PROGRAMA 4_TEMPORADA 5 (desembre)
QUE VE NADAL!
AQUEST 2020 CONSAGRAT A L’INCERTESA ARRIBARÀ A LA SEVA FI AMB LES FESTES NADALENQUES MÉS INSÒLITES QUE RECORDAREM. NI RETROBAMENTS NOMBROSOS, NI SOPARS D'EMPRESA, NI CAVALCADES. AIXÒ SÍ, LA RECOMANACIÓ GENERAL ÉS QUE MILLOR CELEBRAR QUE PASSAR-LA PER ALT.
En el futur, quan recordem el atroç 2020 i contem com va ser el seu Nadal, ho farem amb un sabor agredolç. Haurem posat fi a l'any més terrible de què guardem memòria i les copes brindaran per deixar enrere el viscut i que arribi aviat l'anunciada vacuna.
Creients i no creients, aficionats de l'esperit nadalenc i agnòstics d'aquest ritu, tots ens veurem contagiats, inevitablement, pel clima emocional i alegre que surarà aquests dies en l'ambient, que sempre acaba estovant al més reticent. No obstant això, les inaudites condicions en què les celebrarem, unides a la recança que arrosseguem des del març, faran que recordem un Nadal estranyes, les més rares de les nostres vides.
Però des d’aquest programa que té com objectiu reviure el passat, trobe que enguany si ho férem mirant com es feia abans trobarem que hi ha una gran quantitat de costums que són avui fàcilment possibles i amb molta càrrega emotiva.
Molts s’està dient del que podrem o no podrem fer. I si comparem el Nadal dels nostres avis i els d’ara el que ha canviat substancialment es la incorporació del consumisme que ha tret la celebració del pur àmbit familiar i ho ha extrapolat a esdeveniments socials i de massiva compra de regals.
Així ens diuen que no podrem:
· Celebrar menjar d’empresa de més d’x començals
· Celebrar l’amic invisible de més d’x persones o no convivents
· Mantenir trobades en amics de més d’ix persones.
· Celebrar sopars de la Nit de Nadal o Cap d’any multitudinaris
· Acudir a esdeveniments multitudinaris en llocs tancats
· Evitar comprar en els grans magatzems quan es produeixen aglomeracions
· Acudir a un cotilló.
· Visitar a familiars d’altres comunitats
· Fer viatges d’oci
· Assistir presencialment a la cavalcada de Reis
· Cantar nadales en cor.
Bé açò pot ser més o menys qüestionable però si comproveu la majoria són incorporació de la societat de consum.
Per contra vorem que hi ha una gran quantitat de tradicions nadalenques que si es poden fer, que tenen molts anys d’història, la gran majoria dins de l’entorn familiar i que per tant vendrien molt bé recuperar-les ara que la millor manera de combatre el covid-19 és quedar-se a casa.
La preparació (Que és el període en el que estem)
Decorar la casa amb motiu nadalencs. Hi ha diferents maneres segons les creences i costums de cada casa. Pot participar tota la família i donarà la motivació necessària per a comprovar que el Nadal si que ve i es pot celebrar.
· Muntar el Betlem.
· Decorar l’arbre de Nadal
· L’iluminació nadalenca
· El vesc i el grèvol
· La flor de Nadal
· La compra de loteria i seguir el sorteig
· L’aguinaldo (la bossa i la paga extra)
· Les targetes de Nadal (un bon moment per tornar a ser creatius i deixar de banda els wassaps)
· La carta als Reis Mags i Papa Noel
· Comprar els regals i les joguines (Papa Noel i Reis Mags)
· Preparar els dolços típics (es el moment de fer els pastissets de moniato) o comprar els clàssics torrons, neules
La celebració del Nadal
I arribem als dies més crític. I que de segur són els que més mal de cap ens ocasionaran, on el centre són les reunions familiars i que no sabem si fer-les o no i de fer-ho com fer-les.
· El sopar de la Nit de Nadal (24) (qui vulga seguir el discurs del Rei. Els regals de l’arribada de Papa Noel)
· La missa del gall (Respectat l’aforament)
· El dinar de Nadal (25) No pot faltar les estrenes. De la manera que sigui, als nets, fills i nebots se’ls ha de fer arribar.
· Els Sant Innocents (cal ser imaginatius per les xarxes socials)
· L’última nit de l’any (la San Silvestre? Menjar-se el raïm a casa. Roba interior vermella)
· Arribada del Reis (No hi haurà cavalcada; però suposo que hi hauran maneres de visionar els reis per mitjà de la televisió. Sempre es pot recórrer a la màgia i alçar-te a l’endemà i trobar-se els xiquets i xiquetes en els regals).
El veritable significat del Nadal
D'altra banda, aprofitem la situació de pandèmia i les restriccions actuals per explicar als xiquets i xiquetes quin és el veritable esperit del Nadal, allunyat del fet de demanar regals o estar de vacances.
Expliquem amb calma als xiquets i xiquetes què és el Nadal realment i de quina manera el 25 de desembre commemora el naixement del Nen Jesús, fill de la Verge Maria i Sant Josep.
D'alguna manera, aquest és un període de bons desitjos, de solidaritat i de donar més que de rebre. Potser tal vegada no anem a reunir-nos amb tota la família com hem fet anys anteriors, pot ser que no ens puguem anar de vacances o pot ser que no vegem als Reis Mags a la cavalcada, però això no vol dir que el Nadal ha quedat anul·lat , ja que en realitat l'esperit nadalenc hi és i els xiquets i xiquetes ho poden sentir si per exemple, fem una gran videotrucada familiar, si sortim a passejar amb el pare i la mare per descobrir les llums nadalenques de la ciutat o si per exemple, els portem a alguna organització benèfica per deixar-hi les joguines que ja no fan servir i que poden servir a altres xiquets i xiquetes sense recursos.
UN RECORD DE MENUTS
ELS CÒMICS DE NADAL
Mira que eren entranyables. Es deien també almanacs de Nadal. De menut els solia comprar a l'arribar aquestes dates. Apareixien puntual i escalonadament, dues o tres setmanes abans de l'arribada pròpiament dita de les festes. Ara els anomenaríem números extraordinaris de Nadal, però per a nosaltres aleshores eren almanacs: el de Jaimito, el de l'TBO, el de Tío Vivo, el de Pumby, Mortadelo, etc... I també, és clar, el de les sèries de grans aventurers com el Capitán Trueno, el Jabato, el Guerrero del Antifaz o Roberto Alcázar i Pedrín. Estaven dedicats a les festes nadalenques i sempre m'alegrava molt que Carpanta pogués acabar, per fi, menjant una cuixa de pollastre regat amb una copa de cava. Inoblidable.
Ens embotien d'arbres de Nadal, de ninots de neu, de pessebres, de rondalles, de paisatges nevats, etc.
El fet nadalenc, curiosament es representa des del punt de vista laic. L'obligació de celebrar les festes de Nadal i Any Nou, representa en els temps durs de la llarga i crua postguerra una complicació afegida al ja ardu esdevenir quotidià. Amb la millora econòmica de la societat espanyola, el Nadal continua constituint un problema encara que d'una altra índole, menys urgent. Ja no es tracta de poder celebrar el Nadal i el Cap d'Any, sinó de fer-ho de la manera més opípar possible i amb el major pompa.
Els còmics mostren el recorregut des de la cruel escassetat de la postguerra fins a la societat de consum. Si a la fi dels anys quaranta era una quimera clavar-li la dent a una cuixa de pollastre, als anys setanta es somiava amb l'opulència.
Aquests almanacs seguien unes convencions tan fixes com els rituals funeraris de l'antic Egipte. Els personatges de cadascuna de les historietes s'enfrontaven a algun episodi d'ambient pasqual, amb obligada profusió de vesc, torró i xampany. El to era invariablement lleuger, menys àcid a les sàtires i menys violent en els episodis dels meus herois favorits (sempre espanyols, és clar, perquè no hi havia almanacs de ianquis): després, tot acabava en el sopar de Nadal de l'última vinyeta, compartint l'inevitable gall d’indi -només Goliat solia brandar per a l'ocasió un cuixeta de vaca ...- mentre brindaven per la felicitat de l'any entrant: aquells cincuenta i primers seixanta, ai, fa tant de temps perduts .
I amb quina il·lusió esperava la seva arribada al quiosc, amb quina impaciència trobava a faltar a què es retardava a la cita!
Nadals negres
El consumisme estava molt lluny no ja d'inventar-se, sinó fins i tot de ser imaginat. La idea d'inundar de regals a familiars i amics estava tan lluny de la quotidianitat de llavors com l'adveniment de la democràcia.
El plantejament de la temàtica nadalenca en aquesta època respon a la visió del Nadal com un problema d'índole social. El problema del Nadal és que agreuja una situació ja de per si penosa. Un problema que podríem anomenar "Escassesa en temps que haurien de ser d'abundància" i que podríem formular de la següent manera: la gent, comú, passava gana i en aquestes festivitats, com és obligat celebrar-se amb un gran banquet, la fam es fa automàticament major. No és el mateix no tenir un rosegó de pa que d'un pollastre rostit, xampany i torrons. A més, no n'hi ha prou amb menjar bé, sinó que cal fer-ho en abundància i en bona companyia i disposar també d'algun sistema de calefacció, perquè fa un fred que pela i el combustible per a la catalítica és un bé preciós.
Els artistes brinden una visió humorística de la misèria. Ofereixen somriures desdentades, rialles tísiques, alegria en l'adversitat.
Carpanta, sempre tornava PER NADAL
En Carpanta es troba l'essència del buscavides, del bohemi desnodrit sense ofici, exemple paradigmàtic que immers en la temàtica nadalenca resumeix i explica el sentiment contradictori que recorre tot l'Almanac. Si Carpanta passa gana d'ordinari, per Nadal, molt més. Recorre el rodamón a la caritat i s'ofereix en adopció abandonant-se a la pública commiseració, obtenint com piadosa solució un xumet.
D'aquesta manera, la gana pertinaç de Carpanta solia saciar aquests dies de desembre quan el seu creador, ESCOBAR, un dels més importants de l'escola Bruguera, el situava en alguna historieta de l'Almanac de Pulgarcito clavant la dent (per fi) a un bon exemplar de gall d’indi. No obstant això, al llarg de la seva història, tampoc va menysprear mai un bon pernil, fins i tot alguna vegada es va dur algun trompada per intentar robar el biberó a un tendre lactant. En realitat, l'autor recordava amb aquests personatges les misèries de la generació més castigada de tota la postguerra que, esquitxades amb algunes gotes de clàssica picaresca, donaven un resultat de bon humor, que és el que l'Editorial Bruguera pretenia amb la seva revista "Pulgarcito ".
Les condicions climàtiques de l'hivern, un dels temes recurrents, canvia de categoria quan vam començar a veure personatges gaudint de vacances hivernals en estacions d'esquí, o celebrant la festa del “Cotillón" en un sofisticat refugi de muntanya
Per aquestes dates, tots els personatges viuen l'ànsia de trobar companyia amb la qual celebrar aquestes festes, la il·lusió de guanyar fortuna per mitjà de la loteria o, més modestament, de les estrenes, la màgia de la nit de Reis, les conseqüències del Dia d'Innocents o de la festa del "fi d’any.
Un altre tema eren les felicitacions que les personatges dedicaven als seus lectors. Eren espècie de postals dedicades. Per exemple:
CARPANTA os desea felices turrones, pollos langostas, salchichones, jamones, quesos.
Felices pascuas en el que BOTONES SACARINO destapa una ampolla de cava d’on ixen tots els personatges
O la se DOÑA LIO PORTAPARTES: “Pues yo también con lios o sin lios os deseo feliz año”.
Els Reis Mags també formaren par de la temàtica nadalenca. És aquest un tema nadalenc molt socorregut de què, però, no abusen dels dibuixants. Amb els anys, les portades aniran abandonant gairebé del tot fins i tot aquesta referència a la tradició de la festivitat religiosa, pràcticament, l'única que es pot trobar en els còmics.
Celebracions casolanes
En els còmics extres de Nadal trobem un varietat de temàtiques.
"El aguinaldo i com evitar donar-ho",
"l'arbre de Nadal i les dificultats per aconseguir-ho de franc",
"com aconseguir companyia a la taula del sopar de Nadal", "
la paga extra. Traure-li-la a el cap ",
" Les innocentades o com perdre la innocència ",
" Matar el gall dindi.
Esports d'hivern. Fractures ",
" Grans magatzems. Homenatge a el consumisme ", etc, etc.
Un tema molt utilitzat era el de les celebracions fetes en la intimitat de la llar familiar.
La tradició mana que la família es reuneixi per celebrar les festes d'aquesta època del any i, dins dels estrets marges permesos, els dibuixants, en major o menor mesura, exposen la seva capacitat satírica al reflectir la convivència familiar amb motiu de les tiberis organitzades en el si de el domicili d'un membre d'un grup familiar, que ha accedit al dubtós privilegi de erigir-se en amfitrió.
En l'almanac de Pulgarcito per 1966, Pena-roja va obrir la tapa
d'un edifici de pisos perquè poguéssim contemplar, al seu interior, com les diferents famílies que l'habitaven, vivien les celebracions del Nadal. Totes les famílies giren al voltant de l'interès pel menjar i la beguda; els taps de les ampolles de xampany són juganers projectils i els xiquets, són entremaliats.
El canvi d'any ...
La visió desproveïda de qualsevol indici de religiositat propicia que els còmics s'inclinin per destacar l'aspecte del relleu existent entre l'Any Vell i el Nou, habitualment representats, respectivament, per un ancià i un nadó.
Cultivar les amistats ...
Per Nadal, els companys de treball solen reunir-se per fomentar relacions que superin el merament laboral adquirint la calidesa humana pròpia de l'afecte. Aquest fet és comprovable en moltes historietes dels Almanacs. Per exemple, tenim a Gordito Relleno, qui va buscar infructuosament aquest acostament als seus col·legues Carioco, Hermanas Gilda, Don Pío. Un altre any, tornava a provar sort aconseguint, aquest cop, agafar una bona bufa en companyia de Donya Urraca, donant tots dos, dit sigui de passada, un pèssim exemple als xiquets, amb el seu menyspreu pels perills del consum d'alcohol.
Aquestes pàgines d'obertura es presten a la companyonia entre personatges, que mou a emprendre projectes comuns, com el de penjar al redactor en cap un gran ninot de paper, amb motiu del Dia dels Innocents
Finals catastròfics
La normalitat era que l’almanac incorporara alguna vinyeta feliç en què la celebració nadalenca es certificava amb un brindis i una felicitació als lectors. Però, en ocasions, les últimes vinyetes deixen als seus protagonistes en situacions desastroses: apallissats, malparats, perseguits, avergonyits o tancats en calabossos, o encadenats a galeres, o condemnats a matrimoni perpetu ...
Els pessebres del TBO
A l'arribar el mes de desembre, les publicacions infantils editaven un nombre extraordinari, en preu i dimensions, on s'incloïen historietes una mica més llargues del que és habitual i amb temàtica clarament nadalenca. El TBO, el primer exemplar data de 1917, no podia ser menys i també posava a la venda aquests números especials que van acabar per ser coneguts precisament com almanacs. Amb el transcurs de el temps, TBO arribaria a publicar dos almanacs gairebé de manera simultània: el nadalenc pròpiament dit i el humorístic.
Molt sovint els almanacs van incorporar a la seva contraportada un retallable, representant la coneguda escena de el naixement de Jesús en una menjadora, és a dir, el que vulgarment anomenem pessebre.
El procediment per a gaudir dels pessebres de TBO era sempre el mateix: tirar de tisora amb certa habilitat, enganxar les figures retallades sobre una cartolina, amb zel o encolades, i organitzar l'escena a gust de lector.
EL REFRANYER DE NADAL
Molts són els refranys al voltant de Nadal i en aquest programa al llard dels anys en audiència he fet un bon repàs. Per tant avui vull ressaltar només els més populars:
Començaré en el que enguany es va a convertir com hem dit en un greu problema:
· PER NADAL, CADA OVELLA AL SEU CORRAL
El refrany fa referència al retrobament familiar (el corral) característic de les dates nadalenques: temps de descans, de festa i de compartir. El dinar de Nadal constituïa l’àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents (cada ovella).
La metàfora funciona perfectament entre les parelles corral/casa i ovella/persona.
Hi ha algunes variants:
· Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cadascú a casa seva.
Aquesta dicotomia Nadal/Sant Esteve apareix en altres refranys del calendari, com per exemple en el cicle de l’allargament del dia, quan diu
· Per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre.
Una altra variant ben curiosa:
· Per Nadal, cada perdiu al seu niu.
També diuen
· Per Nadal i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company
Un segon refrany ben conegut és:
· PER SANTA LLÚCIA, UN PAS DE PUÇA; PER NADAL, UN PAS DE PARDAL; PER SANT ESTEVE, UN PAS DE LLEBRE
Aquest refrany s’inscriu en el cicle de l’allargament del dia. Els estudiosos el relacionen amb Santa Llúcia (13 de desembre), ja que per aquestes dates podem començar a observar que el dia creix.
El refranyer, que no cerca veritats absolutes ni científiques irrefutables, ho arrodoneix dient que:
· La nit de Sant Joan és la més llarga i el dia de Nadal el més curt.
I per expressar aquest allargament del dia gairebé imperceptible, fa referència a salts de diversos animalons que en puguin deixar constància:
· Per Santa Llúcia, un salt de puça; Per Nadal, un pas de pardal; Per Sant Esteve, un pas de llebre; Per Ninou, un pas de bou, etc.
El tercer refrany a destacar és:
· PER NADAL, QUI RES NO ESTRENA, RES NO VAL
Fa referència a la tradició de mudar-se, treure les peces millors i estrenar per Nadal i altres festes grosses, com ara per Pasqua. Amb una interpretació més subjectiva, permet sospesar la posició econòmica de les persones per les gales i ostentacions que fan en les grans diades, com és ara Nadal o Cap d’Any.
Actualment aquest refrany és un eslògan que va com l’anell al dit per justificar la febre del consum que hem de sofrir per la temporada de Nadal. Consumisme i valorar les persones pel que tenen i no pel que són. Ja diem tot sovint que els ensenyaments dels refranys no són sempre adequats o contenen veritables bombes de rellotgeria pel que fa al condicionament a través de missatges ben negatius. Això no treu, per conservar la tradició, comprar-ne i estrenar per exemple uns mitjons o un mocador de mocar.
En castellà diuen, amb el mateix sentit:
· Si no estrenas nada en Navidad, ya sé cómo te va.
I, d’una manera més subtil i sibil·lina, també fan servir una altra expressió sinònima més càustica:
· Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cómo le va.
I per acabar un que marca un desig i que enguany serà més utilitzat que mai:
· ANY NOU, VIDA NOVA
Fa referència al pensament generalitzat que tenim quan comencem un nou any. Normalment, s'acostuma a fer una llista de propòsits per al nou any, on alguns dels més típics serien: deixar de fumar, apuntar-se al gimnàs… Per això, en començar un nou any, ens marquem propòsits per fer aconseguir coses que fins ara no havíem fet i encetar així una "vida nova".
Enguany el desig no té color, que arribe a tots la vacuna i que s’acabe aquets mal somni.
FELICITACIÓ ACOMIADAMENT
Aquest any ha estat marcat, sens dubte, per la Covid19, el virus que ens ha fet canviar i adaptar-nos d’una forma radical a la nova situació que ens toca viure.
No vull doncs acomiadar el 2020 sense desitjar-vos un bon Nadal responsable i sobre tot un feliç any nou 2021. Sabem que aquesta frase és típica i tòpica de les festes nadalenques, però també crec que és ara quan realment més sentit pren aquesta frase que tants cops hem pronunciat i escoltat, potser en alguns casos, sense atribuir-li el valor real del què expressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada