divendres, 26 de juny del 2020

LA PARLA DE LA VALL

XIU-XIU
Molts matins ho hareu despertat escoltant el xiu-xiu dels pardalets. 
I és que l’onomatopeia dels crits d'au ha servit per estendre el seu us en altres contexts. 
Així diem que les persones fan xiu-xiu quan les paraules dites en veu molt baixa no les puguen entendre.
O fins i tot el remor confús d'una conversació tinguda en veu molt baixa. 
     - Només se sentia el xiu-xiu del grupet de l'última fila.
De fet diem l’expressió:
     • Estar de xiu-xiu (Quan dos o més persones parlen en veu baixa o en secret).
Per tant tenim l’acció de XIUXIUEJAR
Quan parlem en veu molt baixa o a l'orella d'algú.
     - El company li xiuxiuejà la resposta.
O una cosa, fa una remor sorda i tenuíssima. 
     - El vent xiuxiuejava entre els arbres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada