dijous, 22 d’agost del 2019

EL SANTORAL EN EL REFRANYER


22 d’agost: SANTA CÀNDIDA (Verge i màrtir)
· 

Sant Joan la mou, Santa Càndida la clou.
Una dita més que marca el període de la calor durant l’estiu. Sant Joan (24 juny) marca l’inici de l’estiu i per tant l’arribada de la calor i Santa Càndida (22 agost) tanca les dies de temperatures altes. I novament topetem que açò s’ha quedat desfasat, doncs no sembla que de moment la calor minve.
El que si es podria aplicar és com a inici i final del període tradicional de les vacances, almenys les escolars.

dimecres, 21 d’agost del 2019

EXPRESSIONS VALLERES

EXPRESSIONS VALLERES DE SUAR.
Ara que estem en estiu el més normal es que suem i si la calor ve amb força no deixem de suar en tot el dia, ni l'ombra ens l'alleuja.
Però en la majoria de les expressions sobre el suar, les fem servir en doble intenció: Una perquè fa calor i l'altra perquè fem grans esforços per aconseguir alguna cosa.
Vegem algunes:
* SUAR LA CANSALADA.
* SUAR COM UN CARRETER.
* SUAR LA GOTA GORDA.
* SUAR LA GOTA MORTAL.
* SUAR LA GOTA NEGRA.
* SUAR EL SAGÍ.
* SUAR SANG.
* SUAR FEL.
* SUAR TINTA.




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ENFITAR
Indigestar, empatxar.
I com a conseqüència d’empatxar-se tenimL
L’ENFIT.
Una persona pot tindre enfit per tres motius:
1.- Indigestió produïda per un empatx per excés de menjar o per aliments mal païts, tant en persones com en animals.
2.- El segon consisteix en el debilitament general d'una persona que ha estat llargament malalta.
3.- I, el tercer, és l'enfit de les criatures nounades, que neixen sense plorar i que no respiren.
En totes aquestes patologies s'apliquen remeis molt similars, com passar la cinta o mocador, els massatges, els pessics o maurar l'esquena mitjançant l'oli d'enfiter o riciner. Sembla bruixeria. O no? Però sempre és una dona la que posa el remei amb el conegut enfit.
   · Passar la cinta (Ritu que es practica al Pais Valencià per a curar o alleugerar l'enfit, parada o indigestió).
   · Trencar l'enfit [llevar l'enfit, traure l'enfit] (Ritual per combatre la indigestió. S'executa amb una oració i amb un mocador amb una mida determinada, Els continguts en són secrets i tant sols es poden transmetre el Dijous o Divendres sant).
Trobem expressions que diuen:
   - Estar enfitat [d’una cosa] (Literalment significa estar fart de menjar; però figuradament és estar-ne tip d’una situació o acció).
   - "Es va enfitar de tant de menjar figues”.
   - “Estic enfitat de tanta falsedat”.
   · N'hi ha per enfitar-se!:(es diu irònicament al•ludint an es menjar escàs que es presenta).
També diem enfitar-se, en el sentit de molestar-se [algú] per una causa insignificant.
   - “Esta xica s’afita per no res”




EL REFRANYER


CADA DIA UN REFRANY (Agost)
·        Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar.
Aquesta dita s’explica al fet de que durant segles, la gent de les nostres terres depenia    únicament de la ramaderia, l’agricultura i la pesca i ja se sap que aquestos mesos no són gaire bons per dur a terme aquestes activitats.
Així és que a l’agost fa massa calor per anar amb el ramat d’un lloc a l’altre i no és bo cremar energies i per contra al desembre fa massa fred per a estar en ambient humit.
Avui en dia es un bon consell per aquells esportistes que imprudentment eixen a fer exercici a les hores altes del dia.




dimarts, 20 d’agost del 2019

EXPRESSIONS VALLERES

COSTAR MÉS L’ESPART QUE L’ESCURÀ
Es diu quan els mitjans que invertim per a obtindre algun benefici, resulten ser més costosos que el propi benefici.
- “He volgut fer un cobert al corral i a la fi per no llogar un obrer m’ha costat més l’espart que l’escurà”.
Aquesta mateixa expressió la podem escoltar també amb els verbs pujar o valdre
• Puja més l’espart que l’escurà
• Val més l’espart que l’escurà
Aquesta expressió no és l’única que fem servir quan alguna cosa ens resulta més cara del que teníem previst. Totes elles comencen per “Costar més... que...”
• Costar més la salsa que el pollastre (sardina, caragols, peix...)
• Costar més el farciment que el gall.
-“En aquest llibre puja més el farciment que el gall. Molta enquadernació, però el contingut és molt dolent”
• Costar més la corda que l’ase.
Sembla, doncs, que totes aquestes alternatives contenen algun animal o altre.
Però encara ens queda una última que no té l’animal com a protagonista:
• Costar més el mall que l’enclusa.
-“Si duus la torradora a reparar et costarà més el mall que l’enclusa; val més que te’n compris una de nova”
Totes aquestes també tenen l’alternativa d’usar els verbs pujar i valdre.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


ENFILAT
El enfilat consisteix en la captura, mitjançant xarxes abatibles de vuit o més metres de llarg d'aus com ara caderneres, passerells i altres fringíl·lids utilitzats per al cant, una pràctica "de gran tradició en el territori valencià".
Una modalitat de caça il·legal, que per sort ja està suspesa per resolució de la Conselleria de Medi Ambient.
-         “Caçar a l'enfilat”
Tenim dues expressions que diuen:
§  Agafar en l'enfilat (a algú) (Seduir-lo, conquistar-lo).
§  Caure en l'enfilat (Caure en la trampa).





EL SANTORAL EN EL REFRANYER

SANT BERNAT DE CLARAVAL (Patró de Montán-Castelló)- 20 agost;
   * Sant Bernat tot mal cura i ha curat.
   * Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
Iniciem aquesta diada amb referència als poders curatius que se li atribueix a aquest sant.
Sant Bernat cura de febres i de mal de cap.Conten d’aquest sant que dormia poc, s’alimentava malament i tenia perdut el sentit del gust i que tant li era beure oli com aigua. L’invoquen perquè quan dorm qualcú deixi de roncar. Diu un refrany que
   * "El mal de cap, el ventre ho sap"
i això vol significar que aquest mal pot provenir d’indigestió.N’hi ha un altre que assegura que
   * Mal de cap, prompte mort o curat 
perquè o bé és important o fuig de manera ràpida, tot just en haver dormit.



I que ens diu de la pluja?:
   * Per Sant Bernat, tapa-li el cap.El refrany recorda que
   * Per Santa Rosa, l’estiu ja sap cosa.
La lluna plena s’està tornant vella i minvarà a poc a poc. El temps tornarà més plover i això, que pot ser agradable després de tant de temps de sequera, no és gaire favorable per a la futura collita, no debades,
   * Pluja per Sant Bernat, el blat corcat
   * Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi 
(Les pluges agostines no afavoreixen els cereal ni la vinya, sinó que baden les espigues iels xinglots del raïm, que ja estàn madurs)
   * Sant Bernat passat, l’aigua ve de grat.

Convindrà regar amb freqüència les plantes i en profunditat els tarongers i llimoneres. S’han de netejar i cavar les oliveres, plantar cebes de lliris blancs, trinitàries i francesilles, per tal que floreixin a la primavera. Continuarem collint les figues i podreu fer tota classe de confitura de figa. Aprofitem per sembrar les patates tardanes, raves i trasplantar cols. Ja és hora de veremar els raïms per penjar i fer les panses casolanes, que podrem posar als canyisos..

I el temps de melons arriba a la fi:
   * Fins Sant Bernat, té bon fruit el melonar
   * El meló per Sant Bernat, tot el que pot donar, ja ho ha donat.
   * Fins Sant Bernat, el melonar, el que tinga de bo et donarà

Sembla que marca l’inici de la fi de l’estiu:
   * Santa Margarida (20 juliol) l'encén i Sant Bernat (20 agost) l'apaga.
O bé: 
   * La monja l’encén i ell frare l’apaga
I què és el que encenen o bé apaguen aquests dos religiosos? Doncs l’estiu.Això d’una santa encendre-ho i un frare apagar-ho, a més de tenir un sentit meteorològic o atmosfèric, en té un altre de picardiós. La gent antiga deia molts penjaments de les santes, les monges i els frares.

I parlant de picardies aquí en tenim un:
   * Pare sant Bernat, que isca tan dolç com ha entrat (És una encomanda humorística que li fan les embarassades)

20 D'AGOST SANT BARNAT DE CLARAVAL

Sant Bernat de Claraval

SAN BERNAT ABAT PATRÓ DE MONTÁN
La parròquia de Montán està dedicada a Sant Bernat. La seva festa té lloc el 20 d'agost, i està considerada com a festa patronal de la localitat. La imatge del Sant, de grandària natural i d’una gran bellesa escultural, és copia de la que existeix en l’església de la Zaidia en València. Presideix l’altar major. Va ser costejada per subscripció voluntària entre els veïns del poble l’any 1898. Va ser esculpida per l’escultor valencià Josep Burgalat.
L’elecció del Sant com a patró de la Villa de Montán es va fer en l’any 1634, després de constituïda la Carta-Pobla. Aquest Sant pertany al santoral francès, de fet és diu Sant Bernat de Claraval (va néixer el 1091 a Fontaine-lès-Dijon, va crear la comunitat cistercenc de Claraval on va morir el 20 d'agost de 1153). Cal recordar per aquell temps, que D. Miguel Vallterra estava repoblant CastellMontán per francesos provençals i tal vegada aquesta circumstància influís en l’elecció del patró.
Altar major de l'església de Montán amb Sant Bernat
BIOGRAFIA DE SANT BERNAT DE CLARAVAL
Abad i reformador monàstic francès, canonitzat el 1174 (Castell de Fontaines, Dijon, 1091 - Claravall, 1153). Procedent d'una família noble, va seguir des de molt jove la seva vocació religiosa. Va ingressar en 1112 a l'abadia cistercenca de Cîteaux i molt aviat, en 1115, va passar a dirigir el nou monestir de Clairvaux (Claraval).
En tots dos monestirs va imposar l'estil que aviat s'estendria a tot l'Orde del Cister: disciplina, austeritat, oració i simplicitat. Tals ideals li van enfrontar amb Pere el Venerable, abat de Cluny, ja que suposaven un atac directe contra la riquesa dels monestirs, la pompa de la litúrgia i el luxe de les esglésies cluniacienses.
Sant Bernat de Claravall va ser un defensor dels drets polítics i econòmics del papa: la seva mediació en favor d'Inocencio II en el conflicte que l'enfrontava amb l'antipapa Anaclet II (1130-1137) es va veure recompensada amb importants privilegis pontificis per l'ordre cistercenc . La seva influència va créixer encara més en arribar al papat el seu deixeble Eugeni III (1145-1153), antic frare cistercenc.
Bernat va lluitar contra les incipients tendències laïcistes del seu temps, fent condemnar el racionalisme d'Abelardo i les propostes d'Arnaldo de Brescia que l'Església tornés a la pobresa primitiva. No va dubtar de la legitimitat d'usar la força en suport de l'Església, incitant a francesos i alemanys a la segona Croada (1146), o fent reconèixer a l'Orde del Temple com a realització de l'ideal del frare-soldat (1128). La seva teologia, en canvi, insistia sobre la Mare de Déu i sobre la humanitat de Jesucrist amb una tendresa que li va valer el sobrenom de doctor melifluus.
Peanya de Sant Bernat
LA FESTA
Els actes centrals del dia són la plega (la rondalla i la comissió surten a recollir la voluntat per a les festes patronals), missa, processó i actuació d'un grup de jotes. Es complementen al llarg de la setmana amb bingo, discomòbil, i bous embolats i vaquetes. En alguns balcons pengen un penó amb la imatge del Sant.
Processó
La plega

La plega
Actuació grup de jotes
Vesprada de vaques
Bou ferotge
Penó de Sant Bernat
Balcó amb el penó de Sant Bernat








dilluns, 19 d’agost del 2019

PARAULES VALLERES

AMOLLARGeneralment ens referim a: Cedir, afluixar, desistir, soltar, deixar caure, coses físiques o també paraules.Per tant segons la situació en que la fem servir pren un significat diferent.1.- Soltar, deixar lliure (a algú o alguna cosa que es retenia).   -- "Han amollat els gossos"2.- Deixar anar afluixant.   -- "Amollar una corda".3.- Pegar (un colp) a algú.   -- "Tenia ganes d'amollar-li una galtada".4.- Pagar o donar (diners).   -- "M'hagué d'amollar els cinquanta euros que em devia".5.- Disparar un tir   -- "Li va amollar quatre tirs"
6.- Dir (alguna cosa que es retenia)   -- "Em va amollar una barbaritat"7.- Afluixar, perdre intensitat, una cosa.   -- "La pluja comença a amollar"8.- Afluixar, esforçar-se menys en l'execució d'una faena, en una empresa, etc.   - "Si volem aconseguir la victòria, no podem amollar"Aquesta paraula dona lloc a moltes expressions:Per exemple quan es tracta de pagar diners sense ganes de fer-ho diem:   * Amollar la mosca.   * Amollar el mos.Si es fa alguna cosa molt abundantment, o amb facilitat diem:   * Amollar com els burros els pets.Si es fomenta la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú, aleshores diem:   * Amollar fil.Per deixar fer la voluntat dels altres per por, per no discutir, etc. diem:   * Callar i amollar.Per mantenir-se ferm i cedir alternativament diem:   * Tirar i amollar.En una conversa, per canviar de tema o també per aconsellar a algú que desisteixi del seu intent de fer alguna cosa que s'intueix impossible es diu:   * Amolla-ho en banda.

EXPRESSIONS VALLERES

BALLAR ELS NANOS.-Adular-lo, procurar complaure’l, obsequiar-lo sorollosament.És una expressió que ens arriba de la ciutat de Castelló.Aquesta locució ve del costum d’anar els nanos (o nans) a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa de Corpus (Castelló).   --“Fins que no ha aconseguit el que volia, no ha parat de ballar els nanos al director”.Aquesta expressió pertany també al patrimoni folklòric de la processó del Corpus. En ella, eix una comparsa de nanos o capgrossos, la antiguitat es remunta a 1589. Hi desfilen al principi i són tres parelles que representen a les races de Sem, Cam i Jàfet, com manifestant que el misteri de l'Eucaristia és reconegut a tot el món."Els Nanos" executen una dansa al so i ritme del tabalet i la dolçaina, acompanyats per les castanyoles que ells mateixos toquen. En finalitzar cada actuació els Nanos saluden al públic amb una cerimoniosa inclinació i es despullen de les seves caps de cartró. Invertint recullen en el seu interior les propines d'aquells davant els quals han ballat. Per això les seves actuacions són molt freqüents i ballen, sobretot, davant d'amics i familiars, o coneguts als que volen afalagar i també quan algú els ha fet un senyal oferint bona propina.
De ahi el significat de la frase per assenyalar que s'està adulant o obsequiant a algú a qui “li estan ballant a els nanos”.També relacionada amb el ball dels Nanos és la frase:    "S'ha quedat mirant al cel i tocant els postises (postises = castanyoles), dedicada als que han perdut tots els seus cabals en algun negoci. I es refereix al fet que els Nanos, entre ball i ball, caminen en la processó portant moltes vegades el cap de cartró penjant a l'esquena, pel que els ulls de la cabota es queden mirant al cel ... sense recollir res aleshores..

 Tenim altres expressions amb el mateix significat:
   • ballar l’aigua:   - "No cal que em balles l’aigua, que no t’he de deixar eixir esta nit. I demà ja vorem!"   • Rentar la cara.   - " No para de rentar-li la cara al professor per tal d'aconseguir que l'aprorve".   • Riure-li les gràcies a algú. Fer-li cas i manifestar acord en tot lo que fa encara que no siga correcte.   -- "Està acostumat que li riguin totes les gràcies i no pot suportar cap censura"

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


CANTAL.- Pedra de grossària variable, però difícil de manejar.
   -- "Aquest camí està ple de cantals"
I una "cantalà" (ben dit, cantalada) és una pedrada, quan la pedra en qüestió és un cantal:   -- "Com et pegue una cantalà voràs"Tenim algunes dites:   * Com un cuc davall d'un cantal (Sense gens de llibertat per prendre decisions, per a ser subjugat per un altre).   * Darrera una pedra, un cantal (Vol dir que les adversitats no vénen soles, sinó que es repeteixen i van augmentant).
   * Ser un cantalet (Es diu de la persona que repeteix les coses insistentment fins a der-se insuportable).   * Tindre el cap més quadrat que el cantal d'Arnau (Ser molt intransigent).


EL SANTORAL EN EL REFRANYER


19 agost: SANT MAGÍ
El refranyer popular no és precisament pietós amb la seva diada.
   * "Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi."
   * "Sagnia per Sant Magí, no la vull jo per a mi."
   * "Purga per Sant Magí, porta a mala fi."
   * "Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi."
Queda ben clar: l'aigua fa granotes, la sagnia fa hemorràgies, la migdiada fa venir mal de cap i la purga ... diarrea.




Però, superades les males astrugàncies, no hi ha dubte que la diada de Sant Magí pot resultar perfecta en moltes altres coses, com l'arribada de l'aigua. A mitjan agost, quasi tots els anys sol produir-se un aiguat dens i de poca duració. Però no sembla que aquest any sigui així, almenys en els nostres indrets.
   * Calçada cap a sant Magí, la pluja ja és aquí [calçada = nuvolada fosca que indica pluja].
   * L'aigua de Sant Magí ni cou ni mou.
   * Llampecs a Sant Magí, pluja al matí.
   * Núvols per Sant Magí, la pluja és pel camí
   * Si llampega el vespres a Sant magí plou abans del matí.
Però per contra tenim:
   * Tronades per Sant Magí, per les bèsties mala fi.
   * Vent de Sant Magí que no fa ploure ni aclarir.

I sobretot el refranyer ens recorda que és el moment de començar la collita de les avellanes i de les ametlles:
   * Per Sant Magí l’avellana has de collir.
   * Per Sant Magí l’ametlla has de collir.
Doncs els qui en tinguin que en cullin.

I per acabar no hi ha diada sense festa i bona taula:
   * Per Sant Magí, bona festa i bon bocí

diumenge, 18 d’agost del 2019

EL REFRANYER

CADA DIA UN REFRANY (La lluna d’agost)
Fa dues dies que hem tingut lluna plena.

Hi ha dos moments al llarg de l’any en que a la lluna plena es la coneix també com la “superlluna”, perquè es veurà molt grossa i molt brillant o lluna plena de “sang i blava”, Son als mesos de gener i agost.
Algunes dites populars ho recullen:
“Clara és la lluna d’agost, però encara ho és més la de gener” ((L’atmosfera és diàfana d’hivern, mentre que d’estiu conté evaporació).
De llunes la del gener i la d'agost també (Els plenilunis dels dos mesos solen ser molt bells perquè és quan més pròxima a la Terra i més gran es veu la Lluna)
“La lluna d’agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser”.
I un consells per als llenyaters:
Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os (Per obtenir millor fusta, s’ha de talar o podar els arbres de fulla perenne en lluna morta)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

CANELL. Part del braç compresa entre l'avantbraç i la mà.
Cal mantenir aquesta denominació en compte de MONYICA, paraula d’origen castellà o mossàrab (no està clar el seu origen).

També podem trobar altres sinònimes que si estan en perill: BRAÓ i GOBANELLA.
Derivada d'aquesta trobem un altre significat anatòmic en:
CANELLA o CANYELLA.- Os prim de la cama, i la part més prima d'aquesta.


dissabte, 4 de maig del 2019

LES CREUS DE MAIG

Falla l'Ambient
«La Santa Creu, el tres de maig la trobareu»,o “Al tard o al breu, el 3 de maig Santa Creu” diuen aquests refranys valencians. I és així com cada any, el 3 de maig, dia de la Santa Creu, són molts pobles que celebren aquesta festa ornamentant les creus, de flors i entre ells el nostre poble.
L'arribada del mes de maig s'anuncia al nostre poble amb l'aparició de nombroses "Creus de maig" en els nostres carrers en una celebració que té els seus antecedents en la celebració precristiana coneguda com Festivitat dels Majos (o Pal de Maig, de l'anglès Maypole), en la qual es commemorava el temps mitjà de la primavera rendint cultes a la natura. Especialment, es festejava adornant un arbre o erigint un tronc o tòtem al qual se li posaven adorns o flors, mentre es feien danses rituals i es cantaven o feien recitacions. Amb l'arribada del cristianisme, aquesta festa va ser adaptada a la nova fe, reemplaçant el tòtem per la creu cristiana. En alguns països es mantenen en forma paral·lela les festivitats de la Creu de Maig i del Pal de Maig.
Una altra interpretació sembla tenir el seu origen a l'edat mitjana i que es coneix amb el nom de la festa de la Invenció o Trobament de la Santa Creu, i que recorda la tradició segons la qual el 326, Santa Elena, la mare de l’emperador Constantí, va trobar la creu de Jesús. 
L’origen d’aquesta festa en el 3 de maig ve de la Gàl·lia, amb el nom de "De Inventione Sanctae Crucis". Tot i que després del Concili aquesta festa va ser suprimida quedant unificada amb la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, celebrada el 14 de setembre, festa d'origen similar, encara continua present, en la seua dimensió popular a molts pobles del nostre País, tal i com recordava el poeta Carles Salvador amb aquest poema tan bonic:
"Maig florit, mes de roselles entre el blat daurat pel sol. 
Els clavells són esclatats, sensuals, blancs i vermells.
Maig florit, per les flors ets beneït".
Els primers documents que ens parlen de la celebració popular de la Santa Creu són del segle XVIII, on se´ns descriu l´ornamentació de les creus amb flors que es posaven als carrers i places dels pobles. Però ja abans, al segle XVI, els Jurats de València van decidir construir creus gòtiques de pedra i estan presents al nostre paisatge per assenyalar cims i encreuaments de camins o marcar la partició dels termes i o bé apareixen soles o cobertes amb casalicis (creus cobertes).L’evolució d’esta pràctica es va materialitzar en l’elaboració de monuments florals en forma de creus com les que podem veure els propers dies als nostres carrers.I és que la Creu de Jesús ha estat sempre venerada i adorada:
"Oh Creu santa
 i redemptora
de Jesús Crucificat,
la més gran benefactora
que ha tingut la humanitat;
amb els vostres raigs hermosos
tots els pobles llumineu".
Aquesta festivitat dedicada a la Santa Creu, també es coneguda avui per les Creus de Maig i que es celebren al voltant del 3 de maig. Una festa colorista i fragant que anuncia la proximitat de la celebració de la patrona, la Mare de Deu dels Desemparats. Aquesta festivitat s’ha recuperat a La Vall d’Úixó amb motiu de la implantació de les Falles en el municipi i va ser l'any 1991 quan es van plantar per primera vegada les ja tradicionals Creus de maig.
Això sí, creus de maig referents al món faller, perquè abans de l'any 1936 ja es plantaven creus en la ciutat, però no eren les comissions falleres les encarregades d'això. S’alçaven amb motiu de la primavera i la proximitat de la collita feien necessària la intervenció divina davant tempestes, pedra, gelades tardanes i sequeres.

Van ser les Falles Pensat i fet i L'ambient les que van iniciar aquesta tradició, recordant d'aqueixa manera que el març següent, en aqueix mateix lloc on hi havia una creu, es tornaria a plantar un monument faller.
Les Creus de maig son monuments florals en forma de creu. Preferentment formades per clavells multicolors.
Falla Corts Valencianes
La Creu de Maig esdevé una nova excusa per fer un recorregut pel nostre poble.
Però, més enllà de la commemoració cristiana de la inventio -la troballa de la veracreu per Santa Helena-, demarquen la temporada de bon temps i plenitud i una data de referència per als llauradors)I una mostra d’açò ho tenim replegat en el nostre refranyer.
Refranys i expressions:
· Oratge
      o Els núvols a la Creu, pluja a tot arreu.
    o Entre Marquet i Creueta, no te'n lleves la xaqueta. (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos).
      o En passar Marquet i Creueta, ja et pots levar la jaqueta.
   o Santa Creu i el nom de Maria aigües i vents ens envia. (És època de maltempsades).
· El camp
      o Per Santa Creu, la vinya ja es veu.
   o Per Santa Creu faves i pèsols a tot arreu (És el moment idoni per a la collita d’aquestes llegums)
      o Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent.
· Altres
    o Per santa Creu lo llop [o gat] ja s'hi veu (Referències a l'època de l'any en què solen néixer els llops i gats).
      o Per Santa Creu, migdiada a tot arreu.
      o Per Santa Creu, si teniu gana, bereneu.
EXPRESSIONS
     Ser amic de Santa Creu (Ser avar, estimar massa els diners).