LA PARLA DE LA VALL

XANO-XANO/XINO-XANO

Es diu d’una acció feta lentament, amb calma; però sense parar. 

     - Vaig fent el treball xino-xano.

Però ho fem servir sobretot aplicat sobretot al caminar:

     - Vols que t'hi acosti amb el cotxe? 

     - No, hi aniré xino-xano.

A pesar de l'extensió que té actualment, l'origen d'esta expressió és prou recent. Es documenta per primera vegada a començaments del segle XX. Prové de l'expressió «ciano-ciano» (pronunciada igual que en valencià), variant genovesa de l'expressió italiana «piano piano», usada per a demanar tranquil•litat davant d'una situació estressant. «Piano piano si ottiene tutto», diuen els italians, en una fórmula lexicalitzada de ressonàncies vaticanes.

Dues expressions:

     • Anar marxant tot xino-xano (Això es deia quan una o més persones caminaven i tant se'ls en donava arribar una hora com una altra)

     • El mateix té xino-xano que ringo-rango  (Tots dos indiquen caminar lentament)