dimecres, 27 d’abril de 2022

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES

ALL
· Estar content com un all 
Molt alegre.

- La Núria i l’Antònia vénen més contentes que un all perquè han aprovat les proves d’accés al mòdul de formació.


· Estar com un all 
Sa, fresc, espavilat, viu, despert.

- Està com un all. Que bona és la joventut!


· Estar sa com un gra d'all o més sa que un gra d'all

Estar molt sa, que té o manifesta tenir bona salut.

- Mai no ha estat malalt, sempre ha estat més sa que un gra d’all.

- Està totalment recuperat de la grip: està sa com un all.


· Et repeteixes més que l'all
Sempre esta dient el mateix.

- Això ja m’ho has contat mil vegades. Et repeteixes més que l'all.


· Fer tornar coa d'all [qualcú]

Molestar molt, fer passar molta pena d'esperit. Portar algú pel camí de l'amargura. Matar a disgustos, fer posar de punta, tocar els nassos.

- Amb ses teves cabòries, al final el faràs tornar cua d’all.



· Fort com un all bruixat

Irònicament, dèbil.

- Vol fer creure que és resistent, però en realitat és fort com un all bruixat: no té gens de força

All bruixat o all bord (Allium roseum): És una planta perenne bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És oriünda de la regió Mediterrània. Prolifera en cunetes, vores de camins i terres de cultiu, però generalment en llocs amb sol i baixa altitud.


· Quedar-se més tendre que un all


Quedar-se com si no hagués passat res


· Qui no té un all, té una ceba

És una parèmia que vol demostrar que a qui no li passa una cosa n'hi passa una altra, que qui més qui menys té problemes, que qui no té un mal en té un altre; en definitiva, que si investiguem trobarem en totes les persones experiències doloroses. De fet, aquesta frase és una expressió de resignació i de generalització davant de les dificultats que se'ns presenten. Tots passem inevitablement experiències doloroses, no desitjades, de frustració. Què determina la nostra capacitat d'acceptar-ho.

- Tots anem molt atabalats i qui no té un all, té una ceba. Ja entenc que te n’hagis oblidat.


· Ser coent com un all [o més coent que un all]

Tindre mal gust, ridícula, cursi, extravagant, excèntrica.

- Llevat eixe vestit, que vas més coenta que un all.



· Tenir dents d'all

Tenir les dents massa grosses.

- Li diuen que s’assembla a un conill perquè té les dents d’all



· Tindre un all al cul


Anar apressat. Es diu d'aquell a qui li costa molt mantindre's assegut.

- Trasteja d’un cap de dia a l’altre; té un all al cul per a seure, aquesta bona dona.



· Descobrir la sopa d'alls

Dir com a novetat allò que ja és sabut de gairebé tothom.

Retret en sentit indeterminat però sempre poc respectuós, aplicat als fanfarrons i pretensiosos que es creuen posseïts de suficiència. Segons la tradició l'inventor de la sopa d'all fou el gran rei en Jaume I. (AMADES 1951a).

- Aquest es creu que acaba de descobrir la sopa d’all i això ja existia fa segles.


· Encamar els alls [a qualcú]

Enganar-lo.


· Ser més cabut que un forc d'alls

Molt tossut.


· Si sembres alls, no colliràs pebre


Segons actues, recolliràs.


· Sucar els alls

Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa.



AMETLLA

· Ser més dur que les ametlles de la pestanyeta

En sentit real: molt dur.

En sentit figurat i referit a un ser humà té dos significats:

1. Insensible, despietat, cruel, inhumà, inclement.

2. De poca intel·ligència, obtús.

L’ametlla de pestanya és una classe d’ametla menuda, rodoneta i bona. Aquesta varietat d’ametller, molt resistent al fred , es cultiva, fonamentalment, en la zona Xixona Alcoi. Ve pel gener.


NOUS

Totes les expressions referides a les nou tenen que veure amb el soroll que es fa en xerrar.

· Quan mes menuda [o roin] és la nou, mes roïdo, remor o soroll mou

Es diu referint-se a aquelles persones que xerren i criden més que les altres sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar

· Fer més soroll que un sac de nous dolentes


Parlar molt i seguit, sobretot quan s'està indignat.

· Xerrar més que un sac de nous


Xerrar molt, parlar amb massa insistència.

· Ser més el soroll [o la renou] que les nous


Haver-hi més remor o xerradissa que causa real de soroll.

· Fer més soroll que una arrova de nous en un cabàs


Fer molt de soroll.

· Molt soroll i poques nous

S’aplica al qui parla molt i obra poc.

· Trencar nous


Murmurar



· Ser pa i nous


Resultar fàcil.

- Aquesta feina, per a mi, és pa i nous; ja estic acostumat a fer-la; no em representa cap dificultat.


BACORA

· Llàgrimes de bacora

Es diu dels plors fingits, falsos.

· Bona vista vejam, bacores per Sant Joan

És una expressió humorística d’alegria que s'usa per a emfatitzar quan un troba inesperadament algun conegut a qui s'aprecia, com quan trobem una figa a la mà i que fa temps que no ha vist.

BAJOCA

· Ser un bajoca

Persona de poc seny, beneitot, bonàs, catxotes. Mancat de vivor.

· Anar fet un campanar de bajoques

Anar massa adornat, carregat de flocs.

Persona de moltes pretensions, que es pensa ser més que no és, o que va vestida amb luxe i adorns exagerats per a aparentar importància.

- En vindre una festa grossa es posava fet un campanar de bajoques.

BLEDA

· Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col

Anar d'ací i d'allà sense treballar.


· Ser un bleda


Persona gens espavilada, sense vigor.

- No en farem res, de tu: eres un bleda acabat.


· No valer una bleda

No valer res, ser molt xerec.


· Ser una bleda assolellada

Si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una bleda assolellada.

Dit per a referir-se a algú molt pàmfil. No tenir energia ni caràcter.

- No gosa mai en queixar-se de res; tot ho admet; és una bleda assolellada; per això tothom n’abusa



· Plantar a algú la bleda al clatell

Enganar-lo fàcilment abusant de la seva credulitat.

- No badis, que aquest et plantarà la bleda al clatell qualsevol dia; no és cap persona recomanable



· Entendre cols per bledes

Entendre una cosa per una altra.


· Mastegar bledes

Parlar entre dents, confusament.


· Mesclar cols i bledes


Es diu quan una cosa no lliga gens amb una altra.

BOLET

· A cada bolet, una lliçó

Dependre dels errors comesos. Cada situació sorprenent, equivocació, etc. ens ensenya.



· A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord

[trompeta de la mort = bolet del gènere Craterellus].

Indica advertència fent un joc de paraules amb la mort i la morfologia d'aquest fong que s'assembla a una trompeta de les antany usades pels sords.

· Clavar un bolet [o donar una mà de bolets]

Vol dir pegar a algú.

- La mare li va clavar un bolet al seu fill perquè es va portar malament.

· Ésser un bolet

Ésser molt menut.



· Estar tocat del bolet


Anar mig boig. No tenir el cap sa, haver perdut l’enteniment, que té incompletes les facultats mentals.

- El teu cosí fa unes coses tan fora de raó, que sembla tocat del bolet.

El seu origen és molt remot, atès que ja és recollida en escrits de l’època romana, en els quals s’explicava que els antics pobladors de les nostres contrades, probablement els cossetans, eren gent que en determinats moments adoptaven postures molt estranyes i extravagants, a conseqüència de la ingestió d’un bolet.

El fet es devia, evidentment, a la menja d’alguns bolets que contenen substàncies al·lucinògenes. La seva ingestió, normalment crus, determina un efecte narcòtic, amb embriaguesa i perplexitat, acompanyades de visions irreals, somnis il·luminats i modificacions psíquiques transitòries.


· Gent de poblet, gent de bolet (bolet = destrellat).


Ací, més que el sentit recte, indicatiu de la gran quantitat de boletaires existent als poblets de muntanya, té un sentit figurat. Un bolet és una enganyifa, una mala passada.

La gent del camp i de pobles menuts sol ser interessada i desconfiada i tenir molt art per a no donar-se per entesa d’obligacions i eixir sempre guanyant en qualsevol tracte fent-se l’ignorant.


· Fer-s'hi bolets [a un lloc]

Ser molt brut

PRESSÈC (o BRESQUILLA)

· Fer el préssec

Pel color rosat amb taques vermelles de la fruita, com la cara d’algú quan s’enrogeix.

Vol dir fer el ridícul, deixar-se enredar o quedar en evidència. La persona que sempre fa el préssec sol ser molt innocent, molt naïf…

- De tant que volia sobresortir va dir coses sense solta i va fer el préssec; tothom se'n reia.

· Pela aquest préssec!

Expressió que s'adreça a algú que rep paraules que cal empassar-se, que no pot respondre.

Es diu com a resposta a qui presumeix de saber només ell una cosa que tothom sap per manifestar a qualcú la satisfacció amb què se sap que li han donat una sorpresa, un perboc. (En castellà: “chúpate esa!”.

Generalment es diu jocosament per emplaçar a algú a resoldre un problema d'extrema dificultat expressant la complaença, de que succeeixi a algú un lleu dany.

- Ahir t'he sentit tornar a casa molt tard. No estaries pendonejant una altra vegada?

- Doncs no, venia d'estudiar a la biblioteca. Pela aquest préssec!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada