LA PARLA DE LA VALL

VESPA/VESPER

Aquesta paraula no està oblidada ni molt menys; sinó que esta pul•lulant pel nostre voltants. La trec perquè escolte moltes vegades a molta gent vallera que quan veu volant l’insecte himenòpter, de la família dels vèspids, gènere Vespa, i principalment l'espècie “Vespa maculata”, d'un centímetre a centímetre i mig de llargària, de color groc amb faixes negres, molt prim en la unió del tòrax i l'abdomen, que té en l'extremitat posterior del cos un fibló amb el qual introdueix una substància tòxica que dóna picades molt doloroses, amb coentor i inflamació viu en colònies; fa el niu semblant al de les abelles, però no produeix mel, el sol anomenar com AVESPA o AVISPA, totalment castellanitzada (avispa en castellà). 

De fet on més s’escolta malament és quan ens referim al seu niu, al que li diem AVESPER en compte de VESPER.

     - Ací hi ha un vesper, atenció!

     - Que té vespes?

     - I tant, està ple, anem no sigui que ens piquen.

     - Que piquen? Jo he escoltat dir que el que fan és mossegar.

   - Tant si val, que piquen o mosseguen, la cosa és que si ens mamprenen ho passarem molt mal, el seu efecte és molt dolorós.

    - I el remei, si et pica alguna, em va ensenyar el meu avi que era posar fang damunt la picada i sinó tenies aigua a prop, fer el fang amb el teu pixum.

Tornant al significat de vesper, aquest és el que més vegades l’utilitzem: perquè a banda de referir-nos al niu o al conjunt d’abelles, també ho fem en situacions com quan hi ha un:

     • Grup de persones o de coses perilloses  (Situació molt freqüent en aquesta pandèmia des de que s’ha iniciat la desescalada)

o un

     • Assumpte complicat i perillós, situació difícil.

I a alguns velles he escoltar anomenar vesper al conjunt de grans que es formen en la superfície del cos, generalment en el coll, i tenen diferents focus de supuració.