LA PARLA DE LA VALL

VEDAT

De segur que en escoltar parlar del vedat ho relacionat de seguida amb un lloc on està prohibit d'entrar, i sobretot de caçar-hi.

Fruit d’aquesta prohibició diem l’expressió:

     • Caçar en vedat (Ficar-se en assumptes d’altre)

Els vallers i valleres que tenim una certa edat ho recordarem també com el lloc que va alçar Segarra a la partida d’Escales en el municipi de Sagunt com a COTO ESCOLAR per als alumnes de “La Escuela de Aprendices” i que avui encara es pot veure, però en estat d’abandó, tot i que amb permís de l’Ajuntament de Sagunt s’han pogut fer alguna activitat de convivència i acampada.

Però en aquest apartat la paraula vedat la traiem per un altre significat molt particular, quan ens referim al glotis, a l’obertura superior de la laringe, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta (a l’entrada es troba la campaneta del paladar)

     • Anar-se’n pel vedat

          - El bocí se li n'ha anat pel vedat (Efecte de l’entrada d’aigua o d’aliments per la tràquea que provoca sensació d’ofegament).

I quan algú tus en anar-se li'n el menjar per l'altre forat o el vedat li solem dir l’exclamació:

     • Sant Blai gloriós 

I és que Sant Blai és  invocat com a sanador dels mals de gola, sobretot quan va acompanyada de tos:

     • Sant Blai gloriós, cureu-nos la gola i el mal de tos

     • Sant Blai gloriós deixa'm el xiquet i emporta't la tos.