FES EL QUE JO DIC, PERÒ NO FACIS EL QUE JO FAIG
Fets i no paraules. I coherència, entre el que es diu i el que es fa. Aquesta dita ens adverteix que no sempre són coincidents les idees exposades amb els fets posteriors (o anteriors).
Suposo que no és molt demanar ser conseqüents amb les nostres idees. Pensant en exemples d’aquest decalatge entre el que es predica i el que es fa em ve al cap de seguida l’església. Aquella església dels pobres, amb el vot de pobresa, que viu amb fastuositat en palaus, ben allunyada del món.
O el cas de Maradona, rque recentment ha faltat i deixant a banda la seva faceta futbolística, de sobra reconeguda i indiscutible; no podem dir el mateix de la seva vida privada quan es va atrevir a fer un anunci i que mostraren totes les cadenes de TV, on demanava als joves que, mai i sota cap concepte, consumissin drogues. Fou un reclam publicitari amb un fort impacte provocatiu per evitar als joves i als no tant joves, les ganes de consumir cap casta d'estupefaents. Ja ho veieu, ell que hi ha acabat més enganxat que una sola a una sabata. D'això se'n diu, predicar el que no es creu.
Un altre cas. Els polítics. Sobretot els que ens alliçonen i després tenen els armaris plens de roba bruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada