EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (ALL)

ALL

· Estar content com un all 

Molt alegre.

- La Núria i l’Antònia vénen més contentes que un all perquè han aprovat les proves d’accés al mòdul de formació.

· Estar com un all 

Sa, fresc, espavilat, viu, despert.

- Està com un all. Que bona és la joventut!

· Estar sa com un gra d'all o més sa que un gra d'all

Estar molt sa, que té o manifesta tenir bona salut.

- Mai no ha estat malalt, sempre ha estat més sa que un gra d’all.

- Està totalment recuperat de la grip: està sa com un all.

· Et repeteixes més que l'all
Sempre esta dient el mateix.

- Això ja m’ho has contat mil vegades. Et repeteixes més que l'all.

· Fer tornar coa d'all [qualcú]

Molestar molt, fer passar molta pena d'esperit. Portar algú pel camí de l'amargura. Matar a disgustos, fer posar de punta, tocar els nassos.

- Amb ses teves cabòries, al final el faràs tornar cua d’all.

· Fort com un all bruixat

Irònicament, dèbil.

- Vol fer creure que és resistent, però en realitat és fort com un all bruixat: no té gens de força

All bruixat o all bord (Allium roseum): És una planta perenne bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És oriünda de la regió Mediterrània. Prolifera en cunetes, vores de camins i terres de cultiu, però generalment en llocs amb sol i baixa altitud.

· Quedar-se més tendre que un all

Quedar-se com si no hagués passat res

· Qui no té un all, té una ceba

És una parèmia que vol demostrar que a qui no li passa una cosa n'hi passa una altra, que qui més qui menys té problemes, que qui no té un mal en té un altre; en definitiva, que si investiguem trobarem en totes les persones experiències doloroses. De fet, aquesta frase és una expressió de resignació i de generalització davant de les dificultats que se'ns presenten. Tots passem inevitablement experiències doloroses, no desitjades, de frustració. Què determina la nostra capacitat d'acceptar-ho.

- Tots anem molt atabalats i qui no té un all, té una ceba. Ja entenc que te n’hagis oblidat.

· Ser coent com un all [o més coent que un all]

Tindre mal gust, ridícula, cursi, extravagant, excèntrica.

- Llevat eixe vestit, que vas més coenta que un all.

· Tenir dents d'all

Tenir les dents massa grosses.

- Li diuen que s’assembla a un conill perquè té les dents d’all

· Tindre un all al cul

Anar apressat. Es diu d'aquell a qui li costa molt mantindre's assegut.

- Trasteja d’un cap de dia a l’altre; té un all al cul per a seure, aquesta bona dona.

· Descobrir la sopa d'alls

Dir com a novetat allò que ja és sabut de gairebé tothom.

Retret en sentit indeterminat però sempre poc respectuós, aplicat als fanfarrons i pretensiosos que es creuen posseïts de suficiència. Segons la tradició l'inventor de la sopa d'all fou el gran rei en Jaume I. (AMADES 1951a).

- Aquest es creu que acaba de descobrir la sopa d’all i això ja existia fa segles.

· Encamar els alls [a qualcú]

Enganar-lo.

· Ser més cabut que un forc d'alls

Molt tossut.

· Si sembres alls, no colliràs pebre

Segons actues, recolliràs.

· Sucar els alls

Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa.

REFRANYER DE LA INDUMENTÀRIA (LLENÇOL)

LLENÇOL

· A cada bugada perdem [o es perd] un llençol

També es diu:

· A cada ruscada perdem un llençol.

· A cada casa es perd un llençol.

· A cada volada perdre'm un llençol

En un sentit bastant literal, la frase ensenya que les coses es gasten en l’ús diari que se’ls dóna, i que a força de mudar i fer anar els objectes aquests van desapareixent.

De la mateixa manera, i en sentit figurat, es diu al·ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits. 

S’utilitza per significar que, en un negoci o circumstància similar, es van perdent diners a cada idea o situació nova que s’afronta, ja sigui per culpa de discussions o desacords.

· Allargar més els peus que els llençols

· Qui allarga més els peus que el llençol, es queda amb els peus a l'aire

Excedir-se, extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment o gastar més d’allò que es pot gastar.

Ara es troben que no poden acabar de pagar el cotxe que van comprar. Han volgut allargar més els peus que els llençols i així es troben amb dificultats.

·Agradar-li el suc de llençol

Ser molt dormilega.

- Al teu germà sembla que li agrada el suc de llençol; es passa cada matí dormint fins a les tantes.

· Enganxar-se-li el llençol a les anques

No despertar-se d’hora, llevar-se tard per excés de son o per peresa i, per tant, no fer gens de feina. Per extensió ser un gandul.

- Va arribar tard perquè se li va enganxar el llençol a les anques.

· Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou

Les coses s’han de ponderar per la seva efectivitat i no per la seva aparença.

· Saber més que el llençol de baix

Ser algú molt viu, molt espavilat. Saber moltes coses, sobretot coses que no són conegudes per la major part de la gent.

· Ser més gos que el llençol de baix

Tindre peresa extrema.

· Apegar-se els llençols [a algú]

Quedar-se al llit més del compte.

- No hi ha manera que matini; cada dia se li apeguen els llençols a l’hora de llevar-se.

· Fer-li la petaca

Combinació dels llençols en un llit, feta de tal manera que un dels llençols es posa doblegat pel mig, en lloc de posar-se estès, perquè el qui hi ha de jeure no s'hi pugui ficar.

Es fa per broma, sobretot entre soldats i col·legials.

- Als reclutes, els van fer la petaca i van tenir feina per poder-se ficar al llit.

· Llençols calents fan menjar les sopes fredes

Qui es demora en el descans (està calfant els llençols) arriba tard a l’hora de menjar.

· Val més espatllar sabates que llençols

És preferible passar el temps traginant, feinejant o caminant a desaprofitar-lo dormint o descansant o, encara pitjor, estant malalt.

· A pols de llençol, casaca de metge

Es recomana higiene.

Àcars de la pols: Aquests insectes microscòpics poden aparèixer en els llençols bruts. Aquests microorganismes devoren les cèl·lules mortes de la nostra pell i són capaços de reproduir-se i morir entre els teixits dels llençols, implicant al·lèrgies o problemes immunològics en les persones amb les defenses baixes i haver de recórrer al metge.

· Parar el llit

Posar-li el tapament i altres peces necessàries per a dormir-hi còmodament.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

 EL REFRANYER DEL CAMP

· Trons de març, omplin la barcella i el cabàs

[barcella = recipient quadrat per a mesurar gra o farina]

· Trons al març: amaneix la taleca i el cabàs

Les pluges que solen seguir els trons nodreixen bé la terra i auguren bones collites de cereals i fruites.

· Tronades de març, mortaldat i fam 

El mal temps desbarata les activitats agrícoles que alteren el bon creixement dels cultius.

EXPRESSIONS DEL CAMP

- Garbejar i batre amb animal d'altre

Ser profitós.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

 EL REFRANYER DEL CAMP

· Si pel març arrenques un escardot, te'n sortirà un brot, i, si l'arrenques per l'abril, te'n sortiran mil

Amb el nom de card, escardot i calcides es coneixen a diferents contrades plantes diverses: Cirsium arvense, Galactites tomentosa, Galactites duriaei, Silybum marianum, Carduus sp. El fet que algunes siguin plantes amb estolons llargs (Cirsium arvense, per exemple), que produeixen molts rebrots laterals, estèrils, fa molt difícil la seva destrucció.

Les pluges fan que en surtin més.

EXPRESSIONS DEL CAMP

· Fer vores

Acostar amb una forca cap al centre de l'era la palla que durant la batuda s'ha escampat per les vores, a fi de tornar-la a batre.

En sentit figurat es diu en apartar-se d'algú. Deixar-lo de costat.

- Diuen que està embolicat en qüestions escandaloses; val més que li fem vores.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

EL REFRANYER DEL CAMP

· Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs

· Tota vinya estimada, pel març treballada.

S'ha de cavar pel març, si vols que la collita sigui bona.

EXPRESSIONS DEL CAMP

· Fer palla

Acabar la batuda i deixar l'era llesta per a ventar.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

EL REFRANYER DEL CAMP

· Aigua de primavera, si no és torrencial, ompli la panera

Avui arriba la primavera i ho fa amb un oratge que segons aquest refrany, reflecteix la situació idònia per al camp, ja que la pluja moderada alimenta el blat i altres cultius.

EXPRESSIONS DEL CAMP

· Fer ceba

Deixar, per falta de vent o per pluja, alguna feina de la batuda, com apilar, ventar, arreplegar la palla, etc.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

EL REFRANYER DEL CAMP

SANT JOSEP (19 març)

· Per Sant Josep verdeja el cep.

· A Sant Josep, el cep descobert

· Per Sant Josep el brot al cep

· Per Sant Josep la crosta al cep

· Per Sant Josep tireja el cep

· Per sant Josep, pàmpols al cep.

Les vinyes comencen a brotar

EXPRESSIONS DEL CAMP

· En dir era, ja hem batut

En un moment, en un instant o en poc d'esforç.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

EL REFRANYER DEL CAMP

· Sembra de cigrons, el primer divendres de març

Era un costum popular antic de la pagesia. Però com ara plou menys t'arrisques massa per si no plogués; la planta no creixeria adequadament i la collita no seria tan bona.

Com a curiositat, si ho sembres a terra de call vermell és més fàcil de coure que si se sembra a terra argilosa.

Call vermell: És un sòl argilós, de color vermellós, sovint barrejat amb graves o macades, que es va formar a partir de l'erosió de les roques calcàries.

EXPRESSIONS DEL CAMP

· Després de mort ni vinya ni hort

El que s’hagi de fer, s’ha de fer, en vida. Després, ja no podrem.

També ens ensenya que l'home deu pensar a aconseguir el necessari per a viure i no acumular ni deixar riquesa, ja que després de mort no les aprofitarà.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

EL REFRANYER DEL CAMP

· Pel març, herbes per totes parts

És el que correspon en un any de clima normal. Les pluges del març fan créixer les herbes. El març és el mes bo per arrencar les males herbes.

EXPRESSIONS DEL CAMP

· Després de segar ve el batre

Es diu en el sentit que cada cosa té el seu temps, per recomanar l'orde natural en tota cosa.

A més de fer les coses quan toca de fer-les, cal que siguin realitzades amb ordre si es vol que siguin profitoses. En cas contrari, la feina resulta inútil.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

EL REFRANYER DEL CAMP

· Pel març la falceta al braç

[falceta = falç, corbella menuda]

El març és el mes bo per arrencar les males herbes.

Cal anar preparat per a segar les herbes que envaeixen els camps, no per a segar la collita.

EXPRESSIONS DEL CAMP

· Cada garba té la seva lligassa

Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seva parella afí o complementària.

Convé que cadascú es relacioni i contregui matrimoni amb els de la seva categoria o amb els qui tinguin gustos semblants.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

EL REFRANYER DEL CAMP

· Març ventós i abril plujós, el pagès fan ser orgullós

· Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós [o hermós]

· Març ventós, abril plujós i maig humit fan el llaurador [o el pagès] ric

És l’oratge que correspon en un any normal. El vent eixuga l’excés d’humitat dels bancals.

Per contra, és perjudicial pel mariner:

· Març ventós, pel llaurador [o pagès] és profitós i pel mariner desastrós

EXPRESSIONS DEL CAMP

· Bon pit, bon cànem

Fa al·lusió a l'esforç que cal fer per bregar el cànem.

El bregat o agramat consistia a separar, manualment, les parts llenyoses de les fibres de cànem. Això es feia amb un artefacte rudimentari, anomenat “agramadora o banc d’agramar”; un tronc gruixut de fusta de figuera, amb una profunda esquerda en tota la seva longitud i inclinat mitjançant la col·locació de dues potes en un dels extrems. Les tiges del cànem, col·locades a l'esquerda es colpejaven amb un mànec de fusta de pollancre per deixar anar les fibres, eliminant la part llenyosa amb una fulla metàl·lica no tallant.

Bregar era una feina molt lenta i pesada que requeria molta força i destresa de l'agramador i d'aquí el refrany “Bon pit, bon cànem”.

En sentit figurat ve a dir que cal lluitar per obtenir alguna cosa, per vèncer una dificultat, per eixir-se'n amb la seva.

- Ha hagut de bregar molt per a aconseguir el que té.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

EL REFRANYER DEL CAMP

· Fins que el març sia passat, no donis parer del teu sembrat

Cal esperar l’arribada de la primavera i l’augment de les temperatures sense haver patit cap gelada, per tal de respirar tranquils.

EXPRESSIONS DEL CAMP

· Batussar garbes

[Batussar = Batre a colps de vara]

Picar-les a colps de vara per separar el gra de la palla.

- Batussen les garbes per a separar el gra de la palla.

La forma pronominal, batussar-ser es fa servir per indicar quan es barallen a colps, pegar-se.

- Es batussaren per una qüestió de diners.

REFRANYS I EXPRESSIONS DEL CAMP

EL REFRANYER DEL CAMP

· En març podar, si vols replegar

· Si no podes pel març, ja no veremaràs

La poda sol fer-se en ple hivern, o bé abans de les primeres calors, per tal que l’arbre cobri vigoria en primavera.

A principis d'aquest mes, es comença la poda d'hivern dels fruiters de pinyol: presseguers, préssecs, pruneres, cirerers.

És l’anomenada poda seca tardana, quan ja les gelades fortes han passat i aquests arbres estan a punt de brollar.

La poda tardana suposa per a l'arbre major pèrdua de reserves que la primerenca, però en té l'avantatge de ser millor època per a la cicatrització de les ferides, per això els experts recomanen deixar per a finals d'hivern o principis de primavera, la poda d'espècies delicades o amb cicatrització complicada.

EXPRESSIONS DEL CAMP

· Bata qui bata l'era és meua

Es refereix als drets adquirits en alguna cosa o algú.
Passe el que passe açò és meu, hi tinc dret o mane jo

- Vosaltres digueu el que vulgueu, però bata qui bata, l'era és meua.