dimecres, 27 d’abril de 2022

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES

ALL
· Estar content com un all 
Molt alegre.

- La Núria i l’Antònia vénen més contentes que un all perquè han aprovat les proves d’accés al mòdul de formació.


· Estar com un all 
Sa, fresc, espavilat, viu, despert.

- Està com un all. Que bona és la joventut!


· Estar sa com un gra d'all o més sa que un gra d'all

Estar molt sa, que té o manifesta tenir bona salut.

- Mai no ha estat malalt, sempre ha estat més sa que un gra d’all.

- Està totalment recuperat de la grip: està sa com un all.


· Et repeteixes més que l'all
Sempre esta dient el mateix.

- Això ja m’ho has contat mil vegades. Et repeteixes més que l'all.


· Fer tornar coa d'all [qualcú]

Molestar molt, fer passar molta pena d'esperit. Portar algú pel camí de l'amargura. Matar a disgustos, fer posar de punta, tocar els nassos.

- Amb ses teves cabòries, al final el faràs tornar cua d’all.



· Fort com un all bruixat

Irònicament, dèbil.

- Vol fer creure que és resistent, però en realitat és fort com un all bruixat: no té gens de força

All bruixat o all bord (Allium roseum): És una planta perenne bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És oriünda de la regió Mediterrània. Prolifera en cunetes, vores de camins i terres de cultiu, però generalment en llocs amb sol i baixa altitud.


· Quedar-se més tendre que un all


Quedar-se com si no hagués passat res


· Qui no té un all, té una ceba

És una parèmia que vol demostrar que a qui no li passa una cosa n'hi passa una altra, que qui més qui menys té problemes, que qui no té un mal en té un altre; en definitiva, que si investiguem trobarem en totes les persones experiències doloroses. De fet, aquesta frase és una expressió de resignació i de generalització davant de les dificultats que se'ns presenten. Tots passem inevitablement experiències doloroses, no desitjades, de frustració. Què determina la nostra capacitat d'acceptar-ho.

- Tots anem molt atabalats i qui no té un all, té una ceba. Ja entenc que te n’hagis oblidat.


· Ser coent com un all [o més coent que un all]

Tindre mal gust, ridícula, cursi, extravagant, excèntrica.

- Llevat eixe vestit, que vas més coenta que un all.



· Tenir dents d'all

Tenir les dents massa grosses.

- Li diuen que s’assembla a un conill perquè té les dents d’all



· Tindre un all al cul


Anar apressat. Es diu d'aquell a qui li costa molt mantindre's assegut.

- Trasteja d’un cap de dia a l’altre; té un all al cul per a seure, aquesta bona dona.



· Descobrir la sopa d'alls

Dir com a novetat allò que ja és sabut de gairebé tothom.

Retret en sentit indeterminat però sempre poc respectuós, aplicat als fanfarrons i pretensiosos que es creuen posseïts de suficiència. Segons la tradició l'inventor de la sopa d'all fou el gran rei en Jaume I. (AMADES 1951a).

- Aquest es creu que acaba de descobrir la sopa d’all i això ja existia fa segles.


· Encamar els alls [a qualcú]

Enganar-lo.


· Ser més cabut que un forc d'alls

Molt tossut.


· Si sembres alls, no colliràs pebre


Segons actues, recolliràs.


· Sucar els alls

Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa.



AMETLLA

· Ser més dur que les ametlles de la pestanyeta

En sentit real: molt dur.

En sentit figurat i referit a un ser humà té dos significats:

1. Insensible, despietat, cruel, inhumà, inclement.

2. De poca intel·ligència, obtús.

L’ametlla de pestanya és una classe d’ametla menuda, rodoneta i bona. Aquesta varietat d’ametller, molt resistent al fred , es cultiva, fonamentalment, en la zona Xixona Alcoi. Ve pel gener.


NOUS

Totes les expressions referides a les nou tenen que veure amb el soroll que es fa en xerrar.

· Quan mes menuda [o roin] és la nou, mes roïdo, remor o soroll mou

Es diu referint-se a aquelles persones que xerren i criden més que les altres sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar

· Fer més soroll que un sac de nous dolentes


Parlar molt i seguit, sobretot quan s'està indignat.

· Xerrar més que un sac de nous


Xerrar molt, parlar amb massa insistència.

· Ser més el soroll [o la renou] que les nous


Haver-hi més remor o xerradissa que causa real de soroll.

· Fer més soroll que una arrova de nous en un cabàs


Fer molt de soroll.

· Molt soroll i poques nous

S’aplica al qui parla molt i obra poc.

· Trencar nous


Murmurar



· Ser pa i nous


Resultar fàcil.

- Aquesta feina, per a mi, és pa i nous; ja estic acostumat a fer-la; no em representa cap dificultat.


BACORA

· Llàgrimes de bacora

Es diu dels plors fingits, falsos.

· Bona vista vejam, bacores per Sant Joan

És una expressió humorística d’alegria que s'usa per a emfatitzar quan un troba inesperadament algun conegut a qui s'aprecia, com quan trobem una figa a la mà i que fa temps que no ha vist.

BAJOCA

· Ser un bajoca

Persona de poc seny, beneitot, bonàs, catxotes. Mancat de vivor.

· Anar fet un campanar de bajoques

Anar massa adornat, carregat de flocs.

Persona de moltes pretensions, que es pensa ser més que no és, o que va vestida amb luxe i adorns exagerats per a aparentar importància.

- En vindre una festa grossa es posava fet un campanar de bajoques.

BLEDA

· Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col

Anar d'ací i d'allà sense treballar.


· Ser un bleda


Persona gens espavilada, sense vigor.

- No en farem res, de tu: eres un bleda acabat.


· No valer una bleda

No valer res, ser molt xerec.


· Ser una bleda assolellada

Si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una bleda assolellada.

Dit per a referir-se a algú molt pàmfil. No tenir energia ni caràcter.

- No gosa mai en queixar-se de res; tot ho admet; és una bleda assolellada; per això tothom n’abusa



· Plantar a algú la bleda al clatell

Enganar-lo fàcilment abusant de la seva credulitat.

- No badis, que aquest et plantarà la bleda al clatell qualsevol dia; no és cap persona recomanable



· Entendre cols per bledes

Entendre una cosa per una altra.


· Mastegar bledes

Parlar entre dents, confusament.


· Mesclar cols i bledes


Es diu quan una cosa no lliga gens amb una altra.

BOLET

· A cada bolet, una lliçó

Dependre dels errors comesos. Cada situació sorprenent, equivocació, etc. ens ensenya.



· A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord

[trompeta de la mort = bolet del gènere Craterellus].

Indica advertència fent un joc de paraules amb la mort i la morfologia d'aquest fong que s'assembla a una trompeta de les antany usades pels sords.

· Clavar un bolet [o donar una mà de bolets]

Vol dir pegar a algú.

- La mare li va clavar un bolet al seu fill perquè es va portar malament.

· Ésser un bolet

Ésser molt menut.



· Estar tocat del bolet


Anar mig boig. No tenir el cap sa, haver perdut l’enteniment, que té incompletes les facultats mentals.

- El teu cosí fa unes coses tan fora de raó, que sembla tocat del bolet.

El seu origen és molt remot, atès que ja és recollida en escrits de l’època romana, en els quals s’explicava que els antics pobladors de les nostres contrades, probablement els cossetans, eren gent que en determinats moments adoptaven postures molt estranyes i extravagants, a conseqüència de la ingestió d’un bolet.

El fet es devia, evidentment, a la menja d’alguns bolets que contenen substàncies al·lucinògenes. La seva ingestió, normalment crus, determina un efecte narcòtic, amb embriaguesa i perplexitat, acompanyades de visions irreals, somnis il·luminats i modificacions psíquiques transitòries.


· Gent de poblet, gent de bolet (bolet = destrellat).


Ací, més que el sentit recte, indicatiu de la gran quantitat de boletaires existent als poblets de muntanya, té un sentit figurat. Un bolet és una enganyifa, una mala passada.

La gent del camp i de pobles menuts sol ser interessada i desconfiada i tenir molt art per a no donar-se per entesa d’obligacions i eixir sempre guanyant en qualsevol tracte fent-se l’ignorant.


· Fer-s'hi bolets [a un lloc]

Ser molt brut

PRESSÈC (o BRESQUILLA)

· Fer el préssec

Pel color rosat amb taques vermelles de la fruita, com la cara d’algú quan s’enrogeix.

Vol dir fer el ridícul, deixar-se enredar o quedar en evidència. La persona que sempre fa el préssec sol ser molt innocent, molt naïf…

- De tant que volia sobresortir va dir coses sense solta i va fer el préssec; tothom se'n reia.

· Pela aquest préssec!

Expressió que s'adreça a algú que rep paraules que cal empassar-se, que no pot respondre.

Es diu com a resposta a qui presumeix de saber només ell una cosa que tothom sap per manifestar a qualcú la satisfacció amb què se sap que li han donat una sorpresa, un perboc. (En castellà: “chúpate esa!”.

Generalment es diu jocosament per emplaçar a algú a resoldre un problema d'extrema dificultat expressant la complaença, de que succeeixi a algú un lleu dany.

- Ahir t'he sentit tornar a casa molt tard. No estaries pendonejant una altra vegada?

- Doncs no, venia d'estudiar a la biblioteca. Pela aquest préssec!

BRÒQUIL

· S'ha acabat el bròquil

Aquesta expressió, que normalment es diu de forma concloent, vol significar que d’una certa cosa, sigui objecte, diners o vida, ja no en queda més.

L’origen de l’expressió “s’ha acabat el bròquil” el trobem en una fonda barcelonina del segle XIX, que s’ubicava al mercat de la Boqueria. Allà hi preparaven plats i, entre aquests, un de molt preuat: el bròquil. Quan un comensal en demanava i ja no en quedava, es proferia el crit “S’ha acabat el bròquil!”. Després sembla que l’expressió es va fer extensiva a altres plats i es va continuar usant quan van enderrocar l’edifici on era la Fonda Nacional, es va popularitzar la frase: “S’ha acabat el bròquil” perquè tothom notava a faltar el bròquil d’aquella fonda i fins als nostres dies per a referir-se que quelcom —generalment bo— s’ha acabat.

També ho diuen autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, discussió, etc.

- S’ha acabat el bròquil! A partir d’ara, abans de canviar de canal m’haureu de demanar permís, que el televisor és meu!


CARABASSA

· Besar la carabassa

Beure vi

- Deixa de basar la carabassa que t'emborratxaràs.

· Bordó i carabassa, vida regalada

Ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra.

Bordó = gaiata, bàcul, pal. Significa que qui es dedica a activitats d'esplai, com els pelegrins, és perquè no té obligacions ni preocupacions.

· Cap de carabassa

Expressió per a designar una persona amb cap clos, l’enteniment molt curt, que té poca intel·ligència.

- Amb aquest cap de carabassa no fareu res de bo.

· Donar carabassa

Negar-li alguna cosa. Suspendre en un examen. Refusar una noia, un pretendent.

- No ha dubtat gens a l'hora de donar carabassa al club madrileny.

- Al darrer examen li han donat carabassa; haurà de repetir-lo.

- L’Ester em va donar carabassa quan li vaig demanar per sortir.

Tenim la cançoneta tradicional valenciana:

Ja ve Sento de ca la núvia,

ja ve Sento malhumorat.

Ja ve Sento comptant els passos,

carabassa li han donat.

La idea de la carabassa unida al desdeny amorós, així com el desengany en els estudis, té un reculat origen, ja que els egipcis, amb el seu llenguatge simbòlic i jeroglífic, ja donaven a la carabassa el sentit del desig no assolit i de l'esperança fallida.

Existeix una altra explicació sobre el significat de refusar un pretendent:

El significat d'aquesta frase feta és la conseqüència d'un costum antic. Quan l'home anava a ca la dona per a demanar als seus pares permís per a poder festejar, si la mare servia per a dinar un plat de carabassa, sense que ningú digués res ja sabia el pretendent a nuvi que no l'acceptaven, en cas que se servís una altra cosa es concedia el permís.

· Eixir carabassa

No ser, algú, com s'esperava, no respondre a les esperances que havia fet concebre.

- Aquest meló ens ha eixit carabassa.

- De promesa semblava molt bona noia, però pobre noi, un cop casada, li ha sortit ben bé carabassa.

· Estar carabassa (o com una carabassa)

No estar bé del cap, estar boig.

- No trauràs trellat d’ella; està com una carabassa!

· Ser tap i carabassa

Ser dues persones inseparables o perfectament compatibles, ser com la corda i el poal o ser carn i ungla.

- Són amics de debò; no es deixen mai: són tap i carabassa.

· Ser massa per a la carabassa

Expressió usada per indicar que allò que parlem considerem que, o bé és excessiu per a nosaltres tan física com intel·lectualment, o bé és inacceptable per a la nostra manera de pensar, o simplement ens sembla inadmissible.

- Les desigualtats socials en el món són tan grans que ja són massa per a la carabassa.

· Ser més delicat que la flor de la carabassa

Per a expressar que una persona té o està amb les defenses baixes, amb facilitat per emmalaltir i agafar-ho tot.

- Què blanqueta està! Està delicada com la flor de la carabassa.

· Tornar-se carabassa

Perdre el seny, quedar pertorbat.

- Aquella xica el va tornar carabassa.

· Tot just, carabassa i ceba!

Es diu quan algú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s'han dit abans.

També se sol utilitzar l’expressió:

· A propòsit carabasses

Quan algú diu alguna cosa que no lliga amb el que s’està raonant.

· Com ara plouen carabasses

El que hem sentit ens sembla impossible o que no tindrà lloc.

Quan s’amolla una mentida.

- Em vaig empatollar una història tan certa com ara plouen carabasses. Però s'ho van creure!

· Nadar amb carabasses

Tindre una situació d'abundància, habitualment econòmica.

- Ha estat obrir la tenda d’esports i nadar amb carabasses.

Tots sabem la relació que existeix entre les carabasses vinateres, emprades antigament com a flotadors, i la natació.

· Nadar sense carabasses

Ser molt deixondit, no necessitar ajuda ni consell d'altri.

- No cal que et preocupis tant per ell; sap nedar sense carabasses.

· No poder beure'n en carabassa

Ser excel·lent una cosa, ser rara.

- De còpies d'aquest exemplar, no se'n poden beure en carabassa.

CARLOTA (pastanaga, safanòria)

· Si tens gana menja’t una pastanaga

Resposta humorística a qui manifesta tindre fam.

- Tinc gana!
- Si tens gana menja’t una pastanaga

· Ser una pastanaga

Ser un beneitot, persona de poc seny.


· 
Al cul safanòries en vinagre

Un bon remei casolà per als cucs.

Les safanòries són un excel·lent aliat per a la digestió, ja que són riques en fibra. Però també les propietats antioxidants ajuden a depurar l'organisme. Per la seva banda, el vinagre atorga beneficis antifúngics que ajuden a eliminar substàncies estranyes a l'organisme.


· Del que es menja es cria

Humorísticament, es diu a una persona de sexe masculí si menja safanòries.

Observacions: Sembla que aquesta parèmia té el seu origen en el fet que Ferran V d'Aragó era un assidu consumidor de “criadillas de toro”, perquè creia que era una manera d'enfortir-se i augmentar-ne la virilitat.


CARXOFA

· Anar de carxofa a carxofa

Confessar-se una sola vegada en l'any: per la Quaresma, que és el temps de les carxofes.

· Dur més fulles que una carxofa

Dur molta roba damunt.


· Amb diners carxofes, i amb papers milotxes

· Amb diners, carxofes; quant més, més grosses

· Amb diners, carxofes; si en vols mé
s, para el cabàs

Aquestes dites venen a indicar que qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden.


CASTANYA

· A tota castanya

Anar molt de pressa.

- No es volia perdre el concert i va anar corrent fins a l’estadi a tota castanya.


· Alçar-se un amb la castanya torta

Dit de qui s'alça de dormir de mal humor i ja afronta tot el dia des d'aquesta perspectiva.


· Semblar-se com un ou a una castanya

No semblar-se en res. Ser completament diferent [dues coses o persones].

Significa que hi ha coses que són semblants al seu aspecte exterior, però al seu interior són molt diferents. Un ou i una castanya són de la mateixa mida i forma, però no s'assemblen en res més.

- Qualsevol diria que són pare i fill: s'assemblen com un ou a una castanya.


· Donar castanya

Negar una cosa al qui la demanava.

Semblant a la de donar carabassa.

- Quan Pere li va demanar a Maria que fora la seva núvia, aquesta li va donar castanya.


· Girar-se la castanya [a algú]

Tindre un canvi d’humor molt ràpid, enfadar-se sobtadament.

- De sobte se li ha girat la castanya i ha començat a insultar-nos.


· Ser una castanya

Que no val res.

- Quina castanya de coca que t'ha eixit!


· Veges quina castanya

Es diu a propòsit d’algun fet sorprenent o desgraciat.


· A l'hora de treure les castanyes

Quan hi ha una qüestió de mal resoldre.


· Traure algú les castanyes del foc

· Traure les castanyes del foc amb les mans dels altres


Es fa servir en dues situacions:

1. Responsabilitzar-se. Facilitar a algú la superació de les dificultats que troba, fer-se’n responsable.

- Tots protesten, però ningú no gosa treure les castanyes del foc; tothom dona excuses.

2. Salvar algú d’una situació compromesa. Resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc.

- Sempre ha de treure les castanyes del foc al seu fill.


CEBA

· Al vell, ceba a ell

Els vells solen estar desdentats i no poden rosegar.

No fa molts anys, quasi tots arribaven a la vellesa desdentats i no podien rosegar.

· Amb tu pa i ceba

Quan es vol a una persona s'està més disposat a afrontar penalitats conjuntament.

Sabeu d’on ve el refrany d'“amb tu pa i ceba”? Doncs dels pobres. Sí, dels pobres. A un vilà se l’identificava en segles passats per l’olor d’all i ceba.

I és que sempre hi ha hagut i segur que sempre continuarà havent-hi classes en la societat. Fins per l’olor ens distingim. No els sembla bé?

Des de temps immemorials s'ha tingut el convenciment de què no totes les relacions de parella són prou estables per superar un moment de carestia i necessitat i que tan sols perduraran aquelles en els que ambdós membres estan disposats a sacrificar-se a l'uníson, a pesar que tots estén passant per dificultats econòmiques.

Això és el que diu origen a l'expressió “Amb tu pa i ceba”, la qual definia aquesta situació a la perfecció, a causa que el pa i la ceba han estat, al llarg dels segles, clars exemples d'aliments bàsics de qualsevol persona, concretament de les més pobres.

L'expressió “Amb tu pa i ceba” es va convertir en un exemple clar de declaració d'amor incondicional cap a algú, vinent a indicar que, per mals que fossin els temps que els toqués viure, es mantindrien junts.


· Anar a mamar una ceba

Es diu quan vols a algú fora de la teva vista.


· Bullir la ceba [a algú]

Es diu d'algú que és molt vell i que, doncs, viurà poc.

· Empipar-se com una ceba

Estar molt enfadat.

Està empipat com una ceba perquè l’Ajuntament no li dona permís per obrir el bar.


· Ensenyar la ceba

Revelar-se l'engany.

- Es fa passar per innocent; però ensenya la ceba quan es tracta de jugar als escacs.


· Estar com una ceba

Coent.

· Estàs més verd que una ceba

Quan es tracta de la fruita: Que no està gens madur, que li falta molt per a estar madur.

- Aquest préssec és verd com una ceba

Quan es tracta d'una situació; Faltar-hi molt encara per a dur a terme quelcom.

- Vam anar a l’entrevista a les onze, però allò encara estava verd com una ceba; allí no hi havia ningú.

Pel que fa a les persones: Lluny de la maduresa. Ser un inepte.

- El Joan està més verd que una ceba, trobo difícil que aprovi.


· Fer creure que el cel és de ceba

Fer creure coses absurdes


· Fer menjar [o rosegar] ceba

Fer perdre la contenció. Excitar molt algú. Fer perdre la serenitat i la paciència.

- Aquestes criatures no paren de fer menjar ceba a la seva mainadera i els seus pares se’n desentenen completament.

- De menut, feia rosegar ceba a la seva àvia: era molt entremaliat.


· Ficar-se-li una ceba al cap [a algú]

Obsessionar-se. Tenir una idea fixa. Entossudir-se a fer alguna cosa.

- Vol anar a Port Aventura tant sí com no. Mira, se li ha ficat una ceba al cap.


· Més inflat que un lleu amb ceba

Molt ufanós, mostrant gran orgull o satisfacció.

Aquesta comparança es deu al fet que un lleu aguiat amb ceba ha de ser ben estufat, inflat o sobreeixit. Vaja, que la comparació del fet que algú vulgui sobresortir o destacar dels altres està molt ben triada i és ben gràfica.


· No tenir cap ceba que li cogui als ulls

Innocent. No tenir cap culpa ni responsabilitat en un afer.

- No li tiris les culpes al Joan perquè ell no té cap ceba que li cogui els ulls.


· Portar una bona ceba

Anar ben borratxa.

- Va eixir de la taverna portant una bona ceba.


· Portes [o tens] més corfolls que una ceba

Portar molts vestits.

Corfoll:

1. Corfa, fulla o capa de les que componen la ceba.

2. Peça de roba que porta una persona.


· Ser com un telet de ceba o

· Ser prim com un tel de ceba

Ser molt prim.

- Aqueix full era més fi que un telet de ceba.

Tel: Membrana molt prima, com la que cobreix una ceba.


· Ser una ceba

Destorbar, molestar.

- Eres una ceba, deixa de tocar la guitarra, no pares mai.


· Tenir una ceba

Patir una mania. Sospitar que alguna cosa ha de succeir.


· Allà a les cebes, t'aguarde

Proposició de cita amorosa.

- Maria, a boqueta de nit, allà a les cebes, t'aguarde


CIGRÓ

- Del cigró

Dit de manera col·loquial i despectiva del militar [oficial, sotsoficial], que ha aconseguit el seu rang militar ascendint des de soldat ras sense passar per una acadèmia militar.

- Un sergent del cigró.


· Ser un cigró

Ser algú xicotet.

- Ja no creix més, és un cigró.

· Tindre boqueta de cigró

Tindre la boca xicoteta i de proporcions harmonioses.

- Quina boqueta de cigró més bonica que té la meva xica!

També es diu: boqueta de pinyol.


CIRERA

· Durar un rot de cirera

Durar poc.

Les cireres… Ai les cireres! Tan saboroses, dolces i fresques, però tan fugaces… El curt temps de les cireres…


· Sortir com un pinyol de cirera

Contestar resoltament amb to d'irritació o d'agressivitat.



· Vermell com una cirera, [o més vermell que una cirera]

Molt vermell


·Anar a menjar cireres

Anar-se'n per malalt un de la colla de segadors.


· Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres

Recomana humorísticament no precipitar-se, tenir paciència en l’espera, ja que tot el que puguem imaginar es produeix en el seu moment històric, i no per més desitjar-ho es produirà abans.

També, significa que les coses han de seguir necessàriament un ordre.


· Cireres i mentides, unes de les altres tiren

Per a indicar que, al mentider les mentides s'arrastren –s'enganxen les unes a les altres– i ho fa de forma convulsiva.


· Enredar-se com les cireres

Embullar-se en la baralla, especialment les dones, i complicar cada cop més la renyina.


· Ser com les cireres, que n'agafes una i te'n surten una dotzena

Ser una qüestió molt complicada, que una dificultat en porta una altra i com més va més s'embulla.

També es fa servir en la relació paraules - cireres:

· Les paraules són com les cireres, en vols treure una i n'ix un bolic [o que una en porta d'altres] o

· Les raons són com les cireres


Significa que quan es comença a discutir o parlar no se sap fins a on arribarà la conversa, perquè un assumpte en suscita un altre.

Es tracta òbviament, d’unitats fraseològiques equivalents, que comparteixen una mateixa significació. És a saber: que en una conversa o en una discussió, les paraules —o les raons— s’enganxen les unes a les altres i no se sap mai on poden menar, ni tampoc quan poden acabar. És a dir: que converses i discussions poden començar amb una sola paraula, i que sempre resulta impredictible la durada o el final que tindran. En aquest últim sentit, l’expressió de les cireres que «porten les unes a les altres» resulta equivalent a aquella altra segons la qual «una llarga caminada comença amb un sol pas», etc.


· Remenar les cireres

Dirigir un assumpte, ser el qui mana.

- El candidat és Feijóo, però qui remena les cireres al PP continua sent Aznar.


COCO

· Inflar el coco

Fatigar el cervell amb crits, xerrameca.

- Para d'inflar el coco al teu germà amb la teva xerrameca.


· Menjar-li el coco

Convèncer o intentar convèncer algú d'alguna cosa aprofitant-se de la seva ingenuïtat o bona fe.

- En Lluc li va menjar el coco a en David perquè anés a Londres i al final ho va aconseguir.


· Menjar-se el coco

Capficar-se, preocupar-se molt per alguna cosa.

- Com que havia tingut una enganxada a la feina, es va passar el dia menjant-se el coco, pensant que potser l'acomiadarien.


· Ser de crosta de coco

Ser dur d'enteniment. Persona molt cabuda.


CODONY

· Aspre com un codony [o més aspre que un codony]

Es diu de la persona que és esquerpa, bròfega, que té mal geni, que té mal caràcter.

- El meu veí és un insociable, és aspre com un codony.

· Estar fet un codony

Ser molt beneitot.

COGOMBRE

· Qui faci el cogombre, que se’l tregui a l’ombra

Es diu per ressaltar o recordar les obligacions que cadascú ha adquirit a la vida. Per tant qui és causa d'una cosa n'ha de sofrir el perjuí o s'ha de preocupar de resoldre'n les dificultats.

– Mare, volem anar a Londres aquest cap de setmana, et quedaràs la xiqueta?

– No, dona, qui ha fet el cogombre, que se’l tregui a l’ombra.

COL

· Entre col i col, lletuga

Originàriament, al·ludeix que els hortolans alternen diferents productes als terrenys de la seva horta. Aquesta idea d'alternança ha fet que també s'apliqui aquest refrany quan es produeix una alternança de les coses bones amb altres de menys bones. De la mateixa manera, s'utilitza en les ocasions en què convé variar de tant en tant per no arribar a cansar-se alguna cosa. Es diu, a més, si ens sentim enganyats en una compra, quan ens han barrejat productes de qualitat diferent.

· Fer la col

Perjudicar, obstaculitzar. Fer la guitza, sorprendre amb un resultat contrari al que s'esperava o es desitjava.

- Tenia un veí que sempre li feia la guitza demanant-li coses.

· Mira la col de grum!

Ho diuen per assenyalar a una dona que va molt estarrufada o perquè es creu massa important.


· Trobar sota una col [un infant]

Manera antiga d’explicar a un infant d’on venen els nens per evitar parlar clarament de la gestació i el naixement.


· Bullir cols

Fer la ranera de l'agonia.

Ranera: Respiració molt fatigosa i sorollosa que solen tenir els moribunds durant l'agonia.


· Ser una olla de cols

Es diu de tot allò que és confós i mal ordenat i, sobretot, d'una reunió de gent en què tothom crida i ningú s'entén.

- Me'n vaig anar d'avorrit; allò era una olla de cols; no era possible entendre'ns.



· Mesclar cols amb caragols o

· Mesclar cols i bledes

Es diu quan una cosa no lliga gens amb una altra. Fer confusió, barrejar coses que haurien d'anar separades.

· Remenar les cols

Intervenir poderosament en un assumpte o negoci, tenir-hi domini.


NAP

· Pelat com un nap

Sense pèls a cap, completament calb.


NAPS I COLS

· Ara per naps, ara per cols

Adés per un motiu, adés per un altre.

-    Ara per naps, ara per cols, mai no treballa.

· Digues-li naps, digues-li cols

Locució per referir-se a dues coses que tenen molt poca diferència entre elles.

- Titelles o marionetes, digues-li naps, digues-li cols, són ninots igualment

· Entre naps i cols
Entre una cosa i una altra; entre això i allò altre; per un motiu o per un altre. És expressar la causa que alguna cosa hagi passat com pot ser que s'ha dedicat molt de temps a alguna cosa que no valia la pena. Com així també pot tenir el sentit de molts objectes petits i banals que han costat massa diners pel que són. O moltes qüestions insignificants que fan perdre molt de temps.

- Entre naps i cols aquest cap de setmana se'ns han anat més de cent euros en despeses innecessàries.

· Ni naps ni cols

Res de res, no hi ha res. D'una persona o cosa, no haver-n'hi o no trobar-ne senyal, semblar que no existeix.

- Ja pots anar dient, no em convenceràs ni que em diguis naps, ni col

· Que si naps, que si cols

Frase que al·ludeix despectivament a coses dites per algú, que es consideren xafarderies o enraonies. Es diu per a referir-se a una forma de discussió llarga, feixuga i sense resultats.

- Van discutir molta estona, que si naps, que si cols, fins que ell es va fartar i se'n va anar.

· Tant fer naps com cols o

· Tant se li'n dona naps com cols

Expressió que s’utilitza quan tot és indiferent. Tant li és una cosa com una altra.

- A ell tant li fa naps com cols; sempre que no l’amoïnin, tot ho troba bé.

- Tan combatiu que era, i, ara, tant se li’n dona naps com cols.


COLIFLOR

· Presumia de coliflor... i era un rave

Es diu burlescament d'una dona que vol donar-se massa importància.

· Ser [o parèixer] una coliflor

Expressió que s’empra per referir-se a una dona amb poc sentit. Que es dona massa importància.


DÀTIL

· Estar fet [algú] un bon dàtil

Ser una persona picardiosa.

LLETUGA

· Com una lletuga

Molt tendre, tant en sentit real com en sentit figurat.

Referit a una persona: que té molt bon aspecte.

· Estar una cosa més verda que una lletuga


Faltar-li molt encara per a arribar al fi proposat, per a dur a terme qualsevol cosa.

ESPÀRREC

· Fresc com un espàrrec

Molt fresc, que està sa, gens marcit, molt ben conservat.

- Tot i tenir vuitanta anys està fresc com un espàrrec: es conserva molt bé.

També es diu de qui és eixerit, espavilat, llest.

- Encara està fresc com un espàrrec, treu els comptes en un moment.

· Sec com un espàrrec

Molt prim.

- Fes el favor de menjar més, que estàs sec com un espàrrec.


· Ves-te'n a fregir espàrrecs

· Engegar a fregir espàrrecs


Despatxar algú de mala manera. Desfer-se’n.

Qui mai no ha enviat algú a fregir espàrrecs? Es tracta d'una de les expressions més popularment usades per fer fora una persona d'un lloc o apartar-la del tracte amb desaire, cansats de les seves inconclusions, comentaris o impertinències.

La frase ves a fregir espàrrecs data del segle XIX, i s'utilitzava amb la mateixa intenció que actualment. Sabent que l'espàrrec es cou en el primer bull, l'expressió fa referència a la intenció de voler tenir algú ocupat el temps més gran possible, i per això i evitar la seva molesta companyia, se'l feia fregir espàrrecs.

Hi ha també la teoria que per aquella època els espàrrecs fregits no tenien cap consideració culinària, i, per tant, fer aquesta tasca no tenia cap sentit més que perdre el temps. Manar a fregir espàrrecs amb la intenció de perdre, al manat, de vista.

- Ara sembla que no ho entén, o no ho vol entendre. Ves-te'n a fregir espàrrecs!


ESPINAC

· Estar més prim que un espinac

Estar molt prim.

- Aquest xicot està més prim que un espinac: no deu pesar ni cinquanta quilos.


FAVA

· Cap de fava

Si et diuen cap de fava, no vol dir que tinguis el cap de fava. Simplement, t'estan dient ximple, babau, tonto.

· Clot i fava

Es diu quan una cosa és òbvia.

- El canvi polític a casa nostra és clot i fava, clot i fava. Segur!

· Dir fava

Frase que els infants fan dir a altres mentre els tenen agafats en cert jocs o renyes.


· Fava de Déu!

Expressió de disgust o d’indignació.

· Fer el fava

· Ser un fava


Persona aturada, que sembla com encantada. Que no té gens de malícia, innocent. De poca intel·ligència.

- No sigues fava.

- El teu amic és una miqueta fava. No hi ha manera d’espavilar-lo.


· Fer fava

Exagerar molt, fer una cosa massa grossa.


· Ficar fava en tot

Participar en tot encara que no sia cosa seva.

- Eixe en tot vol ficar fava.


· Quedar-se com fava o

· Estar com fava

Quedar-se algú, després d’intentar aclarir alguna cosa o resoldre algun problema, exactament igual com estava abans, és a dir, sense aclarir res, resoldre res ni avançar en cap sentit. No traure trellat d'un fet.

Sovint es completa la frase dient:

“M’he quedat com Fava, igual estic que estava”.


·  Tenir dents de fava

Tenir les dents massa grosses




· A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades


Les flaqueses humanes no són exclusives de cap lloc. Es diu quan algú critica una persona i el que hauria de fer és mirar-se primer ella.

L'origen de l'expressió no és gaire clar. Sí que se sap, que està inclosa al Quixot, concretament al capítol II, i apareix en boca de Sancho Panza, quan diu el següent:

«No hi ha camí tan pla —va replicar Sancho—, que no tingui cap ensopegada o barranc; en altres cases couen faves, i a la meva, a calderades».

Així, Sancho sembla expressar, mitjançant dues frases diferents, la idea que els problemes, els disgustos o els defectes es pateixen i es donen a tot arreu i en les circumstàncies. I aquest és, precisament, el sentit de l'expressió «A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades», que avui dia tant fem servir.


· A poc hi van les faves!

Ho diuen per indicar que ja falta molt poc per a alguna cosa.



· Adéu, camp de faves!


Expressió que s'usa quan alguna cosa es torna irrecuperable.

·    Això són faves comptades

Dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte.

- Si només té aquest sou tan escarransit, això són faves comptades; no pot fer gaires despeses extraordinàries.




· Déu dona faves a qui no té barram


[barram = barres, mandíbules, maixelles, queixals]

Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix, no els usarà; però que faria profit a algú altre.

- Ha rebut tres propostes de feina en una setmana, però les ha rebutjades totes perquè es vol retirar. Déu dona faves a qui no té queixals.


· Entendre faves per llentilles

Entendre una cosa per l'altra.



· És més innocent que una garba de faves

Que està mancat de malícia.


· Ser [o Estar] més brut que una garba de faves


Es diu d'una persona o cosa molt bruta.


· No eixir-se'n en palla de faves

No escapar-se sense pagar les conseqüències.


· No li fiaria faves crues

Es diu d'una persona de qui no es poden fiar gaire.



· No poder menjar faves torrades

Pobre. Estar molt mancat de recursos.

- No li demanis diners. Que no veus que no pot menjar faves torrades? És més pobre que tots nosaltres.




· Plantar faves


Coixejar.

· Seriós com un plat de faves

Molt seriós.


· Traure faves de l'olla

Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

- Va estar molt malalt amb aquella pneumònia, però ara sembla que ja treu faves d’olla i torna a ser el de sempre.



FESOL

· Estar més entonat que un fesol

Haver sortit d'un estat de peresa; estar en forma, animat, físicament fort.



· Venir cullera amb fesol


Venir molt bé, escaure-hi molt.


· Acabar com una picà de fesols

Acabar malament. Frustrar-se l'expectativa que algú s'havia fet sobre alguna cosa.

- La pel·lícula, després de tantes hores de patir, s'ha acabat com una "picà" de fesols.

· Batre fesols

Ballar apressadament.


· Mirar-se com els fesols de careta (o com fesols de careta)

Mirar-se (dues o més persones) amb recel.

L’origen del modisme comparatiu es troba en la disposició que presenten les bajoques de la planta. Les flors apareixen agrupades en raïms en els quals, al final, només queden, generalment, dues bajoques que, a més, una s’inclina cap a un costat i a l’altre cap a l’oposat. És a dir, les bajoques dels fesols de careta no es miren a la cara, com tampoc ho fan les persones que es miren amb recel, que desconfien l’una de l’altra.

El modisme comparatiu mirar-se com els fesos de careta és propi de terres valencianes, sobretot de la Safor. A Oliva, actualment, encara és ben viu.


·Els fesols sense canya [o aspre] no pugen

Vol dir que generalment els homes necessiten algú que els ajudi per a prosperar i fer-se amunt.

· Mastegar fesols

No vocalitzar bé en parlar. Parlar entre dents, confusament.


FIGA

· Agafar la figa pel capoll

Malinterpretar el sentit d'una afirmació o d'una idea. Exagerar la importància de les coses. Prendre una cosa per una altra, o en un sentit diferent del que té.

- No cal agafar la figa pel capoll, tampoc! Bé deu haver-hi alguna solució!


· Amb una figa a l'ull

Fer molt bé una activitat sense massa esforç.

- Això? Això ho faig jo *en una figa a l'ull!


· Aquesta figa no és per aquest paner

Tractar-se d'una altra qüestió.

- Està bé que reclamin més sou, però voler que es canviï l’horari, no és figa per aquest paner; no ho aconseguiran fàcilment.

· Ser un figa blana [o tova]

Ser un home fluix o excessivament delicat

- Aquest home és un figa blana: a la més mínima es posa a plorar, no sap defensar-se.


· Estar [algú] fet una figa

Trobar-se molt cansat.



· Estàs més penjat que una figa a l'estiu


Posat en mala situació. Sense diners.


· Fer coll de figa
[algú]

Morir-se

- Al teu veí li veig un aspecte molt lleig que no m’agrada gens. Si el pobre home continua així, qualsevol dia fa coll de figa.


· Fer el figa

Fer l'estúpid.


· Fer figa

Fallar, sortir malament, deixar de funcionar, no donar el resultat que calia esperar, fer fallida.

- El negoci ha fet figa i han hagut de traspassar el local.

Perdre les energies, Flaquejar, defallir.

- Continueu vosaltres fins al cim, que jo us espero aquí: les cames em fan figa.


· Fer la figa

Fer un gest d'escarni o menyspreu [a algú] consistent a mostrar el puny tancat amb la punta del dit gros sortint entre el dit índex i el del mig.

- De sobte, va aixecar-se, es va dirigir a la porta de la sala i abans de sortir va fer figa a tots els que estaven reunits.


· Figa a l'aire

Vol dir que sense cap problema, que hi han diners, referit a una despesa que s'ha de fer, o que una persona s'ha quedat sense res, és a dir, tot el contrari.

· Més blan [o més moll] que una figaflor


Molt fluix, o delicat, o mancat d'energia.

- És un figaflor: no sap fer front a les adversitats

- Des que va estar malalt tant de temps s'ha tornat més blan que una figaflor.

També es diu d'una bona persona, que es deixa convèncer per tothom.

- Aquest home és més blan que una figaflor: a la més mínima accepta tot el que li manes.


· No digues figa que a la mà no estiga

No convé avançar-se als esdeveniments ni parlar abans d’hora si no volem quedar malament.


· No ser figa ni moixó


Estar en posició molt ambigua. Dit d'algú que no és ni una cosa ni l'altra, de personalitat o caràcter indeterminats.

També se sol dir:

· No ser figa ni raïm.

· Passar amb una figa i una nou


Gastar molt poc, passar amb poca despesa.



· Semblar una figa esclafada

No tindre ganes de fer res.


· Ser figa de mal oratge


Tindre mal caràcter.



· Ser la figa mandanga


Situació poc seriosa o inconsistent.

Mandanga (castellanisme): Cosa de poca importància o que molesta, punyeta, gresca, conjunt de coses confuses o sorolloses; calma excessiva; ximpleria, conte.

- Ja no hi torne més. L’acte era la figa mandanga.


· Ser més mal de pelar que una figa de pala


Ser difícil de convèncer.


· Ser una figa amb dents

Ser d'ànim feble i tímid.


· Ser una tia figa


Ser dona de poc d'esperit.

· Si aplega a ser figa ens toca partir-se-la

Es diu quan dues persones diuen la mateixa cosa al mateix temps.


· Trobar-se com la figa al paner


Trobar-se molt bé en un bon lloc o en bona companyia.


· Una figa no fa estiu


Expressió que ens indica que d’un fet aïllat no se’n pot fer una norma. Un sol cas no pot ser pres per la totalitat d'un conjunt ni tampoc, és clar, com a norma general.


· A agafar figues amb tu, no seria jo qui anés

Expressió utilitzada amb una altra persona de més baixa alçada.

· A qui pesa figues, que deu tindre son no li digues

No convé donar pressa a determinats professionals la labor dels quals és necessàriament lenta. Les figues s’agafen amb delicadesa.

Pesar figues: es diu de qui s'emmodorreix estant assegut i caboteja (cabotejar=fer cabotades: moviment del cap endavant, endarrere, de costat) o capcineja (capcinejar=fer capcinades: moviments amb el cap, fer becaines.

—En Becaina era un bandoler a qui van capturar mentre dormia; s'hi inspira la dita «fer la fi d'en becaina».


· Acabar en aigua de figues

Acabar una cosa malament, fracassar, en no res o en un resultat insignificant.

- L'obra de teatre va acabar en aigua de figues, no va agradar al públic.


· Bona vista vejam, figues en agost!

S’utilitza per a «saludar» una persona que fa temps que no vèiem i teníem ganes de veure-la. El significat es mou entre l’alegria per retrobar-nos amb aqueixa persona i una xicoteta recriminació pel temps que no l’havíem vista. Habitualment, la resposta que se sol dir és figues en agost per tal com la majoria de les varietats de figa arriben en aquest mes, amb la qual cosa es dona a entendre que s’ha arribat quan tocava. És una mena d’excusa per justificar aquest temps sense veure’s.


· Cada cosa pel seu temps i les figues al mes d'agost


Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca.

Al mes d’agost les figues estan perfectes per ser collides i quin millor plaer que assaborir una figa fresca acabada de collir junt la soca de l’arbre.


· Collir figues

Actuar una persona de manera diferent de com és habitual o com s'espera d'ella.

· En collir les figues ens veurem

Ja ens ho trobarem més tard. Es diu quan s'ajorna d'aclarir una qüestió per a expressar que el resultat de les empreses no se sap fins a la fi d’aquestes.

- No et puc garantir el resultat d’aquest acord, només et puc dir que en collir les figues ens veurem.


· Estar com figues en cofí


Referit a un conjunt d’éssers humans: Estar, algunes persones, molt ajustades, molt estrets, molt junts, en un espai molt reduït.

- Al metro estàvem com figues en cofí.

Cofí: Cabàs pla, d’espart, on es col·locaven les figues seques per vendre-les.

· Més segur que figues seques

Es diu per a ratificar una afirmació donant-la com a molt certa.

- Si ha dit que sí, que vindrà, és més segur que figues seques.

· No estar per figues

No estar de bon humor.

- No es troba gaire bé i no està per figues.

· Pesar figues

Endormiscar-se (fer becaines).

Diuen que pesar figues més aviat s’utilitza per indicar que algú s’ha adormit durant una estona curta i no és al llit. És a dir, algú que s’adorm i en principi no ho tenia previst.

- Quan vaig entrar a la sala de la residència, gairebé tothom pesava figues.

Fer becaines (becaina: moviment de caiguda del cap que fa qui s’adorm no estant ben ajagut o bé adormida curta).

Pesar figues (fer becaines) – per les davallades brusques de la barbeta del qui s’està adormint bo i assegut, com un plat de balança sota la feixuga impulsió del compacte fruit.


· Quan no són figues són raïms


Per un motiu o un altre. Es diu davant d’una successió de desgràcies, inconvenients o excuses.

- El fuster sempre em diu que vindrà a muntar-nos l'armari, però, quan no són figues són raïms, ja fa un mes que el tenim igual.



· Ser figues d'altre paner


Aquesta expressió s’empra quan volem fer entendre que s’ha tret un element o un tema de conversa molt diferent del que es deia o del que es pensava.

- Està bé que reclamin més sou, però voler que es canviï l’horari, són figues d’un altre paner; no ho aconseguiran fàcilment

També existeix l’equivalent:

· Ser figues d’altre sostre.

- Això que em dius són figues d’altre sostre.


· Tan cert com ara plouen figues

Quan s'amolla una mentida.

Expressió que significa que una cosa no és certa o per a denotar que una cosa que s’assegura no és o bé és del tot impossible. Es diu per a indicar que es considera impossible o improbable allò que un altre diu.

- Això que dius és tan cert com ara plouen figues.

· Tirar figues
[a algú]

Tirar indirectes en sentit ofensiu. Donar-li una resposta desagradable. Reprendre algú, adreçar-li paraules aspres.

- No m’atreveixo a dir-ho: no tinc ganes que em tirin figues per indiscret.


· Tirar-se terra a les figues

Perjudicar-se a si mateix fent coses il·lícites o inconvenients.

- Això que fa és com tirar-se terra a les figues: s’està perjudicant a si mateix.

· Baixar de la figuera


Estar als llimbs, no assabentar-se d’una cosa que coneix tothom.

- La Sílvia sempre diu que en Xavier baixa de la figuera, perquè mai no s’assabenta que passa.


· Ballar a la punta d'una figuera

Ser molt ballador.


• Caure de la figuera


Adonar-se d'alguna cosa després d'una bona estona.

· És més fals que la llenya de figuera

Ser molt hipòcrita i malvolent.


· Fer morir una figuera

Ser cruel.

- La seva maldat arribaria a fer morir una figuera; hi ha poques persones tan perverses com ell.


· Ser més fals que la canya de figuera

Es diu d'una persona falsa, hipòcrita.



GÍNJOL

· Córrer [o anar lleuger] com un gínjol

Córrer molt de pressa.

· Eixerit com un gínjol

Molt eixerit, llest, espavilat.

- L’Anna és eixerida com un gínjol, es nota que és una nena feliç i il·lusionada.

· Més rodó que un gínjol

Molt rodó, molt gras.


JULIVERT

· Ja et conec herbeta, que et dius julivert

Es diu d'algú que vol dissimular. Que li hem descobert les intencions. Que el coneixem sobradament, que el veiem venir de tres hores lluny.

- Aquesta sí que és bona! No em facis riure, Arturo. Et conec, herbeta.


· Julivert, julivert, qui tot ho vol, tot ho perd

Aplicat als qui no en tenen mai prou. No es pot ser massa avariciós. L'excessiva ambició pot fer que perdi el que ja té aconseguit.



· La sang del nas, amb julivert l'aturaràs [o t'untaràs]


El suc de julivert enforteix les parets dels petits capil·lars del nas i ajuda a prevenir la seva ruptura. Mullar un cotó amb el suc de julivert i introduir al nas.


· El que es dona ja no es torna; i el que es perd, és julivert


Es diu a qui reclama alguna cosa que abans havia regalat. Vol dir que allò que s'ha perdut no sol trobar-se.


· Parlem del que parlem, i al julivert no hi toquem

Significa que cal concretar la conversa a allò que interessa, i no desviar-la a coses accidentals.


· Posar mostalla per julivert [a algú]

Fer prendre una cosa per una altra. Enganyar.


· Ser com el julivert que amb tots els guisats cap

Ser una persona molt ficadissa i visible, que es troba en totes les funcions, festes, actes importants.


LLIMÓ O LLIMONA

· Estar groc com un llimó [o com una llimona]

Molt groc.

· Suc de llimona, medecina bona



· No hi ha medicina més bona, que ceba, all i llimona

Aquests vegetals prevenen les infeccions.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada