dijous, 11 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

VERNESCA
Figa blanca, mitjana o més aviat grosseta, tardana i no gaire bona, que madura entre el setembre i el novembre.
A mi es que sempre m’ha cridat l’atenció en parlar de figues la nomenclatura de vernesca, tal vegada perquè de jovenet, en d’eixir de l’escola solíem rondar pels voltants de la font de la Nogueret i baix del castell. Una vesprada en que ens vam parar a collir figues, l’amo ens va pillar i algú dels que anàvem li va contestar; però si són figues vernesques!, com volent dir-li que ja eren les que quedaven i com si ja ningú les volia.
I és que per gaudir de les figues hi havia que collir-les abans. Moltes són les varietats que al nostre terme, quan hi havia per tot arreu, en podíem tastar. 
Començaré per la figa de més renom i anomenada, la Bacora, o FIGA-FLOR, una figa gran, molluda, estovada, aquosa i refrigerant, que té l’avantatge i el privilegi de ser una figa molt primerenca, una fruita de temporada, una filla en saó de la fresca llum dels matins de juny. De bacores en fan moltes figueres, més o menys abundants o bones, però la figuera bacorta per excel·lència és la figuera negra una figa de color roig fosc esplèndida. 
Però per a mi les millors són les figues blanques. Moltes són les varietats; però totes elles amb dolçor i batejades amb noms entendridors i evocadors: la tendraleta, la d’ull de perdiu, la de sang de rossí, etc.
Alhora de collir-les hi ha una dita que ens diu quines són les millors:
"La figa per ser madura, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals"
I ja que tenim la boca aigua, que millor que acabar amb unes “FIGUES ALBARDAES”. I és que, a banda dels típics i coneguts bunyols de vent, de carabassa o de figa, les figues albardades són una altra de les delícies que podríem dir que són bunyols que porten dins cadascun d’ells una figa seca, sencera o partida. La pasta de fora té distintes variants: fonamentalment, farina, aigua i un poc de llevat. Un ou batut si es vol. La figa trau al foc, moltes voltes, tanta dolçor, que no cal rebolcar-les en sucre.
Com que ja anem a entrar en temps de figues, no les deixeu passar per alt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada