 |
| Falla l'Ambient |
«La Santa Creu, el tres de maig la trobareu»,o “Al tard o al breu, el 3 de maig Santa Creu” diuen aquests refranys valencians. I és així com cada any, el 3 de maig, dia de la Santa Creu, són molts pobles que celebren aquesta festa ornamentant les creus, de flors i entre ells el nostre poble.
L'arribada del mes de maig s'anuncia al nostre poble amb l'aparició de nombroses "Creus de maig" en els nostres carrers en una celebració que té els seus antecedents en la celebració precristiana coneguda com Festivitat dels Majos (o Pal de Maig, de l'anglès Maypole), en la qual es commemorava el temps mitjà de la primavera rendint cultes a la natura. Especialment, es festejava adornant un arbre o erigint un tronc o tòtem al qual se li posaven adorns o flors, mentre es feien danses rituals i es cantaven o feien recitacions. Amb l'arribada del cristianisme, aquesta festa va ser adaptada a la nova fe, reemplaçant el tòtem per la creu cristiana. En alguns països es mantenen en forma paral·lela les festivitats de la Creu de Maig i del Pal de Maig.
Una altra interpretació sembla tenir el seu origen a l'edat mitjana i que es coneix amb el nom de la festa de la Invenció o Trobament de la Santa Creu, i que recorda la tradició segons la qual el 326, Santa Elena, la mare de l’emperador Constantí, va trobar la creu de Jesús.
L’origen d’aquesta festa en el 3 de maig ve de la Gàl·lia, amb el nom de "De Inventione Sanctae Crucis". Tot i que després del Concili aquesta festa va ser suprimida quedant unificada amb la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, celebrada el 14 de setembre, festa d'origen similar, encara continua present, en la seua dimensió popular a molts pobles del nostre País, tal i com recordava el poeta Carles Salvador amb aquest poema tan bonic:
"Maig florit, mes de roselles entre el blat daurat pel sol.
Els clavells són esclatats, sensuals, blancs i vermells.
Maig florit, per les flors ets beneït".
Els primers documents que ens parlen de la celebració popular de la Santa Creu són del segle XVIII, on se´ns descriu l´ornamentació de les creus amb flors que es posaven als carrers i places dels pobles. Però ja abans, al segle XVI, els Jurats de València van decidir construir creus gòtiques de pedra i estan presents al nostre paisatge per assenyalar cims i encreuaments de camins o marcar la partició dels termes i o bé apareixen soles o cobertes amb casalicis (creus cobertes).L’evolució d’esta pràctica es va materialitzar en l’elaboració de monuments florals en forma de creus com les que podem veure els propers dies als nostres carrers.I és que la Creu de Jesús ha estat sempre venerada i adorada:
"Oh Creu santa
i redemptora
de Jesús Crucificat,
la més gran benefactora
que ha tingut la humanitat;
amb els vostres raigs hermosos
tots els pobles llumineu".
Aquesta festivitat dedicada a la Santa Creu, també es coneguda avui per les Creus de Maig i que es celebren al voltant del 3 de maig. Una festa colorista i fragant que anuncia la proximitat de la celebració de la patrona, la Mare de Deu dels Desemparats. Aquesta festivitat s’ha recuperat a La Vall d’Úixó amb motiu de la implantació de les Falles en el municipi i va ser l'any 1991 quan es van plantar per primera vegada les ja tradicionals Creus de maig.
Això sí, creus de maig referents al món faller, perquè abans de l'any 1936 ja es plantaven creus en la ciutat, però no eren les comissions falleres les encarregades d'això. S’alçaven amb motiu de la primavera i la proximitat de la collita feien necessària la intervenció divina davant tempestes, pedra, gelades tardanes i sequeres.
Van ser les Falles Pensat i fet i L'ambient les que van iniciar aquesta tradició, recordant d'aqueixa manera que el març següent, en aqueix mateix lloc on hi havia una creu, es tornaria a plantar un monument faller.
Les Creus de maig son monuments florals en forma de creu. Preferentment formades per clavells multicolors.
 |
| Falla Corts Valencianes |
La Creu de Maig esdevé una nova excusa per fer un recorregut pel nostre poble.
Però, més enllà de la commemoració cristiana de la inventio -la troballa de la veracreu per Santa Helena-, demarquen la temporada de bon temps i plenitud i una data de referència per als llauradors)I una mostra d’açò ho tenim replegat en el nostre refranyer.
Refranys i expressions:
· Oratge
o Els núvols a la Creu, pluja a tot arreu.
o Entre Marquet i Creueta, no te'n lleves la xaqueta. (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos).
o En passar Marquet i Creueta, ja et pots levar la jaqueta.
o Santa Creu i el nom de Maria aigües i vents ens envia. (És època de maltempsades).
· El camp
o Per Santa Creu, la vinya ja es veu.
o Per Santa Creu faves i pèsols a tot arreu (És el moment idoni per a la collita d’aquestes llegums)
o Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent.
· Altres
o Per santa Creu lo llop [o gat] ja s'hi veu (Referències a l'època de l'any en què solen néixer els llops i gats).
o Per Santa Creu, migdiada a tot arreu.
o Per Santa Creu, si teniu gana, bereneu.
EXPRESSIONS
o Ser amic de Santa Creu (Ser avar, estimar massa els diners).
