M’ALEGRE
Quan vas pel carrer pots trobar-te persones que fa molt de temps que no veus.
És sempre curiós perquè no és que els retinguis a la memòria, mai no hi penses, però quan te'ls trobes refresques la relació que vas tenir amb ells en el seu moment, fos quina fos.
En principi s’estableix el clàssic intercanvi de salutacions entre les que no pot faltar:
M'ALEGRE DE VEURE'T.
Tampoc poc faltar la pregunta de rigor de com estàs? (extensiu a la família). Pregunta que en aquest moments de pandèmia, pren més rellevància; perquè no es formula per simple cortesia. I la resposta de bé, l’acomiadament de la conversa s’acaba també en un M’ALEGRE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada