SOLC
1. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra.
Anar pel solc (Anar pel bon camí)
Entrar en solc (Començar a obrar bé)
Girar el solc (Canviar de manera de parlar o d'obrar)
No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort (Significa que fins i tot els més entesos cometen errors)
No tirar-ne una en el solc (No encertar mai)
Portar pel solc (Fer que algú complisca amb exactitud allò que cal o que és manat)
Servar el solc (Fer bondat)
Sortir del solc [o Treure un peu del solc] (Deixar d'obrar bé)
Tornar a solc (Tornar a ben obrar)
Traure del solc (Fer perdre la contenció)
Treure els peus de solc (Sortir de la raó)
2. Cavitat llarguera produïda en una superfície qualsevol.
3. Línia o senyal llarguer com el que deixa una nau en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada