PROGRAMA 5_TEMPORADA 5 (FEBRER)
EL REFRANYER DE FEBRER
Diu el refrany que:
· Febrer és un mes mentider.
I no li falta raó. Començant per la seua mateixa existència:
Febrer és el segon mes de l'any amb 28 dies, tret dels anys de traspàs que en té 29.
Com el mes de gener, febrer no existia en l'antic calendari romà, que començava el març. El calendari romà antic constava de deu mesos i com que no corresponia amb el recorregut del sol, van haver d'allargar-lo amb dos mesos nous, Janus i Februa.
En un principi febrer tenia 29 dies, però el senat romà, en consagrar un mes a l'emperador August (l'agost) s'adonà que tenia 30 dies i el seu antecessor, en Julius, en tenia 31. Per no menysprear-lo, li van treure un dia al darrer mes de l'any, el febrer, i el deixaren amb 28.
· Febreret, el curt, / de dies sols vint-i-huit, / però els anys de traspàs / vint-i-nou en trobaràs».
Seguim amb la fama del febrer mentider:
· El febrer, nou cares té.
Perquè el febrer no saps per on et pot sorprendre.
És un mes d’oratge molt variable i variat en el que solen alternar-se la neu, les glaçades, la pluja, el sol i el vent, a més del constant fred.
Acostuma a ser un mes rabiós poc de fiar; moltes dites d'aquest mes diuen que febrer té un temps canviant, que tant fa bo com mal temps.
També, després d'un final de gener que ha estat tranquil i fins i tot primaveral, les batzegades de febrer acostumen a portar grans glopades d'aire fred o, directament, onades de fred.
En definitiva, febrer té fama de ser un mes boig:
· El febrer, de cap a cua l'ha de fer.
· Si ve curt és pitjor que el turc
· Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt.
I qui s’hi jugue el jornal o les garrofes al camp i vulga conèixer per on aniran els tirs del que queda d’hivern, que mire al cel demà, dia de la La Purificació de la Mare de Déu (La Candelera) (dia 2).
Els refranys més coneguts sobre La Candelera evidencien que aquesta diada, del 2 de febrer, ha estat durant molts anys un dia en què s'ha observat de forma especial alguns elements de la Natura per tal de poder predir si el fred hivernal ha acabat o si, per contra, encara durarà.
A quaranta dies de Nadal, i mirant diversos elements de la Naturalesa (si plou o no, si fa vent o no, si hi ha lluna plena o no i si els ametllers han florit o no) es pot predir el temps que farà.
Començaré per un refrany molt antiquíssim que diu:
· Per la Candelera l'ós surt de l'ossera.
Aquest refrany prové d'una tradició europea i no és propi del nostre indret, sinó més bé de les zones muntanyoses del nord del país; però ens servirà per entendre el efecte de la Candelera.
El refrany ens explica que el dia de la Candelera, l'ós eix del seu cau i mira el cel nocturn. Si hi ha lluna plena torna al seu refugi hivernal i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més. En canvi, si hi ha noviluni (lluna nova), surt del seu cau, sabedor que l'hivern ha acabat i ha començat la primavera.
(ESTEM EN LLUNA MINVANT). La lluna nova serà el (11). I la lluna plena el (27).
Bé, si mirem avant, sembla que està més a prop de la lluna nova que de la plena, podrem pensar que l’hivern acabarà més aviat?
Però si miren cap enrere, trobem que el dia 28 va ser lluna plena i encara estem en el període d’influència, per tant, encara ens queda hivern?
En l’aire ho d’eixe.
Un altre refrany relaciona la Candelera, amb la pluja i la lluna
· Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu.
Aquest és el refrany més popular en l'actualitat referit a la Candelera. Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és relacionar pluja amb el 2 de febrer.
El que es tracta és de saber si, depenent de si el dia de la Candelera plou o no, la primavera -el bon temps- tardarà més o menys en arribar.
Així, s'entén que si el 2 de febrer plou (la Candelera "plora") el fred hivernal ja s'ha acabat, mentre que si és un dia assolellat (la Candelera "riu"), el fred encara durarà.
Una segona interpretació d'aquest refrany, més antiga, científica i assenyada, és la següent:
Si la nit de la Candelera hi ha lluna nova o negre (és a dir, que no es veu), s'interpreta que la Candelera plora. És aleshores quan la primavera s'avança. Si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera riu, la qual cosa indica que la primavera tardarà més en arribar.
És la mateixa explicació que hem vist amb el comportament de l’os.
Veurem que és el que passa.
La Candelera també se la relaciona amb el vent.
Hi ha una creença popular al voltant del vent que bufa per aquesta data. Antigament, es portaven ciris a la processó de la Candelera i es creia que si la flama no s'apagava era senyal que seria un any bo. La dita era així:
· Si per la Candelera el vent no apaga la llumanera, bon any espera.
· Si la Candelera plora, l’hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d’hivern
És una variant del que em escoltat abans: Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si fa vent es manté. Una mica exagerat sembla no?
Un altre refrany, més a l'abast del sentit comú, recull la relació entre la floració de l'ametller i la Candelera. Si s'observa aquests arbres pels voltants del 2 de febrer, també es pot saber quin temps farà en els propers dies.
· Si per la Candelera l'ametller és florit això vol dir que la primavera ja és aquí.
· Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.
Un altre refrany avisa al despistat de quin dia cau la festa:
· La mare de Déu del Candeler, a dos dies de febrer
I dos més apunten que les hores de sol s'han allargat:
· Per la Candelera, una hora entera i
· Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera.
Davant la contrarietat que ens pot aportar el refranyer, una...
Advertència
Les autoritats meteorològiques adverteixen que, si bé és cert que els refranys i les dites referides al temps tenen una important credibilitat (per ser fruit d'anys de continua observació dels elements naturals i la seva relació amb el calendari), poden no ser útils per al comportament meteorològic d'un any concret.
Però encara trobem més de mentides i enganys.
El més gros és el de sant Valentí (dia 14). Ens el venen com a patró dels enamorats importat per la tradició anglosaxona i ha pogut desplaçar al nostre sant Donís i la seua bonica mocadorà del 9 d’octubre.
Però l’engany va encara més lluny. A la nostra terra, a Sant Valentí l’hem tingut històricament per «patró dels estafadors, dels malpagadors, dels trampistes i dels enredaires
I mireu com ha acabat el santet: embolicant i enganyant a una majoria que es veu obligada a gastar-se autèntiques fortunes per a ser enamorats d’un dia i festejadors per mandat social.
Diu la llegenda que Valentí, metge convertit al cristianisme, es va fer sacerdot i va permetre i celebrar matrimonis de joves soldats, aleshores prohibits per l'emperador romà Claudi II per considerar-los incompatibles amb la seva professió. Assabentat l'emperador, el va fer detenir i executar, segons la llegenda, el 14 de febrer, esdevenint no només màrtir sinó també sant patró dels enamorats.
El refranyer meteorològic sembla que no va mal encaminat:
· Per Sant Valentí, els vents aquí.
I l’avanç a la primavera és evident:
· Per Sant Valentí, floreix el romaní.
Amb tot, encara hi ha més falsedats.
Per exemple, les del cicle Carnestoltes-Quaresma que enguany començarà el dia 11 amb el dijous gras o dijous llarder, tradicionalment considerat com l’inici del Carnestoltes i un dia en el que el poble es fartava de menjar carn i embotit.
Llevat del costumari popular i d’un grapat de nostàlgics, ja s’ha posat fi a la grisor de la Quaresma com a un període encadenat de dejunis, abstinències, rosaris, via crucis, novenes, tridus, septenaris que s’inicien amb el dimecres de cendra, el proper dia 17.
El Carnestoltes és una festa que està estretament lligada a la Setmana Santa i la Quaresma Cristiana. És una data variable que depèn del calendari llunar, ja que l'inici del Carnestoltes té lloc el dijous anterior al Dimecres de Cendra, que és el dia en què comença la Quaresma. I al seu torn la Quaresma comença 40 dies abans que la Setmana Santa.
I per als més curiosos, heu de saber que la Setmana Santa es fixa cada any basant-se en el calendari llunar. Busqueu la primera lluna plena després de l'inici de la primavera a l'hemisferi nord. Doncs bé, el següent diumenge a aquesta lluna plena és el Diumenge de Pasqua o de Resurrecció.
Per aquest motiu, el Carnestoltes, depenent del calendari llunar, va tenint lloc sempre entre febrer i març.
· De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.
Ara, com tot això ha passat a la història, el temps de carnestoltes (paraula que ve de l’expressió llatina domenica ante carnes tollendas, “el diumenge abans de llevar les carns”) ja ha perdut el seu sentit originari d’excessos i desficacis anteriors a les privacions i els rigors quaresmals.
Aleshores, tenen hui sentit eixos set dies de disbarats?
Potser no massa. Però benvinguts siguen com a incruenta venjança per totes aquelles quaresmes fanàtiques que alguns han sofrit.
Així és que fem cas al poble i demanem:
· Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua, de huit en huit dies; Quaresma, no tornes més».
Carnestoltes, Quaresma i Setmana Santa al 2021
En 2021, el Dimecres de Cendra és el 17 de febrer, per tant, el començament del Carnaval és el dijous 11 de febrer, el conegut com "Dijous Gras". I es perllonga fins al dimarts previ al Dimecres de Cendra, de manera que les dates quedarien com segueix:
Del 11 al 16 de febrer: Carnestoltes
El 17 febrer: Dimecres de Cendra. Inici de la Quaresma.
28 març: Diumenge de Rams. Inici de la Setmana Santa.
4 abril: Diumenge de Resurrecció. Fi de la Setmana Santa.
El sentit lúdic del Carnestoltes davant el recolliment de la Quaresma
Com he dit, el sentit del Carnestoltes està molt vinculat a la Quaresma. La Quaresma, com a previ a la Passió i Mort de Jesucrist, antigament conservava el seu sentit original amb la idea d'austeritat, abstinència i absència de festes sorolloses, ja que simbolitza la retirada de Jesús a desert abans de començar la seva vida pública.
· Adéu dimecres de cendra, que el dijous ja se t'endú, per quatre dies de gras, set setmanes de dejú.
I per això, just abans de l'inici de la Quaresma, venia l'etapa del Carnestoltes on es pretenia saturar-se de festa, diversió i activitats lúdiques.
És clar que actualment s'han desvinculat els dos períodes, i el Carnaval es viu com un acte lúdic secular que res té a veure amb la Quaresma ni amb la Setmana Santa. Durant una setmana el carrer s'omple de disfresses, cercaviles, desfilades, grups que canten i ballen, burla, crítica social.
I parlant de rauxa i disbauxa, el refranyer ve ben farcit:
· Al Carnaval, tot s'hi val.
· A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes.
· Els pecats de Carnaval surten per Tots Sants.
· Amors de Carnestoltes, amors de revoltes.
· Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca soltes.
Mentre que arribe la quarantena quaresmal podem gaudir de la natura, que ja comença tímidament a somoure’s. Perquè:
· Pel febrer, trau flor l’ametler
i els teuladins comencen a emparellar-se.
Ara bé: si agarrem fred de tant d’estar al ras avistant els pardals i de passejar vora els gelats ametlers que resisteixen als bancals oblidats, sempre ens quedarà aclamar-nos el dimecres (dia 3) a:
· Sant Blai gloriós, que ens cure la tos».
Però això és un engany més, perquè:
· Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l’abril també.
· Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res
(això ens falta ara en la situació que estem patint. Bé sempre podem confiar en l’us de la mascareta, que com s’està dient està evitant la grip)
Però ja que tenim el vent damunt, Sant Blai també vol prendre part i ens diu:
· Si per Sant Blai fa vent, tot l'any se'n ressent
Seguint el santoral del mes i per tal d’eixir d’aquest inici de més convuls, tal vegada vulguem seguir el consell de Santa Àgueda del divendres (dia 5):
· A Santa Àgueda, planta l'alfàbega.
Aleshores, no hi ha veritats a febrer?
Ací en va una verinosa:
· Els afectes de sogra són com els dies de febrer: pocs, curts i freds.
Doncs ara un que reuneix a les celebracions d’aquesta setmana:
La Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda
· El primer no n'és dia, el segon, Santa Maria, el tercer Sant Blai i Santa Àgueda detràs, de segur que ho recordaràs!!!
El que no menteix és de cara al mal oratge que ens anuncia:
Dites amb el fred com a element primordial:
· Febrer febreret, set capes i un barret.
· Pel febrer, abriga't bé.
· Pel febrer, un dia de sol i l'altre al braser.
· Pel febrer posa't la bufanda, que fa fred.
Un mes de temps molt variable i canviant:
· El febrer és traïdor, borrascós i glaçador.
· De febrers, n'hi ha pocs de bons.
· Febrer assolellat, febrer gelat.
· Fred de febrer, pitjor que el de gener.
I ara amb precipitacions:
· Pluja de febrer, comiat de l'hivern
· La neu de febrer marxa com un gos llebrer.
· Si trona pel febrer, molt mal en ve.
Davant del fred, recordem una mica que ara ens queixem de vici o de malcriats; perquè les condicions actuals en que vivim no tenen res a veure a la que van tindre els nostres avis i pares i que els de la meua generació, en la primera etapa de les nostres vides encara vàrem arribar a patir-les.
El nivell de vida que portem ens permet tenir calefacció; però abans el panorama econòmic no era tant boiant per a combatre el fred hivernal i no patir penellons.
Quina era la calefacció d’aleshores?.
Fins fa molt pocs anys, podríem dir que fins a finals dels anys 60, no hi havia calefacció en quasi cap casa del veïnat. Tampoc és que La Vall estiga situat en la Sibèria, però hi havia anys que el clima era prou extrem, ajudat per la humitat que aporten els nostres rius i la influència de la mar.
Algunes cases, poques, tenien el foc de llenya amb una cuina econòmica amb forn i foguers. Eren de ferro colat i cremaven llenya o carbó. Es podia cuinar i al mateix temps et calfaves, però només en la cuina o el menjador, la resta de la casa, res de res. La resta, foc en el sòl en la llar i la xemeneia.
Junt amb el foc de la llar, només et calfaves per davant, perquè la xemeneia demanava tir d'aire per a no fer molt de fum, i perquè haguera tir, feia falta un poc de corrent d'aire. Aquest aire, feia que et calfares només per davant i et refrescares per darrere.
Els hiverns d'aquells anys eren freds, llargs i durs per als que no tenien recursos, la majoria, i no acabaven mai.
Fins als anys cinquanta, hi havia casa que no disposaven de llum elèctrica i es feien servir de llum de carbur i altres, i quasi tot el món guisava amb foc en terra amb llenya, carbó vegetal i amb foguers fets de fang.
Moltes cases no tenien portes vidrieres en l'entrada, només una gruixuda cortina i la gran porta de fusta al carrer, amb el que a l'hivern eren un verdader colador per al fred.
Un altre recurs molt usat era el Braser.- Recipient de metall, dins el qual posen brases per escalfar una habitació.
Recorde a les dones, perquè sempre eren elles, generalment les més majors, que a la vesprada preparaven a les portes de les seves cases el braser. Les recorde intentant amb un tros de cartró a manera de ventall, que el foc calés i es formessin les brases. Perquè no es consumeixi ràpidament es cobreix la brasa, una vegada que s'ha encès una mica en la superfície, amb una capa de cendra, amb l'objecte de preservar-lo del contacte amb l'aire. Per a tal fi s’utilitzava una paleta construïda amb una barra de metall que s'eixampla en un extrem, i que servia també per remoure el braser.
Quan el sol ja no lluïa tan fort i les temperatures baixaven més, elles recollien el seu braser i el ficaven a casa.
El plat del braser s’acostumava a protegir amb una mena de tapa de filferro que tenia dues utilitats, per un cantó deixava passar la calor del braser i per l’altre protegia les faldilles de la taula i també protegia de que els peus i les sabates no s’enduguessin una cremada inoportuna.
Al voltant de la "taula camilla", amb la seva faldilla, el braser es convertia en el centre del "univers". Era com l'actual pantalla de TV, tot girava a l'hivern entorn d'ell. Les famílies gaudien de la seva agradable caloreta en amor i companya. El braser "escoltava" tot el que els "grans" havien de comptar, guardava secrets familiars, somnis infantils i jocs de taula.
En la cuina a la llar o al braser, junt amb el foc, s'estava relativament bé, però a l’hora d'anar a dormir, tant la cambra com el llit eren una autèntica nevera.
Per a calfar-nos el llit, molts tenien uns bidons xicotets fets de llautó de dos o tres litres de capacitat, fets per a usar-los de calfadors de llit.
Tenien un tap roscat, s'omplien d'aigua molt calenta una mitja hora abans d'anar a gitar-se, i es col·locaven entre els llençols. Es ficaven dins d'una espècie de funda de fil gruixut i es lligava la punta. Al gitar-se, es desplaçava cap a la zona dels peus i tan a gust.
Alguns, que no tenien recipient per a l'aigua, calfaven un rajola massissa i feien el mateix treball amb ell. Altres, es despullaven només a mitges.
A mesura que en el mercat apareixien coses noves, es van posar a la venda unes bosses fetes de goma, també amb tap de rosca, que s'usaven per a calfar llits.
Eren pràctiques i efectives, i s'usaven també per a calmar dolors de malalts omplint-les d'aigua calenta o freda segons la necessitat, i encara hui es venen en farmàcies.
Del fred que es patia tenim bona mostra en la quantitat d’expressions que es deien i que avui encara podem escoltar:
EXPRESIONS DE PASSAR FRED
· Estar cagat de fred
· Estar com un tito [més gelat que un tito]
· Estar gelat com un poll
· Estar morat de fred
· Fa fred de valent
· Fa un fred que pela
· Fa un fred de mil dimonis
· Fa un fred que aixeca les pedres
· Fa un fred que gela
· Fa un fred que gela el pensament
· Fa un fred que gela la cua dels gossos
· Fa un fred que pela els sants
· Fa un fred que pela les canyes
· Fa un fred que talla
· Fa un fred que talla la cara
· fred com el gel
· fred com el marbre
· gelat com el nas d’un gos
· Gelat com la neu
· més fred que una serp
· més gelat que un rave
· Passar més fred que un gos xicotet
· Pelar-se de fred
· Quina rasca que hi fa
· Tremolar com un cascavell
· Tremolar com una fulla de poll, o com la fulla d'un arbre, o com una cua de dragó
· Tremolar les dents
EXPRESSIONS PER COMBATRE EL FRED
Una de les solucions a que recorrem per escalfar-nos és la de:
· bufar-se els dits
L’altre recurs és arrimar-se al foc, sobretot si s'és molt fredorenc i aleshores ho comparem amb els gat que tenen fama de buscar sempre la caloreta:
· com un gat fogoner: ser una persona molt afectada d’escalfar-se, d’estar prop del foc
I segueix els bons consells:
· A l'hivern el millor amic és un bon abric.
· En el llit, tot l'any és primavera (Es diu per indicar que dins el llit s'està molt bé, no se sent el fred)
· Pel febrer, no siguis matiner (Aconsella no tindre molta peresa en deixar el llit a causa del fred i la foscor regnant)
· A l'hivern, bona escudella i vi calent (És una bona manera per combatre el fred)
· Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent (No hi ha res com estar ben abrigat i un bon plat calent per combatre el fred)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada