anteriors. Arregla i substitueix els talons de sabates i botes. Cus els cuirs oberts. Finalment, abrillanta i poleix les sabates aplicant-los betum i raspallant-los abans de lliurar-los al client.

Els sabaters també exerceixen altres funcions relacionades amb el cuir, com la reparació de cinturons i la inserció d'orificis o el cosit d'altres objectes com bosses.

* A cal sabater, sabates de paper (Expresa que en aquells llocs a on hi ha facilitat per a fer o per a aconseguir una cosa determinada és a on, precisament, eixa cosa acostuma a faltar)
* Barber xarraire, sabater mentider i sastre coix
* Cap sabater calça bé [o Ningú va més mal calçat que el sabater] (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)
* De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern
* De sastre i de sabater, no tothom en sap fer
* De sastres i sabaters, una foguera se'n fes
* Dilluns de sabaters, bon dia pels taverners.
* El dilluns, el sabater no pega punts (Abans, els sabaters lliuraven el dilluns perquè treballaven el diumenge, com els barbers i els perruquers, que era el dia que la majoria de gent podia desprendre’s de les úniques sabates que tenia)
* El dilluns, Sant Crispi; el dimarts, Santa Son; el dimecres, festeta; el dijous, a veure la Caterineta; el divendres, tenen son; el dissabte, a la feina i el diumenge, a fer còrrer l'eina. (setmana del sabater)
* El dilluns, Sant Crispí; el dimarts, Santa Susagna; el dimecres, galvana; el dijous, mala gana; el divendres, estova el cercol; el dissabte, encén el linyol i el diumenge, a prendre el sol. (setmana del sabater)
* El dilluns, Sant Crispí; el dimarts, Santa Susagna; el dimecres, Sant Clavet; el dijous, Sant Gafet; el divendres, Santa Sola; el dissabte, Santa Espardenya i el diumenge, cansat de tanta feina, al migdia es va llevar. (setmana del sabater)
* El sabater du les sabates més dolentes [(o més velles, o més roïns, o més foradades] (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)
* El sabater és el més mal calçat (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)
* El sabater, a fer sabates, i el llaurador, a llaurar (Recomana no opinar en qüestions que no es coneixen tan bé com les coneix un professional o un polític)
* Els dilluns són maleïts: tots els sabaters fan festa per por de punyir-se els dits. El dimats, festa, el dimecres, tempesta, el dijous temporal, el divendres, mal temps, el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar. (el sabater)
* Els fills del sabater van descalços (Significa que els professionals solen atendre abans les necessitats dels clients que les familiars)
* Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida
* Els sabaters, els dilluns ganduls i tota la setmana mentiders.
* Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots els sabaters fan festa per por de punyir-se un dit.
* Estar més malalt que un sabater (Estar molt malalt. Abans els sabaters eren persones amb algun grau de minusvalidesa, no aprofitaven per a altres tasques, més pesades)
* Fer dilluns [o fer el dilluns] (Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc.)
* Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve.
* La setmana dels sabaters té cinc dies només
* Nadal passat, sabater prou fer calçat
* No és bon sabater el que no és mentider
* Per a fer de sabater aprenentatge et cal fer
* Per volar una milotxa tingueren una gran festa, un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja (Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta)
* Qui du les sabates més velles, és el sabater (Es diu perquè sovint el qui més pot fer una cosa és el qui menys la fa o la frueix)
* Qui és sabater, que faci sabates (Vol dir que cadascú ha de fer allò que sap fer, i no allò que no entén)
* Sabater "trapacer" canta molt i no fa res
* Sabater amic o parent, calça car i més dolent (Significa que els amics o parents, abusant de la confiança, a vegades tracten pitjor que els desconeguts)
* Sabater d'escaleta, posa mitges soles i fa d'estafeta
* Sabater de pega, no mastega (Vol dir que els sabaters solen guanyar poc)
* Sabater pegot, panxa de granota, quan no té diners fa mala carota
* Sabater, que dus la pega al cul!
* Sastres i sabaters sempre són dos, els sastres amb un gat, els sabaters amb un gos.
* Sastres i sabaters, amics com gat i gos.
* Sastres i sabaters: molta "palica" i pocs diners
* Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners (Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici)
* Si Barcelona s'empobrís i restés sense diners, tornarien a aixecar-la els sastres i els sabaters
* Un dilluns va caure una centella al velllador d'uns sabaters i tots els va matar

FORNER
Un forner és algú que es dedica principalment a preparar i vendre pa. També pot fabricar pastissos i aliments semblants, atès que la separació tradicional existent entre forners i pastissers s'ha difuminat en les últimes dècades. El lloc en el qual un forner exerceix el seu ofici es diu fleca.

* A la bona pastadora, li creix la pasta a la pastera

* A la fleca, el cor s'hi seca      

* A la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar i a posar el pa al forn  

* A la moda i al mercat, el més espavilat; i al forn, el més savi del món        

* A l'enfornar (En començar pròpiament una cosa; en el moment d'anar a realitzar-la)        

* A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn (Les desgràcies mai no vénen mai soles)    

* A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn (Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem)           

* A un altre forn pasten (Es diu per negar a qualcú allò que demana)

* Abocar la pastera (Dir tot allò que per prudència convenia callar)  

* Abocar-li la pastera damunt (Donar una reprimenda)

* Açò és l'eco, o la xica del forn (Es diu per manifestar l'estranyesa amb què es veu o es sent dir una cosa)

* Aigua fresca i pa calent, mal pel ventre (Sempre s’ha dit que el pa menjat acabat de treure del forn no assenta bé a la panxa)

* Al forn i al riu tot es diu

* Al pobre, el pa se li floreix el forn

* Anar a la fleca de Jesucrist o [Seguir les fleques de Crísto] (Anar a captar)

* Aplegar i enfornar (Fer una cosa tot d'una que un arriba, a la primera envestida)

* Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera (Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims)

* Bé sabràs quantes n'hi ha que a la fleca venen pa

* Blat en flor, als quaranta dies el pa al forn

* De forn i molí pots mudar, mes de lladre no t’has d’escapar (Qui es dedica al comerç o a la indústria ho fa per guanyar diners, i els preus d’un producte o servei solen ser similars en totes bandes)

* De forner [o moliner] canviaràs, i de lladre no t’escaparàs (Se li diu com a advertiment a qui canvia de proveïdor per haver resultat perjudicat per l’anterior)                    

* Déu ens guarde del forn, la barberia i el llavador (Significa que on es congrega gent esperant el seu torn se sol comentar i criticar la vida dels altres)           

* Donar fleca [a una cosa] (Menjar-se una cosa)

* Dur sa post en es forn (Carregar-se la feina o les despeses d'una cosa)

* El blat a l'era, la fam a la pastera

* El bon forner ha de ser bon paler      

* El bon forner no deixa la pasta a mig fer     

* El forn, pel Nadal, no para un instant (Per dues raons: perquè tots conviden a tots generosament a menjar i perquè calfa la casa)

* El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té (Tot té els seus pros i les seves contres. I a l’hora de prendre decisions, hem de sopesar les coses positives i les negatives per poder valorar amb tots els elements damunt la taula)        

* El pa de fleca, el cor asseca

* El pa, el fa més el forn que totes les pastadores del món    

* El pare forner, el fill flequer; la mare corretgera, la filla albardera

* El sedàs i el forn, la millor pastera del món

* En aquest món uns pasten i altres van al forn (Significa que sempre hi ha hagut pobres i rics, o gent sortada i gent dissortada)

* En el forn hi ha un codony, en la plaça una carabassa... xiquets, tots a sa casa

* En el forn i rentador, es diu tot el mal i el bo [o En el forn i en el riu, tot se diu (Vol dir que en aquells dos llocs les dones murmuren i es conten totes les xafarderies)

* En el forn, en el llavador i en el riu, tot es diu, i en la taula de pinçar s’acaba de refinar [taula de pinçar = lloc de treball] (Pel simple plaer de xarrar, les dones acostumen de fer molts comentaris i crítiques en els llocs on solen coincidir)

* Encantar-se com un gos en una fleca (Quedar entusiasmat mirant quelcom)         

* Enfornar el pa i desenfornar a mitges           

* Escalfar el forn (Menjar, alimentar-se)

* Esser més calent que un forn (Esser un lloc extremadament calent)

* Foc colgat, crema més que es destapat (La combustió en un forn, una olla de pressió o baix terra adquireix molta temperatura perquè aquesta es concentra al no tindre per on escapar, i a vegades crema molts metres d’arrels d’arbres sense que ens n’adonem)      

* Forn i bugada volen foc de brasa (Són coses que requereixen escalfor continuada i no un foc potent)    

* Forn per nadal no té descans (Adverteix que les festes nadalenques donen molta feina als forns per tractar-se de festes de molt de consum)

* Forn que no purga, mal forn (Es diu del forn d'obra que, per tenir la boca massa alta o per no prendre bé l'aire, el caliu queda carbó i puja sempre fins al punt d'embarassar el tirar-hi llenya)

* Forn sota teulat, tan aviat encès com escalfat          

* L'any dolent el forner posa content (Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat)

* L'hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner          

* Mentre el pa no ix del forn, no hi ha engrunes per l’entorn

* Migjorn? El pa en el forn (La calor d’aquest vent és comparable a la d’un forn encés)     

* No estar el forn per a rosques (No estar ben disposat algú per a sostenir bromes, converses, molèsties)  

* Pa de fleca i vi de taverna, la casa mal governa.

* Pa de fleca, la panxa buida i l'esquena seca (Es diu per proclamar la inferioritat del pa blanc respecte del pa integral)

* Pardalet no facis niu prop: de frare, forn o niu

* Pel gener, el millor ofici és pastisser (A gener fa molt de fred i s’està ben calent vora el forn)

* Per la boca es calfa el forn (Vol dir que cal alimentar-se bé. També significa difamar)

* Portaràs més llenya que burro forner

Prop de frare, forn ni riu, ocellet, no faces niu (No convé estar en llocs perillosos, per tranquils que semblen. Els corrents d’aigua poden desbordar-se; el forn, encendre’s, i el frare o els caminants, furtar els ous)

* Quan l'home ha d'esser desgraciat, fins el pa se li floreix al forn (Les desgràcies mai no vénen mai soles)

* Quan lo pobre pasta, no cou lo forn [o el forn s'assola] (Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies)           

* Qui li faci por el foc que es faci forner         

* Semblar un gos davant una fleca (Estar molt encantat o badoquejant)      

* Ser més bo que el pa de fleca (Ser d'una gran bondat)

* Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font

* Si tens fred, arrima't a la paret... d'un forn (Es diu com a crítica i burla a qui demana les cosesr abans d’hora o fora de temps)

* Tenir molta pala (Tenir molta grandària o molta feina d'enfornar i desenfornar; es diu d'un forn o d'una pastisseria)

* Val més el forn que totes les pasteres del món

* Val més pagar el forner que el metge

BARBER
El barber és aquell ofici que afaita la barba dels homes i, en general, que talla els cabells. Antigament, però, també feia petites operacions de cirurgia menor. Entre les funcions d'un barber figuren tallar els cabells, tallar les patilles, i rasurar el clatell. El pèl llarg generalment es talla amb unes tisores amb l'ajut d'una pinta, mentre que el pèl curt és perfilat o rasurat amb una fulla esmolada (muntada o bé en navalla o bé en maquineta d'afaitar). Si s'escau, també afaiten la barba dels homes (i/o el bigoti) utilitzant una fulla esmolada, rasurant la barba per complet o simplement perfilant-la. Per facilitar el lliscament de la fulla la barba és prèviament lubricada amb sabó, crema o gel d'afaitar. Després apliquen locions postafaitat per hidratar la pell de la cara i tancar els porus.

Com totes les perruqueries, són elements omnipresents el mirall per validar la feina del barber, i el xampú per rentar el cabell. De la mateixa manera, s'apliquen colònies per a perfumar-lo, i a vegades s'utilitzen fixadors (com la laca) per tal de mantenir-lo en una forma determinada. Com a botiga que és també té la funció de vendre regeneradors capil·lars, xampús, tints i altres productes d'higiene o bellesa.

* Afaitar en sec (Matar)

* Afaitar-li els diners (Robar-li)           

* Afaitar-se després de menjar, no és fa

* Al barber ningú el vol vell (En qüestió de jugar-se el coll convé aquell a qui no li tremole el pols)

* Al fill del carnisser, no el vulgues per barber (Recomana no confiar faenes delicades a persones d’oficis bastos, perquè les faran de qualsevol manera)

* Barba ben remullada és mig afaitada (Cal facilitar les coses per a evitar danys majors)

* Barber mut mai s'ha conegut 

* Barber piadós, nafra pudenta (Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides)

* Barber sagnador, més que goig fa por

* Barber vell mal pols té

* Barber xarraire, sabater mentider i sastre coix

* Déu ens guarde del forn, la barberia i el llavador (Significa que on es congrega gent esperant el seu torn se sol comentar i criticar la vida dels altres)

* El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi (Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida)

* El barber és el cronista del poble senser

* El barber, jove, i el metge, vell (Per pròpia seguretat, convé que qui t’afaite tinga el pols ferm i qui vetle per la teua salut tinga molta experiència en l’ofici)

* El bon barber arremulla primer (Es diu quan es veu un glopet abans de menjar)

* El fill del barber el sagnen de franc (Els familiars dels professionals tenen avantatges que uns altres han de pagar)

* El metge barbut, l'apotecari brut i el barber tossut   

* El metge per receptar, el barber per curar i l'advocat per enganyar

* El metge, vell, i el barber, jove (Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades)

* Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser (Tenen mala fama)

* Esser el barber dels gegants (Ésser un mal menestral o professional de qualsevol ofici o carrera)

* Fer dilluns [o fer el dilluns] (Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc.)

* La dissimulació del barber, que treia les bacines al carrer (Ho diuen de qui fa públicament allò que hauria d'esser secret)

* Les tres coses més fredes de la terra són: el nas d’un gos, la navalla del barber i el cul d’una dona (Cert)

* Mal està la muller quan fa cridar el barber

* Metge de setanta i barber que no arribi als quaranta

* Metge vell, barber jove i apotecari ric          

* Ni barber mut ni músic amb cervell pur (Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic té fama de tindre poc trellat))

* Ni metge jove ni barber vell

* Ni sense el seu mànec la dalla, ni el barber sense navalla

* Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser

* No cregues en honra de moliner, en valentia de sastre, ni en veritat de barber

* No hi ha barber mut ni músic que no sia conegut (Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball, mentre que tot músic és conegut per tot el poble gràcies a les desfilades)

* No hi ha barber mut, ni músic tossut

* No vulguis gos petaner, ni amic tafaner, ni aprenent de barber

* Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar (Indica que quan els que ens estan acostats han caigut en un perill, nosaltres estem exposats a caure-hi)

* Secret dit a la muller, és com dit al barber

* Tindre el barber a la presó (Portar la barba sense afaitar)

* Un barber afeita l'altre